Benvolguts,
En Quico Sallés en el nou digital de nom El Nacional (http://www.elnacional.cat/ca/qui-som/
ens fa un resum dels problemes de l’actualitat, amb l’advertiment:
Fora de la Diada i de les
eleccions de 27-S també hi ha vida...
·
En el primer apartat explica com no et pots fiar
ni mica ni gens de les enquestes...
·
En un altre apartat ens explica que el sinistre ministre
de l’interior, Jorge Fernández Díaz, nascut a Burgos, fill de tinent coronel de
l’exèrcit franquista i membre de l’Opus, no descarta més actuacions judicials contra CDC durant la
campanya. L’argument és que “la justícia no coneix temps”, i podria afegir que ell i el seu
govern feixista la tenen més grossa (la porra i la justícia) que els lleials
súbdits...
·
En Quico Sallés parla de la Delegada del
Gobierno a Catalunya Llanos de Luna, un altre element del qual és millor fugir,
ja que té molt més poder que el President
de la Generalitat, tots els Consellers i tot el Parlament de fireta anomenat
Parlament de Catalunya junts, que presentarà un historiador innocent [?], trànsfuga d’UDC
al PP en el seu moment, com va ser l’Enrique
Millo que va pretendre practicar el transfuguisme sortint també d’UDC i oferint-se com una donota
qualsevol a ERC, que no el va voler,
però que finalment va anar a parar també
al PP. Per cert que el Delegat del
Gobierno, per si no ho sabíeu és el successor dels Gobernadores Civiles franquistes, de tant bon
record dels catalans...
·
També ens parla de l’aristòcrata Morenés, perdó “de”
Morenés, que mentre no era al Gobierno tenia una altra agradable feina,
director general d’una empresa de míssils i d’una altra de “bombes de raïm”.
Cal recordar les seves activitats financeres, fent que “todos los españoles” paguessin els 60 milions d’euros, que l’empresa havia estafat:
De la Viqui:
·
Cal també fer una ullada a les facècies de l’ex-MHP
Montilla...
I ara l’article del Quico Sallés:
Vuit
coses del 27-S que has de saber (i una notícia electoral)
11 SETEMBRE 2015
Quico Sallés
Col·legi Electoral a Holanda, 1918. Foto: Cornelis Johan Hofker
1. L’enquesta del CIS
Com és habitual a l’inici d’una campanya electoral, el
Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS)
composa un excel de sortida dels virtuals resultats que
obtindrien els partits. Les claus de l’enquesta són:
Majoria absoluta independentista per la mínima. El
27-S les dues formacions netament
independentistes, Junts pel Sí i la CUP, farien entre 68 i 69 escons:
la llista encapçalada per Raül Romeva obtindria entre 60-61 escons
del Parlament i la CUP, vuit. Un resultat que encara és lluny de la
desitjada majoria absoluta a la que aspira, sense dir-ho, Junts pel Sí.
Batussa per la plata. La segona força parlamentària
se la debatrien entre Catalunya Sí Que Es Pot (18-19 escons)
i Ciutadans (19-20).
El PSC resisteix. Miquel Iceta aguantaria amb
una dolça pèrdua de tres o quatre diputats dels 20 que tenia a l’anterior Parlament.
Els socialistes interpreten que tenen vot ocult, és a dir, que els
seus votants no gosen identificar-se així a les enquestes. Comptat i debatut,
el CIS de 2012
també els hi atorgava 19 escons i en van obtenir 20, encara que amb més vots que
la segona força del Parlament, ERC que va obtenir 21 escons gràcies al repartiment
territorial dels vots.
Patacada d’Albiol. El PP de Xavier García Albiol
es quedaria com a penúltima força parlamentària amb 12-13 escons,
deixant pel camí fins a sis diputats. Els populars no s’ho creuen
i s’apliquen el bàlsam de l’etern vot ocult de la formació a
Catalunya mentre altres dirigents ja dubten de l’efectivitat del que ells
mateixos anomenen “to dur” de la campanya.
Unió, extraparlamentària. Sempre ha flotat sobre
la política catalana la qüestió de la força real d’Unió. La resposta del CIS
es aquesta: cap. UDC es quedaria fora del Parlament, reblant el clau dels
mals averanys que els pronostiquen les enquestes. El CIS la deixa amb una
intenció directa de vot del 2%, que passat pel sedàs de la “cuina electoral” es
transforma en un 1,7%.
Recel dels partits. Els spin-doctors dels
partits s’afanyen a contemporitzar i recorden que el 2012 el CIS assignava a CiU 64 escons i en va treure
50, a la CUP la convertia en extraparlamentària amb només un 1,6% dels vots (en
va obtenir el 3,47%) i a Solidaritat li atorgaven un diputat (no en va fer
cap). De fet, també recorden que el CIS calculava que un 77% dels enquestats votarien el
2012, uns comicis que van registrar una participació del 67.76%.
Una altra dada soprenent d’aquest CIS: el 22% dels catalans se situa a “l’extrema esquerra”, mentre els
espanyols que se’n consideren és d’un 4%.
La CUP hi veu massa cuina a Girona. Destacats
cupaires, com en Lluc Salellas,carreguen contra els càlculs del CIS
sobre la seva formació. Com exemple hi posen Girona on la intenció directa
de vot situa la formació com a segona força amb un 8,2%, i
la intenció compensada baixa al sisè lloc amb un 5,3%. Tot
i això, el CIS gairebé triplica els escons actuals de la CUP.
