Benvolguts,
Avui he volgut analitzar el Dèficit Fiscal Crònic que pateix Catalunya.
Parteixo d’un dels molts treballs d’aquests darrers anys de prestigiosos economistes, del CCN, de l’organisme FUNCA (Fundación Cajas de Ahorro) i del document publicat finalment el 2008 pel Ministeri d’Economia espanyol després d’infinites peticions dels partits catalans (només els catalans, per què?) que estableixen les Balances Fiscals de cada CCAA.
Aquesta Reflexió també és un complement a la del 08/04/2011. Balances fiscals, Dèficit fiscal i Espoli fiscal (1), i d’altres Reflexions.
Per PIBs i similars busqueu a la Viquipèdia el següent enllaç:
Segons la recopilació del CCN es pot veure com el Dèficit Fiscal català de cada any des del 1986 fins el 2008 ha sigut sempre superior al 4% del PIB que és el percentatge màxim que els economistes consideren com a solidaritat entre comunitats o estats o lands. I un percentatge que els economistes consideren que és el límit a partir del qual els països “es faran mal” que diu en Guardiola.
Vegeu el quadre següent:
El Dèficit Fiscal està arribant al 10,2% i continua pujant. I continuarà pujant ja que els Fons de Cohesió Europeus s’han acabat i per tant l’única mamella que li queda a Espanya és Catalunya!
A partir del Dèficit Fiscal més baix, del 4,4% corresponent a 1994 la pregunta que es planteja el CCN és: Quin país haguéssim tingut amb el dèficit estabilitzat al 4,4%?
Les dades són que en comptes de tenir un dèficit fiscal del 4,4% acumulat durant 22 anys (part morada per sota de la línia de punts), o sigui diners d’impostos de Catalunya que no haurien tornat, hem tingut un Dèficit Fiscal de tota la zona morada, que es pot estimar aproximadament en el doble i pujant cada any! Per tant els diners que no haurien retornat serien el 4,4% del PIB, estimat en una mitja de 200.000 milions d’euros, durant els 22 anys, un total de 200.000*4,4%*22 o sigui uns 194.000 milions d’euros i en canvi amb l’espoli sense mesura que ens estan fent des de sempre, en els darrers 22 anys el total ha sigut de 200.000*8,8%+22 que fan 388.000 milions d’euros...
Un altre concepte que el CCN explica és la influència del sobredèficit fiscal en la Taxa de Creixement del país.
Els quadres pertanyen a un estudi del 2001 d’en Xavier Sala i Martin. També Ramon Tremosa i Jordi Pons han fet estudis de simulació semblants que donen com a resultat que si el Dèficit Fiscal del periode 1995-1998 s’hagués invertit en infraestructures, el PIB de l’any 2000 hauria estat un 32% superior!
Aquest és l’efecte que té d’invertir més o menys en un territori, i per això sense les retallades d'ingressos continuades durant anys, hem de concloure que la Catalunya que avui tindríem fora molt similar als països més rics d’Europa.
Mostrem a continuació l’ampliació del quadre interior:
Un problema que no se cita massa sovint és que Catalunya va tant justa de diners que els governs siguin del Tripartit o de CiU no poden triar quines infraestructures volen fer ni quina política de gestió de despeses volen fer, ja que el que arriba de Madrid és tant ajustat a les necessitats que no es pot triar, ja que s’ha d’aplicar prioritàriament i íntegrament a Salut, Ensenyament i Benestar Social i a més a més tenim un dèficit creixent de 5.000 milions d’euros cada any.
I les retallades d’avui es convertiran en grans problemes més endavant!
Mirats els quadres anteriors, encara més en negatiu, podem parafrasejar Alfonso Guerra que va dir que l’Espanya que el PSOE deixaria no la reconoceria ni la madre que la parió, i podem aplicar-ho a Catalunya i dir:
Que la Catalunya que ens està deixant l’Espoli Fiscal espanyol no la reconeixerà ni la mare que la va parir!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada