Benvolguts,
Des que l’any
79 es
va aprovar l’Estatut de la Catalunya borbofranquista, no he parat de repetir irreverentment
que el Parlament de Catalunya s’hauria de dir Parlament
de la senyoreta Pepis o Parlament de
fireta. Sembla que en Cuyàs pensa igual. I ho diu!
Pel que fa a
les “corridas de toros” he de reconèixer
que quan jo tenia 17 anys junt amb un molt bon amic, ja mort, de l’agrupament
escolta on “militàvem” en una calorosa tarda de diumenge d’estiu varem decidir
d’anar a la Monumental precisament, i vàrem decidir-ho perquè ens havien fallat
els altres companys i perquè hi havia “rejoneadores”.
Com diu en Cuyàs fou l’”única a la vida”. El
cas fou semblant al que explica en Cuyàs. Hi varem anar, varem aguantar
precisament tres toros (els toros no varen esbudellar cap cavall) i tot d’una
ens varem mirar, varem entendre implícitament que allò no era per a nosaltres,
vàrem aixecar-nos i ens en vàrem anar al trencaones (en dèiem “rompeolas”) del
port, que s’hi anava amb “Golondrinas” i vàrem acabar de passar la tarda allà...
Hi ha una
frase d’en Cuyàs que diu: “Els magistrats abans de dictar aquella sentència van anar als
toros”. Potser estic mal fixat però em sembla recordar que
va sortir una foto als diaris amb els magistrats arrepenjats a la barana (en
Cuyàs en diu “burladero”), que varen anar als toros tal com diu en Cuyàs, però a
la tarda, i tal com diu en Cuyàs el clam
independentista s'ha fet en aquella casa majoritari.
O sigui que varen acabar la feixuga
feina de carregar-se l’Estatut de Catalunya, i varen ajudar-nos a comprendre que el
nostre camí era el de la independència!
Vegem l’article:
9 octubre 2016 2.00 h
Toros constitucionals
Manuel Cuyàs
“El Tribunal
Constitucional té raó: el Parlament no pot legislar sobre res
El Tribunal
Constitucional té raó: el Parlament de Catalunya no té facultats per prohibir
els toros. Tampoc per fer lleis sobre la igualtat
entre homes i dones. En realitat el Parlament no pot legislar sobre res o gairebé
res. Per això per a tants la independència
és la solució.
En
l'organització federal que alguns abonen, ¿els estats federats podrien
contradir les disposicions legislatives del districte federal (DF),
previsiblement radicat a Madrid? No sembla probable. La independència.
Ara o més tard, fatalment la independència. O és que els
federalistes són contraris que el Parlament català legisli sobre la igualtat entre homes i dones? No dic res dels toros. Entre
federalistes i independentistes hi trobaríem aficionats. Alguns sostenen que és
una tradició catalana a còpia de
mediterrània. No dic que no. També ho eren els escopidors de porcellana o la matança
pública i visceral del porc.
Igualtat
entre homes i dones, i toros. No sóc jo qui fa una mescla tan estrambòtica i aproximadament ofensiva. És el Tribunal Constitucional, i el govern de Madrid que li envia recursos sense discriminar
ni mirar prim. Quan el Constitucional
dicta una sentència contra una emanació del Parlament molta gent increpa l'“alt tribunal”. Calma. Cada sentència posa en evidència com són de retrògrades les
lleis espanyoles. Unes lleis que permeten i afavoreixen la lídia, ara
comptin. Tret de La Vanguardia. no he observat en
els catalans aficionats a aquest espectacle una gran alegria per la decisió del
Constitucional –que a l'hora d'escriure
això encara no s'ha pronunciat però que ho farà indefectiblement–. Deuen veure
venir que no hi haurà mai més corridas.
No perquè el govern català “desobeeixi” sinó
perquè no fan taquilla. El més content de la prohibició va ser
l'empresari Balañà, que es va
estalviar d'insistir en el negoci ruïnós i va guanyar un terreny possiblement urbanitzable. Vaig assistir a una cursa a la Monumental, l'única de la meva vida. Un amic m'hi va
arrossegar dient que no em podia perdre l'art de José Tomás. Els sis toros van anar a càrrec seu. Quan burxava el
quart de la tarda, l'amic es va aixecar i em va deixar sol sense dir-me res. No
el vaig veure més, tan valent. Vaig pensar que en els coliseus romans els passadissos
d'evacuació dels espectadors es deien “vomitoris”, en el sentit de “sortida”.
Per mi que ho deien també en el de “perbocar”, que va ser el meu.
Tot
ve de l'Estatut que el Constitucional va tombar. De resultes, el nostre
Parlament no pot decidir sobre res, i el clam independentista s'ha fet en
aquella casa majoritari.
Els magistrats abans de dictar aquella
sentència van anar als toros,
i no es van marejar ni res sinó que encara es van fumar uns havans de pam al burladero.
Manuel Cuyàs
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada