divendres, 30 de novembre de 2018

25/11/2018. Redacció Vilaweb. Els europeus critiquen l’autoritarisme espanyol contra Catalunya, adverteix un estudi del Real Instituto Elcano. El Real Institut Elcano d’Estudis Internacionals i Estratègics és un centre espanyol de pensament creat el 2001. Té per objectiu, segons els estatuts, ‘analitzar la política internacional d’una perspectiva espanyola, europea i global, a més de servir com a fòrum de diàleg i discussió’. Amb seu a Madrid, es va constituir sota la presidència d’honor de l’actual rei d’Espanya. Informalment, és un laboratori d’idees sobre la política exterior de l’estat espanyol. S’ocupa, per exemple, d’elaborar regularment estudis com el Barómetro de la Imagen de España, un dels més coneguts. La darrera onada es va fer pública la setmana passada i inclou un conjunt de preguntes important sobre el procés d’independència de Catalunya i la manera com és percebut en els països europeus. La majoria dels europeus considera que Espanya no ha estat gens dialogant amb Catalunya i que la independència seria bona per a Catalunya.

Benvolguts,

Aquí hi ha un estudi sorprenent sobre com els europeus veuen els catalans, els espanyols i la relació entre uns i altres. És un breu anàlisi del document original que té per nom:


 BARÓMETRO DE LA IMAGEN DE ESPAÑA (BIE) 8ª OLEADA 2018.

Es pot accedir a l'informe complet amb l'enllaç:


També s'hi es pot accedir tal com indica un dels primers paràgrafs que esmenta el Barómetro de la Imagen de España i l'enllaç és la darrera onada.

L'anàlisi de la Redacció del Vilaweb continguda en aquest apunt és extraordinària perquè presenta els gràfics de l'estudi i creuant les dades elabora cada una de les conclusions que mostra. Per exemple la conclusió:

La independència seria positiva per a Catalunya 

A la pregunta sobre si la independència seria positiva o negativa per als catalans en treu dues conclusions:

  1. no hi ha cap país dels enquestats (Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Suècia i Portugal) en què els qui pensen que seria negativa superi la suma dels qui pensen que seria positiva o indiferent. 
  2. I llevat dels portuguesos i francesos, la majoria dels altres creu directament que seria més positiva que no pas negativa. Destaca clarament el Regne Unit, on el 52% dels enquestats considera que la independència de Catalunya seria positiva per als catalans.

Vegem l'article:

04/11/2018. Josep Rexach Fumanya. Ramírez Sunyer: tots els abusos d’un magistrat a l’ombra contra el referèndum. S’ha mort Juan Antonio Ramírez Sunyer, el magistrat del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona que va engegar la repressió contra l’independentisme pel referèndum de l’1-O. La seva investigació és la base de la instrucció del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena contra els dirigents sobiranistes. La causa que investiga el referèndum i que fins ara havia instruït ha tingut algunes irregularitats importants, tal com al setembre va explicar VilaWeb en aquest reportatge. Molt abans de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i que l’estat es querellés contra el govern per l’organització del referèndum, ja hi havia una investigació oberta de feia mesos. La dirigia Ramírez Sunyer. Aquest jutge investigava els preparatius del referèndum a l’ombra, en una causa secreta, donant instruccions a la Guàrdia Civil i a la policia espanyola. Després ho negava, i amb l’argument que no investigava el primer d’octubre va refusar que la CUP es personés en la causa. Però finalment va admetre que investigava els preparatius del referèndum d’ençà del 15 de maig de 2017.

Benvolguts,
   
 Vegem l'article:

dijous, 29 de novembre de 2018

19/09/2018. Josep Rexach Fumanya. 20-S: història dels abusos d’un magistrat a l’ombra. La causa que investiga el referèndum i que instrueix el jutjat número 13, deixa al descobert algunes irregularitats importants que podrien invalidar proves · De moment, ja hi ha quaranta-dues persones investigades. ‘Vaig sortir de casa i vaig veure que se m’acostaven tres homes. Eren guàrdies civils. Van treure la placa i, com si fos una pel·lícula, em van dir que em detenien. Em van ficar dins un cotxe i em van llegir els drets. Després va venir l’escorcoll a casa meva i al meu despatx, al CTTI. Vaig estar empresonat tres dies, van exhaurir el límit de les setanta-dues hores. Almenys vàrem sortir al cap de tres dies, n’hi ha que encara hi són.’ Aquest és el testimoni d’un dels dotze alts càrrecs del govern que el dia 20 de setembre de l’any passat, de bon matí, van ser detinguts per la Guàrdia Civil en un operatiu que pretenia evitar el referèndum, però que no ho va aconseguir: el referèndum es va fer al cap d’onze dies. Aquell dia va ser una jornada llarga, amb quinze detinguts, una quarantena d’escorcolls i un setge continuat de més de vuit hores a la seu de la CUP. L’estat havia activat tots els aparells: el judicial, el mediàtic i el policíac, per evitar el primer d’octubre amb una acció repressiva sense precedents.



Benvolguts,
   

26/11/2018. Vicent Partal. Però permetrem que se’ls enduguen a Madrid? «Per exemple, i solament és una pregunta entre tantes: permetrem sens més ni més que unes furgonetes de la Guàrdia Civil se'ls enduguen a Madrid?»Deixeu-me insistir en el tema de l’editorial d’ahir, però desplegant un dubte que crec que és essencial per al futur del nostre país: què hem de fer els ciutadans si tenim la certesa que el judici contra el govern legítim de Catalunya és una farsa? Ahir us explicava que l’informe del Real Instituto Elcano posa en evidència que Europa mira amb ulls molt crítics el comportament de l’estat espanyol respecte de Catalunya. L’acusació d’autoritarisme i de manca de diàleg és consistent i forta entre les societats europees, segons que es desprèn d’aquest estudi. Tanmateix –us deia també al final de l’article–, l’enquesta demostra que els europeus no creuen que Catalunya acabe essent un estat independent. Ahir us deia que crec que part d’aquesta reacció té a veure amb el fet que van passant els mesos i la conflictivitat del cas català, mediàticament de manera molt clara en l’àmbit europeu, o baixa o, si més no, no creix. Avui hi ha menys mobilització que fa mesos, el carrer està més aturat que fa mesos, no s’hi veuen tants llaços com fa mesos.

26/11/2018. Vicent Partal. Però permetrem que se’ls enduguen a Madrid?



Benvolguts,

Aquest article que només sembla un complement a l'article d'ahir sobre l'Institut Elcano, és molt més que això. I lliga també amb el llibre d'en Josep Casulleras sobre l'exili. La pregunta bàsica és: permetrem que se’ls enduguen a Madrid? I l'argument principal és què hem de fer els ciutadans si tenim la certesa que el judici contra el govern legítim de Catalunya és una farsa?

I en Partal, com l'Aamer Anwar, creuen que ens hem de mobilitzar moltíssim més del que fem actualment i ens demostren per què ho hem de fer. Ens hi va, tal com deia el President Companys, la vida i la prosperitat de Catalunya, que només ens té a nosaltres!
    
Vegem l'Editorial d'en Partal:


28/11/2018. DAVID MARÍN. El franquisme a poc a poc. “El franquisme, com l’energia, no es crea ni es destrueix, sinó que només es transforma”. El fran¬quisme no des¬a¬pa¬reix de sobte, sinó a poc a poc. No se m’acu¬deix una metàfora més exacta del que va ser el canvi de règim que el que ha pas¬sat aques¬tes últi¬mes set¬ma¬nes a Lleida. L’Ajun¬ta¬ment de la ciu¬tat, que a falta d’una altra expli¬cació més sin¬cera ha hagut de can¬viar fa poc d’alcalde per la sobre¬vin¬guda passió per la car¬rera diplomàtica que ha resul-tat tenir l’ante¬rior titu¬lar, ha renun¬ciat a la posició infle¬xi¬ble man¬tin¬guda fins ara i ha deci-dit can¬viar el nom a qua¬tre dels nou car¬rers dedi¬cats a exal¬cal¬des fran¬quis¬tes i altres per¬so-nat¬ges rela¬ci¬o¬nats amb el cop d’estat del 1936 i el règim fei¬xista que en va sor¬tir. Al final tot allò només eren mani¬o¬bres d’equi¬li¬brista i de pres¬ti¬di¬gi¬ta¬dor d’argu¬men¬ta¬ris polítics de cafè de mig matí, perquè quan li ha con¬vin¬gut, a pocs mesos de les muni¬ci¬pals, al nou alcalde no li ha tre¬mo¬lat la mà per des¬fer-se dels noms fran¬quis¬tes més ino¬por¬tuns, però dei¬xar alhora uns altres més deli¬cats, amb cognoms de famílies que encara tenen alguna cosa a dir a Lleida. Tat¬xan! Meda¬lla.


Benvolguts,

Una de les frases que més m’agraden d’aquest Bloc Reflexions és aquesta:

El franquisme, com l’energia, no es crea ni es destrueix, sinó que només es transforma

En David Marin analitza el franquisme a Lleida i mostra un nou aspecte de la frase anterior. De fet, és el mateix perquè sembla que a Lleida el franquisme no es crea ni es destrueix sinó que només es transforma però de mica en mica, de poc a poc.

Vegem l'article:

17/08/2018. DAVID MIRÓ. Qui vol assassinar el catalanisme? Pretenen construir barreres invisibles però efectives entre ciutadans per raó de llengua o identitat. Durant molt de temps la comunitat nacionalment espanyola a Catalunya, la que s'expressa majoritàriament en castellà i ha nascut fora o hi té els seus avantpassats, havia acceptat un pacte implícit i no del tot conscient amb la comunitat autòctona, la nacionalment i lingüísticament catalana: nosaltres acceptem cert grau de catalanització, nostre i de l'espai públic, i vosaltres a canvi no qüestioneu ni poseu en perill la nostra identitat espanyola. Hi vaig pensar molt quan el 21-D una força com Ciutadans, que pocs anys abans no tenia cap implantació i que era un grup marginal que provenia de les elits funcionarials espanyoles establertes a Catalunya, es va convertir en primera força electoral amb 1,2 milions de vots. I alguns d'entre aquests sectors no reclamen només tornar a l''status quo' anterior, sinó construir definitivament una Catalunya partida en dos, perquè per a ells la prioritat no és la cohesió social, sinó la supervivència com a grup identitàriament espanyol al marge de les vel·leïtats dels que ells consideren una mena de retrògrads i provincians, incapaços de veure la superioritat cultural i cívica de l'Estat i la seva llengua oficial.

Benvolguts,

Pretenen construir barreres invisibles però efectives entre ciutadans per raó de llengua o identitat. No són immigrants sinó invasors, en el mateix sentit que Anglaterra o Castella es van apoderar de territoris sencers i encara diuen que gràcies a ells aquests territoris varen abandonar el seus deus pagans i els seus costums ancestrals i varen adoptar l’única religió vertadera, l’única llengua civilitzada, universal, parlada per 500 milions (o 5.000 milions) de persones, etc. Només cal sentir aquests dies en Casado o en Borrell (PPSOE!). 

En un article d’en Xavier Roig, comentat el 13/12/2014 i de títol Fills d’invasors, només, s’explica i comenta com funciona això dels “invasors”. I així com aquesta nova articulació de la filosofia o religió dels invasors li permet a en David Miró acabar l’article amb la frase “I si per sobreviure ells, s'ha de pagar el preu d'asfixiar una cultura sencera (fora TV3, fora immersió, fora subvencions al català, etc), no dubtaran ni un segon”, queda clar que en aquestes condicions la continuació lògica és també que en el nostre cas, a la llarga guanyaran amb l’anorreament de la civilització anomenada fins avui catalana i el franquisme haurà guanyat...

Vegem aquest altre article d’en David Miró que converteix les conviccions, les sorpreses que els catalans podíem tenir, en pura ciència, fonamentada en el raonament...:

dimecres, 28 de novembre de 2018

27/11/2018. Josep Rexach Fumanya. ‘La batalla de l’exili’, un mirall per al judici contra l’1-O. Josep Casulleras estrena el seu llibre acompanyat dels advocats Jaume Alonso-Cuevillas, Neus Torbisco i Aamer Anwar, que expliquen detalls sobre el cas de l'1-O i com l'han viscut en primera persona. No és gaire normal de veure set-centes persones assistint a la presentació d’un llibre, però és que la política actual és com una mena de rock que arrossega multituds. Ahir al Teatre Poliorama de Barcelona no hi havia ni una butaca buida. Dalt l’escenari, algunes de les estrelles del serial judicial en què ha derivat la segona part del procés. Els advocats Jaume Alonso-Cuevillas, Aamer Anwar i la professora de drets humans i dret internacional al Graduate Institute de Ginebra Neus Torbisco, van acompanyar el periodista Josep Casulleras en la presentació del seu llibre La batalla de l’exili (Ara Llibres). Un relat que reconstrueix la defensa dels polítics exiliats i que d’aquí a uns quants anys servirà de testimoni per a recordar com uns quants advocats van despullar la justícia espanyola als ulls de tot Europa.

27/11/2018.  Josep Rexach Fumanya. ‘La batalla de l’exili’, un mirall per al judici contra l’1-O.


Benvolguts,

Aquests dies hem estat pujant al Bloc Reflexions diferents opinions sobre la presentació del llibre d'en Josep Casulleras ‘La batalla de l’exili’. Avui presentem l'article d'en Josep Rexach Fumanya explicant com va anar la presentació al Teatre Poliorama del dilluns 26. Recordem que el mateix dilluns gairebé els mateixos protagonistes varen aterrar a TV3 en el programa més324 d'en Xavier Grasset.

Vegem l'article d'en Josep Rexach:

27/11/2018. Aamer Anwar: ‘Cal actuar abans no comenci el judici o ja serà massa tard’.En l’acte de presentació del llibre de Josep Casulleras "La batalla de l’exili" es va destacar la participació de l’advocat escocès de Clara Ponsatí, Aamer Anwar. Bon coneixedor de la realitat de Catalunya, Anwar va insistir repetidament a dir que el problema no és solament judicial sinó que té un apartat polític, que és la lluita per la independència del país com a manera d’evitar noves violacions dels drets humans. Per això diu que quan va veure què passava el primer d’octubre de l’any passat va quedar desconcertat. Esperava coses així a l’Àfrica o a l’Aràbia Saudita, però no pas a Europa. De manera que quan li varen proposar d’assumir la defensa de Clara Ponsati va dir de seguida que sí i va entendre tot seguit que aquella era l’oportunitat per a canviar la història. Anwar explica que aleshores va veure amb sorpresa com els mitjans espanyols l’atacaven, especialment quan va parlar de l’existència del fantasma de Franco, que estava dictant els passos d’aquest judici. I remarca que cada vegada que els polítics, que el president, li pregunten què faria, ell respon: ‘Vosaltres teniu el poder, vosaltres teniu l’oportunitat de canviar la història.’ I que aquest poder resideix en el poble de Catalunya, del qual Anwar es confessa enamorat.

Benvolguts,

Aquest apunt forma part del conjunt d'apunts, de diaris diversos, que expliquen tot complementant-se la presentació del llibre "La batalla de l'exili" de Josep Casulleras. Aquí hi ha un vídeo complet (en tres parts) de les explicacions de l'Aamer Anwar, en la presentació del llibre al Poliorama.

25/11/2018. Redacció Vilaweb. Els europeus critiquen l’autoritarisme espanyol contra Catalunya, adverteix un estudi del Real Instituto Elcano d’Estudis Internacionals i Estratègics.. L'Instituto és un centre espanyol de pensament creat el 2001. Té per objectiu, segons els estatuts, ‘analitzar la política internacional d’una perspectiva espanyola, europea i global, a més de servir com a fòrum de diàleg i discussió’. Amb seu a Madrid, es va constituir sota la presidència d’honor de l’actual rei d’Espanya. Informalment, és un laboratori d’idees sobre la política exterior de l’estat espanyol. S’ocupa, per exemple, d’elaborar regularment estudis com el Barómetro de la Imagen de España, un dels més coneguts. La darrera onada es va fer pública la setmana passada i inclou un conjunt de preguntes important sobre el procés d’independència de Catalunya i la manera com és percebut en els països europeus. Els resultats indiquen clarament que la majoria critica l’autoritarisme de la reacció de l’estat espanyol contra la proclamació de la independència, considera que no ha sabut dialogar amb l’independentisme, troba que aquesta opció seria bona per a Catalunya i opina també que no tindria cap efecte especial sobre la Unió Europea.

Benvolguts,

L'Instituto Elcano fou creat el 2001 amb gobierno del PP d'Aznar. Tanmateix sembla que els resultats que mostren són molt favorables a Catalunya, senyal que la realitat és encara més favorable perquè Espanya no ens ha demostrat mai que digués la veritat en res i que sempre aboca l'aigua al seu molí!

Ens queda el dubte de perquè s'ha realitzat aquest estudi i "cherchez la femme" o sigui qui del Gobierno en pensa treure partit?

Vegem l'estudi i observem-lo amb detall:


25/11/2018. Vicent Partal. I tant si ens mira Europa! El problema, si de cas, és què fem nosaltres…«És evident que el judici i la sentència, amb aquestes dades a la mà, seran una ocasió única per a presentar el procés d'independència com una causa justa que la major part dels europeus pot entendre fàcilment».Us demane que feu una ullada a aquest article publicat a VilaWeb fa poques hores. Analitza i extrau totes les dades d’una enquesta encarregada en diversos països europeus pel Real Instituto Elcano, una institució gens ni mica sospitosa de ser favorable a l’independentisme.Un 83% dels europeus declara conèixer el moviment independentista català. El nivell mitjà de coneixement sobre Catalunya ha crescut de deu punts d’ençà del referèndum d’autodeterminació i la proclamació de la independència. El 70% dels europeus –sí, el 70%– és crític i considera que l’estat espanyol s’ha comportat de manera autoritària amb Catalunya i un 76% creu que no ha estat gens dialogant.

25/11/2018. Vicent Partal. I tant si ens mira Europa! El problema, si de cas, és què fem nosaltres…

Benvolguts,

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2015/07/opinio_cap_vicent_partal-30131659.png
Editorial

Vicent Partal [Sempre dic el que pense i n'assumisc les conseqüències]

I tant si ens mira Europa! El problema, si de cas, és què fem nosaltres…

«És evident que el judici i la sentència, amb aquestes dades a la mà, seran una ocasió única per a presentar el procés d'independència com una causa justa que la major part dels europeus pot entendre fàcilment»
https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2017/07/20170712173553-e1501692615994-604x270.jpg

 25/11/2018  21:50

Us demane que feu una ullada a aquest article publicat a VilaWeb fa poques hores. Analitza i extrau totes les dades d’una enquesta encarregada en diversos països europeus pel Real Instituto Elcano, una institució gens ni mica sospitosa de ser favorable a l’independentisme.

L’enquesta dibuixa un panorama impressionant. Un 83% dels europeus declara conèixer el moviment independentista català. El nivell mitjà de coneixement sobre Catalunya ha crescut de deu punts d’ençà del referèndum d’autodeterminació i la proclamació de la independència. El 70% dels europeus –sí, el 70%– és crític i considera que l’estat espanyol s’ha comportat de manera autoritària amb Catalunya i un 76% creu que no ha estat gens dialogant. Atenció a la xifra. I, en termes més generals, només un 42% creu que la independència de Catalunya seria un problema per a la Unió Europea i, encara menys, només un 35% dels europeus creu que la independència seria un problema per als catalans. El panorama que esbossa l’enquesta del principal think tank de política exterior espanyol difícilment podria ser més positiu. Europa ens mira, ben clarament. Europa no entén i critica l’actuació espanyola, que no és digna d’un estat membre de la Unió. I Europa no creu que la redefinició de la frontera puga significar cap gran problema ni per a la Unió ni per als catalans.
Insistesc que les dades són replegades en un mostratge extens fet per una institució espanyola, que si té cap biaix no el deu pas tenir a favor de l’independentisme –i, en veient el resultat de les altres preguntes, puc imaginar-me per quina raó, estranyament, no es demana res sobre l’existència de presos i exiliats.
El valor d’aquestes dades creix encara més quan les complementes amb els advertiments repetits que l’estat espanyol rep també des de l’àmbit europeu, per l’autoritarisme i el mal funcionament de la justícia. En aquest article de divendres, hi trobareu cinc severs tocs d’atenció recents d’institucions europees contra el govern i l’estat espanyol per la seua deriva autoritària. Amb aquests avisos a la mà i el resultat de l’enquesta al davant és molt difícil de discutir que a Europa hi ha la sensació que la democràcia perilla en la monarquia de Felipe VI. I això, cal que ho tinguem ben clar, és una conseqüència, sobretot, dels fets d’octubre i de la valentia i la contundència amb què l’independentisme català ha despullat davant tothom el règim postfranquista.
Ara, en la mateixa enquesta la major part dels europeus afirmen estar convençuts que Catalunya continuarà essent part d’Espanya. Ho creu un 63% dels enquestats, mentre que un 37% comença a veure clar que Catalunya serà independent. Vist d’on veníem, és molt, però evidentment la xifra és molt curta i reveladora: perquè la major part dels europeus deplora tot això que fa Espanya, però alhora no veu que Catalunya tinga prou força per a guanyar.
Sobre això, hi hem de reflexionar tots plegats. És evident que el judici i la sentència, amb aquestes dades a la mà, seran una ocasió única per a presentar el procés d’independència com una causa justa que la major part dels europeus pot entendre fàcilment. Enfront d’un estat que no es comporta com un estat democràtic. El terreny, doncs, és ben adobat.
Però alhora hem de ser conscients que la confiança que Catalunya serà capaç de tombar l’estat és limitada. I això, segurament, perquè no es va saber fer allò que calia fer l’octubre del 2017, allò que molta gent, dins del país i fora, esperava. Però també perquè van passant els mesos i la conflictivitat, mediàticament de manera molt clara en l’àmbit europeu, o baixa o, si més no, no creix. I sobre això crec que cal fer una reflexió de pes i urgent. Dels polítics. Però sobretot de la gent, de l’independentisme que fa mesos que es mira el camí amb una certa perplexitat i sense saber gaire bé per on tirar per a traure profit de tanta i tanta feina ben feta. Aquesta que explica tan gràficament l’enquesta dels senyors d’Elcano. En parlarem aquests dies…

Vicent Partal

26/11/2018. Emili Bella. Victòria al front exterior. El periodista Josep Casulleras dimensiona en un llibre els èxits de la batalla jurídica independentista internacional i radiografia l’elenc d’advocats de prestigi que hi participa. Detalla el paper “decisiu” de Jaume Asens en la gènesi de l’estratègia de l’exili. Un nom, Jaume Asens, figura en l’arrel de l’estratègia jurídica de defensa de l’exili inde­pen­den­tista i, per extensió, dels èxits que se’n deri­ven. És la per­sona “deci­siva” a l’hora de can­viar el xip des d’una con­cepció d’exili lli­gat a la memòria de la guerra fins a una altra que albira el poten­cial inter­na­ci­o­na­lit­za­dor i la con­fron­tació amb la judi­ca­tura espa­nyola,

Benvolguts,

Aquest article forma part dels que s'han escrit al voltant de la presentació del llibre de Josep Casulleras de títol "La batalla de l'exili".

Vegem-lo:

23/11/2018. Jofre Llombart. Presumptes colpistes. "Des d’un punt de vista rigorosament jurídic, Albert Rivera només li podrà dir colpista a algú quan estigui condemnat per rebel·lió". Enmig de les polèmiques de la setmana, entre escopinades “fake” i fangar parlamentari, s’ha anat colant un discurs menys espectacular però més sibil·lí i que deixa una petja al marc mental. És sobre la guerra de paraules entre dir ‘colpista’ i dir ‘feixista’. No és difícil sospitar que aquest ús indiscriminat de la paraula ‘colpista’ sense matisos, ni vacunes, ni reserves, forma part d’una estratègia d’alguns actors de l’unionisme consistent en criminalitzar l’independentisme abans fins i tot que s’hagi celebrat la vista oral. L’autobús de Ciutadans que aquests dies recorre Madrid amb la llegenda “Indults, no” n’és una mostra més. Per mostrar un rebuig a un indult cal que abans el consell de ministres l’hagi concedit. Perquè es concedeixi, cal abans que els condemnats el demanin. I perquè es demani un indult cal, evidentment, una sentència condemnatòria. Oposar-se a uns indults per un cas que no ha estat ni jutjat és, abans que res, una aberració jurídica.



Benvolguts,


Presumptes colpistes

"Des d’un punt de vista rigorosament jurídic, Albert Rivera només li podrà dir colpista a algú quan estigui condemnat per rebel·lió"

per Jofre Llombart 23/11/2018

Enmig de les polèmiques de la setmana, entre escopinades fake i fangar parlamentari, s’ha anat colant un discurs menys espectacular però més sibil·lí i que deixa una petja al marc mental. És sobre la guerra de paraules entre dir ‘colpista’ i dir ‘feixista’. 

I no entro estrictament en el debat sobre si cada vegada que es digui una cosa s’hagi de respondre amb l’altra; d’això ja se n’ha parlat molt els últims dies. Em vull centrar en el fet que quan es diu ‘colpista’ s’està atemptant directament contra la presumpció d’innocència a què té dret tota persona.

No em mullo amb si cada vegada que Albert Rivera digui ‘colpista’ se l’hagi de respondre amb la paraula ‘feixista’ (això forma part dels recursos polítics de cada partit), però el que sí que se li pot dir és que si la vol fer servir, per respecte a les persones i a la llei, hauria d’afegir la paraula presumpte: presumpte colpista. Més que res perquè no hi ha condemna que confirmi legalment la comissió d’un cop d’estat. No hi ha condemna perquè encara no hi ha sentència. I no hi ha sentència perquè, de fet, no hi ha ni data per l’inici del judici. El que hi ha, en canvi, és una petició de l’Organització Mundial contra la Tortura perquè surtin en llibertat.

No és difícil sospitar que aquest ús indiscriminat de la paraula ‘colpista’ sense matisos, ni vacunes, ni reserves, forma part d’una estratègia d’alguns actors de l’unionisme consistent en criminalitzar l’independentisme abans fins i tot que s’hagi celebrat la vista oral. L’autobús de Ciutadans que aquests dies recorre Madrid amb la llegenda “Indults, no” n’és una mostra més. Per mostrar un rebuig a un indult cal que abans el consell de ministres l’hagi concedit. Perquè es concedeixi, cal abans que els condemnats el demanin. I perquè es demani un indult cal, evidentment, una sentència condemnatòria. Oposar-se a uns indults per un cas que no ha estat ni jutjat és, abans que res, una aberració jurídica.

O això, o ja es compta amb quin serà el sentit de la sentència. Perquè a més, si se’ls declara culpables, caldrà tenir en compte si és per sedició o per rebel·lió. I només si són condemnats per rebel·lió Rivera i companyia podran fer servir la paraula colpista. L’únic delicte que contempla fer caure l’ordre constitucional (i per tant un cop d’estat) és rebel·lió. Sedició és impedir l’aplicació de la llei, no pas enderrocar el marc legal. Igualment són molts anys de condemna, però des d’un punt de vista rigorosament jurídic, Albert Rivera només li podrà dir colpista a algú quan estigui condemnat per rebel·lió. Abans no. I si no hi ha rebel·lió, tampoc. Mentrestant, i si es vol continuar presumint d’una aplicació estricta de la llei, el que hauria de fer quan torni a dir ‘colpista’ és posar per davant la paraula ‘presumpte’. N’és perfectament capaç tal com demostrar quan es va referir amb delicadesa i prudència a la presumpta falsificació que va fer Cristina Cifuentes (PP) dels seus títols acadèmics.

Jofre Llombart.



dimarts, 27 de novembre de 2018

18/11/2018. Assumpció Maresma. Entrevista Josep Casulleras: ‘A Alemanya tot estava més controlat que no ens pensàvem’.

Benvolguts,

En Josep Casulleras, redactor en cap de Vilaweb i constant fornidor d’articles polítics que en el Bloc comentem ha presentat un llibre, de lectura obligada, sobre La batalla de l’exili. Ahir varen fer una presentació al teatre xxxx amb en Vicent Partal i l’Aamer Anwar i tot seguit els mateixos personatges han estat presents al Més324 del vespre. Aquí hi podem visionar el tall del més324:
Al teatre i a l’entrevista es pot veure la ressenya de l’extraordinaria història de la lluita dels catalans contra el Terrorisme Judicial de l’Estat espanyol.
I aquí podem veure l’entrevista que li fa la periodista i fundadora de Vilaweb Assumpció Maresma:
Vegem-la:


25/11/2018. Germà Capdevila. Fins quan? «És sostenible en una democràcia europea mantenir sotmesa una comunitat política contra la voluntat de la majoria dels seus ciutadans? Esbrinem-ho». L'ambient preelectoral s'escalfa a Catalunya, a Espanya i a Europa. Les convocatòries electorals de 2019 –fins i tot es parla d'un "superdiumenge"– condicionaran de manera significativa l'evolució del conflicte polític vigent entre l'Estat i Catalunya. Els fets d'octubre de 2017 han clarificat moltes coses que hauran de tenir-se en compte en el futur proper. Hem sabut que els líders independentistes no estan disposats a plantejar un conflicte democràtic obert per fer efectiva la República, sinó que ho fien tot a una negociació. Encara no han explicat –potser no ho saben– com s'ho faran per obligar l'Estat a seure a la taula, però ara per ara és la única opció explicitada.


Benvolguts,

Comencen a publicar-se opinions que rebutgen o entren en contradicció amb la política que propugna i fa la Generalitat. Ahir publicàvem una reflexió de l’Andreu Barnils: El primer que se li acut és preguntar-se si havent guanyat per golejada el referèndum tot el que hem fet des d’aquell moment és una patètica fugida endavant? I si pel que sabem, sense haver desenvolupat gens ni mica la República, ara és el moment de preocupar-se per les eleccions primàries pels ajuntaments?

Avui, en Germà Capdevila en el seu article a Nació Digital es pregunta Fins quan? I la premissa clau és:  «És sostenible en una democràcia europea mantenir sotmesa una comunitat política contra la voluntat de la majoria dels seus ciutadans? Esbrinem-ho».

En veurem més? 

 Vegem l'article:

dilluns, 26 de novembre de 2018

25/11/2018. Redacció Nació Digital. Les pensions de «l'exèrcit marroquí de Franco» tenen un cost de més de 150 milions per a l'Estat. Les presons franquistes i els Camps de Concentració. Els de la meva generació havien viscut les explicacions dels nostres pares sobre la guerra i concretament sobre “els moros”, sobre les presons i els presoners polítics (com ara!) i sobre els Camps de Concentració. Aquestes explicacions ens varen tocar de molt aprop i en l’article que comentem s’explica la gènesi d’aquest exèrcit marroquí, que normalment anaven desparracats, que formaven part de la joventut marroquina analfabeta, que eren molt pobres i que robaven tot el que podien. Diu l’article: "quines mesures adoptarà el govern per a tallar aquesta situació, en tractar-se de persones reclutades pel dictador genocida per a saquejar, violar, decapitar, furtar, amputar, cremar, assaltar, massacrar la població de l'Espanya democràtica". S’explicava que robaven dents d’or postisses dels soldats enemics i també joies i rellotges de les razzies que feien quan entraven sense control en les ciutats que els havia oposat resistència, sobretot les catalanes.

Benvolguts,

Els que ja tenim “una edat” havíem viscut els neguits de la generació dels nostres pares en els primers anys de dictadura que havien d’espavilar-se en primer lloc de la subsistència, i també de les conseqüències de la guerra, dels parents i amics a les presons i en camps de concentració. Hi ha un extens reportatge sobre els camps de concentració a Espanya que incideix en els d’Andalusia però es compren com tot Espanya fins el 1954 era un immens Camp de Concentració. Crec que és interessant llegir aquest reportatge perquè els que no són de la nostra generació normalment ni saben que hi hagués presoners polítics (com ara!) ni camps de concentració al seu país.

Vegem l’article:

PAÍS VALENCIÀ
Les pensions de «l'exèrcit marroquí de Franco» tenen un cost de més de 150 milions per a l'Estat
El govern espanyol reconeix els pagaments als militars marroquins reclutats pel dictador però al·lega que actualment "no se'ls pot identificar"

per Redacció, 25 de novembre de 2018 a les 16:41 | 


La guàrdia marroquina de Franco, en imatge d'arxiu històric | Diari La Veu

El govern espanyol ha reconegut que l'Estat continua fent-se càrrec de les pensions, a través de la "Pagaduria de Tetuán", de l'exèrcit marroquí del dictador Franco, un grup de militars marroquins que van ser reclutats perquè entressin en combat durant la Guerra Civil. Després de la mort de Franco i quatre dècades de democràcia, el partit Compromís ha xifrat en més de 150 milions el cost d'aquest contingent, uns diners públics que l'executiu espanyol reconeix.

Segons informa el Diari la Veu, les pensions no són només per a aquests soldats que van fer guerrejar a les ordres de Franco sinó que el fons reservat en els Pressupostos Generals de l'Estat durant la democràcia es destinen també a sufragar les pensions de les Unitats regulars de l'exèrcit espanyol que van passar a formar part de les Forces Armades Reials Marroquines (segons la Llei 112/1965, de 21 de desembre, modificada per la Llei 111/1996, de 28 de desembre), a l'Agrupació de Tropes Nòmades i les Unitats de Policia Territorial del Sahara, "sense que existeixi un registre que identifiqui els primers", respon el govern espanyol a la pregunta realitzada pel senador de la coalició, Carles Mulet.

L'Estat apunta que en els últims anys s'han fet "abonaments" a través de la "Pagaduria de Tetuán", que "depèn del Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació". Així, des de 2007 fins a juny de 2018, "els pagaments efectuats a marroquins" que van pertànyer en el seu dia a les Unitats de l'Exèrcit espanyol van ascendir en 2007 a 2.982.692,20 euros i en 2008 es va pagar 2.923.465,44 euros. Des de 2009 fins a 2013 no es van pagar les pensions amb diners públics sinó que se'n va fer càrrec la Caixa Marroquina de Pensions "per deutes contrets anteriorment relacionats amb pensions impagades", explica l'executiu espanyol.

Així doncs, el govern de Pedro Sánchez reconeix en la seva resposta l'existència d'aquests pagaments de pensions als comandos marroquins reclutats pel dictador però argumenta que no se'ls pot identificar perquè no existeixen registres. Els soldats formaven part de l'exèrcit espanyol durant un moment en què aquell territori del nord d'Àfrica estava sota control espanyol i que, posteriorment, en passar a mans del Marroc, els militars s'incorporarien a les Forces Armades Reials Marroquines.

Pots continuar llegint aquest ampli reportatge a el Diari La Veu des d'aquí. Segueix un resum:

Mulet va preguntar el passat mes d'agost per la quantitat de diners públics destinats des de 2007 fins a hui per a "pagar la Guàrdia Mora de Franco, any a any", així com "quines mesures adoptarà el govern per a tallar aquesta situació, en tractar-se de persones reclutades pel dictador genocida per a saquejar, violar, decapitar, furtar, amputar, cremar, assaltar, massacrar la població de l'Espanya democràtica". El senador de Compromís apuntava que "els historiadors xifraven en aproximadament 100.000 els ciutadans marroquins adolescents i joves reclutats pel dictador Francisco Franco al nord d'Àfrica".
Així doncs, el govern de Pedro Sánchez reconeix en la seua resposta l'existència d'aquestos pagaments de pensions als comandos marroquins reclutats pel dictador però argumenta que no se'ls pot identificar perquè no existeixen registres. Els soldats formaven part de l'exèrcit espanyol durant un moment en què aquell territori del nord d'Àfrica estava sota control espanyol i que, posteriorment, en passar a mans del Marroc, els militars s'incorporarien a les Forces Armades Reials Marroquines.

Redacció Nació Digital

Joan A. Forès
Reflexions

diumenge, 25 de novembre de 2018

25/11/2018. Andreu Barnils. Preguntes primàries. «Si ho he entès bé, la seva tesi és que la generació actual de dirigents catalans va perdre una oportunitat d'or l'octubre del 2017». La crítica més contundent i argumentada al fenomen primàries, amb força raó, consistia en el següent: I si no són una patètica fugida endavant? No s’havia de desplegar la República? Què fem perdent el temps amb la llei de barris, ara? L’autor es planteja tres preguntes: Podíem haver controlat les fronteres, si guanyava el sí? I els aeroports? Qui manaria l’endemà? Mira de trobar respostes a les tres preguntes i la pregunta final és si tots aquests dubtes, per certs que siguin, arribaran a frenar el seu vot a les primàries. I es respon a sí mateix: A Barcelona, tot i que les llistes no són en cap cas acabades, de moment puc trobar-me que les encapçalin aquests noms: Ada Colau, Ferran Mascarell, Ernest Maragall, Jordi Graupera i Manuel Valls. I el raonament final és: Vistes aquestes possibilitats, o ets de partit i t’és fàcil de saber què fer, o no ho ets, com jo, i aleshores et fas preguntes primàries.

Benvolguts,

L’Andreu Barnils, amb molt bon criteri, analitza el que hem fet des de l’endemà de l’1-O del 2017 i en treu sucoses conclusions. El primer que se li acut és preguntar-se si havent guanyat per golejada el referèndum tot el que hem fet des d’aquell moment és una patètica fugida endavant? I si pel que sabem, sense haver desenvolupat gens ni mica la República, ara és el moment de preocupar-se per les eleccions primàries pels ajuntaments...

I d’antuvi es fa tres preguntes: Podíem haver controlat les fronteres, si guanyava el sí? I els aeroports? I qui hauria manat l’endemà?

Mira de trobar respostes a les tres preguntes i la pregunta final és si tots aquests dubtes, per certs que siguin, arribaran a frenar el seu vot a les primàries. I es respon a ell mateix:
A Barcelona, tot i que les llistes no són en cap cas acabades, de moment puc trobar-me que les encapçalin aquests noms: Ada Colau, Ferran Mascarell, Ernest Maragall, Jordi Graupera i Manuel Valls.

I el raonament final és:


Vegem l’article:

24/11/2018. Josep-Lluís Carod-Rovira. El circ judicial. "El franquisme, tan present i tan viu a la societat espanyola, ha deixat una herència abundosa en l’estament judicial". El "Terrorisme judicial" és el fruit d'una fiscalia i justícia franquista, feixista totalitària, on la justícia és inexistent, imposant delictes imaginaris als que no pensen com ells. Sembla que se’n fotin o, més ben dit, se’n foten! Alguns jutges s’han atorgat una funció salvífica de la unitat de la pàtria, en considerar que els polítics no se’n sortien prou. I per aquest motiu no ha de fer estrany que hi hagi magistrats que considerin que l’estat de dret ha de basar-se no pas en els drets civils propis d’un sistema democràtic, sinó en la unitat d’Espanya, en la integritat territorial de l’estat. Semblantment, hi ha comandaments policials que creuen que la convivència ciutadana ha de passar sempre a segon terme, davant el compliment de la llei. Aquesta escala de valors és prou representativa de l’escassa cultura democràtica d’elements tan representatius de l’estat com ara el judicial o el policial. L’espectacle del Tribunal Suprem amb el tema de les hipoteques ha estat un escàndol majúscul. preocupant


Benvolguts,

A mida que a Catalunya els diaris i televisions van prescindint de la por i van incrementant les explicacions sobre el franquisme i la seva íntima relació amb la judicatura, a Espanya no volen adonar-se del “franquisme sociològic” que amara tot el poble espanyol, dels peons als jutges, i continuen amagant les garrotades franquistes de l’1-O!

En l’article d’en Carod-Rovira de títol “El circ judicial” i de subtítol "El franquisme, tan present i tan viu a la societat espanyola, ha deixat una herència abundosa en l’estament judicial", s’explica aquest capteniment franquista dels espanyols i sobretot de l’estament judicial. Un dels paràgrafs més significatius és aquest: El franquisme, tan present i tan viu a la societat espanyola, ha deixat una herència abundosa en l’estament judicial. La magistrada Mariscal de Gante, la mateixa que ha condemnat Artur Mas i tres membres del seu govern, havia estat ministre de Justícia amb Aznar, el seu pare era jutge del franquista Tribunal de Orden Público i el seu germà és el comissari de policia que, recentment, ha invitat el torturador franquista Billy el Niño a una recepció oficial en una comissaria.

Sembla que se’n fotin o, més ben dit, se’n foten!

En Jofre Llombart en un article d’abans d’ahir de títol “El bus i la convivència”, va presentar el concepte de "Terrorisme judicial" que és el fruit d'una fiscalia i justícia franquista, feixista totalitària, on la justícia és inexistent, imposant delictes imaginaris als que no pensen com ells.

Vegem l’article d’en Carod:

22/11/2018. Jofre Llombart. El bus i la convivència. Estic segur que aquest autobús no ajuda a aquell objectiu de restabliment de la convivència. Intentaré ser quirúrgic per extirpar d’aquest article qualsevol con-notació ideològica que pugui contaminar el sentit últim d’aquesta columna. Si es fa una recerca a Google amb les parau-les Ciutadans i convivència surten milers i milers de notícies en què dirigents d’aquest partit (especialment Inés Arrimadas) fan una crida a restablir-la. Ja no entro amb si realment s’ha trencat o no. O de si, per buscar vots arreu, es vol transmetre una imatge que a Catalunya hi ha un clima prebèl·lic.


Benvolguts,

D’entrada cal dir que a Catalunya hi ha convivència i no hi ha un clima prebel·lic.

Ara podem seguir.

Els bandarres de Ciudadanos no paren de dir que a Catalunya no hi ha convivència i han noliejat un autobús amb fotos de Puigdemont i de Junqueras, rient, amb un rètol confegit amb tota la mala llet que diu INDULTS NO, entre tots dos. L’article d’en Jofre Llombart ho explica i reflexiona sobre la convivència (?) de Ciudadanos.

Hi ha un Comentari de lector molt interessant que esmenta un concepte, "Terrorisme judicial" que jo no havia vist usat fins avui i que diu:

El "Terrorisme judicial" existent és el fruit d'una fiscalia i justícia franquista, feixista totalitària, on la justícia és inexistent, imposant delictes imaginaris als que no pensen com ells. Per això els de C's campen lliures escampant el seu odi notori arreu, amb un autobús.

Tanmateix el terme "Terrorisme judicial" no deixa de ser altra cosa que el conegut terme “Lawfare” traduït en català com a “Guerra judicial” que sí que hem utilitzat sovint per exemplificar el terrorisme d’estat que l’Estat franquista espanyol ens està infligint des de fa centenars d’anys, intensificat enormement en els darrers!

Terrorisme judicial és el concepte que usaré des d’ara endavant per definir la Guerra judicial”.


Vegem l’article:

dissabte, 24 de novembre de 2018

20/11/2018. Ramón Cotarelo. Jutges injustos i polítics corruptes. "La consciència moral espanyola està morta. I, si es tracta de victimitzar els dirigents catalans i tot el poble de Catalunya, està morta i enterrada". Lamela és una incompetent. Per això l’han ascendit. Llarena és un incompetent, probable causa de la nul·litat de la farsa judicial de l’11-O; també ascendit. Lesmes, un incompetent, manipulador i intrigant, té un destí radiant. Marchena un altre incompetent endollat nepotista i ara dimitit a qui els seus col·legues alaben per la seva rectitud moral. No, no son les corts de la justícia. És la cúpula mateixa del poder judicial. En qualsevol altre lloc del món seria impossible tanta i tan inepta corrupció acumulada. Però en un altre lloc. A Espanya, on els banquers roben, els rectors plagien, els capellans violen, els policies delinqueixen, els empresaris estafen, els periodistes menteixen i els polítics fan tot això i més, el normal és que els jutges prevariquin. Però passa que aquesta colla d’indesitjables tenen en les seves gens escrupoloses mans el destí de 15 persones innocents sotmès a la injustícia de les seves iniqües decisions.

Benvolguts,

 Vegem l'article, cru, d'en Cotarelo:

23/11/2018. Gerard Sesé. El cap de la policia de la GC que insultava independentistes a Twiiter explica com es manipula un jutge. Daniel Baena deixa entendre que la Guardia Civil ha de condicionar els magistrats, que creu ximples. El tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya, el mateix que tenia un perfil fals a Twitter per atacar polítics, periodistes i els Mossos d’Esquadra sota el nom de Tacito, ha participat avui en una conferència a ESADE sobre delictes cibernètics. Durant la seva intervenció, segurament de manera inconscient, ha descobert que l’objectiu de la policia judicial, que ell capitaneja a Catalunya, quan reuneix proves i elabora informes és la de condicionar al jutge. És a dir, donar per feta l’acusació abans que sigui jutjada pel magistrat. El motiu de Baena és que s’ha de facilitar la feina al jutge, ja que “aquest no entén res”. Les paraules exactes del tinent coronel són les següents: “Al Jutge se li ha d’explicar la informació de tal manera que li quedi clar i concloent per condemnar i adoptar mesures perquè no entén res del que està passant i resolent”.


Benvolguts,

Aquí creiem que hem de fer dues o tres consideracions:
Les relatives a ESADE i les altres institucions que reaccionen com si fossin el Puente Aéreo i l’IBEX35, les relatives a l’Exèrcit espanyol (el que va entrar a Barcelona per la Diagonal el 26 de gener del 1939 i el de l’1-O del 2017) (Espanya contra Catalunya) i les relatives  a les guerres que utilitzen armes venudes per Espanya per matar nens i el que trobin...

·         Pel que fa a ESADE era previsible...

·         Pel que fa a la GC, aquest és el cos armat pertanyent a l’Exèrcit espanyol, fidel a la filosofia de l’Estat, que així com l’Estat, el Gobierno, els Ministres i el Cap de l’Estat (coronat) utilitzen les eines que la Constitució els dóna per atacar Catalunya, la GC i la Policia Armada el dia 1-O van demostrar qui mana a Espanya i en els interrogatoris que s’estan fent actualment als grisos i a la GC en el Jutjat 7 de Barcelona, s’està demostrant que es van passant la pilota de l’un a l’altre, números, comissaris, escopeters, jutges, per tal de confondre l’enemic, i que no s’arribi a saber qui manava i per tant de qui és la responsabilitat en la salvatjada de l’!-O (que el poble ja sap quina és la piràmide de comandament que va des dels porrers i escopeters i arriba, evidentment fins el Borbó, que figura que fa de Cap d’Estat i de Cap de les Forces Armades...

·         Pel que fa al Borbó, com a responsable de les exportacions d’armes als Estats que ho sol·licitin, sempre que les comissions siguin les convingudes, tal com va deixar estipulat (Atado y bien atado)  el dictador Franco fins al rei Felipe VI, passant pel rei emèrit Juanca i per tots els altres que deuen sucar de les operacions de compravenda i de forma que aquestes comissions puguin ser amagades en els paradisos fiscals que molt bé coneixen.









TAL COM DIUEN ELS PASQUINS CONTRA LA GUERRA “LES SEVES GUERRES, ELS NOSTRES MORTS...”




El cap de la policia de la GC que insultava independentistes a Twiiter explica com es manipula un jutge



Daniel Baena deixa entendre que la Guardia Civil ha de condicionar els magistrats, que creu ximples

|
23/11/2018


https://ads.catmedia.cat/www/delivery/lg.php?bannerid=1344&campaignid=633&zoneid=4&loc=https%3A%2F%2Fwww.larepublica.cat%2Fel-cap-de-la-policia-de-la-gc-que-insultava-independentistes-a-twiiter-explica-com-es-manipula-un-jutge%2F&cb=fd7e18f05d

El tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya, el mateix que tenia un perfil fals a Twitter per atacar polítics, periodistes i els Mossos d’Esquadra sota el nom de Tacito, ha participat avui en una conferència a ESADE sobre delictes cibernètics.

Durant la seva intervenció, segurament de manera inconscient, ha descobert que l’objectiu de la policia judicial, que ell capitaneja a Catalunya, quan reuneix proves i elabora informes és la de condicionar al jutge. És a dir, donar per feta l’acusació abans que sigui jutjada pel magistrat. El motiu de Baena és que s’ha de facilitar la feina al jutge, ja que “aquest no entén res”.

Les paraules exactes del tinent coronel són les següents: “Al Jutge se li ha d’explicar la informació de tal manera que li quedi clar i concloent per condemnar i adoptar mesures perquè no entén res del que està passant i resolent”.

Estupefacció de Jaume Alonso-Cuevillas
L’advocat dels exiliats a Brussel·les, Carles Puigdemont i els exiliats a Brussel·les, Jaume Alonso-Cuevillas, ha volgut mostrar la seva estupefacció a Twitter després de les paraules de Baena, que trenquen amb el principi de neutralitat dels jutges que, en teoria, han de dictaminar objectivament les proves que aporta la policia judicial. Així, amb ironia, assegura que “haurà de tornar a estudiar el paper de la policia judicial, ja que el tenia mal entès”.

Hauré de tornar a estudiar el paper de la policia judicial perquè el tenia mal entès
Al Jutge se li expliquen les coses de forma que li quedi clar i concloent per condemnar i adoptar mesures cautelars
Si s’ajusta a la realitat o no, és indiferent, perquè no entén res

Es així?

Un perfil per insultar independentistes

El tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya, tenia un perfil anònim a Twitter anomenat ‘Tàcito” @nmaquiavelo1984 des d’on insultava els independentistes. De fet, es van analitzar va arribar a fer 4.565 tuits sobre el Procés des que es va donar d’alta a Twitter el juny de 2012. Uns prejudicis ideològics i una prepotència que difícilment poden considerar-se compatibles amb la seva responsabilitat. Al mateix acte a ESADE, un periodista de Vilaweb ha intentar preguntar-li sobre aquesta qüestió i la pregunta ha estat censurada i vetada.
[ÀUDIO] ESADE censura una pregunta de VilaWeb al guàrdia civil que insultava independentistes d’amagat
El tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya, utilitzava un perfil fals a Twitter per atacar polítics, periodistes i els Mossos d'Esquadra


Per: Redacció

 22/11/2018  

El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que signa els informes del cos que s’han fet servir en la instrucció de les diverses causes contra l’1-O, ha participat avui en unes jornades sobre ciberseguretat d’ESADE. Concretament, ha estat ponent de la xerrada ‘Durant el ciberatac: gestió, modificació i mitigació.’

En el torn de preguntes, Oriol Bäbler, periodista de VilaWeb, li ha volgut formular una pregunta sobre el compte fals a Twitter –anomenat Tácito, i ara desactivat– amb el qual atacava polítics, periodistes i el cos dels Mossos d’Esquadra. Tanmateix, la intervenció ha estat censurada per Mario Sol, moderador de l’acte i codirector del màster IT+IP d’ESADE.

Heus ací la transcripció del diàleg:

—Periodista [P.]: La meva pregunta és per al senyor Baena en relació amb una informació que va publicar el diari Público i és per saber per què gestionava un compte fals a Twitter amb el nom de Tácito, en el qual criticava i acusava polítics, periodistes i els Mossos d’Esquadra. I si…
—Mario Sol [M. S.]: Hem vingut a parlar sobre ciberseguretat…
—P.: Correcte, per això mateix…
—M.S.: No d’aquesta mena de…
—P.: Home! Jo crec que és bastant…
—M.S.: Si no t’importa, fes una pregunta relativa a l’objecte de…
—P.:Jo crec que és bastant interessant que un ponent en unes jornades de ciberseguretat…
—M. S.: Potser en un altre fòrum. No en aquest.
—P.: No sé, crec que pot quedar desacreditat com a ponent si gestiona comptes falsos a Twitter i ataca polítics.
—M.S.: Jo sí que sé el que vull dir i aquí hem vingut a aprendre i a parlar sobre ciberseguretat…
—P.: Sí, des de l’experiència, perquè sembla que domina els dos bàndols, el de la seguretat i també l’altre.
—M.S.: Moltes gràcies.

Escolteu ací l’àudio del moment:

Reproductor d'àudio
00:00
00:00

Crònica de l’acte d’Oriol Bäbler: No demaneu per Tácito al tinent coronel Baena



Joan A. Forès
Reflexions

23/11/2018 Redacció. Les cinc advertències internacionals a Espanya que en qüestionen la plena democràcia. Pronunciaments d'ONG i sentències del TEDH posen en evidència les mancances democràtiques de l'estat espanyol. L’estat espanyol, i especialment el poder executiu i legislatiu, ha rebut aquestes últimes setmanes diversos correctius procedents d’organismes internacionals i europeus. Dijous, l’Organització Mundial contra la Tortura (OMCT) va demanar l’alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez en una carta oberta adreçada al president espanyol, Pedro Sánchez, a la fiscal general de l’estat espanyol, María José Segarra, i al Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán. En referència als presos polítics, la bufetada més forta que ha rebut Espanya és la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va concloure que l’Audiència espanyola havia vulnerat els drets fonamentals de l’ex-portaveu de Batasuna Arnaldo Otegi en el judici del cas Bateragune. Una de les denúncies a Espanya que es repeteix de fa temps és la que assenyala les mancances democràtiques de la llei mordassa. Ahir, la comissària pels Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, va fer arribar una carta als presidents del congrés i del senat espanyols demanant una reforma urgent de la normativa. Els emplaça a eliminar la possibilitat d’interferir en els drets d’expressió i de reunió pacífica, els quals es van veure vulnerats durant el primer d’octubre.

Benvolguts,




Vegem les advertències:

divendres, 23 de novembre de 2018

20/11/2018. Pere Martí. La via d’Estrasburg és l’única sortida a l’enfonsament de la justícia espanyola. El TEDH dicta una resolució defensant els drets d'un diputat kurd empresonat preventivament que pot ser un precedent per als dirigents independentistes empresonats. Sentència. El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha dictat una sentència que estableix un precedent important per als presos polítics catalans, perquè fa referència a la vulneració de drets polítics i a la presó preventiva. La resolució és sobre un diputat kurd que va mantenir l’acta de diputat a l’Assemblea Nacional de Turquia i es va presentar a les eleccions següents, però no va poder participar en l’activitat parlamentària. El TEDH considera que la presó preventiva ha constituït una ‘ingerència injustificada’ de la llibertat d’expressió i d’opinió dels electors i del seu dret de ser elegit i d’anar al parlament. És a dir, Estrasburg sentencia, per unanimitat, que s’han vulnerat els seus drets polítics i els dels seus electors i ordena a Turquia que alliberi aquest diputat.



Benvolguts,

Llegim l'article que acaba amb la frase:

Després de l’espectacle que ha protagonitzat la justícia espanyola aquests dies, s’ha confirmat que els dirigents independentistes no tindran un judici just a Espanya. La porta europea és l’única que resta, però és massa lenta.

Per tant, els catalans què cony fotem?



21/11/2018. El Nacional. Franquisme. 20-N. Cotarelo desmunta el 'deep state' espanyol. El politòleg Ramón Cotarelo ha manifestat al programa Tot es mou de TV3, que Espanya està governada per un franquisme actualitzat, i que el dictador Franco no només ho va deixar tot "atado y bien atado", sinó que es perpetua en llocs clau de l'Estat. "Espanya està governada per uns morts", afirma fent una descripció gràfica. "Aquestes manifestacions del 20-N s'haurien de repetir cada any perquè el personal no oblidi per on va passar aquest país fa 40 anys. Deixant ben clar que allò de l'atado y bien atado era poc. El país està governat per uns morts i unes aus carronyeres que el mort va anar deixant per tot arreu col·locades de forma estratègica: als governs, als parlaments, a les administracions públiques...Què n'hem de dir dels jutjats?... Tot el país està copat per la banda de criminals que aquest individu [Franco] va posar en marxa. Va tenir 40 anys per repartir dons, beneficis i canongies que van crear aquest suport que es veu ara, que ha deixat parat a tothom.

Benvolguts,

El Tot es mou de TV3 ha convidat Ramón Cotarelo en una Taula Rodona on hi participa també un net d’un “colpista de veritat”, soci fundador de la Falange Española de nom Sánchez Mazas i un “franquista de veritat”, que figura que és empresari, de nom Alejandro López Fonta.
Aquí es veu com Espanya és un país franquista, versió espanyola del nazisme i del feixisme, amb el suport total del nacionalcatolicisme.

Vegem el vídeo:

El franquisme ha revifat? Escolta la reflexió de @ramoncotarelo
i @maxpradera. Vídeo ja a la carta:
▶http://goo.gl/78JH9i  #TotEsMouTV3
📺@tv3cat


Vegem l’article:

dijous, 22 de novembre de 2018

22/11/2018. Jofre Llombart. El bus i la convivència. Estic segur que aquest autobús no ajuda a aquell objec¬tiu de res-ta¬bli¬ment de la con¬vivència. Inten¬taré ser quirúrgic per extir¬par d’aquest arti¬cle qual¬se¬vol con-no¬tació ideològica que pugui con¬ta¬mi¬nar el sen¬tit últim d’aquesta columna. Si es fa una recerca a Goo¬gle amb les parau-les Ciu¬ta¬dans i con¬vivència sur¬ten milers i milers de notícies en què diri¬gents d’aquest par¬tit (espe¬ci¬al¬ment Inés Arri¬ma¬das) fan una crida a res¬ta¬blir-la. Ja no entro amb si real-ment s’ha tren¬cat o no. O de si, per bus¬car vots arreu, es vol trans¬me¬tre una imatge que a Cata¬lu¬nya hi ha un clima prebèl·lic.


Benvolguts,

D’entrada cal dir que a Catalunya hi ha convivència i no hi ha un clima prebel·lic.

Ara podem seguir.
Els bandarres de Ciudadanos no paren de dir que a Catalunya no hi ha convivència i han noliejat un autobús amb fotos de Puigdemont i de Junqueras, rient, amb un rètol confegit amb tota la mala llet que diu INDULTS NO, entre tots dos. L’article d’en Jofre Llombart ho explica i reflexiona sobre la convivència (?) de Ciudadanos.

Cal pregfuntar-se si un partit pot utilitzar imatges de dirigents d'altres partits enemics seus?

D'altra part hi ha un Comentari de lector molt interessant que esmenta un concepte, "Terrorisme judicial" que jo no havia vist usat fins avui i que diu:

El "Terrorisme judicial" existent és el fruit d'una fiscalia i justícia franquista, feixista totalitària, on la justícia és inexistent, imposant delictes imaginaris als que no pensen com ells. Per això els de C's campen lliures escampant el seu odi notori arreu, amb un autobús.

Tanmateix el terme "Terrorisme judicial" no deixa de ser altra cosa que el conegut terme “Lawfare” traduït en català com a Guerra judicial que sí que hem utilitzat sovint per exemplificar el terrorisme d’estat que l’Estat franquista espanyol ens està infligint des de fa centenars d’anys, intensificat enormement en els darrers!

Terrorisme judicial és el concepte que usaré des d’ara endavant per definir la Guerra judicial.

Vegem l’article:

21/11/2018. Editorial. Vicent Partal. El fatu, depravat Borrell. «Ja que Borrell s'hi ha volgut agafar, agafem-nos-hi tots. I fem-ho a la manera de Ciceró, potser. Amb una 'improbitatem coarguo' que no deixarà el ministre espanyol precisament en un bon lloc». Borrell venia ahir d’una entrevista publicada el dia abans a Politico, en què sense cap vergonya mentí així que obrí la boca i amb què va causar uns quants incidents majors. En un moment determinat va arribar a dir al pobre periodista que només el Regne Unit acceptava la possibilitat d’un referèndum d’independència. Com qui no diu res i quan fa poques setmanes tots vam veure que França feia un referèndum d’independència a Nova Caledònia. Només aquest segle, l’Irac, els Estats Units, els Països Baixos, Sudan, Nova Zelanda i Sèrbia ja n’han pactat amb conseqüències legals…Però el ministre Borrell sembla que va decidir que no n’hi havia prou de mentir a la premsa i ahir va organitzar un cafarnaüm més que notable al congrés espanyol, insultant descontroladament el diputat d’ERC Gabriel Rufián i inventant-se una escopinada que ningú més no ha vist –ni els seus companys d’escó.

Benvolguts,

Ahir havíem comentat l’Editorial del José Antich que versa precisament sobre la corrupció del Borrell i els resultats de la seva corrupció aplicades a la seva actitud de pinxo al Congreso de les Diputados. N’esmentàvem les seves corruptes facècies que en Vicent Partal explica meravellosament bé! 

En Partal, esmenta que una de les facetes de la corrupció usades per en Borrell és la utilització d'informació privilegiada i precisament la informació privilegiada és la que usen els corruptes de les portes giratòries, que hem posat com a referència en el comentari de l'Editorial del José Antic.

Vegem l’Editorial: