Benvolguts,
En Salvador Cot en
l’article Adéu, general Yagüe! Comença amb la frase: La república catalana
comença a construir-se una identitat fins i tot abans de materialitzar-se. I justament aquest
concepte ens fa pensar que
aquest procés que
estem començant
a construir fa 40 anys que l’havíem d’haver fet.
Per què en
la transacció (no pas transició) ,
ens varem deixar prendre el pel pels espanyols de dretes i d’esquerres i pels
catalans de totes les menes?
I la frase d’en
Jordi Carbonell a Sant Boi: Que la
prudència no ens faci traïdors! pren
tot el relleu que li correspon!
El repàs de 40 anys d’equivocacions
és per repensar les nostres accions col·lectives i cercar per on ens hem
desviat del camí correcte.
Qui ha tret partit d’aquests
errors?
Uns tasts:
·
L'estat català basarà la legitimitat
d'origen en aquella democràcia que es va interrompre quan els tancs del general Yagüe van entrar per la Diagonal.
·
No hi haurà concessions als genocides de la dictadura, ni impunitat per als assassins i torturadors franquistes.
· Els judicis que van condemnar milers d'innocents, com el president Companys, seran considerats nuls i no hi haurà honors per als que es van
revoltar a costa d'un mar de sang.
·
Els criminals franquistes no podran trepitjar sòl català sense ser detinguts.
·
Aquest plantejament és el més comú
entre els països que van combatre en la Segona Guerra Mundial, bona part dels
quals castigats durament pel totalitarisme.
·
L'excepció és Espanya, l'única dictadura que va aconseguir que el feixisme
sobrevisqués al poder fins a finals dels anys setanta... [Error! Les dues darreres frases
ens demostren que el franquisme ha sobreviscut fins el 2016, i continua…] o
A Madrid el règim [borbónico franquista bananer] continua defensant, un per un, tots els assassins que
reclama la justícia argentina.
o La fiscal general de l'estat ha afirmat,
solemnement, que “cap jutge o tribunal,
de cap manera, no pot qüestionar la legitimitat de tal procés [transició i llei de punt
i final]”.
Vegem ara l’apunt d’en Salvador
Cot farcit com hem vist de pensaments i conceptes encertats:
15 octubre 2016 2.00 h
Adéu, general Yagüe!
Salvador Cot
A la república catalana no hi haurà
concessions als genocides de la dictadura,
ni impunitat per als assassins i torturadors franquistes.
Només per això ja valdrà la pena
La
república catalana comença a construir-se una identitat fins i tot abans de
materialitzar-se. En aquest sentit, l'Estat català tindrà una trajectòria
històrica perfectament homologable perquè –a diferència del Regne d'Espanya– basarà la
legitimitat d'origen en aquella democràcia que es va interrompre quan els tancs del general Yagüe van entrar per
la Diagonal. No hi haurà concessions
als genocides de la dictadura, ni impunitat per als assassins i torturadors
franquistes. Els judicis que van condemnar milers d'innocents, com el president
Companys, seran considerats nuls i no hi haurà honors per als que es van
revoltar a costa d'un mar de sang. Els criminals franquistes no podran
trepitjar sòl català sense ser detinguts.
Aquest plantejament no és gens original. De
fet, és el més
comú entre els països que van combatre en la Segona Guerra Mundial, bona part
dels quals castigats durament pel totalitarisme.
Al pati dels tarongers hi ha els bustos dels
presidents Francesc Macià, Lluís
Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas. Tots ells van ser considerats delinqüents,
en un moment o altre, per la legislació espanyola. Però també tots ells –Tarradellas en
especial– són els responsables del fet què el nou estat pugui arrelar
la seva legitimitat històrica en la democràcia.
La
república catalana farà, per tant, el món una mica més just, una mica millor. I
només per això ja valdrà la pena.
Salvador Cot
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada