Benvolguts,
Ens va semblar molt interessant com les figures
al voltant de Podemos es van fent grans i s’adonen que la seva identitat
nascuda el 16M pot encaixar perfectament amb el sobiranisme català. Una de les
raons, segons el nostre parer és que els cal estar i treballar amb el poble que
tenen més aprop. No tenen perquè escindir-se de les directrius estatals però
tampoc cal que estiguin mediatitzats per Madrid. Ja sabíem que dintre de les
estructures de Podemos a Catalunya hi havia i hi ha sentiments sobiranistes
molt accentuats, que ajuden segons les enquestes a fer que el desig de la República arribi al 80% a
Catalunya, i per tant pot ser que les directrius centralistes no representin
exactament les necessitats dels sobiranistes. Podem imaginar per tant que els
escons de Podem estan sobrevalorats perquè una part podrien formar part d’un
sobiranisme català representat actualment pel corrent (no escissió) sobiranista
de Podemos.
En l’apunt sobre l’acte d’Elisenda Alamany i
Joan Josep Nuet a can
Golferichs, de fa 15 dies va quedar clara la seva filosofia i va quedar
clara com ICV ha fet el possible per
tal que aquesta situació no arribés. En l’article d’avui de l’Arnau
Lleonart, s’explica
com l’importantíssim mon municipal també s’ha plantejat de fa temps-cas de
Badalona amb la Dolors Sabaté-eixamplar el mon sobiranista.
Vegem l’article:
L’esquerda
sobiranista dels comuns s’eixampla al món local
Les tesis d'Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet són compartides en alguns
municipis, on els comuns preparen candidatures més enllà de l'espai de
Catalunya en Comú
Per: Arnau Lleonart
Escolà,
Sabater, Alamany i Nuet en la presentacio de Sobiranistes al Centre Cívic Casa
Golferichs
El dia que Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet van
presentar Sobiranistes, la plataforma de Catalunya en Comú crítica amb el rumb
del partit, entre el públic assistent hi havia tres figures del món local
considerades referents per haver encapçalat projectes sobiranistes i
d’esquerres guanyadors: el batlle de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà;
l’ex-batllessa de Badalona, Dolors Sabater; i l’ex-batlle de Sentmenat, Marc
Verneda. El 2015, tots tres van assolir la batllia de la mà de confluències
d’esquerres i sobiranistes, encara que els dos darrers van ser apartats per
mocions de censura.
Els moviments tectònics a l’espai més sobiranista de
Catalunya en Comú no afecten únicament el partit en l’àmbit nacional, sinó que
hi ha uns quants municipis on els càrrecs locals que segueixen les tesis
d’Alamany es van desmarcant del calendari oficial per conformar candidatures i
construir aliances amb altres partits.
Pocs dies abans de la presentació de Sobiranistes, es van presentar Guanyem Girona, impulsat per la CUP, MES i el sector sobiranista dels
comuns, i Guanyem Cerdanyola,
una proposta política en què EUiA
s’afegeix a la candidatura de la CUP
i el partit local Compromís per
Cerdanyola que ja va portar Escolà a la batllia. A Argentona, els partits que ara governen treballen amb una línia
similar i ICV opta per confluir amb
la CUP i ERC, i a Sentmenat repetiran l’acord d’EUiA, Podem i Procés Constituent.
‘L’opció per a les municipals, com en l’àmbit nacional,
és anar cap a aquesta mena d’aliances amb un projecte sobiranista i
progressista’, expliquen fonts de Sobiranistes.
Per part de Catalunya
en Comú, però, minimitzen la influència que pugui tenir Sobiranistes i diuen que hi ha altres
corrents, com el de Comuns federalistes,
que tenen més militants. A banda, resten importància a la possibilitat que en
alguns municipis es puguin fer aliances amb actors més enllà dels que conformen
Catalunya en Comú. ‘Les municipals
no són igual que unes autonòmiques o espanyoles, hi ha moltes realitats
diferents’, diuen fonts del partit.
Un paraigua supramunicipal propi
L’Àrea Metropolitana de Barcelona, els consells comarcals i les diputacions són institucions polítiques per sobre els municipis en què els representants s’elegeixen de manera indirecta. És a dir, els ciutadans no els voten directament, sinó que són assignats en funció dels resultats als ajuntaments. Per aquest motiu, les candidatures locals tendeixen a agrupar-se segons el principal partit que les integra. Decidir quin partit supramunicipal representa cada candidatura és un dels grans maldecaps quan es conformen acords de diferents forces.
El 2015,
moltes de confluències d’esquerres, com l’Assemblea
Ciutadana de Sentmenat, es van aplegar sota la marca d’ICV: Entesa. I unes altres, com Guanyem Badalona, sota la de la CUP: Poble Actiu. De cara al 2019,
però, la situació pot ser diferent. Segons que han explicat a VilaWeb fonts de
diverses confluències locals, hi ha converses per a construir una nova
plataforma supramunicipal que superi Poble
Actiu i Entesa per a englobar les confluències d’esquerres i sobiranistes.
Aquesta marca també faria de paraigua per a confluències locals com Decidim Ripollet, Alternativa d’Esquerres
per Badia i Sant Adrià en Comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada