Benvolguts,
Bona anàlisi d’en
Jofre Llombart amb una aproximació semblant a la usada per la Gemma Aguiilera
en el seu article d’ahir Els demòcrates ¡No pasarán!
El comentari que
varem fer ahir deia que:
L’article és singular per la forma com
escodrinya un cop i un altre un passatge de la Fiscalia extret
del seu escrit d’acusació per rebel·lió contra els líders de la societat
civil, i en treu encertades conclusions!
En l’article d’avui en Jofre Llombart analitza
anàlogament que existeixi a les Espanyes una Associació que s’anomeni Jutges
per la democràcia i segur que deu haver gaudit escodrinyant
què hi ha darrerre d’aquest nom trobant analogies amb els noms d’altres
possibles associacions...
Vegem l’article:
8 novembre 2018
2.00 h
Jutges per la democràcia
El cas de les hipoteques mostra a ulls de tothom que hi ha quelcom
corcat en una de les potes de l’estat de dret
Portem
molts anys parlant-ne i fins aquesta setmana horribilis no m’he adonat de com de significatiu
i gràfic és que hi hagi una associació de magistrats que es digui Jutges i
jutgesses per la Democràcia.
Com volent dir que n’hi ha que no ho estan.
És com si hi hagués un grup de metges que es digués Metges i metgesses
per la Salut o un altre que s’autodenominés Taxistes que no et cobraran
de més. Són uns dies en què ja només queda
una mica d’humor per fer front a un problema molt seriós, perquè el que està
en joc és la credibilitat del sistema judicial, i per extensió d’un dels drets fonamentals de la ciutadania: el de poder confiar que hi ha un àrbitre neutral a
l’hora de dirimir conflictes hi hagi qui hagi a les parts en discòrdia.
El cas Otegi demostra que no està garantida la celebració
d’un judici just perquè la parcialitat d’una jutgessa no es té en compte a
l’hora de fer-la participar en la vista oral.
El cas Valtònyc demostra que condemnar per terrorisme
per les lletres d’unes cançons no és homologable als paràmetres europeus
de la llibertat d’expressió.
I el cas de les hipoteques demostra que hi ha poders
més poderosos que el poder judicial i que són capaços de provocar un gir
de 180 graus en sentències teòricament fermes i per tant inapel·lables. Perquè impressiona més el tomb
que no pas la decisió definitiva. Si el 16 d’octubre el Suprem ja hagués
resolt a favor dels bancs, l’escàndol hauria estat menor.
Però
s’ha mostrat públicament que es pot passar del blanc al negre, i del negre al
banc, sense manies ni retards. I si no fos perquè tot s’ha resolt amb un comunicat
amb olor de resclosit, es podria dir fins i tot que aquest canvi de parer és
pròxim a la pornografia.
Perquè mostra, a ulls de tothom, que hi ha quelcom corcat
en una d’aquestes potes d’un estat de dret.
I és aquí on la fitxa de presentació de Jutges i jutgesses
per la Democràcia pren encara més interès que el nom de l’entitat:
“Un
projecte que defensa rabiosament la independència judicial, la modernització
de l’administració de justícia i l’assegurament dels drets fonamentals
de la ciutadania.”
Jofre Llombart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada