Benvolguts,
Fina anàlisi d’Albert Sàez al Periódico dels motius pels quals CiU ahir al Congrés dels Diputats va votar ni en la votació sobre la presa en consideració de la reforma constitucional per restringir el dèficit. Ni va votar a favor, ni va votar en contra ni es va abstenir...
I a més el torpede de PSOE i PP va adreçat a la línia de flotació de CiU i de Catalunya en conjunt, ja que trenca el pacte constitucional en el que CiU sempre havia estat considerat actor i ara ni se’ls han mirat. Amb menyspreu absolut...
Roma no paga els traïdors...
Si tal com hem dit moltes vegades, per a Catalunya tant dolent li és un espanyol de dretes com un d’esquerres... Tots aniran sempre a fer-te mal ja que els seus objectius són els mateixos: liquidar-nos, anorrear-nos, destruir-nos, cometre un darrer genocidi...
Una altra mostra d’aquests dies és uns policies i bombers espanyols a Nova York insultant els seus homònims catalans que feien un castell amb estelada: Hijos de Puta, hijos de Puta...
I saben que tenen força per a fer-ho. A no ser que trenquem les cartes!
CiU vota “ni”
No resulta fàcil trobar un verb que descrigui la posició de CiU en la votació d'ahir al Congrés dels Diputats sobre la presa en consideració de la reforma constitucional per restringir el dèficit. És, com a mínim, un canvi de terç en la seva trajectòria des del 1978. I podria significar un canvi també de rumb. En condicions normals, CiU tenia almenys tres sortides possibles sense trair la seva trajectòria política. Podia votar-hi en contra al·legant un canvi en l'equilibri de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes. Podia haver-se abstingut advertint de la ineficàcia de la mesura i situar-la en la pugna bipartidista entre PSOE i PP. I podia haver-hi votat a favor per raons ideològiques, tant per europeisme -en la mesura que hi ha una transferència de sobirania d'Espanya cap a la Unió Europea- com per la clara voluntat que ha demostrat des del Govern d'eradicar el dèficit públic que entén com un llast per al creixement.
Però, sorprenentment, va prendre una actitud inèdita fins al moment. Els seus deu diputats es van mantenir al seu escó sense exercir el vot.
¿Filibusterisme?
La crítica fàcil és dir que és una actitud irresponsable, pròpia d'una formació donada al filibusterisme, atrapada per una reforma que recolza ideològicament, però de la qual abjura perquè amb el seu suport no s'emporta cap peix al cove. Altres, més sofisticats, els acusaran d'electoralisme i diran que això d'ahir és el primer acte de campanya de Duran per garantir-se el vot del conjunt del catalanisme captant al mateix temps els desencantats del PSC i d'ERC. De moment, ahir, els uns i els altres li van consentir -en silenci- simular que la reforma es fa sense Catalunya, és a dir, sense CiU.
Aquest hauria de ser l'assumpte de reflexió al Madrid polític i a la Catalunya d'esquerres. No ho dubtin, si l'eternament responsable CiU pensa que el numeret d'ahir li donarà vots i no li farà perdre suports en les elits catalanes, és que està segura que una majoria a Catalunya es planteja dir ni, és a dir, amenaçar de desconnectar d'Espanya.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada