29/10/2016. Gobierno espanyol. Xevi Xirgo. Quin morro! Quin morro, Mariano, sentint-te aquests dies parlant de diàleg. Quins dallonses, quin desvergonyiment, quina insolència i quin cinisme, Mariano. Sentir Rajoy parlant de la necessitat de diàleg, de la seva voluntat de formar un govern obert al diàleg és indignant, irritant.

Benvolguts,

Al Xevi Xirgo se li escapen tots els mots contraris als que el barrut del Rajoy està utilitzant aquests dies. I encara el votem! Vergonya, cavallers, vergonya! 

(“Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser –diuen– el crit de Jaume I quan, a la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas: un crit exigint dignitat.)!

Quin morro, Mariano, sentint-te aquests dies parlant de diàleg. Quins dallonses, quin desvergonyiment, quina insolència i quin cinisme, Mariano. Sentir Rajoy parlant de la necessitat de diàleg, de la seva voluntat de formar un govern obert al diàleg és indignant, irritant. Ell, que no s'ha sotmès a cap control parlamentari quan ha tingut majoria absoluta, que ha passat per norma la piconadora pel Congrés dels Diputats i que sempre ha tirat pel dret, ara ens vol donar lliçons de diàleg?

Vegem l'article:

29 octubre 2016 2.00 h

1.       Quin morro!

Xevi Xirgo - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT

“Fa feredat, sentir Rajoy parlant de diàleg. Quin cinisme, quina insolència i quins dallonses!

Quin morro, Mariano, sentint-te aquests dies parlant de diàleg. Quins dallonses, quin desvergonyiment, quina insolència i quin cinisme, Mariano. Sentir Rajoy parlant de la necessitat de diàleg, de la seva voluntat de formar un govern obert al diàleg és indignant, irritant. Ell, que no s'ha sotmès a cap control parlamentari quan ha tingut majoria absoluta, que ha passat per norma la piconadora pel Congrés dels Diputats i que sempre ha tirat pel dret, ara ens vol donar lliçons de diàleg? Mare de déu. Però, que es pensa que som idiotes? [Sí. Ho som!] Que ens hem begut l'enteniment, que hem perdut els trucs, el seny o el senderi? Un president en funcions que no s'ha volgut sotmetre al control parlamentari durant tot el darrer any ara ens vol donar lliçons de diàleg? Un president en funcions (encara) que no ha volgut que cap dels seus ministres comparegués durant tot aquest darrer any ens vol donar lliçons de diàleg, de govern obert al diàleg? Ni per formar govern, no ha fet ell el primer pas! Albert Rivera va ser el primer a oferir-se-li per investir-lo, i el PSOE s'ha fet l'harakiri de franc. Diàleg, proposa Rajoy? Però quina credibilitat té, aquest senyor, que és el mateix que aquests darrers anys ha aprovat per decret i sense diàleg la pujada d'impostos, la pujada de l'IVA fins al 21%, la Lomqe, la llei mordassa i tantes i tantes altres coses? Ens vol parlar de diàleg, algú que no l'ha aplicat mai, que no deu ni saber què és? Perquè és quan un té majoria absoluta que demostra com és realment. Fer pactes quan els has de fer per nassos no té cap mèrit. Ser un senyor, ser elegant i creure en la democràcia es demostra justament quan governes en solitari. I ara, de la nit al dia, sentir Rajoy dient que està obert al diàleg, que vol solucionar els problemes “en el fòrum i el procediment” que calgui, fa riure. Un senyor que ha preferit dur Mas, Ortega, Homs, Rigau i ara Forcadell davant dels tribunals a asseure's a dialogar no té, senyors meus, cap credibilitat. Ni per parlar de diàleg ni per dir que, ara sí, ara vol parlar del sistema de finançament.

No ens ho empassem, Mariano.

Xevi Xirgo

Joan A. Forès

Reflexions