Benvolguts,
Altres
espanyols, siguin del PP com del PSOE, el PPSOE vaja, han dit parides semblants a les de la Soraya, com “La Constitución
portadora de valores eternos” o “Espanya
està per sobre de la democràcia”, etc.
Ara en diuen
una de nova:
[El
Dret a decidir] "No ho podem negociar nosaltres, perquè no és nostre, ni del senyor
Puigdemont, ni del govern ni de les cambres.
[El president] vol que negociem sobre un assumpte del qual el propietari en són els 47 milions
d'espanyols. Són els seus drets fonamentals".
Soraya i els 47 milions d'espanyols
Soraya i els 47 milions d'espanyols
Un text molt
interessant sobre aquesta qüestió és el de la Constitució de Càdis, de 19 de març de 1812, anomenada “la Pepa”.
En el Títol I
(De la Nación española y de los españoles) hi llegim:
“Artículo 1. La Nación española es la reunión de todos los españoles de
ambos hemisferios”.
Artículo
10.- El territorio español comprende en
la Península con sus posesiones e islas adyacentes: Aragón, Asturias, Castilla
la Vieja, ... las Islas Baleares y las Canarias con las demás posesiones de
África. En la América septentrional:
Nueva España con la Nueva Galicia y península de Yucatán, Guatemala, provincias
internas de Oriente, provincias internas de Occidente, isla de Cuba con las dos
Floridas, la parte española de la isla de Santo Domingo y la isla de Puerto
Rico con las demás adyacentes a éstas y al continente en uno y otro mar. En la América meridional, la Nueva Granada,
Venezuela, el Perú, Chile, provincias del Río de la Plata, y todas las
islas adyacentes en el mar Pacífico y en el Atlántico. En el Asia, las islas
Filipinas, y las que dependen de su gobierno.”
És curiós
comprovar que, essent aquesta Constitució del 1812, els seus redactors fan veure
que no saben que Xile i “las provincias del Río de la Plata” ja
havien aconseguit la independència de
fet el 1810,
i inclouen aquests països en el territori espanyol, com si no hagués passat
res.
També crida
l’atenció que s’apliqui el criteri del que ara se’n diu el “café para todos” quan, en parlar del territori espanyol en la
Península, es posa en peu d’igualtat i en el mateix sac Córdoba, Granada, Jaén, Sevilla, etc.
i Catalunya,
Navarra , i “Provincias Vascongadas”.
Quan es redacta la Constitució de 1837,
moltes de les possessions espanyoles a Amèrica ja havien aconseguit la
independència o hi estaven en camí, i aquestes pèrdues consumades o previsibles
fan que el text
no concreti els noms dels territoris espanyols, i es limiti a parlar
de “las
provincias de Ultramar”.
En promulgar-se la Constitució de 1845 les
possessions espanyoles d’Amèrica seguien evolucionant cap a la independència. L’article 1 és
igual que a la Constitució de 1837,
i hi ha un article addicional 80 que és igual que l’article addicional 2 de la
Constitució de 1837. La “nación española de ambos hemisferios” s’ha anat
encongint
En el text de la Constitució de 1869
s’observen alguns canvis significatius.
En l’article 1 ja no es parla de “dominios de España”, sino de “territorio español”. Pel que fa a les “Provincias de Ultramar”, com que el
procés d’independència ja ha avançat molt, s’opta per concretar el que
queda: Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Com es pot
veure en aquest aticle, El mite d’espanya s’està esmicolant, Espanya (el Regne de Castella) ha evolucionat
amb el mètode que l’autor anomena de “geometria variable”, o
sigui que va passar de ser un altiplà amb pastors i caps de bestiar a posseir
mig hemisferi amb milers d’indígenes, no cristians per cert, convertits en
esclaus, amb mines d’or i plata abundants, que en 300 anys i un cop el Regne de
Castella havia robat tot el que era robable, es va esmicolar i es va
independitzar en 27 anys, del 1810 al 1837...
Sempre m’ha
fet gràcia pensar si les colònies emancipades el segle XIX encara fossin dels dictadors
franquistes o dels Borbons, com s’ho farien en referir-se a l’hora per ràdio o
televisió en els diferents territoris “Son las 12, las 11 en Canarias” i haurien de dir:
“Son las 12, las 11 en Canarias, las 8 en
Cuba, las 7 en la Provincias Unidas del Rio de la Plata, las 5 en el Alto Perú, las 11 en Filipinas, etc...
Vegem ara l’article de l’ Estefania
Molina:
PROCÉS
Santamaría: "A la sobirania nacional no
se li poden posar comes, ni condicions"
Estefania Molina
Foto: EFE
Madrid. Divendres, 30 de setembre de 2016
Foto: EFE
Madrid. Divendres, 30 de setembre de 2016
La setmana en què el president Carles
Puigdemont ha superat la qüestió de confiança apel·lant a un referèndum que
impulsaria com a màxim a finals de l'any 2017, la Moncloa s'obre a parlar dels pressupostos però no del dret a decidir. El ministre
d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, creu que els comptes
que aprovi Junts pel Sí, fins i tot si és amb el suport de la CUP, no haurien de presentar cap
greuge. Ara bé,
si és per negociar el dret a decidir, Puigdemont no podrà comptar amb el
govern espanyol actual, perquè considera que la sobirania nacional és
"incondicional".
"No
ho podem negociar nosaltres, perquè no és nostre, ni del senyor Puigdemont, ni
del govern ni de les cambres. [El president] vol que negociem sobre un
assumpte del qual el propietari en són els 47 milions d'espanyols. Són els seus
drets fonamentals", ha
explicat Santamaría, sobre qualsevol acord pel que fa al dret a decidir
que passés pel vist-i-plau de l'Estat. Sobre això, la número dos de Mariano
Rajoy ha insistit que "a la sobirania nacional no se li poden posar
comes, ni condicions, és incondicional, sobirana, està per sobre de tots nosaltres", ha
sentenciat.
A
aquests efectes, l'Estat ha comparat el dret a decidir amb la negociació de les
lleis ordinàries.
"Per
exemple, podem parlar sobre el que tenim a sobre d'aquesta taula" –un
seguit de documents–, però el dret a decidir seria "sobrepassar el
mandat dels espanyols". Així les coses, sí que existeix una
predisposició de Moncloa per a fer els ulls grossos a uns comptes
públics, pels quals Puigdemont demana el suport de la formació
anticapitalista. L'efecte és que l'Estat treu importància a la qüestió de
la desconnexió econòmica de la Generalitat.
"Esperem que els pressupostos nous de
Catalunya es facin, seria l'ideal. I estem habituats a modificar els de les comunitats autònomes (...) No
hem d'esperar especials discrepàncies. La realitat s'acaba imposant",
ha dit el ministre d'Hisenda, sobre la possibilitat que els comptes
catalans contravinguin el sostre fixat per Espanya. El ministre ha evitat
així posar l'accent en el fet que els comptes catalans, en cas de superar el
topall, ho farien pel trencament amb l'Estat.
El PSOE i el pressupost
Fonts de la Moncloa han explicat a El Nacional que obtindrà la
majoria que necessita per aprovar la reforma pressupostària –aquí explicada– perquè
hauria iniciat alguns conctactes amb altres forces. Una
possibilitat, no confirmada, és que el PSOE pogués
col·laborar a tirar-la endavant. La sospita ve perquè les comunitats
socialistes van ser les primeres a demanar com abans millor la creació d'un
govern, ja que si no, no podrien aprovar els seus comptes. La reforma serà presentada pel grup
Popular al Congrés, ja que el govern en funcions no pot impulsar projectes de
llei.
Santamaría no ha volgut entrar a valorar
la crisi interna que pateix el PSOE
al·legant que no s'han de "immiscuir" i només desitja que el
resolgui. Sobre la possibilitat que el rei Felip VI iniciï una nova
ronda de consultes per a propiciar un segon debat d'investidura, la número
dos de l'executiu en funcions s'ha limitat a dir que és una "prerrogativa
regia", no de Moncloa. Rajoy resta a l'espera que la situació a Ferraz
prengui llum i asseguren que l'interlocutor vàlid en les negociacions serà la
persona indicada per la mateixa formació.
Estefania Molina
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada