Benvolguts,
El juliol del 2012 varem publicar i comentar l’article (20/07/12.
La Pilar Rahola ens va parlar d’infraestructures ferroviàries, de vies de
trens...).
En l’article
s’explica succintament com va anar l’episodi del tancament de caixes del
1898.
Període de la Història de Catalunya
que s’hauria d’estudiar a totes les escoles...
Després que el 1880 tingués lloc
el Primer Congrés Catalanista, després que s’hagués presentat al
rei Alfons XII el 1885 el Memorial de Greuges dels
diputats de l’antiga Corona d’Aragó,
després que el 1891 s’hagués
fundat la Unió Catalanista, que redactà les Bases
de Manresa, i després de no haver trobat cap mena d’enteniment amb Madrid, es va produir l’episodi de tancament
de caixes. La Pilar Rahola explica l’episodi, el compara amb l’estat actual
de les relacions Catalunya-Espanya i
es pregunta:
Per què no ens declarem insubmissos i ens plantem?
Jo aprofito l’espantós
atac judicial actual intentant empaperar l’Artur
Mas, la Carme Forcadell, l’Homs, la Rigau, l’Ortega, en Turull, l’Anna Gabriel, i continuant
portant al TC i retallant lleis
promulgades pel Parlament de Catalunya,
Pobresa energètica, “Corrides de Toros”,
i un llarg etcètera, per preguntar-me també per què no assumim els atacs,
i ens
declarem insubmisos, innocents
segons les “nostres lleis” i si ens volen declarar culpables, segons les “seves lleis” que
no reconeixem perquè provenen de la falsa
transició del 1975-1981,
que ho facin...
En el nostre article del dia 5: 05/10/2016.
El Nacional. ,
hi
trobarem la declaració de
principis del règim del 1978 que nosaltres
proposem, segons la falsa transició:
Nosaltres els fatxes, l’exèrcit, l’església i les dretes (i les
esquerres com el PSOE), amb la inspiració divina del Caudillo Franco, proposem la reinstauració de la monarquia i en contrapartida, tots plegats, ens donem una Llei d’Amnistia que perdoni
tots els crims que els antifeixistes no havíen realitzat en 40 anys i que perdoni
també tots els crims que nosaltres els franquistes sí que haviem realitzat en
40 anys.
Pilar Rahola. Insubmissió.
En l’article de la Rahola, del juliol del 2012 fa un repàs de les demandes de Concert econòmic des del 1898, el Tancament de caixes, la dissolució de la Lliga de defensa industrial i comercial de Barcelona i la Declaració de l’estat de guerra que
assimilava l’impagament al delicte de sedició. [I es / ens pregunta: “Per
què no ens declarem insubmisos i ens plantem?”] En algun moment haurem de dir que no apliquem les lleis que ens són lesives, i veurem què passa. No només es tracta d'una qüestió de
dignitat, sinó també d'utilitat.
Tal vegada la
via de la insubmissió és difícil i tortuosa, però sabem perfectament que
l'altra és una via morta.
Aleshores, què fem
recorrent-la una i altra vegada? Fem el ximple.
Pilar Rahola
Ja veieu quins raonats condicionants proposem!
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada