Benvolguts,
En Cotarelo explica l’intríngulis
del judici als nostre Govern (l’escapçat segons la Soraia SS). I ho fa
amb un títol claríssim, Procés a una
nació, i amb uns conceptes perfectes que ens fan veure la trampa consuetudinària
de l’Estat espanyol, producte dels espanyols que manen sempre amb tota la seva
barra, amb total impunitat. Vegem el paràgraf inicial:
Per això, la primera sorpresa
arriba en veure com es tracta mediàticament. A Catalunya se segueix en directe,
ininterrompudament en ràdios i televisions, com la notícia més important. No
així a Espanya, on està mediàticament absent a tots els efectes.
Cal saber que si a
Espanya no es segueix en directe és perquè una de les trampes dels manaies
espanyols és no retransmetre-ho! De fet, diuen que els espanyols només llegeixen
el Marca, com l’M.Rajoy. Deuen considerar que Catalunya ja no és Espanya i
només ho retransmeten pel canal 24h a Catalunya!!!
Un paràgraf genial
és el següent:
Els mitjans no el retransmeten a Espanya,
però sí que fan, sense parar, tertúlies, comentaris, debats, tots unionistes,
en els quals es carrega contra l’independentisme, s’embelleix la lamentable
actitud de les acusacions i es demana sang. Accés
directe a la informació, no; accés a la doctrina, sí. És la manera catòlica
d’actuar. No cal llegir la Bíblia, ni els Evangelis. Només cal el catecisme. Avui el catecisme
s’administra per les televisions, de vegades en dosis reforçades...
Un altre paràgraf
genial:
No tenen sentit del ridícul. El monarca irromp a la meitat del procés mostrant la seva complaença per
l’acció dels seus jutges, ja que aquests
apliquen diligentment la justícia
del príncep [la seva]. I així destrueix l’última ombra de possibilitat de creure
en la independència d’aquesta justícia.
I la traca final:
És indiferent, diuen els
jutges, els acusats han de respondre personalment i individualitzadament. És
indiferent, diuen els acusats, els jutges no els jutjaran a ells, sinó els seus
representats. No jutjaran els acusats, sinó el
poble que representen, la nació catalana.
I això és el que dona al procés
l’aspecte de barreja de farsa i judici per a la història. Per
descomptat, la farsa per a Espanya; la història,
per a Catalunya. No val la pena insistir en l’evidència: el procés
és una farsa, com tota aplicació de la “justícia
de l’enemic”.
De fet estan jutjant tot un poble (i ho estan explicant!)
Que el savi ninotaire Ferran ho explica gràficament així (com si diguéssim estan empresonant o jutjant FUENTEOVEJUNA):
Que el savi ninotaire Ferran ho explica gràficament així (com si diguéssim estan empresonant o jutjant FUENTEOVEJUNA):
22 febrer 2019
Ramon Cotarelo
La primera
sorpresa arriba en veure el tractament mediàtic del judici. A Catalunya se
segueix en directe, a Espanya, no
El
monarca irromp a la meitat del procés mostrant la seva complaença per l’acció
dels seus jutges
Per això, la primera sorpresa arriba en veure com es
tracta mediàticament. A Catalunya se segueix
en directe, ininterrompudament en ràdios i televisions, com la notícia més
important. No així a Espanya, on està
mediàticament absent a tots els efectes. És una cosa molt significativa a l’hora de
valorar la informació que cada part té respecte a l’altra, a Catalunya i a
Espanya. I, de retruc, la competència tècnica que posseeixen els intervinents,
les acusacions i els acusats, així com els seus respectius graus de coneixement
sobre allò de què parlen.
Els mitjans no el retransmeten a Espanya, però sí que fan,
sense parar, tertúlies, comentaris, debats, tots unionistes, en els quals es
carrega contra l’independentisme, s’embelleix la lamentable actitud de les acusacions
i es demana sang. Aquesta situació recorda
molt a les dictadures comunistes: els llibres crítics occidentals estaven
rigorosament prohibits, però la gent tenia accés a una infinitat de comentaris
i refutacions molt sàvies...
Accés
directe a la informació, no; accés a la doctrina, sí. És la manera catòlica d’actuar. No cal
llegir la Bíblia, ni els Evangelis. Només cal el catecisme. Avui el catecisme s’administra per les
televisions, de vegades en dosis reforçades, com quan apareix el bisbe
Reig dient barbaritats contra gent que no li ha fet res.
El
judici, però, és una bomba intel·ligent de destrucció retardada. El recurs del rei per donar aparença de solemnitat
a la trapelleria d’aquest procés inquisitorial, amb la bombolla del congrés
mundial, revela la feblesa del règim de la III Restauració.
No tenen sentit del ridícul. El monarca irromp a la
meitat del procés mostrant la seva complaença per l’acció dels seus jutges, ja
que aquests apliquen diligentment la justícia del príncep. I així destrueix l’última ombra de
possibilitat de creure en la independència d’aquesta justícia. Que
el príncep no deixi de parlar de la Constitució i de la democràcia no canvia res.
La seva legitimitat no és superior, sinó inferior, a la de l’independentisme
català a l’hora de reclamar pacíficament i democràticament un dret que s’ha
reconegut als escocesos.
El procés és una farsa perquè es dona en dos universos
discursius absolutament aliens. El procés penal exigeix la responsabilitat als
acusats intuitu personae,
de manera individualitzada i directa, però els acusats no han realitzat els
actes que se’ls retreuen per raons personals, sinó en compliment d’un mandat
col·lectiu, com a representants democràticament electes. No hi ha cap
coincidència de plantejaments.
L’acusació intenta construir artificialment
uns delictes, encaixant amb un inversemblant calçador comportaments no delictius
només per ocultar que el procés és un procés polític contra l’independentisme.
Per això surten les factures, els tuits i, d’aquí a poc, els grafits als
lavabos de la carretera.
Tanmateix,
els acusats han aprofitat la circumstància per lliurar una batalla per la seva
causa que guanyarà molta legitimitat sigui quina sigui la seva destinació
processal. Perquè, en cas que no hi hagi absolució amb tots els pronunciaments
favorables, aquest procés serà el primer d’altres en un país on el president de
la Generalitat es declara disposat a anar a la presó per la independència de
Catalunya.
És indiferent, diuen els jutges, els acusats han de
respondre personalment i individualitzadament. És
indiferent, diuen els acusats, els jutges no els jutjaran a ells, sinó els seus
representats. No jutjaran els acusats, sinó el poble que representen, la nació
catalana.
I això és el que dona al procés l’aspecte de barreja de farsa i judici
per a la història. Per descomptat, la farsa per a Espanya; la història,
per a Catalunya. No val la pena insistir en l’evidència: el procés és una farsa,
com tota aplicació de la “justícia
de l’enemic”.
Ramón Cotarelo
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada