23/08/11. Comparació de les balances fiscals a Alemanya i a Espanya

Benvolguts,

Repassant la informació del CCN he trobat alguns gràfics, complementaris d’altres publicats en la Reflexió del 25/11/2010. CCN. El principi d'ordinalitat. Exemple Extremadura-Catalunya.

Aquí es veu ben clar com funciona l’anivellament entre els lands alemanys i la comparació amb els de l’estat espanyol. Constatacions:

1.       Les diferències entre el land alemany més ric i el més pobre estan en la relació com a màxim de 118 respecte a 70

2.       Les diferències entre la comunitat autònoma espanyola més rica i la més pobre estan en la relació de 140 respecte a 40. Madrid té 3,5 vegades més recursos per habitant que Canàries i de 140 respecte a 70 amb Extremadura. Madrid té el doble de recursos per habitant que Extremadura

3.       Alemanya respecta escrupolosament el principi d’Ordinalitat o sigui que no es perd l’ordre: Si, per exemple, la Baixa Saxònia és el 6è estat abans de l’anivellament continua sent el 6è després de l’anivellament

4.       Espanya no respecta el principi d’Ordinalitat. Si la laboriosa Catalunya ocupa el 3er lloc abans de l’anivellament, passa al lloc 11è després de l’anivellament i si Extremadura ocupa el lloc 14è abans de l’anivellament, passa al primer lloc després! Extremadura gaudeix del PIB per habitant més gran de totes les CCAA d’Espanya!

5.       Cap dels lands alemanys no transfereix més del 4% del PIB per habitant al fons de compensació interterritorial

6.       Catalunya, les Illes Balears i en segons quines estadístiques el País Valencià (quina casualitat, la part mediterrània de l’antiga Corona d’Aragó, la part de territori espanyol que genera el 50% de PIB, una de les dues espanyes) paguen més del 4% del PIB per habitant, arribant en el cas de Catalunya al 10%!

Vegeu els gràfics per comparar:

Nota: Els Recursos després de l'Anivellament es representen en gris-marró i tenen poc contrast. Perdoneu!

El principi d’ordinalitat, trencat en el cas espanyol i l’immens espoli crònic de més del doble del límit que tots els economistes recomanen “si no ens volem fer mal”, que estem patint des de sempre fan que la convivència Espanya-Catalunya no tingui sortida!

Joan A. Forès

Reflexions