dimecres, 30 de setembre del 2015

30/09/2015. Baños: “No queremos corruptos ni recortadores”. “El mandato del 27-S es que Cataluña ya es soberana, tenemos el mandato democrático”…

Benvolguts,
Estem trobant molts articles sobre com s’organitzaran els guanyadors de les eleccions del diumenge. Cada un amb els seus detalls i interioritats interessants. Ni que sigui una articulista del País, aquesta Ana González troba detalls interessants i profunds:
·         Baños: “No queremos corruptos ni recortadores” –
·         “la gente que quiere quedarse como está es una minoría escandalosa”.
·         “El mandato del 27-S es que Cataluña ya es soberana, tenemos el mandato democrático”…
·         La CUP propone iniciar la desobediencia de la legislación que impide a Cataluña disponer de los recursos que tiene “y no le permiten utilizar”…
·         “[La CUP] ya ha sufrido cosas peores”: “hace poco nos detenían y nos apaleaban”

Vegem l’article:
Antonio Baños durante su intervención / EFE (ATLAS)
El cabeza de lista de la Candidatura d’Unitat Popular, Antonio Baños, ha insistido hoy en que no investirán a Artur Mas como presidente de la Generalitat.
El nombre del futuro presidente catalán es "irrelevante", ha asegurado Baños, pero ha insistido en que no quieren “ni corruptos, ni recortadores, ni que hayan formado parte del caso Quintana”.
 El líder de la formación ha descartado incluso que haya votos por separado dentro de la formación que apoyen a Mas.
“Comenzamos una nueva etapa y no podemos hacerlo con la imagen de los recortes de Cataluña como presidente”, ha asegurado en una entrevista en Els Matins de TV3, y ha animado a Mas a que explique por qué es necesaria su figura para que el proceso salga adelante. El candidato de la CUP ha comentado que “la inmensa mayoría de la sociedad está en medio de los extremos que representan Convergència y la CUP” y que no será difícil encontrar a alguien que genere consenso. Y ha apuntado a una persona con "proyección internacional" aunque ha especificado que no solo la tienen Junqueras o Romeva. 
Los anticapitalistas iniciaron ayer un acercamiento con el resto de fuerzas favorables a la soberanía catalana y con agentes sociales, pero se reunirán con ellos sin “shows mediáticos” para garantizar que “todo sale bien”. ”Queremos que la gente pueda hablar con tranquilidad sin presiones mediáticas”. Baños ha dicho que cuentan con aquellos que están de acuerdo con hacer un proceso catalán y aquí ha incluido a la coalición Catalunya Sí que es Pot y a Unió, que se ha quedado sin representación en estos comicios. Ha querido constatar que los que quieren romper con el statu quo son mayoría y que
“la gente que quiere quedarse como está es una minoría escandalosa”.
Baños ha explicado que no se puede declarar la independencia de forma unilateral por no haber logrado el 50% de los votos porque “la comunidad internacional no lo entendería” pero ha dejado claro que el mandato democrático ha sido claramente favorable a la independencia y que el proceso continúa:
“El mandato del 27-S es que Cataluña ya es soberana, tenemos el mandato democrático”.
“No entraremos en el Gobierno pero tenemos muchas ganas de dar apoyo a un gobierno soberano catalán no a uno autonómico español más”, ha aseverado. El líder de la izquierda independentista ha ratificado que no están dispuestos a pasar 18 meses negociando con el Gobierno español, quieren empezar a construir la República catalana e ir a Madrid a negociar como entidad soberana: “Si vas como una autonomía española ya sabemos lo que nos llevaremos un portazo y que Montoro cerrará la puerta”.
Baños ha explicado que el proceso constituyente debe llevar a la redacción de un Constitución catalana y, después, se hará un referéndum para ratificarla. No contemplan esperar a las elecciones generales para que Madrid les permita hacerlo porque la CUP insiste en que el mandato democrático ha sido claro.
“Hay que desobedecer leyes precisamente para obtener recursos”, ha dicho, “si nos gobernamos a nosotros mismos no debemos admitir injerencias de un tribunal exterior, como el Constitucional”. La CUP propone iniciar la desobediencia de la legislación que impide a Cataluña disponer de los recursos que tiene “y no le permiten utilizar”. Baños ha reconocido que la CUP está recibiendo presiones pero que “ya ha sufrido cosas peores”: “hace poco nos detenían y nos apaleaban”. En este sentido, el candidato ha declarado que confía en que al final “todo saldrá bien”.

Joan A. Forès

Reflexions

30/09/2015. Vicent Partal. 9-N: el deure de la solidaritat. Mas, va obeir la seua font de legitimat, que som els votants. A Espanya la separació de poders és nul·la...

Benvolguts,
És un plaer comptar amb ninotaires increïbles que sempre han tingut un acudit a punt davant de situacions molt sovint semblants o repetitives. De fet els PPSOES i PPSOEPODEMOSC’s són molt predictibles (en Franco no ho era tant...) i les situacions o els escenaris o les animalades que fan estan totes desades en l’arxiu d’animalades...
Avui presentarem tres animalades:
1.       “La separació de poders és nul·la i el sistema judicial avui només és una extensió del poder executiu, amb missions polítiques clarament marcades.”
a.       En aquest cas és un acudit d’en Ferrreres sobre la NO-Divisió de Poders. Montequieu, baixa!
2.       “El ministre de Justícia espanyol ho aclaria ahir dient, com aquell qui no diu res, que la citació s’havia fet pública després de les eleccions per no incidir en el procés electoral.” Com és possible que un ministre de l’executiu explique les accions del poder judicial i justifique una actuació prevaricadora? I, pitjor encara: com és possible que un tribunal accepte consideracions d’oportunitat política a l’hora d’exercir les seues funcions?”
a.      Una altra mostra de com el Gobierno del PPSOE fa i desfà en les competències judicials...
3.       “És massa evident que l’estat prova d’invalidar a través dels tribunals allò que diumenge vam votar els ciutadans de Catalunya. I això és intolerable.”
a.      En aquest cas l’acudit va explicar fa un parell d’anys una declaració escandalosa del diputat del PP Alfonso Alonso, explicant-nos als catalans que imposar la voluntat per les urnes és antidemocràtic...

I ara el clarivident editorial del mestre Partal sobre la situació del Procés a dia d’avui: JpelSÍ i les CUP negociant i els Tribunals espanyols intentant empaperar el President de la Generalitat:
9-N: el deure de la solidaritat
http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/ico_temps_lectura.png Dimecres  30.09.2015  06:00
El president de la Generalitat de Catalunya ha estat cridat a declarar en un judici, acusat d’haver convocat el procés participatiu del 9-N que ens permeté de votar a més de dos milions de ciutadans del Principat. Amb ell, hi aniran també l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau. El procés participatiu pel qual són cridats a declarar va ser convocat quan el govern espanyol havia blocat reiteradament un referèndum sobre la independència de Catalunya. Un referèndum reclamat a bastament, no tan sols per la ciutadania, sinó també pels partits polítics, per les organitzacions socials i per les institucions del país, especialment els municipis. Al govern espanyol li foren proposades cinc fórmules legals per al referèndum i les denegà totes. En veient aquest intent de boicot sistemàtic a la democràcia i als drets civils, el govern de Catalunya va proposar una fórmula que no era perfecta, però que, si més no, permetia la lliure expressió dels ciutadans, sense la qual no hi ha democràcia possible.
El govern de la Generalitat, convocant el procés consultiu, va desobeir una ordre del Tribunal Constitucional espanyol, tal com li reclamàvem els ciutadans. És a dir, que va obeir la seua font de legitimat, que som els votants. Constantment, els governs de tot l’estat, començant pel govern espanyol, desobeeixen ordres del Constitucional i de més tribunals. El govern valencià, per exemple, ha menystingut més de trenta sentències que l’obliguen a equiparar ‘català’ amb ‘valencià’ i mai cap responsable polític no ha estat encausat per això. Tanmateix, en aquest cas els tribunals sí que han cridat a declarar el president de la Generalitat, amb què fan evident que és una decisió d’índole política.
La comparació ja és, en si, una denúncia, però no es tracta d’això només. És especialment greu constatar que estem al davant d’una decisió estrictament política, teledirigida des del poder executiu. El ministre de Justícia espanyol ho aclaria ahir dient, com aquell qui no diu res, que la citació s’havia fet pública després de les eleccions per no incidir en el procés electoral. Com és possible que un ministre de l’executiu explique les accions del poder judicial i justifique una actuació prevaricadora? I, pitjor encara: com és possible que un tribunal accepte consideracions d’oportunitat política a l’hora d’exercir les seues funcions?
La democràcia espanyola és molt més que imperfecta. Això ja ho sabem de sobres.
La separació de poders és nul·la i el sistema judicial avui només és una extensió del poder executiu, amb missions polítiques clarament marcades.
El cas que ens ocupa avui, però, revesteix una gravetat molt superior.
Perquè, més enllà de la consideració personal que qualsevol ciutadà tinga sobre l’obra de govern o la persona d’Artur Mas, ací s’amenaça la democràcia mateix. I això no ens permet de defugir la resposta. Tenim el deure de ser solidaris amb les tres persones que han estat encausades per haver fet possible el 9-N. Perquè en aquest judici no les jutgen només a elles. Jutgen la presidència de la Generalitat, que no és igual que el president, jutgen el Parlament de Catalunya i jutgen més de dos milions de ciutadans que vam acudir, malgrat les amenaces, a la crida a les urnes. Em jutgen a mi, et jutgen a tu, ens jutgen a nosaltres.
El xoc institucional i legal que implicarà aquest judici serà enorme i la reacció popular gran, com ja es va observar en la ‘cassolada’ que espontàniament va esclatar ahir en pobles i ciutats. L’abast del repic d’atuells va sorprendre tothom i molt probablement no només va ser una resposta a la causa concreta.
És massa evident que l’estat prova d’invalidar a través dels tribunals allò que diumenge vam votar els ciutadans de Catalunya. I això és intolerable.
Defensar els tres encausats és avui, simplement, una manera necessària de defensar la democràcia. I no s’hi valen excuses ni peròs.

Vicent Partal


dimarts, 29 de setembre del 2015

28/09/2015. La CUP reconoce la derrota en el plebiscito y descarta la declaración de independència. El número uno de la CUP, Antonio Baños, ha reconocido este lunes que los independentistas "no han ganado el plebiscito" que planteaban para las elecciones de este domingo y por ello ha descartado por ahora una declaración unilateral de independencia…

Benvolguts,
Un apunt de l’Economista que té molts articles sobre Catalunya. Tots negatius...

La CUP reconoce la derrota en el plebiscito y descarta la declaración de independencia
Ha dit això la CUP? O fa pudor l’article?
28/09/2015 

Enlaces relacionados

EN DIRECTO | Reacciones al 27S. El número uno de la CUP, Antonio Baños, ha reconocido este lunes que los independentistas "no han ganado el plebiscito" que planteaban para las elecciones de este domingo y por ello ha descartado por ahora una declaración unilateral de independencia, algo que defendía si había victoria secesionista en votos y escaños. Además, ha descartado investir a Artur Mas como presidente catalán. Especial elecciones catalanas.
En una rueda de prensa de valoración del 27S, Baños ha admitido "no se ha ganado el plebiscito, pero sí que hay un voto independentista mayoritario", pues los votos netamente independentistas no han alcanzado el 50 % de los sufragios. No obstante, Baños ha apuntado que "hay que recordar el caso de Cataluña Sí que es Pot, que llevan el derecho a decidir y el proceso constituyente en su programa".
El número uno de la CUP ha admitido que "sin un mandato claro, hay cosas que no se pueden hacer y ahora quedan cosas igual de rompedoras, como poner en marcha un proceso de transformación constituyente", algo para lo que ha dicho contar con Cataluña sí que es Pot.
Mas quiere ser presidente sí o sí
Además, Baños ha vuelto a insistir en que su formación no ayudará a investir como nuevo presidente catalán a Artur Mas, quien necesita su apoyo para ser elegido y para el que la abstención no sería suficiente. Y no ha sido el único. La 'número 2' de la candidatura de la CUP, Anna Gabriel, ha rechazado también que su formación vote a favor de investir presidente a Artur Mas tras las elecciones al Parlament: "Nadie es imprescindible y esto no ha cambiado".
El cabeza de lista ha añadido: "Nuestra línea roja es que no reconoceremos ni trabajaremos con recortadores ni corruptos. Si en CDC encuentran a una persona libre de estas lacras, adelante". Baños ha reiterado que hablar sólo de la investidura diluye la victoria del independentismo en los comicios -no ven a Catalunya sí que es pot en el bloque del 'no'-, pero ha insistido en que, si de ellos depende, Mas no será presidente.
En este sentido, e instantes antes de las declaraciones de Baños, el  número 4 de Junts pel sí, Artur Mas, ha tendido la mano a la CUP para negociar la hoja de ruta hacia la independencia, pero ha defendido que él es candidato a la Presidencia y esto no cambiará pese a que la candidatura que encabeza Antonio Baños no lo vea claro.
"Entre los acuerdos que tiene Junts pel sí, uno de ellos es que se me propondrá como candidato a la Presidencia de la Generalitat. No hay nada más que añadir", ha afirmado en rueda de prensa desde el Born Centre Cultural junto con los miembros más destacado de la candidatura.
Mas ha expuesto que han sido unas elecciones plebiscitarias y que por lo tanto quien será el presidente ahora "no es lo trascendental", sino que lo importante es saber si hay una mayoría absoluta de diputados que quieren declarar la independencia.
También sin apoyo de los 11 de Rabell
El cabeza de lista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha confirmado hoy que los 11 diputados que ha obtenido en las elecciones de ayer votarán en contra de la investidura de Artur Mas como presidente de la Generalitat y que "aún más" votarían en contra de la candidata de Ciudadanos, Inés Arrimadas.
Sobre su voto en la investidura de nuevo presidente de la Generalitat, Rabell ha vuelto a insistir, como ya hizo anoche y durante toda la campaña, que no apoyarán "ningún gobierno o propuesta de gobierno que tenga un programa social contrario al que defendemos y, por descontado, que no reconozca la nación catalana y los derechos de este país, como es el caso de Ciudadanos".
https://ssl.gstatic.com/ui/v1/icons/mail/images/cleardot.gifEn directo

Joan A. Forès

Reflexions

26/09/2015. Xevi Xirgo. Una gran victòria. Demà ens comptarem i, passi el que passi, res tornarà a ser igual. Centenars de periodistes d'arreu del món s'han instal·lat a Catalunya a mesura que els líders mundials s'han interessat pel procés. I en moltes ocasions, quina ironia, gràcies al cos diplomàtic espanyol. No hi ha marxa enrere. L'Estat s'ha anat tornant patètic a mesura que el 27-S es convertia en un plebiscit...

Benvolguts,
En el dia de Reflexió tots els periodistes estaven exultants i infonien confiança! Aquest apunt és d’en Xevi Xirgo però en tenim molts altres...

26 setembre 2015 2.00 h
A LA TRES
Una gran victòria
XEVI XIRGO
Avui, que és dia de reflexió, hauríem d'aturar-nos i pensar en tot el que hem fet fins ara. I arribar a la conclusió que, passi el que passi demà, ja hem obtingut una gran victòria. Com que avui és com una mena d'etapa de descans en el Tour aquest en què participem, repassin mentalment tot el que hem fet en només cinc anys, des de la sentència del TC del 2010, i els quedarà clar. La cosa ha estat vertiginosa; no només hem fet un 9-N (“No hi haurà 9-N”, deia i repetia Rajoy), sinó que ara, sense cap mena de dubte, unes simples eleccions al Parlament s'han convertit en tot un plebiscit que ha deixat l'Estat descol·locat. Rajoy ja no es pot amagar rere cap pantalla de plasma i, vagi on vagi ell arreu del món, el persegueixen les preguntes sobre la situació a Catalunya. Ja no pot amargar el cap sota l'ala i fins i tot un dels seus ministres ve a fer un cara a cara amb Junqueras. Volen una prova més clara que estem davant un plebiscit? Ho hem aconseguit.

Demà ens comptarem i, passi el que passi, res tornarà a ser igual. No hi ha marxa enrere. Centenars de periodistes d'arreu del món s'han instal·lat a Catalunya a mesura que els líders mundials s'han interessat pel procés. I en moltes ocasions, quina ironia, gràcies al cos diplomàtic espanyol. Hem rebut amenaces per terra, mar i aire, hem vist tot un president espanyol balbucejant en la indefinició i, encara més greu, hem vist fins i tot manipulacions barroeres dels funcionaris espanyols a la Unió Europea. Jo no sé quin efecte tindrà la campanya de la por aquesta que ha disposat de la col·laboració de tants mitjans (d'allà però també d'aquí) i haurem d'esperar a demà per saber-ho. Però és indiscutible que la batalla per comptar-nos, perquè el 27-S sigui realment un plebiscit, l'hem guanyada. I per golejada. I que a mesura que la guanyàvem l'Estat es tornava encara més patètic i esperpèntic. Estic convençut que demà hi tornarem; però és just que avui ens felicitem pel que hem fet fins ara. Ha estat una gran victòria.
Xevi Xirgo

Joan A.Forès

29/09/2015. Vicent Partal. No patiu, que s’entendran. La maniobra més evident serà per a mirar de trencar la unitat del bloc independentista. Alguns faran servir aquest recurs fins que no tinguem govern i més enllà i tot. El problema, ara, no és qui és president, sinó quina és la millor manera d’arribar a la independència. En aquest context tot, tot és negociable...

Benvolguts,
Aquests dies cal dedicar atenció continuada a Vicent Partal. Dels més optimistes que coneixem. I potser una mica massa en aquest moment, ja que les posicions són molt encontrades...

Vicent Partal
No patiu, que s’entendran
http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/ico_temps_lectura.png Dimarts  29.09.2015  06:00
Les eleccions han deixat un bon panorama: hi haurà un parlament amb majoria absoluta per la independència i hi haurà un govern per la independència. La realitat és tossuda i s’imposarà tan bon punt es comencen a votar les coses. Mentrestant, haurem d’aguantar amb paciència franciscana les especulacions (la majoria interessades) amb què alguns voldran influir, i si poden alterar,  el resultat de les eleccions.
La maniobra més evident serà per a mirar de trencar la unitat del bloc independentista. Estigueu preparats perquè ho intentaran de totes les maneres possibles. N’hi ha una de tan fàcil, que ja han començat a abusar-ne i tot: Artur Mas.
Prepareu-vos perquè tindrem Mas amunt i Mas avall fins que no s’haja format el govern. Alguns faran servir aquest recurs fins que no tinguem govern i més enllà i tot. Qualsevol cosa valdrà per a provar de fer esclatar una crisi de confiança entre Junts pel Sí i la CUP o fins i tot dins Junts pel Sí. L’enrenou no ens l’estalviarem, però Mas i Arrufat, en dues intervencions separades, ja van donar ahir les claus de què passarà. I d’una manera ben clara. El problema, ara, no és qui és president, sinó quina és la millor manera d’arribar a la independència. En aquest context tot, tot és negociable. Des del respecte i amb la voluntat de construir plegats com a bandera.
Qui encara vulga pensar en els termes de la Catalunya autònoma, aquella on el president i el partit del president eren la clau de tot i ho condicionaven tot, que ho faça. Però s’equivocarà de ple. I n’és una prova evident la nova majoria que aquesta vegada donarà suport al govern. Si no m’he descomptat en algun punt del recompte, hi haurà 29 diputats de CDC, 18 d’ERC, 11 independents, 10 de la CUP, 3 socialistes i 1 de Demòcrates. El dia que es va formar Junts pel Sí i van acceptar tots plegats això ja es va posar la primera pedra del canvi. Amb l’acord i fins i tot l’impuls d’Artur Mas, que no va dubtar a ser quart en la llista per Barcelona –una ben original manera de resoldre un problema que jo no perdria de vista ara.
Ara, en qualsevol cas, començarem de seguida a bastir institucions noves. Sumarem a partir de la pluralitat. Canviarem la manera de governar-nos. I en eixe context la figura del president es pot redimensionar de manera fàcil. És tan simple com això i ja trobaran, en conseqüència, la manera de resoldre-ho.
Mas –d’això n’estic segur– no farà mai de la seua persona un entrebanc a la consecució de l’estat independent. I la CUP no engegarà a rodar el procés només perquè ell no siga el president. Uns i altres estan condemnats a entendre’s i s’entendran, com ho van fer el 9-N i com ho han fet sempre que ha calgut. Pel que fa a nosaltres, doncs, paciència i a aguantar uns quants dies les especulacions i la rumorologia.

Vicent Partal

Joan A.Forès

29/09/2015. Procés Constituent. Les CUP i Junts pel SÍ. Si volem saber de què va el panorama polític català ens cal llegir i entendre el Manifest del Procés Constituent. Catalunya ha sigut des de fa més de cent anys el país més d’esquerra d’Europa. Es fonamental que JuntspelSÍ i la CUP que ja han començat a parlar es posin d’acord per tirar endavant el nostre procés...

Benvolguts,
Avui parlarem del Procés Constituent de la monja Forcades i de l’economista Arcadi Oliveras. Després derivarem cap a la CUP i les relacions entre JuntspelSÍ i la CUP.

Procés Constituent
Ahir, tot sopant amb uns quants amics, parlàvem del Gerardo Pisarello i em varen dir que no recordaven el que jo n’havia publicat. I ho repeteixo ara.
Aquest paio és indepe, és el primer tinent de batlle de l’equip de l’Ada Colau i sembla que era l’inspirador del cos de doctrina de Procés Constituent. Jo tenia aquesta documentació que ara us ofereixo i que me l’havia feta arribar un amic el 2013, però no me l’havia mirada. Aquest estiu la vaig desenterrar i la vaig publicar el 14 de setembre.
És interessant ja que inclou el Manifest fundacional de Procés Constituent amb 10 punts força trencadors:
  • Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
  • No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
  • Etc.
Hi ha també unes entrevistes amb el Pisarello, que deuen ser de manual, però són interessants. Però ara la situació ha canviat ja que Procés Constituent s’ha difuminat. Vegem l’apunt:

Crec que si volem saber de què va el panorama polític català ens cal llegir i entendre el Manifest del Procés Constituent.

Les CUP i Junts pel SÍ
En les darreres entrades del Bloc hi ha apunts interessants referits a la filosofia de la CUP, partit assembleari anti-capitalista.... Recordem que Procés Constituent va estar a punt d’integrar-se a la CUP o a JuntspelSÍ. I recordem que en les negociacions entre JuntspelSÍ i la CUP que s’estan iniciant, és fonamental que es posin d’acord per tirar endavant el nostre procés. Aquest matí a TV3 l’Antonio Baños ho ha explicat molt clar: Tant la CUP com JuntspelSÍ són independentistes però en l’eix social estan en els dos extrems. I el seu raonament és: Si en Mas, amb un passat de privatitzador i retallador és en un extrem i nosaltres som en l’altre, no sembla encertat que el nou president de Catalunya sigui en Mas o sigui algú de la CUP. S’ha de cercar algú de consens...
També aquest matí l’Oriol Junqueras per ràdio ha explicat que Catalunya ha sigut des de fa més de cent anys el país més d’esquerra d’Europa...
I jo recordo que en classes d’història m’havien explicat que a Catalunya els canvis els ha produït, com és natural, l’esquerra, ja que les dretes són conservadores, estan aposentades, i procuren no canviar mai res...

Respecte a les CUP també cercaré i publicaré altres informacions sobre la seva filosofia.

Procés
Jo crec que aquí els nostres polítics han fallat i no s’havia d’haver arribat a aquesta situació:
·         Primer, sembla que des del mes de gener, en la creació de  JuntspelSÍ, CDC i ERC varen prescindir totalment de les CUP...
·         Segon, a l’estiu ni en Mas ni en Junqueras no es varen encomanar a Déu ni al diable quan varen decidir d’amagat de la resta de forces polítiques que havien acordat que si guanyaven el president havia de ser en Mas!
·         I tercer, tampoc no sé si les CUP havien fet cap acte d’acostament a JuntspelSÍ...
Aquests tres aspectes, en campanya, ja no em varen agradar gens. 
Jo el que hagués volgut era que CDC+ERC+CUP haguessin fet un front comú,
 (nova versió de Front Popular?) anant als actes com a força coaligada, amb identitat de criteris, i sobretot sense clavar-se ganivetades entre ells. No hi va haver ganivetades perquè no varen fer actes conjunts. Tanmateix els escenaris del dia 28-S els havien d’haver discutit i s’havien d’haver posat d’acord abans del 27-S!

Joan A. Forès

Reflexions

dilluns, 28 de setembre del 2015

26/09/2015. La CUP complica la reelección de Artur Mas. Anna Gabriel. “Podremos desbordar el pacto de Junts pel Sí para no investir a Mas”.

Benvolguts,
Us presentem un conjunt d’articles del dia 25 de setembre de es.diario, sobre les futures relacions CUP-Junts pel Sí, en cas que en les eleccions plebiscitàries del 27-S Junts pel Sí no obtingui la majoria absoluta i la CUP pugui tenir prou vots, segons les enquestes, per superar la majoria i fer una aliança al Parlament català.
Concretament hi ha:
Arturo Puente. La CUP complica la reelección de Artur Mas
Anna Gabriel, CUP. “Podremos desbordar el pacto de Junts pel Sí para no investir a Mas”

1. La CUP complica la reelección de Artur Mas
La investidura de Mas como president se ha convertido en el aspecto más difícil de encajar para la CUP, que según los sondeos puede convertirse en la llave del Govern
La candidatura de la izquierda independentista quiere negociar con Junts pel Sí investir a una persona alejada de los extremos de entre las diferentes fuerzas, además de medidas para que el proceso hacia la independencia sea irreversible
"Convertir a Mas en president es un acuerdo entre CDC y ERC, pero de nadie más. Si quieren un Gobierno de unidad independentista tendrán que buscar un nombre que genere consenso entre todos", afirman

25/09/2015 - 20:50h
Artur Mas se dirige al público en el acto final de Junts pel Sí / SANDRA LÁZARO
más INFO
Cuando el president Artur Mas acabó de negociar su ansiada lista conjunta con ERC, bajo el nombre de Junts pel Sí, se aseguró de dejar cerrado uno de los principales aspectos que le movían a hacerla: ser el candidato a la presidencia. El líder de CDC cambiaba así las siglas de CiU, que daban muestras de estar agotadas, por una candidatura capaz de conseguir amplias mayorías, con nombres relevantes de la sociedad civil e igualmente liderada por él. Pero los planes de Mas para ser reelegido comienzan a complicarse ante unas encuestas que dejan a Junts Pel Sí por debajo de la mayoría absoluta, y una CUP como único socio posible en el independentismo que asegura no tener ninguna intención de favorecerlo.
La candidatura de la izquierda independentista se ha negado desde el primer momento a prestar sus votos a Mas pero, en el escenario que pintan la mayoría de encuestas, la abstención de los cupaires sería suficiente para permitir la investidura. Esta fue una posibilidad considerada en un primer momento por la formación, pero que se ha ido diluyendo durante la campaña. Durante los últimos días los candidatos de la CUP han rechazado de plano la posibilidad de hacer president al líder de Convergència por acción u omisión, y en la organización se ha instalado la idea de usar la llave del Govern, si la tienen, para bloquear a Mas.  Candidatos como Anna Gabriel o Josep Manel Busqueta, números dos y tres de la lista por Barcelona, se han mostrado tajantes sobre el tema.
El compromiso de la lista de Junts pel Sí de reelegir a Artur Mas fue alcanzado el 13 de julio por el propio Mas y el presidente de ERC, Oriol Junqueras, en un aparte entre ambos, sin el resto de representantes de partidos y entidades soberanistas que estaban reunidas en el Palau de la Generalitat para acabar de configurar la lista. Así lo recuerdan fuentes de la CUP, que destacan que convertir a Mas en president es "un acuerdo entre CDC y ERC, pero de nadie más". "No es un hombre de consenso", repiten las mismas fuentes, "si quieren un gobierno de unidad independentista tendrán que buscar un nombre que aceptemos todos".
El órdago de la CUP comienza a ser tomado tan en serio en el seno de la formación que algunas voces valoran ya los costes de bloquear las votaciones de investidura y acabar en otras elecciones, ante la expectativa de que Convergència no se mueva. Saben que la negociación será dura, tal como el president acostumbra, y que el potente foco mediático partidario de las tesis de Mas estará sobre ellos. Más imprevisible es la posición que pueden tener las entidades en esto, aunque en las últimas negociaciones se han plegado a las fórmulas salidas del Palau por encima de las propuestas por otros partidos.
Preguntado en Onda Cero por la posibilidad de que la CUP pidiera su cabeza para apoyar un gobierno de Junts pel Sí, el miércoles 16, en plena campaña electoral, el president dejó ver una de sus cartas en la negociación. "Si votan en contra [la CUP] y todos los demás votan en contra, alguien tendrá que dar explicaciones de cómo se aborta un proceso de esta magnitud por el hecho de que no se permite que haya un gobierno en Catalunya o un presidente de este gobierno", aseguró Mas. La amenaza de abortar el procés por la vía de retirar el apoyo de Convergència volvía a ponerse sobre la mesa, tal y como ha estado en ocasiones anteriores cuando ha habido riesgo de perjudicar los intereses de Mas.
Con unas encuestas que dejan a Junts pel Sí al borde de la mayoría absoluta y ante la línea roja marcada por la CUP, la pregunta que ha surgido en el independentismo es cuáles podrían ser los planes alternativos de Mas. En un escenario normal existiría la tentación de rebajar la aspiración independentista y buscar las complicidades de Unió –si llegase a entrar– o incluso del PSC, quien propone priorizar una negociación con Madrid, como ya lo estuvo en marzo pasado, cuando ERC amagó con no apoyar los presupuestos del Govern. Pero en esta ocasión un movimiento de este tipo a buen seguro tensionaría las relaciones entre los agentes implicados en la lista de Junts pel Sí, donde el peso de ERC es del entorno del 40%.





28/09/2015. Suso De Toro. Abans que res, gràcies. Ja ha presentat la seva dimissió el president del govern? Encara no ho ha fet? ¿I les empreses de comunicació de Madrid que han bombardejat la població catalana amb tot tipus de propaganda? ¿No dimitiran o seran acomiadats els directors d’aquests mitjans? Ja ha dimitit Rajoy? I què diu el rei?

Benvolguts,
En aquest Bloc estem molt acostumats a les paraules de suport i d’ànims de l’escriptor gallec Suso de Toro a tirar endavant el nostre procés d’independència després de més de 80 anys d’haver assolit el primer Estatut d’Autonomia de l’era contemporània, I insisteixo en el terme gallec perquè en el procés de transició borbònica-franquista, amb soroll de sabres del 1975 al 1978, les tres “regions” que es plantejaven de tenir un règim autonòmic eren Catalunya, Euskadi i Galícia. Els motius per ser els primers eren que Catalunya i Euskadi ja havien aconseguit l’Estatut d’Autonomia en la II República Espanyola i Galícia estava preparada per aconseguir-ho quan els militars feixistes, rebels i traïdors a la legitimitat republicana, encapçalats per Franco, varen fer un Alzamiento el 18-19 de juliol del 1936, seguit d’una guerra contra l’Espanya d’esquerres i sobretot contra aquests tres territoris que va acabar amb un milió entre morts, desapareguts i exiliats...
Així doncs, Suso de Toro que es deu sentir més gallec que espanyol pot ser que ens comprengui més que qualsevol ciutadà de l’altiplà.
I amb l’apunt hi van una pila de preguntes de torna:
·         Ja ha presentat la seva dimissió el president del govern? Encara no ho ha fet?
·          ¿I les empreses de comunicació de Madrid que han bombardejat la població amb tot tipus de propaganda que més que antiindependentista va contra aquesta meitat del cens amb idees independentistes, encara se seguiran anomenant “espanyoles”?
·         ¿A cridar ofenses als governants dels catalans? Quina vergonya! ¿No la senten? ¿No demanaran disculpes? Quin ridícul!
·         ¿No dimitiran o seran acomiadats els directors d’aquests mitjans?
·         ¿No demanaran disculpes els columnistes que han enverinat tant l’opinió que ara és impossible un diàleg?
·         Ja ha dimitit Rajoy?
·         I què diu el rei?

Avui, que és l’endemà, Suso de Toro ens obsequia amb aquesta magnífica reflexió de títol Abans que res, gràcies:
Abans que res, gràcies
SUSO DE TORO Escriptor ACTUALITZADA EL 27/09/2015 23:30 CONTINGUT PREMIUM
Segueix-me
En els últims dies per fi hem sentit a Espanya lloances a Catalunya i als catalans, fins i tot la dreta espanyola ha parlat català, i no era en la intimitat! Era una cosa tan falsa, una comèdia tan evident. Tan buit això de “se us estima molt, se us respecta” i vosaltres ho sabíeu.
Però el gruix de la població espanyola tampoc va saber fer altra cosa que alimentar-se dels titulars i els crits que van exhalar els mitjans de comunicació madrilenys: tot Catalunya i tots vosaltres formàveu un país ridícul que es resumia en un 3%, i el vostre somni era impossible, mai us ho permetrien. No us permetrien ser lliures. Però ho vau ser, ho estàveu sent des de feia cinc anys i ho vau tornar a ser. Quina enveja que feu a qui estimi la llibertat?
Ha guanyat les eleccions la República Catalana. Molta gent s’ha passat mesos advertint de quines conseqüències tindria per a Catalunya prendre aquest camí. Van oblidar interessadament fer recompte de les conseqüències de tot tipus que tindria per al Regne d’Espanya. Tots aquests poders han sigut derrotats, ara és moment de pensar també en les conseqüències d’aquesta derrota.
Ja ha presentat la seva dimissió el president del govern? Encara no ho ha fet?
Si queda una mica de decència en la política espanyola, en queda?, algú haurà de demanar la dimissió del govern en ple o, en cas contrari, quedarà palmàriament demostrat que el sistema polític espanyol s’aixeca sobre partits conxorxats.
Aquests polítics que van viatjar des de la cort a fer campanya en aquest país com si fossin merament províncies de Madrid o una colònia, ¿s’atrevirien ara a repetir aquests comentaris ofensius? ¿A tornar a repartir carnets de catalans o immigrants entre la ciutadania?
¿A cridar ofenses als governants dels catalans? Quina vergonya! ¿No la senten? ¿No demanaran disculpes? Quin ridícul!
Aquelles teatralitzacions amagaven el que veritablement buscaven: la preparació de les eleccions legislatives espanyoles. Era un preescalfament en províncies, la “graella de sortida” de “les importants”. Però va resultar que per a molts catalans les importants eren les seves.
¿I les empreses de comunicació de Madrid que han bombardejat la població amb tot tipus de propaganda que més que antiindependentista va contra aquesta meitat del cens amb idees independentistes, encara se seguiran anomenant “espanyoles”? Elles mateixes han situat fora d’Espanya la població que van atacar i no van reconèixer.
¿No dimitiran o seran acomiadats els directors d’aquests mitjans?
¿No demanaran disculpes els columnistes que han enverinat tant l’opinió que ara és impossible un diàleg?
Els catalans ens heu canviat Espanya. Espanya avui ja no és la d’ahir, encara falta veure amb quines conseqüències.
Se us mirava amb prevenció, amb por també, i amb sorpresa. Com s’hi atrevien? Si els estaven amenaçant amb l’exèrcit, la policia, la Guàrdia Civil, els jutges! Els pegarien, els tancarien! Començant pel seu president. I tot això van resultar ser espantalls per fer por a una ciutadania infantilitzada. Gràcies, catalans i catalanes, ens heu demostrat que les nostres pors eren un conte per mantenir-nos espantats. Als que vivim en aqueta banda de l’Ebre ens heu canviat, estem nus davant un mirall nou, som una ciutadania raquítica i atemorida, haurem d’espavilar.
Ara us queda seguir el vostre camí, no ens oblideu perquè mirarem cap a vosaltres més que mai. Ens importareu més que mai. Pel que fa a vosaltres, haureu de respirar, recuperar l’alè i la calma. No afluixeu sent els que sou, però tingueu calma per poder ser-ho. Sou una ciutadania compacta i militant, una tropa de pau, un exèrcit veritablement bell. En el mateix dia en què van afusellar fa quaranta anys quatre joves que lluitaven per la llibertat per fi la veiem davant de nosaltres, una llibertat sense tuteles. Gràcies, en nom de tanta gent. (Ja ha dimitit Rajoy? I què diu el rei?). [Per cert Rey i Rajoy tenen la mateixes lletres de final i de començament! És premonitori?]

Joan A. Forès

Reflexions

28/09/2015. Vicent Partal. Enhorabona, i ara no deixeu que ningú us robe ni l’alegria ni el triomf. Els cants de falses sirenes en forma de gavines, de roses, de cercles, d’abecedaris, de sinistres bancs i caixes, de sinistres falses organitzacions empresarials, de sinistres membres (amb perdó de diria l’Alzamora) de les organitzacions afins al PPSOE d’Europa...

Benvolguts,
Una premissa prèvia: Ahir vàrem publicar l’Editorial Us demanem el vot per Junts pel Sí o la CUP d’en Partal a Vilaweb. Molts dels catalans han seguit el seu consell i l’independentisme ha guanyat a Catalunya! Enhorabona!

I ja som a l’endemà. Avui en Partal ens diu: Els 72 diputats independentistes i el nou govern es posaran de seguida a la feina amb un full de ruta perfectament marcat. D’un màxim de divuit mesos. Amb la legitimitat de les urnes, reconeguda i entesa com a tal a tot el món. I Espanya què farà?
En Partal ens fa veure en tot l’article que no hem de tenir por mai més, que hem de sentir i ser-ne conscients però no hem d’escoltar els cants de falses sirenes en forma de gavines, de roses, de cercles, d’abecedaris, de sinistres bancs i caixes, de sinistres falses organitzacions empresarials, de sinistres membres (amb perdó de diria l’Alzamora) de les organitzacions afins al PPSOE d’Europa...

Tot seguit en Partal ens recorda unes quantes estadístiques sobre escons, comarques, municipis i ambigüitats. Resultat: Hem guanyat a gairebé tot arreu...

Ens cerca les analogies amb els partits independentistes quebequesos i escocesos, i en els processos en marxa al Quebec, a Escòcia i a Catalunya que sens dubte es realimenten...

Ens recorda també la caiguda a l’abisme del PP a Catalunya (justo castigo a su perversidad que diu la Bíblia), la caiguda al no-res dels usurpadors de les sigles d’UDC, la caiguda del fallit projecte, boquejant, Catalunya sí que es pot (no s’hauria de prohibir d’usar el nom de Catalunya en va?), i de les trampes que ha fet Espanya amb el vot exterior dels catalans, que són un autèntic escàndol democràtic i tots sabem que el resultat no hauria estat el mateix si tothom hagués pogut votar lliurement: el resultat hauria estat encara més favorable a la independència.

Després en Partal ens dóna els enllaços al diaris estrangers més emblemàtics (escrits en llengües que en Rajoy no comprendria), per demostrar com tot el mon excepte Espanya s’adona de la transcendència dels resultats de les eleccions plebiscitàries d’ahir.

I acaba recordant-nos l’aplicació de Manual de la dita de Gandhi “Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment guanyes...”

Vegem l’article Editorial:

Vicent Partal
Enhorabona, i ara no deixeu que ningú us robe ni l’alegria ni el triomf


 Dilluns  28.09.2015  05:42

Per començar, permeteu-me unes quantes dades i detalls que són molt importants:
–L’independentisme aconsegueix 72 escons i té la majoria absoluta del parlament.
S’ha acabat l’ambigüitat: tindrem un govern plenament independentista, sense quintacolumnistes, i una majoria parlamentària que treballarà per la independència. Fa tres anys els diputats amb mandat explícitament independentista eren 24, els d’ERC i CUP. Avui són 72. Feu comptes.
Per primer vegada a la història, un partit o coalició ha guanyat les eleccions a totes les comarques del Principat. No havia passat mai, i ho ha fet Junts pel Sí.
–Els independentistes guanyen a 907 municipis i els unionistes a 35. 907 contra 35, sí.
Junts pel Sí i la CUP aconsegueixen el 48% dels vots. Cameron va convocar el referèndum perquè l’SNP havia guanyat les eleccions amb el 44% dels vots. Abans del primer referèndum que es va fer al Quebec, el Partit Quebequès havia guanyat les eleccions del 1976 amb el 41,37% dels vots. I abans del segon, el mateix partit havia guanyat, el 1994, amb el 44,75% dels vots. Veieu la diferència entre el 48% i el 41%?
–Una dada suplementària: Mariano Rajoy governa amb majoria absoluta a Espanya amb només el 44,63% dels vots. De res.
–Continuem: l’independentisme guanya a Barcelona amb el 47,24% dels vots emesos i la CUP hi supera Catalunya Sí que es Pot. Estiguem atents a veure què farà Ada Colau a partir d’avui, que això serà molt important i no únicament per a Barcelona.
–El mes de juny les enquestes donaven 33 diputats a CiU, 31 a Catalunya Sí que es Pot i 19 a ERC. D’això, hem passat, només en tres mesos, a un 62 a 11. L’independentisme ha sabut reaccionar de la millor manera imaginable.
S’ha batut el rècord històric de participació en unes eleccions; més legitimitat democràtica que mai, doncs. I, contra el gran mite, resulta que no hi havia més unionistes amagats. La meitat dels nous vots han estat independentistes.
Ja sabem quant valia el xantatge de Duran: zero escons. Que deixe d’embrutar el nom del partit de Carrasco i Formiguera.
Catalunya Sí que es Pot ha estat un fracàs imponent i ICV es trobarà obligada a rectificar. Iniciativa sola va obtenir fa tres anys només 5.000 vots menys que ara amb Podem i ha perdut dos diputats. I la culpa del fracàs, ho sabem tots, és de Pablo Iglesias. Potser Catalunya ha estat la seua tomba política. Duran i ell fan dos.
–El PP és el primer partit d’Espanya i el cinquè de Catalunya. A la demarcació de Lleida i a la ciutat de Barcelona fins i tot el supera la CUP. Al conjunt de Catalunya la diferència entre la CUP i el PP és de poc més de 10.000 vots. Ah!, i Albiol perd fins i tot a Badalona, on guanya Junts pel Sí .
Les trampes que ha fet Espanya amb el vot exterior dels catalans són un autèntic escàndol democràtic i tots sabem que el resultat no hauria estat el mateix si tothom hagués pogut votar lliurement: el resultat seria encara més favorable a la independència.

–I una última dada, per a no cansar més: al Baix Llobregat, sí al Baix Llobregat, l’independentisme guanya amb Junts pel Sí.
Ja ho sé, que els catalans tenim una tendència accentuada a espantar-nos per ben poca cosa. Som una mica més porucs d’allò que seria desitjable i quatre expressions d’alegria de Ciutadans combinades amb els titulars de diaris que ja podíem imaginar han creat en alguna gent la sensació que això no ha estat tan sensacional com esperàvem.
Doncs bé, obriu els ulls:
–The Washington Post (el diari que llegeix Obama): Spain: Pro-secession parties in Catalonia win landmark vote
–Der Spiegel (la revista que llegeix Merkel): Separatisten gewinnen Mehrheit im Parlament
Obriu els ulls per veure què ens diuen en totes les llengües mitjans de tot el món. La victòria de l’independentisme català avui obre les primeres pàgines dels diaris i les televisions internacionals
i és això que importa, més que no la mesquinesa o la manipulació d’alguns mitjans més pròxims.
Perquè ara qualsevol ciutadà mitjanament informat del món sap tres coses:
·         Primera, que hi ha una nació que es diu Catalunya, on hi ha Barcelona.
·         Segona, que la majoria dels catalans han votat a favor de la independència.
·         I tercera, que això és un gran problema per a Espanya i segurament també per a la Unió Europea.
I ací es on està la clau del futur immediat: ja som un problema inevitable a resoldre i per a Europa com més aviat millor. Els 72 diputats independentistes i el nou govern es posaran de seguida a la feina amb un full de ruta perfectament marcat. D’un màxim de divuit mesos. Amb la legitimitat de les urnes, reconeguda i entesa com a tal a tot el món. I Espanya què farà?
Des d’anit Espanya sap que ja no pot limitar-se a dir que això no és possible i a intentar frenar una reivindicació política tan majoritària només amb arguments legalistes. Malgrat això, ho intentarà. Però també sap que el parlament i el govern posaran la directa i faran camí, sense esperar a les eleccions del desembre. No pot fer res, però tampoc no pot quedar-se plegat de braços. El meu pronòstic? S’equivocaran i donaran més ales encara a la secessió, potser precipitaran fins i tot la proclamació de la independència. Per ventura no ha passat això fins ara?
Pel que fa als vint-i-cinc diputats de Ciutadans, deixeu-los gaudir amb allò que es pensen que és l’èxit de la seua vida, que ja es despertaran a la primera votació del parlament.
Perquè, no en tingueu cap dubte, ni un, que Junts pel Sí i la CUP s’entendran bé i duran endavant el procés d’independència. Com ho faran ni ho sé jo ni a hores d’ara ho saben ells. Però per agafar confiança només cal que penseu en tots els entrebancs increïbles que els nostres polítics i la nostra gent han superat fins avui. La nostra classe política ha demostrat una qualitat i una capacitat de trobar el camí inaudites, que, per cert, potser ja aniria essent hora que els reconeguéssem sense cap recança.
O no us en recordeu, ja, quan ens deien que la manifestació del 10 de juny de 2010 era una expansió emotiva que no menaria enlloc? L’endemà Espanya va guanyar la Copa del Món i perquè alguns ho van celebrar ens van dir que ja estava, que s’havia acabat tot. De la consulta d’Arenys de Munt en van dir ‘butireferèndum’, burlant-se de la capacitat popular de canviar les coses. Ni tan sols quan es va guanyar el referèndum de Barcelona no van acceptar que es movia alguna cosa. I el 2012, quan després d’enganyar la població amb una falsa noticia sobre Artur Mas, CiU va perdre diputats: ja no us en recordeu que alguns van decretar immediatament la fi del procés? Deien que tot era una trampa. Que Mas en realitat no volia la independència i que no faria res per aconseguir-la. No em digueu que no ho vau sentir dir mai, això. Jo recorde perfectament que quan Junqueras i Mas van signar l’acord de suport parlamentari que obria una nova era política a Catalunya alguns van afirmar que allò duraria poc i que no es convocaria cap referèndum. Es va convocar, però quan s’acostava el 9-N ens van dir que no votaríem, que tot era gesticulació. I després van dir que ja no hi hauria més independentistes a comptar, que aquells érem tots. Superada la sorpresa, aleshores van afirmar que seria impossible que Mas i Junqueras poguessen treballar mai junts. Que això no passaria. I es van alegrar d’allò més quan ens anunciaren que Podem posaria fi a la il·lusió creada per l’independentisme; i ensenyaven enquestes en què Pablo Iglesias gairebé ja era president de la Generalitat. I quan van veure que això anava de debò van tornar a la cançoneta del 3%, van organitzar un numeret amb guàrdies civils i van dir que els bancs tancarien avui les portes si votàvem això que hem votat (ho heu vist, que no han tancat?) i Merkel i Cameron i Obama, i que tomba i que gira, que ens expulsarien d’Europa avui i que si l’exèrcit hauria d’intervenir si fèiem exactament això que vam fer ahir. I… i… i…
En resum, i per a rematar-ho: aquest 27 de setembre heu aconseguit de fer una cosa molt i molt gran amb els vostres vots. Enhorabona, i gaudiu-ne com cal. 

I no deixeu que ningú us robe ni l’alegria ni el triomf.


Joan A. Forès
Reflexions