Benvolguts,
Des que el Bloc dels
Oriols el varen anomenar Zugzwang
fa dos anys, no m’havia preocupat de saber què volia dir Zugzwang. Ara ho he cercat al Google i he trobat que explica un concepte molt potent relatiu a una
determinada situació que apareix sovint en la feina i la vida quotididiana i
que molt sovint molts hem experimentat però que no sabíem que tenia un nom!
Ho he cercat al Google perquè he trobat interessant l’article
de Julio Llamazares a El País de títol ‘Zugzwang’. La situación de
Sánchez recuerda a esa posición ajedrecística, pues cualquier movimiento que haga es
perjudicial para él.
Ja ho
explica el títol de l’article: qualsevol moviment que faci, qualsevol sortida
que intenti, li és perjudicial.
L’article de la Viqui és molt extens, però he copiat només el
començament que explica el concepte zugzwang (atzucac).
Vejam
primer l’article de la Viqui zugzwang i a continuació l’article de Llamazares:
Zugzwang
El zugzwang (terme alemany per «obligació de moure»)
o atzucac és una situació que es dóna
de vegades en elsescacs, i també en diversos altres jocs, i
que es caracteritza pel fet que un jugador queda en desavantatge com a
conseqüència de la seva obligació de moure en el seu torn de joc, a despit que
preferiria passar o
no haver de moure. L'obligació de moure el perjudica, perquè si fa un moviment,
la seva posició serà significativament més feble que la hipotètica posició que
es donaria si fos el torn del seu rival.
El
terme troba la seva definició formal en la teoria de
jocs combinatòria, on específicament significa que canvia el
resultat de la partida de victòria a derrota. El terme és usat de manera menys
precisa en jocs com ara els escacs, per exemple, on no s'hi aplica la mateixa
definició de la teoria de jocs (Berlekamp, Conway & Guy 1982:16),
(Elkies 1996:136). Per
exemple, podria definir-se imprecisament com a "el jugador que ha de moure
no pot fer res sense fer una concessió important" (van Perlo 2006:479).
Posar l'oponent en zugzwang és una manera freqüent d'ajudar el bàndol superior
a guanyar la partida. En algus casos és a més necessari per fer la victòria
possible. (Müller & Pajeken 2008:173).
El
terme zugzwang s'empra
freqüentment en els escacs: hom diu que el jugador que té el torn i no té cap
moviment disponible que no empitjori la seva posició, es troba en zugzwang (Soltis 2003a:78). Com
que qualsevol moviment faria pitjor la seva posició, el jugador estaria millor
si pogués passar, o no moure. De vegades, alguns escriptors d'escacs usen el
terme zugzwang de
diferents maneres (Flear 2004:11–12).[note 1] En algunes obres en
anglès, elzugzwang recíproc (vegeu més avall) és anomenat zugzwang mentre que el zugzwang
d'un sol bàndol s'anomena squeeze (Hooper & Whyld 1992).
El
terme zugzwang fou usat en la literatura d'escacs en alemany el 1858 (o abans) (Winter 1997). Qui primer va fer servir la
paraula en anglès fou elcampió del
món Emanuel Lasker el
1905 (Winter 2008). El
concepte de zugzwang (no la paraula) era de sobres conegut pels escaquistes des
de molt abans, ja que és necessari per guanyar l'elemental final de rei i torre contra rei, entre d'altres. El
concepte es veu en l'estudi de final publicat
el 1604 perAlessandro Salvio,
un dels més antics escriptors d'escacs. També apareixia en estudis de shatranj datats abans del segle IX, uns 1000 anys abans de la
primera utilització coneguda del terme zugzwang.
En
un final, quedar
en zugzwang normalment significa passar de les taules a la derrota, o d'una posició
guanyadora a unes taules, però també pot significar passar d'una victòria a una
derrota, o a una substancial pèrdua de material que probablement afecti al
resultat de la partida. Una posició dezugzwang
recíproc o de zugzwang
mutu és equivalent més precisa descripció de zugzwang en la teoria de jocs.
L'oposició és
una mena de zugzwang especial (Flear 2000:36). El trébuchet és una altra mena de
zugzwang especial discutida més avall.
Les
posicions amb zugzwang ocorren amb bastanta freqüència en els finals d'escacs.
Per exemple, dotze dels 105 finals del llibre Endgame VirtuosoAnatoli Kàrpov estan
relacionats amb el zugzwang (Károlyi & Aplin 2007:358).
El Mestre Nacional Alex
Angos va escriure un llibre sencer sobre el zugzwang, You Move ... I Win! (Angos 2005). Segons John Nunn, les posicions de zugzwang
recíproc (vegeu més avall) són sorprenentment importants en l'anàlisi de finals
(Nunn 1995:6), (Nunn 1999:7).
Whyld 1992, p. 458
Si mouen les blanques entaulen; si mouen les negres perden
Flear
2004, p. 11
Juguen
les negres, que estan en zugzwang: si mouen, perden la partida
Des
del punt de vista de qui mou, hi ha tres tipus de posicions en escacs:
- qualsevol dels dos bàndols es
beneficiaria si fos el seu torn de moure.
- només un dels jugadors estaria en
desavantatge si fos el seu torn de moure.
- ambdós jugadors estarien en
desavantatge si fos el seu torn de moure.
La
gran majoria de les posicions són del primer tipus. En literatura escaquística,
molts escriptors anomenen les posicions del segon tipus zugzwang, i les del tercer
tipus zugzwang recíproc o zugzwang mutu. Alguns escriptors en
anglès anomenen les del segon tipus squeeze i
només les del tercer tipus zugzwang (Hooper & Whyld 1992) (Hooper 1970:196–97).
Normalment en escacs, tenir un temps d'avantatge és desitjable, perquè el jugador
a qui li toca moure té la disponibilitat de fer quelcom que millori la seva
situació. El zugzwang ocorre, típicament, quan tots els moviments disponibles
són "dolents", afebleixen tangiblement la pròpia posició (normalment
passant de taules a derrota, o de victòria a derrota) (Müller & Lamprecht 2001:22).
Zugzwang
en escacs[modifica | modifica
el codi]
Hooper
& Whyld 1992, p. 458
El
zugzwang ocorre amb una especial freqüència en els finals, quan el nombre de
peces, i també el del número de possibles jugades disponibles és més reduït, de
manera que el moviment exacte que es triï és sovint crític. El diagrama a dalt
a la dreta mostra l'exemple més simple possible de zugzwang. És el torn de les
blanques, que han de triar entre ofegar el rei negre amb 1.Rc6 o abandonar el
peó, permetent 1...Rxc7 amb taules per falta de material. Si fos el torn de les
negres, l'únic moviment legal seria 1...Rb7, que permetria la victòria blanca
amb 2.Rd7 seguit de la promoció del peó al següent moviment.
Si
mouen les blanques entaulen; si
mouen les negres perden
Flear
2004, p. 11
I ara
l’article de Llamazares, que no necessita comentari:
‘Zugzwang’
La
situación de Sánchez recuerda a esa posición ajedrecística, pues cualquier
movimiento que haga es perjudicial para él
Para
los que desconocen el arte del ajedrez explicaré que se conoce como zugzwang (del alemán zug, jugada, y zwang, obligatoriedad) a una posición
del juego en la que el jugador al que toca mover pieza se enfrenta a una
situación penosa: ha de mover, pero con
cualquier movimiento que haga pierde.
La
situación de Pedro Sánchez, el líder del PSOE,
recuerda desde hace tiempo a esa posición ajedrecística, pues cualquier movimiento
que haga es perjudicial para él. Está obligado a intentar pactar con otros
partidos, puesto que si no lo hace provocaría una repetición de las elecciones,
que para él serían muy negativas según todas las encuestas, pero con cualquier
partido que pacte también sufriría las consecuencias electorales a corto o a
medio plazo, siempre según las mismas encuestas. Si pacta con el PP, porque
firmaría su condena a muerte, pues sus votantes no lo entenderían por más que
les explicara la necesidad de hacerlo. Si con Podemos y otros partidos de su
izquierda, algunos de ellos independentistas pero imprescindibles para llegar a
la mayoría parlamentaria suficiente, porque los que se rebelarían serían sus
militantes y en especial los llamados barones,
esos líderes territoriales que ya le han
avisado de que hay líneas que no puede cruzar; la principal, la unidad de España.
Así
que haga lo que haga Pedro Sánchez lo va a hacer mal, no porque intrínsecamente
sea así, sino porque todas sus opciones chocan con un electorado que le exige
que pacte con otros partidos para promover la gobernación del país pero a la
vez no le deja que lo haga con ninguno. Pedro Sánchez, el pobre, a estas
alturas se debe de sentir como aquel gallo del cuento infantil que, de camino a
la boda de un familiar, se encontró una boñiga en la que se veían varios granos
de maíz que despertaron el apetito del ave a la vez que su preocupación: “Si
pico me mancho el pico y, si no, me muero de hambre”, se lamentaba mirando
aquellos granos apetitosos que en su imaginación brillaban como si fueran de
oro pese a estar en una boñiga.
La
situación de Pedro Sánchez, pues, no es envidiable, ni mucho menos, como
tampoco lo fue la de Rubalcaba, su predecesor al frente del PSOE, castigado por
la culpabilidad de una crisis que recayó en exclusiva sobre el socialismo y que
aún dura a día de hoy. A mí al menos, no me gustaría estar en su piel, pues
como ajedrecista aficionado sé que lo peor que te puede pasar en una partida es
tener que mover pieza y no saber cuál, pues con todas las que muevas pierdes.
Julio Llamazares
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada