Benvolguts,
Avui he sentit per la ràdio una farmacèutica que referint-se a la llei o reglament que obligarà a vendre genèrics, si n’hi ha, en lloc de productes farmacèutics de marca es queixava dient “Se’ns en va el negoci en orris!”. Evidentment qui considera el seu establiment un “negoci” ha d’estar sotmès a les lleis del mercat!
Jo encara recordo com durant la dictadura franquista la meva família quan anava a Andorra, compraven “formatgets” de la Vache qui rit, però també aspirines, bolquers, menjar per nadons, etc, que allà (i a tot el mon) es venien als centres comercials i a l’Espanya Franquista s’havien d’obtenir a la farmàcia (productes de primera necessitat!).
Segurament que la sobreprotecció de les farmàcies, així com la dels estancs o la de les loteries, és una pura rèmora franquista. Recordem que els estancs i les loteries s’atorgaven durant el franquisme com concessió administrativa als “adictos al régimen, als “hijos de caidos”, als alféreces provisionales, etc. Tots en caràcter vitalici i hereditari, com les farmàcies, considerades en aquest aspecte com un negoci i no com el que eren: una concessió administrativa. Suposo que hi havia corrupció i caciquisme a dojo ja que es tractava d’una concessió “gratia et amore”. D’altra part les farmàcies a l’època franquista gaudien també d’una concessió administrativa privilegiada ja que no es podia ubicar una farmàcia a menys de 100 o 150 metres de cap farmàcia del voltant! (I potser encara dura?).
Hi havia altres aspectes de la corrupció (o la llei corrupta ho autoritzava) com per exemple un cas que conec d’una farmàcia regentada per un farmacèutic que es va morir jove i que l’administració va permetre que quedés sense titular uns quants anys esperant que un fill menor d‘edat vogués estudiar , i acabar la carrera de Farmàcia!
Recordem també com les empreses farmacèutiques protegien (els sona el nom?) les farmàcies fent que segons quins productes d’absoluta necessitat només els poguessin vendre a les farmàcies (sopes i fruita per nadons, bolquers). El mercat deu haver ajudat a eliminar aquesta pràctica franquista intrínsecament corrupta.
Parlant amb farmacèutics (en tinc una colla a la família), he sabut que els genèrics existien a Europa des de fa almenys 20 anys, però que a Espanya només hi ha legislació des del 2006, que suposo que vol dir que abans no eren permesos. Per què aquest retard? Crec que aquesta no és la pregunta adequada sinó que la pregunta adequada és la mateixa de l’Alexandre Dumas (pare) i adoptada per les pel·lícules de misteri: ”Cherchez la femme, pardieu ! cherchez la femme!”. Que segons explica l’Enric Gomà a l’ARA (vegi’s més avall), s’interpreta dient: "Aquí hi ha sucat tothom". Busqueu lobbies...
Ara ens hem assabentat que gaudien o gaudeixen encara d’una altra prebenda, ja que hi havia una conxorxa entre fabricants farmacèutics, seguretat social i metges que feia que els metges receptessin productes de marca quan hi havia genèrics equivalents a preu més econòmic. Quan aquesta conxorxa s’ha destapat per pressió de les lleis, el gremi de farmacèutics s’ha posat en peu de guerra.
A veure si entenem la història: quan el govern Mas va iniciar la retallada en la seguretat social, ja van explicar que aquesta mesura aniria en detriment de metges i personal sanitari que haurien de treballar més hores amb el mateix salari i molts serien acomiadats anant a incrementar l’atur, i en detriment de la indústria farmacèutica que estava instal·lada en una disbauxa tolerada per l’administració (per tant corrupta). I es va parlat de fer com en altres països que recepten les dosis que es necessiten i no caixes senceres de medicaments que després van llençats però que ja han sigut cobrats per tota la cadena de fabricació-distribució i que la Seguretat Social haurà de vetllar per obligar els metges a receptar productes farmacèutics genèrics si és el cas. Entre les incongruències del sistema franquista romanent és que amb la nova llei que s’explica en la notícia de més avall, el metge rebrà incentius per fer la seva feina ben feta i per afavorir el poble i no les multinacionals farmacèutiques (hi ha altres casos de corrupció institucionalitzada, com en segons quins serveis públics en els que els funcionaris reben estímuls econòmics per arribar a l’hora o per no passar tot el dia al bar)!
A l’Avui hi ha una notícia de títol: Sanitat estén els medicaments genèrics i abarateix els antics
En recollim alguns paràgrafs:
Retallar 2.000 milions en despesa farmacèutica i negociar un finançament addicional per a la sanitat a les comunitats autònomes. Aquests són els dos grans acords a què van arribar ahir els consellers autonòmics de Salut i la ministra de Sanitat, Leire Pajín, reunits al Consell Interterritorial de Salut.
El primer dels objectius persegueix generalitzar a tot l'Estat la prescripció de fàrmacs pel principi actiu –el que es coneix com a genèric– i no pel nom comercial d'un producte determinat. Una altra mesura que afecta els medicaments és la rebaixa de fins un 15% en el preu dels que ja fa més de deu anys que van ser registrats i no disposen del corresponent genèric.
A Catalunya, els metges no tenen l'obligació de receptar-los, sinó que hi ha una recomanació de fer-ho. Per animar les receptes de fàrmacs per principis actius, els facultatius reben incentius (incentiu per fer la teva feina ben feta...).
LA XIFRA : 33%, és el percentatge de receptes de fàrmacs genèrics a Catalunya, quan la mitjana a l'Estat espanyol és del 7,5%.
L’Enric Gomà a l’ARA fa un article per sucar-hi pa: Pressió arterial disparada
En recollim algun paràgraf:
Molts catalans hem pres durant anys Co-diován 80 mg, 28 comprimits, un medicament que contribueix a contenir la pressió arterial: val 23 euros amb 78 cèntims. Fa unes setmanes la farmacèutica va consultar l'ordinador -disposo de recepta electrònica- i em va comentar que la Generalitat me l'havia canviat -és automàtic- pel seu genèric corresponent, Valsartán/Hidroclorotiazida 80 mg, 28 comprimits: val 11 euros amb 65 cèntims.
Forçada per la penúria, els últims mesos la Generalitat ha accelerat el canvi de medicaments de marca a genèrics. Li vaig preguntar a la farmacèutica per què no s'havia fet abans, durant els dos mandats de governs d'esquerres i els anteriors, i la noia va envermellir: "Aquí hi ha sucat tothom". Es referia a les empreses farmacèutiques i els metges que en reben favors. Com van aconseguir que la Generalitat no canviés abans els medicaments de marca pels genèrics és un enigma que deixo sobre la taula, mentre em prenen la pressió arterial, perquè diria que l'estupor, la irritació i la nàusea m'han fet pujar la mínima.
Hi ha unes darreres consideracions a fer:
· La corrupció institucionalitzada a Catalunya és molt gran, però 5 vegades més petita que a la resta de comunitats!
· Podem esperar que es denunciï, es jutgi, s’inculpi i es castigui tot aquest entramat industrial, mèdic, de distribució i de venda al detall que ha estat robant al poble des de fa 70 anys en productes de més que de primera necessitat, amb total impunitat, i tolerat per l’administració de tots els nivells i de tots els colors o sigui corrupte en grau superlatiu?
I ja ho sabíem i ho continuem sabent:
Concessió=Corrupció
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada