Benvolguts,
L’Odei es queixa dient que Si la desobediència
política no té una rèplica des de baix...
I és una opinió, però la rèplica des de baix hi serà si els de dalt es mouen!
També diu, amb molt bon criteri, que les institucions
de l’Estat han personalitzat en Forcadell el
desafiament que consideren que els fa la
cambra catalana.
I hi afegeix que podrien haver
encausat més parlamentaris, caps de partit, etc, però això implicaria obrir un conflicte judicial i polític d’una
envergadura inassumible, per ara, per a l’Estat espanyol.
En aquesta última reflexió, clavada
a la que dèiem ahir, creiem que podem afegir que:
Els nostres trumfos són que engarjolin els d’alt
nivell. Espanya pot inhabilitar centenars de catalans i ningú del mon li
retraurà, en canvi no pot engarjolar
mitja dotzena de polítics catalans sense que tot se’ls emmerdi. Si ho fan,
tenim guanyada la partida!
Vegem l’interessant article de l’Odei:
El
silenci obedient
"Si
la desobediència política no té una rèplica des de baix, si la revolució dels
somriures no assumeix els riscos i les conseqüències judicials, el final ja
està escrit"
per Odei A.-Etxearte 26/10/2016
Les
institucions de l’Estat han personalitzat en Forcadell el desafiament que
consideren que els fa la cambra catalana. Podrien haver ampliat la investigació judicial a la resta
de membres de la mesa que representen la majoria independentista, o bé a Jordi Turull i Anna Gabriel, que van
defensar durant el ple la votació de les conclusions de la comissió d’estudi
del procés constituent que ha desencadenat el procés contra la presidenta de
Parlament. Fins i tot, haurien pogut apuntar tots els diputats de JxSí
i la CUP, els responsables finals de l’aprovació de la iniciativa. Però això
implicaria obrir un conflicte judicial i polític d’una envergadura inassumible,
per ara, per a l’Estat espanyol.
Potser
per això la
fiscalia va acotar la querella per desobediència i prevaricació a una sola
persona, mentre avancen en
paral·lel els processos contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc
Homs pel 9-N; i contra rellevants càrrecs electes de la CUP que ja han desobeït amb la
determinació de no presentar-se a declarar davant del jutge que els citava: l’alcadessa
de Berga, Montse Venturós, investigada per no haver retirat l’estelada
coincidint amb convocatòria electoral, i el regidor de Vic Joan Coma, encausat
per defensar la resolució parlamentària del 9-N en
el ple de l’ajuntament.
Els
que esperaven veure un xoc de trens estrepitós en Dolby Sorround des del sofà
de casa, de tant que n’hem parlat i sentit a parlar, potser quedaran decebuts
amb la realitat prosaica que vivim: al final resulta que no s’ha començat per un gran xoc, sinó per
petits gestos de normalitat democràtica dins d’un estat en què n’anem tan
mancats. L’avantguarda són els botiguers que aixequen la persiana encara
que els obliguin a tancar la paradeta, com van fer a l’ajuntament de Badalona el 12-O en un gest de dignitat. No sembla que hagi de sonar la
banda sonora de L’últim dels
mohicans quan arribi el moment definitiu per a cadascun dels encausats,
i de ben segur que cadascun se sabrà les pròpies misèries, sacrificis i
servituds. Això de fer la independència potser
no serà tan heroic ni lluït com semblava fa un temps. Les institucions de l’Estat descarreguen una pluja
judicial fina, controlada, i amb capacitat de
desgast sobre la primera línia política que
és difícil que empenyi, a hores d’ara, un esclat d’indignació popular que
s’expressi en manifestacions periòdiques i sostingudes, o en una desobediència
civil massiva organitzada.
El
temps dirà si Forcadell, venint d’on ve, pot desencadenar l’esclat social que acompanyi des del carrer el procés de
desobediència catalana iniciat des de les institucions. Sembla
l’única capaç de fer-ho, però el procés judicial serà lent, i el calendari del
referèndum vinculant es va escurçant, dia a dia.
Si la desobediència política no té una rèplica des de baix, si la revolució dels somriures no assumeix els riscos i
les conseqüències judicials temporals de l’empresa que s’ha proposat i delegat
als representants institucionals, si s’imposa el silenci obedient, el final ja
està escrit.
El
guarden en algun calaix ple de documents reservats de la Moncloa. Mariano Rajoy,
salivant per la renovada presidència, ja es frega les mans.
Odei A.-Etxearte
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada