dimarts, 11 d’octubre del 2016

10/10/2016. Salvador Cot. Ni gran ni lliure: Una. Una grande Libre. Alamadrid. 25 años de paz. 80 años de paz. Franco, Franco, Franco. Arriba España. España una y no cincuenta y una. España, portadora de valores eternos. No diga éste país, diga España. Por Diós, España y su revolución nacional-sindicalista. Franco, Caudillo de España por la Gracia de Diós. La Raza, la Hispanidad i la madre que las parió! Por el imperio hacia Diós. En el Imperio Español, no se pone el sol.

Benvolguts,

Article brodat d’en Salvador Cot. 
Després de frases i crits patriòtics d’èxit com:
·          Una grande Libre,
·         Alamadrid,
·         25 años de paz,
·         Viva Franco,
·         Franco, Franco, Franco, Arriba España,
·         Viva España
·         España una y no cincuenta y una
·         España, portadora de valores eternos,
·         No diga éste país, diga España,
·         Por el imperio hacia Diós,
·         Por Diós, España y su revolución nacional-sindicalista,
·         Franco, Caudillo de España por la Gracia de Diós,
·         En el Imperio Español, no se pone el sol,
·         La Raza, la Hispanidad i la madre que las parió!

En Salvador Cot proposa aquesta altra:



Vegem l’apunt:
 Ni gran ni lliure: Una
"A Piqué se l'ha arribat a acusar fins i tot de mirar cap avall quan sonava la Marxa Reial i, setmana rere setmana, rep una xiulada monumental quan toca la pilota a molts camps de futbol de la geografia espanyola"
 
per Salvador Cot 10/10/2016
La renúncia de Gerard Piqué a jugar amb la selecció espanyola dóna la mesura de la quantitat de diferència que pot suportar Espanya. I quan escric Espanya em refereixo tant a la superestructura estatal com a la dimensió popular, antropològica, del fet nacional espanyol. Piqué ha estat un dels puntals dels èxits de l'equip espanyol, mai no ha rebutjat la simbologia de l'estat ni els colors de la roja, sempre ha manifestat orgull per jugar amb aquella samarreta i, de fet, ningú no li discuteix la implicació esportiva dins del combinat espanyol.
Però, tot i la seva contribució, el central del Barça ha estat assetjat permanentment des de tots els àmbits. Mitjans de comunicació, xarxes socials i personatges destacats del món del futbol han denunciat, una i altra vegada, el -tímid- catalanisme de Gerard Piqué. 
Al jugador se l'ha arribat a acusar fins i tot de mirar cap avall quan sonava la Marxa Reial i, setmana rere setmana, rep una xiulada monumental quan toca la pilota a molts camps de futbol de la geografia espanyola. Tot això, combinat amb alguna declaració en favor del dret a decidir i un parell de fotografies com a assistent a les grans manifestacions de la Diada ha acabat expulsant el jugador de la selecció estatal.
 Himne i bandera: Espanya és una caserna.
 El resultat final és que els èxits amb la selecció espanyola no li han servit de res. 

Espanya no intenta ser gran, i menys encara lliure. Només vol ser una.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada