Benvolguts,
Avui parlem de robots. I de filosofía. I de plusvàlua. Ha aparegut una
“a priori” genial idea de la ma del secretari general d'UGT, Josep Maria
Álvarez que diu que si el robot té una alta productivitat i substitueix
treballadors manuals en una cadena de fabricació, produeix, com qualsevol
treballador, beneficis a l’empresa (heu sentit parlar de la Plusvàlua?), però
al mateix temps envia treballadors a l’atur. Una manera de compensar aquesta
irregularitat és que el robot cotitzi a la SS
en funció del nombre estimat de treballadors que substitueix. Genial, oi?
Segurament que aquesta idea produirà un debat que será interesant de
seguir i d’opinar-hi, tant els empresaris com els sindicats.
És evident que les habilitats d’un treballador ja les incorpora quan
comença a treballar, han estat costos per a la societat, i no li costen res a l’empresari, i en canvi un robot sí
que li costa, compra, programació, manteniment…
En el treball quotidià d’un treballador cal comptar com a costos per a
l’empresari el salari i totes les compensacions que s’hi afegeixin. En el
treball d’un robot aquests costos no hi són. Però potser n’hi ha d’altres…
I, tal com suggereix en Martí Gironell, crec que mig en broma, aquests
robots a la llarga esdevindran robots
pensionistes!
El debat està obert!
Vegem l’apunt:
El robot pensionista
"Els robots s'han de dissenyar,
programar, construir, distribuir,
mantenir, modificar i controlar
mentre funcionen"
per Martí Gironell 09/10/2016
L’altre dia vaig anar a la reunió de l’escola
on estudia el meu fill de quatre anys. Ens van explicar les activitats
que fan els nens i nenes de P-4 i vam quedar sorpresos quan ens van dir que
farien robòtica. La sorpresa va ser relativa i inicial perquè que la
robòtica s’introdueix a les aules és una tendència que es va implementant a
cada curs i em sembla bé perquè és el futur. Encara que després sempre surtin
els pessimistes de torn que diuen que inventem robots que ens treuen la feina. Però aneu a
saber com es guanyaran la vida els nostres fills! L’endemà em vaig
llevar amb la següent noticia. El secretari general d'UGT, Josep Maria Álvarez,
va plantejar a Astúries, en el marc de la convenció anual del sindicat, que les
empreses compensin la Seguretat Social, a través d'una cotització o d'alguna
altra mesura, per la pèrdua d'ocupació que es produeix en virtut dels avanços
tecnològics que introdueixen en les seves cadenes de producció. Dit d'una altra
manera, i en paraules del mateix Álvarez: "Que els robots paguin pels treballadors que no són en
les empreses a la Seguretat Social". La proposta, segons va
explicar el líder ugetista, facilitaria la sostenibilitat del sistema i propiciaria, a
més, avançar-se a un debat que, tard o d'hora, haurà d'afrontar-se. "De la mateixa manera que al segle XVIII va haver-hi una
reducció de jornada amb l'entrada de la màquina de vapor, avui han de començar
a redistribuir-se els beneficis que representen
els avenços tecnològics des del punt de
vista de menys mà d'obra, menys hores per produir", va
reflexionar el sindicalista. Que va afegir que "Per simplificar i que es pugui
entendre es tracta que els robots no només tinguin beneficis sobre el preu
final del producte o el compte de resultats de les empreses, sinó també sobre
els treballadors en actiu que no tindran un lloc de treball perquè les màquines
ens l'hauran llevat".
No sé a vostès però a mi no em sembla pas
mala idea, no és pas ciència ficció, és la realitat més immediata. Està clar
que els robots s'han de dissenyar,
programar, construir, distribuir, mantenir, modificar i controlar mentre
funcionen. I al mateix temps inventar-ne de nous. Els llocs de treball per a fer aquestes feines
tenen un sou més alt que el salari dels llocs de treball que el robot
substitueix. Però
un robot substitueix més llocs de treball que els que genera. Quina solució tenim? Doncs en comptes de pagar un sou
més alt, per què no reduïm ,rebaixem la jornada laboral, de manera que el
salari/hora reflecteixi el major valor afegit, i la reducció de la jornada
permeti un millor benestar per a la persona i, per tant, la creació de més
llocs de treball? És una idea. La productivitat i la inversió és font de riquesa i benestar. No s'ha de frenar ni l’una ni l’altra, senzillament
s' han de poder- i voler - trobar maneres que siguin més justes. És a dir, que
si hi ha robots que ens fan algunes feines, doncs que mirem que els humans en
poguem fer encara de millors, igual que s' ha d' aconseguir assegurar que
tothom tingui pensions
de jubilació dignes i justes, no? Una possible
via i ben senzilla és la que planteja Álvarez. Potser que cada robot en
funcionament no suposi un augment de productivitat a les empreses i a l'hora
una externalització de l' atur... Com?
Doncs
potser fent-lo cotitzar a la seguretat social. Ras i curt. I per cada robot
incorporat a la SS, com si es tractés d' una persona humana, redistribuir de
forma justa i equitativa els beneficis.
A nosaltres ja no ens arribarà però si prosperés
aquesta iniciativa potser encara així garantirem les pensions dels nostres
fills. I ho faríem possible, ai las!, amb un robot, que en un futur
serà un robot
pensionista.
Martí
Gironell
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada