24/09/2015. Josep Casulleras. El Mundo es comença a espantar i encén l’alarma per al 27-S. L’enquesta ‘hauria d’encendre tots els llums vermells de les institucions i els partits que defensen la legalitat institucional’

Benvolguts,

Anàlisi comentat d’en Josep Casulleras sobre El Mundo i l'impacte en la premsa del 27-S:

El Mundo es comença a espantar i encén l’alarma per al 27-S

 22.09.2015  

Anàlisi de Josep Casulleras de l'impacte en la premsa del 27-S

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-mundo-veu-que-lamenaca-no-funciona-i-encen-lalarma-per-al-27-s/

Per: Josep Casulleras Nualart

 

Els cops i les amenaces han vingut de tot arreu i sense aturador, durant deu dies seguits. L’estat espanyol ha activat totes les seves institucions per atemorir l’electorat català d’una possible independència i per mirar de desprestigiar alguns dels candidats del sí. Van començar amb la guàrdia civil escorcollant la seu de CDC, dues setmanes abans de començar la campanya, i han aplicat una pressió mediàtica sense precedents, capitanejada per El País, amb desqualificacions, burles i menyspreu a tot argument en favor de la secessió. I després han vingut les amenaces, de la banca espanyola, de Telefònica, del Banc d’Espanya… I les paraules arrencades, pidolades, a Cameron, Merkel, Obama i la Comissió Europea. Ha caigut tot això i més, i les enquestes indiquen que l’independentisme serà majoritari al parlament el dia 27.

L’última, la d’El Mundo, diu que Junts pel Sí i la CUP sumarien entre setanta-quatre i setanta-cinc diputats.

El diari deia en l’editorial d’ahir que l’enquesta ‘hauria d’encendre tots els llums vermells de les institucions i els partits que defensen la legalitat institucional’. I, malgrat les amenaces i el discurs de la por abocat des de totes aquestes institucions, com és que els catalans sembla que s’inclinen majoritàriament per opcions independentistes?

El Mundo no atura l’ofensiva, i avui destaca a la portada un dels grans temes del discurs de la por, el de les pensions: diu que una Catalunya independent seria incapaç de pagar-les. Però, tot i amb això, el diari es comença a espantar, perquè veu que tanta amenaça no fa efecte, i es demana per què l’independentisme no perd força. Apunta aquesta justificació: ‘L’explicació que hi ha és que una part dels votants de Junts pel Sí, encara que no creu que la independència sigui possible, pensa que la victòria d’aquesta llista forçarà l’estat a fer noves concessions a Catalunya.’ I el mateix diari afegeix que aquesta estratègia tampoc no serviria de res perquè ‘ja no queda cap tros de pastís per a oferir al nacionalisme’.

Cerquen explicacions
Però sembla que el diari tampoc no s’acaba de creure el seu argument, i ha publicat una anàlisi titulada ‘Per què Junts pel Sí guanya terreny en les enquestes?‘ en què demana a tres experts que responguin aquesta pregunta. El primer, Luis Arroyo, consultor internacional de comunicació política, avisa que ‘hi ha un excés de pressió exterior’ i que ‘totes les amenaces que es fan sobre els efectes negatius d’una hipotètica independència poden arribar a ser contraproduents’. I afegeix que ‘hi pot haver un rebuig frontal dels ciutadans, l’expressió més gràfica dels quals és la de fer una botifarra’. I ho compara amb les fotos desagradables en paquets de tabac, que són ‘tan extremes que la gent no se les creu’.

José Miguel de Elías, director d’anàlisi i investigació de Sigma Dos, subscriu el punt de vista d’El Mundo, segons el qual els qui estan disposats a votar independència no creuen que sigui possible, però es pensen que situarà Catalunya en una posició de negociació més bona.

I Pablo Simón, professor de ciència política, troba l’explicació de la força amb què arriben les opcions independentistes en la incapacitat de Catalunya Sí que es Pot d’engrescar l’electorat. Considera que hi ha indecisos que no se senten il·lusionats per aquesta candidatura i que s’inclinen per ‘la candidatura independentista’. També afegeix que l’argument contra les amenaces de sortida de la UE, és a dir, que ‘Catalunya és una comunitat rica que ningú no expulsarà d’enlloc’, és prou creïble entre els votants. I diu: ‘Són missatges que arriben als convençuts des dels mitjans de trinxera. Hi ha dues esferes comunicatives —la independentista i la que defensa la unitat d’Espanya— i no hi ha connexió entre elles. Per això totes aquestes amenaces tenen escàs impacte en l’electorat.’

Per tot plegat, el diari dirigit per David Jiménez avisa els partits espanyols i unionistes: ‘Queda poc temps per al diumenge, però n’hi ha prou perquè Rajoy, Sánchez, Rivera i més dirigents s’aboquin en la campanya per capgirar l’actual estat d’opinió i, sobretot, per mobilitzar els indecisos, aquesta Catalunya silenciosa la veu de la qual mai no s’escolta’.

Ah, un apunt. Ara diuen: ‘Ui, potser tanta amenaça no funciona; l’independentisme va molt embalat’, i tot seguit fan una crida perquè es mobilitzi tot el vot unionista. Potser és precisament per això que aquests últims dies totes les enquestes publicades per mitjans espanyols indiquen aquesta tendència, amb un mateix propòsit: el relaxament de l’opció que va amb avantatge i la hipermobilització de la que es veu perdedora. Per això convé fer un cas relatiu de les enquestes, que majoritàriament es publiquen no tant per saber l’estat d’opinió com per influir en la construcció d’una opinió determinada. Llegiu per això aquest reportatge de Pere Cardús: Deu consells per a no caure en el parany de les enquestes.

Josep Casulleras Nualart

Joan A. Forès

Reflexions