Gairebé un terç d’indecisos. Les sales de màquines
dels partits se centren en desgranar el 28,7% de possibles
votants que encara no han decidit el seu vot. El 70,4% dels
votants asseguren tenir-lo decidit. El marge de guany no és gran.
2. Els jutges, en campanya
Justament el mateix dia que s’enceta oficialment la campanya
electoral també s’ha celebrat l’obertura de l’any judicial de Catalunya. La
cerimònia ha servit a Miquel Àngel Gimeno, a les portes de ser rellevat com a president del TSJC, per
advertir als independentistes que la feina que els jutges tenen encomanada cau
fora de la política: “No és possible concebre la idea d’un jutge democràtic que no
estigui estretament vinculada a la interpretació de la llei. Si ens demanen una
altra cosa, que no es cridi a la nostra porta. Nosaltres sempre complirem i
farem complir la llei”.
3. El Fiscal obvia la querella
L’encara president del TSJC ha volgut esmentar expressament
la “importància de les eleccions” en el seu discurs davant del conseller de la
Generalitat, el de Justícia Germà Gordó, i el d’Interior, Jordi Jané, així com José Maria Romero de Tejada, el fiscal
en cap a Catalunya i signant de la querella contra Artur Mas pel 9-N.
En la presentació del seu informe, el Fiscal no ha fet cap referència explícita
a la querella per la consulta.
4. Fernández Díaz no descarta actuacions judicials en
campanya
Jorge Fernández Díaz ha acusat Convergència
Democràtica de no retre comptes del que ha anomenat “corrupció
institucionalitzada” del partit. En un acte de la Guàrdia Civil a Barcelona, el ministre de l’Interior ha seguit
donant per fet el delicte pel qual la fiscalia investiga al partit d’Artur Mas.
El mateix dia de l’escorcoll ja va titllar la candidatura Junts pel Sí com “Junts pel 3%”.
Fernández Díaz no descarta més actuacions judicials contra el
partit durant la campanya: “la justícia no coneix temps”.
5. Llanos de Luna, de Diada
Llanos de Luna també celebrarà institucionalment la Diada.
La delegada del govern espanyol a Catalunya ha organitzat una conferència de
l’historiador Eduard Escartín, qui “analitzarà els aspectes històrics i culturals de la
festa de Catalunya”. Escartín és un exmilitant d’Unió que es va passar al PP i va arribar al Parlament per
substituir el llavors diputat popular Francisco Marhuenda, actual director de
La Razón, que va marxar com a cap de Gabinet de Mariano Rajoy quan aquest
era ministre d’Administracions Públiques. El lloc escollit és força simbòlic: l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
6. Wolfang Münchau alerta a Brussel·les de les amenaces
de Morenés
L’analista polític i econòmic, Wolfang Münchau, un
nom de referència, ha remès un informe a través de la consultora Eurointelligence als
eurodiputats i alts funcionaris europeus sobre les amenaces d’intervenció militar del ministre de
Defensa espanyol, Pedro Morenés, per aturar el procés sobiranista.
Münchau, en el seu report, se sorprèn de la naturalitat amb que una ràdio
pública arribi a preguntar al titular de Defensa sobre una intervenció militar
a Catalunya a les portes d’unes eleccions. [Ho diu la Consti!]
7. El líder de CCOO avisa Foment
Els darrers dies, els empresaris han estat protagonistes del
debat polític a Catalunya. Els sindicats també hi han volgut entrar per
carregar contra el discurs de la por. El secretari general de CCOO, Joan Carles
Gallego, ha carregat contra Foment del Treball en una entrevista a La Xarxa, per fer el discurs de la por. “Aquest conflicte
polític s’ha de solucionar i s’ha d’abordar. Però si ho vols abordar
políticament i democràticament no pots cridar a la por, al xantatge, ni pots
cridar tampoc a les il·lusions màgiques”,
ha reblat. [De mitja, per cada empresari mitjà
hi ha uns 100 treballadors. En una gran empresa com Freixenet i el seu grup la
plantilla és de 1.100 treballadors. I com que ja sabem que els interessos dels
empresaris barruts són contraris als dels treballadors, el de Freixenet i els
altres ja poden anar espantant el personal amb un flabiol sonant...]
8. Montilla, convençut de l’augment de federalistes
El senador José Montilla ha emès un comunicat per la Diada on es mostra convençut que els
federalistes augmenten. “La hipòtesi d’una reforma federal de la Constitució
espanyola que faciliti la participació de Catalunya en els afers generals i
reconegui les nostres singularitats compta amb més i més diversos suports”,
assegura el President [Ex-?] Montilla descriu un panorama de
divisió social a Catalunya i alerta del perill d’aplicar el principi “estàs amb
mi o contra mi” o “qui no comparteix la solució sobiranista no és un bon
català”. [Aquest va
amb un lliri a la ma...].
9. Torna el “Pequeño Nicolás” per buscar un escó al Senat
Amb informació de Pilar Carracelas i Maria Macià.
Joan A. Forès
Reflexions
cal estar alerta. les bufes vindran de tots els costats.
ResponElimina