30/08/2011. Diàleg entre Colbert i Mazarino

Benvolguts,

Corre per internet aquesta anècdota (a mi m’ha arribat del meu bon company Sergi Alcon).

Els personatges:

·         Lluís XIV (1638-1715) era l’autoanomenat Rei Sol

·         Mazarino (1602-1661) era un cardenal i Primer Ministre francès nascut en el regne de Nàpols. Fou el successor del cardenal Richelieu

·         Colbert (1619-1683) havia nascut a la Xampanya, al nord-est de França i fou deixeble avançat de Mazarino a la cort francesa i posteriorment gran Ministre de Finances

Per internet diuen que l’anècdota pot ser veritat o no ser-ne, però reflecteix l’esperit que Colbert va donar posteriorment a les finances franceses:

Diàleg entre Colbert i Mazarino durant el regnat de Lluís XIV de França

Colbert: Per a obtenir diners, hi ha un moment que enganyar [el contribuent] ja no és possible. M'agradaria, senyor superintendent, que m'expliqués com és possible continuar gastant quan ja s'està endeutat fins al coll...

Mazarino: Si s'és un simple mortal, és clar, quan s'està cobert de deutes, es va a parar a la presó. Però l'Estat... quan es parla de l'Estat, això ja és diferent! No es pot ficar l'Estat a la presó. Per tant, l'Estat sí que pot continuar endeutant-se. Tots els Estats ho fan!

Colbert: Ah sí? Vostè pensa això? En to cas, ens calen diners. I com hem d'obtenir-ne si ja vam crear tots els impostos imaginables?

Mazarino: Se'n creen més.

Colbert: Però ja no podem llençar més impostos damunt dels pobres.

Mazarino: És cert, això ja no és possible.

Colbert: Llavors, damunt dels rics?

Mazarino: Als rics tampoc! Ells ja no consumirien més i un ric que no consumeix, no deixa viure a centenars de pobres. Un ric que consumeix, sí!

Colbert: Llavors com ho hem de fer?

Mazarino: Colbert! Tu penses com un formatge de gruyère, o com l'orinal d'un malalt! Hi ha una quantitat enorme de gent entre els rics i els pobres!! Són tots aquells que treballen somiant a arribar algun dia a ser rics i tenint por de ser pobres. Aquests són els que hem de gravar amb més impostos..., cada vegada més..., sempre més! Aquests, com més els prenguem, més treballaran per a compensar allò que els hem pres. Són una reserva inesgotable !!!.

I avui, quatre segles més tard......... s’ha inventat l’IRPF

Joan A. Forès

Reflexions