Un altre dels 8 articles d'opinió del 29 d'octubre de 2016.
Cal recordar que Cuyàs va ser el "negre" que va ajudar Pujol en la seva autobiografia, abans que s'aixequés tot l'assumpte de la "deixa", etc. En Cuyàs ha dit algun cop que en els tres anys que va estar ajudant Pujol, aquest no li va parlar mai del seu pare ni d'Andorra i en els tres anys tampoc no va veure mai els fills de Pujol.
Vegem l'apunt:
29
octubre 2016 2.00 h
La política, com la vida
Manuel
Cuyàs
“El
rei no va dir “tranquil, Jordi, tranquil”, sinó Pujol al monarca
Vaig
assistir dimecres a la presentació del llibre de Josep López de Lerma Cuando
pintábamos algo en Madrid, del
qual els vaig parlar l'altre dia tot expressant les meves prevencions davant
l'exercici d'enyorament d'una etapa política, la del peix al cove, que no tornarà
i que va ser molt exercitada per l'autor quan era diputat de CiU a Madrid.
Molta gent. Entre ella, el president Montilla, Miquel Iceta, Duran Lleida,
Sánchez Llibre, Alberto Fernández Díaz i algú d'ERC que no vaig identificar.
Tampoc no vaig identificar ningú de Convergència, l'antic partit de López de
Lerma, però em van dir que hi havia un militant, en solitari. La política és
exactament com la vida, ves quin descobriment. Si López de Lerma hagués
publicat el llibre en el moment que “pintava alguna cosa a Madrid”, el seu
partit hauria assistit a la presentació en massa, voluntàriament i també per
consigna. Ara que s'ha apartat de la formació a la qual va prestar molts
serveis, i n'és reticent, hi van els adversaris que havien censurat la seva
feina. El llibre va ser presentat per Xavier Vidal-Folch, que també l'havia
criticada. És com amb els amics i com amb tot: una última falla, un últim mal
resultat, i els amics i les adhesions desapareixen. En futbol encara s'arregla
amb uns gols. En política, gairebé mai, i els antics adversaris es fan de sobte
amiguets. Miquel Iceta a la presentació del llibre de López de Lerma, amb la
feinada que aquests dies té...
Vidal-Folch
va destacar del llibre un fet que a mi també m'havia quedat al cap. S'hi afirma
que la nit del 23 de febrer de 1981 el rei no va pronunciar el cèlebre
“tranquil, Jordi, tranquil”, sinó que l'expressió va anar a càrrec de Pujol,
dirigida al monarca. Pujol, adreçant-se després per ràdio a tot Espanya, es va
inventar que el rei li hagués dit la frase i, també, que li hagués afirmat que
ho tenia tot controlat. Segons es desprèn de la narració de López de Lerma, va
ser la manera que el president de la Generalitat va tenir de pressionar el cap
de l'Estat perquè dominés la situació en sentit positiu. Es veu que no l'havia
notat gaire segur, a l'altre cantó del telèfon. A les memòries, Pujol reconeix
que l'expressió “tranquil, Jordi, tranquil” no va ser formulada d'aquesta
manera sinó que va ser una creació pròpia que responia a l'esperit de la
conversa. Què li va dir exactament el rei? Va ser Pujol qui el va comprometre
públicament a resoldre en benefici de la democràcia? Tants llibres com s'han
escrit del cop d'estat i sempre surten informacions noves. Aquesta fa quedar bé
Pujol, en un llibre que no li és gaire afable. Els antipujolistes la van
escoltar amb delectació. Els pujolistes no hi eren perquè consideren Lerma un
caragirat i perquè des que Pujol va confessar la seva falla reneguen de la
figura abans grandiosa.
Manuel Cuyàs
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada