Benvolguts,
Avui
comentarem l'article d'en Marc Pons a ElNacional, de títol La cara més negra de la
Revolució Industrial catalana.
El títol ho diu tot! Els catalans com gairebé tothom portem la nostra motxilla a l'esquena...
En Marc Pons ens fa un magnífic
retrat de la interacció entre la invenció i utilització de la Màquina de Vapor,
l’empreneduria catalana, el comerç d’esclaus, els indians, la injecció de
diners procedents d’aquestes pràctiques esclavistes i la revolució industrial. Tot això relacionat amb la guerra entre el
nord i el sud als EUA la Guerra
Civil dels Estats Units, la indústria del cotó, la guerra econòmica sobre
qui s’enduia més profit del cotó, etc.
Hi ha un paràgraf molt significatiu i punyent:
Els americans –en aquells dies de carbó i esclaus– ja sabien
proclamar les seves particulars i perverses guerres justes. Perquè el veritable propòsit era destruir el sistema esclavista del sud, desplaçar
del poder les seves oligarquies i dominar tot l'aparell productiu, del
començament a l'acabament.
Després els historiadors ens poden engalipar explicant-nos
“la cruz y la espada”, la mal anomenada “Leyenda
negra”, la “colonització i evangelització de les amèriques”, i tot el que
vulgueu. Tot fals!
Llegiu
l’apunt que és molt interessant, i els enllaços si en voleu saber més:
HISTÒRIA
La
cara més negra de la Revolució Industrial catalana
Marc
Pons
Barcelona. Diumenge, 30 d'octubre de 2016
Barcelona. Diumenge, 30 d'octubre de 2016
Com
era la Catalunya de la Revolució Industrial?
La
derrota del 1714
va provocar un colossal viratge dels corrents comercials catalans. Imposat, per
descomptat. Els Borbons estaven enfrontats amb tothom, fins i tot entre ells
mateixos. Després
de la guerra es va prohibir el comerç amb els enemics de la cristianíssima dinastia. I els
mercats tradicionals catalans –Holanda i Anglaterra– van ser reocupats per
altres proveïdors. Llavors el comerç català, que ja tenia una naturalesa
preindustrial, es va reorientar cap a les colònies de l'Amèrica
hispànica. Inicialment via Cadis,
que tenia l'exclusivitat del comerç americà. I a partir del 1773,
directament. La
derogació del monopoli gadità va obrir un corrent formidable de comerç
catalano-americà que seria el detonant de la Revolució Industrial a Catalunya.
La
relació catalano-americana també va forjar la figura icònica del català
triomfador –l’indià–, prototip del burgès industrial del segle XIX.
Generalment, un personatge d'extracció socioeconòmica humil que amb molt sentit
d'empresa i amb pocs escrúpols morals aconseguia crear una fortuna.
L’extraordinària quantitat de mà d'obra disponible a la Catalunya coetània faria
la resta. La
majoria d’indústries que es van crear en aquell període tenien un pare americà
–el capital– i una mare anglesa –la tecnologia–. Catalunya va iniciar un canvi
radical i definitiu de la seva fesomia. També en el poder. Les noves
classes burgeses americanes van
suplantar les velles estructures de poder –natives, també– imposades pels
Borbons. Retornava
la transversalitat catalana ancestral.
Com
van fer la fortuna els indians?
“Déu meu, qui fos blanc, encara que fos
català”. Aquesta citació, que s'atribueix als esclaus cubans de raça
negra, és molt reveladora del paper que van tenir els indians catalans. Si bé
és cert que els catalans que van anar a fer les Amèriques ni tots van fer
fortuna ni tots es van dedicar al tràfic d'esclaus, sí que ho és el fet que hi ha una evident
relació entre els vaixells negrers, l'enriquiment ràpid i certes nissagues
industrials de Catalunya. Coneixem els casos paradigmàtics de Miquel
Biada –de Mataró– o el de Joan Güell –de
Torredembarra–. El primer va ser el promotor del primer ferrocarril
peninsular, que cobria el trajecte entre Barcelona i Mataró. I el segon va
ser el creador de l'emblemàtica Maquinista Terrestre i Marítima.
Dues icones de la Revolució Industrial
catalana. Güell va ser, també,
fundador d'una organització patronal embrionària del Foment del
Treball.
Tant Biada com Güell van fer la seva fortuna –el
seu capital empresarial– amb el tràfic d'esclaus. També la van fer catalans d'adopció, com el càntabre Antonio
López o l'andalús Pedro Blanco, convertits en grans
inversors i ciutadans prestigiats a la Barcelona del XIX. Aquells anys, el tràfic ja havia estat
declarat il·legal i era perseguit internacionalment. Però –paradoxalment– es tolerava la tinença i l'explotació
d'esclaus. Una perversa doble moral que justificava
l'existència
d'un intens tràfic il·legal i d'un potent mercat negre. Els
historiadors no han aconseguit fixar una xifra concreta, perquè no hi ha
documentació oficial. Però aquest fenomen –tan sols en temps de la prohibició–
sembla que va afectar milions de persones. I certs indians catalans hi van
tenir una participació important.
Qui hi
havia darrere del tràfic d'esclaus?
El tràfic il·legal estava en mans d'una poderosa
xarxa de captadors, armadors i distribuïdors formada per les oligarquies de les
colònies. Amb la col·laboració necessària –i interessada– d'elements
de l'administració colonial.
La corrupció generalitzada s'havia convertit en un
fenomen cultural. I, també, en la divisa de l'aparell colonial hispànic. Cuba i
Puerto Rico –sobretot– eren els mercats d'esclaus de referència dels
Estats Units.
Plataformes insulars de recepció i
distribució. Mà d'obra esclava destinada a satisfer la forta demanda dels
estats del sud. Els
que en la guerra civil americana –la del 1861– enarborarien la creu de Sant
Andreu i es farien dir confederats.
Els estats que proveïen de cotó barat les fàbriques tèxtils dels estats del
nord. Els de la Unió.
Aquest circuit va petar el dia que els cavallers del sud van decidir
desviar la producció cap als telers anglesos. Els preus manen. I a Liverpool i
a Manchester estaven disposats a rebentar els competidors ianquis. A Nova York
es van encendre totes les alarmes, i Lincoln i Grant –en nom de la sagrada unió
de les barres i les estrelles– van declarar la guerra al pèrfid sud. Un conflicte que va ser diabòlicament vestit d'abolicionisme
en les millors sastreries de Manhattan. Els americans –en aquells dies de carbó i esclaus– ja
sabien proclamar les seves particulars i
perverses guerres justes. Perquè
el veritable propòsit era destruir el sistema
esclavista del sud, desplaçar del poder les seves oligarquies i dominar tot
l'aparell productiu, del començament a l'acabament.
Què va
passar amb els negrers catalans?
Espavilats com eren –i això es pot agafar en tots els sentis de
l'expressió–, mai van confiar en la naturalesa eterna del sistema. I, fins i tot abans de la guerra americana, ja
havien desplaçat i invertit les seves fortunes a Catalunya. A Barcelona van passar a dominar el paisatge econòmic de la
ciutat. A
l'activitat de creació de fàbriques hi
van sumar l'economia especulativa, que és l'excrement del
capitalisme que va impulsar la Revolució
Industrial. I en les seves
maniobres borsàries es van enriquir encara més, arrossegant a la ruïna milers de petits
inversors desprevinguts. També van assolir cert poder polític.
Van esdevenir el millor aliat de la monarquia
espanyola a Catalunya.
Els representants polítics del conservadorisme més reaccionari i antisocial.
La crosta més rància de la ciutat i del país.
I els enemics més acèrrims del liberalisme, del republicanisme, del catalanisme i de l'obrerisme. I no sempre en aquest ordre.
Els representants polítics del conservadorisme més reaccionari i antisocial.
La crosta més rància de la ciutat i del país.
I els enemics més acèrrims del liberalisme, del republicanisme, del catalanisme i de l'obrerisme. I no sempre en aquest ordre.
Complements
https://directa.cat/catalunya-va-ser-protagonista-del-comerc-negrer-amb-cuba
Marc Pons
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada