dimecres, 30 de maig de 2018

30/05/2018. Jordi Barbeta. Que fort!!! Puigdemont i Junqueras dictaran la sentència de Rajoy.El més interessant de la moció de censura contra Mariano Rajoy és que la carrera política d’aquest home depèn de la decisió que prenguin dos líders polítics que ha empresonat i enviat a l’exili. Efectivament, que prosperi la moció de censura de Pedro Sánchez contra Rajoy depèn del que ordenin Oriol Junqueras des d’Estremera i de Carles Puigdemont des de Berlín als diputats d’Esquerra Republicana i del PDeCAT, respectivament.




Vegem l'article d'en Jordi Barbeta:

29/05/2018. Rajoy respon per carta a Torra que no autoritzarà la publicació del decret de nomenaments. El president del govern espanyol considera que la vigència del 155 permet no publicar els nomenaments dels consellers. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, respon per carta al president de la Generalitat, Quim Torra, que no autoritzarà la publicació del decret de nomenaments al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Així doncs, es manté el bloqueig en la formació del nou govern de Torra. Rajoy argumenta que l’aplicació de l’article 155 encara és vigent i nega que la publicació del decret sigui un acte ‘degut i reglat’, tal com conclou el dictamen jurídic de la Comissió Jurídica Assessora encarregat per Torra.


Benvolguts,

Fins quan hem d’estar sotmesos al lliure albir de governants, fiscals, jutges, notaris, reis, registradors, papes, bisbes, arquebisbes i tota altra mena de fatxes borbofranquistes?
Ciceró: Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?

Vegem l'article:


Rajoy respon per carta a Torra que no autoritzarà la publicació del decret de nomenaments

El president del govern espanyol considera que la vigència del 155 permet no publicar els nomenaments dels consellers

Per: ACN
 
29/05/2018  19:02

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, respon per carta al president de la Generalitat, Quim Torra, que no autoritzarà la publicació del decret de nomenaments al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Així doncs, es manté el bloqueig en la formació del nou govern de Torra. Rajoy argumenta que l’aplicació de l’article 155 encara és vigent i nega que la publicació del decret sigui un acte ‘degut i reglat’, tal com conclou el dictamen jurídic de la Comissió Jurídica Assessora encarregat per Torra.
Per a Rajoy, l’apartat E.3 de l’acord pel qual el Senat va aprovar l’aplicació del 155 estableix que l’autorització de la publicació d’acords és un ‘autèntic control de legalitat’. Per tant, considera que la vigència del 155 permet no publicar els nomenaments dels consellers. En aquest sentit, conclou que la proposta de nomenar com a consellers Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig ‘no és vàlida ni eficaç’ i, per tant, no té ‘viabilitat jurídica’.

ACN

29/05/2018. ACN. Pedro Sánchez ja ha parlat amb Podem i ERC sobre la moció de censura. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ja ha mantingut els seus primers contactes en el marc de la ronda que ha de fer per aconseguir els suports necessaris a la moció de censura. Ho va fer aquest dilluns a la tarda –després de presidir el Comitè Federal del PSOE- amb el portaveu d’ERC a Madrid, Joan Tardà, i aquest dimarts amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, segons han informat fonts dels tres equips. Sobre la taula el missatge que li van llançar aquest dilluns els seus barons al Comitè Federal del PSOE, on els màxims representants dels socialistes espanyols van expressar el seu suport a la moció de censura però li van exigir que no entauli negociacions amb les forces independentistes.


 Benvolguts,

 Fa uns dies varem comentar i estar d’acord amb l’article del Gerard Sesé referint-se a l’Albano Dante Fachin sobre com fora convenient que es desenvolupessin els acords entre el PSOE i els partits independentistes: Que el Sánchez anés a Extremera a veure el vicepresident de la Generalitat i a Berlin a veure el president de la Generalitat i que es posessin d’acord, perquè com explica l’article d’avui ni Sánchez ni els seus barons estan d’acord a què la República catalana existeixi!

Sobre la taula el missatge que li van llançar aquest dilluns els seus barons al Comitè Federal del PSOE, on els màxims representants dels socialistes espanyols van expressar el seu suport a la moció de censura però li van exigir que no entauli negociacions amb les forces independentistes...

Com esteu veient són dues posicions difícils de conjuminar! I també ens podem adonar que els indepes sempre cedim davant de tothom...

Vegem l’article:

30/05/2018. ACN. La CUP acusa JxCAT i ERC de ‘màxima claudicació’ davant de l’estat. El diputat de la CUP Carles Riera ha acusat JxCat i ERC de ‘màxima claudicació’ davant l’estat espanyol amb els nous nomenaments de consellers i d’anar en el ‘camí oposat’ a l’1-O. En declaracions a ‘El Món a RAC-1’, Riera ha valorat que el canvi de consellers a l’estranger o a la presó que va anunciar aquest dimarts el president Quim Torra és el ‘punt culminant d’una seqüència de claudicacions i acataments davant l’estat’. En aquest sentit, ha confirmat la seva posició ‘a l’oposició, tant davant de l’estat com de l’autonomisme que avui representen ERC i JxCat’. Ha reconegut també el deteriorament en les relacions amb aquestes dues formacions assegurant que es van assabentar dels nous nomenaments pels mitjans de comunicació: ‘La comunicació de JxCat i ERC amb la CUP és zero’, ha manifestat.

Benvolguts,

Aquí l’ACN ens informa de les tristes relacions entre els independentistes de les CUP i els independentistes d’ERC i de JXCat.

Ja sabíem que sempre s’han barallat com gat i gos. Ja sabíem el menyspreu i el complex de superioritat amb el que ERC i JXS tracten les CUP i sabem també que malgrat a contracor les CUP han ajudat sempre els altres dos partits (excepte en l’acció per forçar el president Mas a fer un pas al costat).

També som conscients que les CUP en aquests moments tenen 4 diputats (n’havien tingut 8 en l’anterior legislatura però les difícils circumstàncies de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya van fer que aquests 4 vots passessin a JxS).

En aquests moments, malgrat que les CUP i molta altra gent estan en desacord amb aquest tracte de menyspreu, i resultant que Catalunya els necessita per reeixir en la formació del Govern “autonomista” resulta que el President Torra i el seu entorn no s’han molestat ni a avisar les CUP que el Govern naixent havia prescindit dels diputats exiliats i empresonats i n’havia proposat uns de nous que si s’esqueia els els presentarien 5 minuts abans de les votacions i a l’ensems ja els recordaria que la seva obligació és fer l’amistat als “bwanes” de JxS i d’ERC i votar amatents el que els “bwanes” ordenin...

D’aquí en surt el disgust, que també es pot anomenar emprenyamenta, de les CUP i  d’aquí ens podem témer un problema que no hauria d’haver arribat mai. A no ser que sigui cert l’esperit autonomista dels “bwanes” que ens pot portar a un etern 155!

Fixem-nos que els mots més usats en aquest article són “claudicacións” i “cessions”, exactament els mateixos que usa en Vicent Partal en el seu apunt “Que aquest govern no oblide per què és on és”.

Vegem l’article de l’ACN:

29/05/2018. Vicent Partal. Que aquest govern no oblide per què és on és. «Espere que aviat puguem interpretar això d'ahir com el final d'un recorregut de cessions que és conseqüència de no haver fet efectiva la república proclamada el 27 d'octubre». El president de la Generalitat va fer ahir el pas que s’esperava aquestes darreres hores. Torra va acceptar les condicions de Mariano Rajoy per a formar govern i va canviar els quatre consellers restituïts per quatre que l’executiu espanyol, en teoria, acceptarà. La decisió del president Torra entristeix, ni que siga el final lògic d’un procés de cessions que va començar el 27 d’octubre, immediatament després de la proclamació de la independència. Aquell dia es va cedir en el punt principal, no fent efectiva la República. I després no s’ha deixat de cedir fins ahir.

Benvolguts, 

   


Que aquest govern no oblide per què és on és
«Espere que aviat puguem interpretar això d'ahir com el final d'un recorregut de cessions que és conseqüència de no haver fet efectiva la república proclamada el 27 d'octubre»


29/05/2018  22:00

El president de la Generalitat va fer ahir el pas que s’esperava aquestes darreres hores. Torra va acceptar les condicions de Mariano Rajoy per a formar govern i va canviar els quatre consellers restituïts per quatre que l’executiu espanyol, en teoria, acceptarà. Alhora que prenia aquesta decisió dolorosa, el govern anunciava una querella per prevaricació contra Mariano Rajoy, perquè la publicació dels nomenaments al DOGC era un ‘acte degut’ que no es podia impedir.

El precedent de la querella que havia d’haver interposat el parlament dies enrere no ajuda gaire a confiar-hi, però d’entrada cal creure que el nou executiu ho farà.

La decisió del president Torra entristeix, ni que siga el final lògic d’un procés de cessions que va començar el 27 d’octubre, immediatament després de la proclamació de la independència.
·         Aquell dia es va cedir en el punt principal, no fent efectiva la República. I després no s’ha deixat de cedir fins ahir.
·         Els partits van acceptar de competir el 21 de desembre en unes eleccions fraudulentes i il·legals.
·         Van avenir-se a formar un parlament de legitimitat més que dubtosa.
·         El 30 de gener, quan els tres partits s’havien posat d’acord, el president del parlament va frenar la possibilitat que Puigdemont fos ratificat en el càrrec i que es fes efectiva la restitució que reclamaven els ciutadans amb el seu vot.
·         Junts per Catalunya, sorprenentment, ho va acceptar i d’aleshores ençà s’ha cedit pràcticament en tot. És clar que hi ha hagut resistències importants, principalment la batalla jurídica internacional i el combat de la gent al carrer, però al cap i a la fi som on som perquè la majoria de la classe política independentista no ha volgut assumir el cost, col·lectiu i fins i tot personal, de la desobediència.

Que Torra accepte la peregrina idea –sense cap base jurídica– que Lluís Puig, Toni Comín, Josep Rull i Jordi Turull no poden ser consellers cal entendre-ho com la conseqüència lògica de tot això que ha anat passant aquests mesos. Només la CUP (i organitzacions civils com ara l’ANC) s’ha mantingut i ha reivindicat una vegada i una altra que es fes una cosa diferent, en la línia de recuperar la legitimitat truncada pel colp d’estat i de no acceptar imposicions. Però s’ha trobat sola perquè en aquest camí no l’han volguda seguir ni Esquerra ni Junts per Catalunya, amb els matisos i gradacions entre ells, que són ben visibles i tothom sap.

Vist des d’aquesta perspectiva, doncs, espere que aviat puguem interpretar això d’ahir com el final d’un recorregut de cessions que és conseqüència de no haver fet efectiva la república proclamada el 27 d’octubre. I tot plegat ha acabat intentant gests que, precisament després de tantes cessions anteriors, ja no tenien credibilitat. Aquesta hauria de ser la darrera cessió, com a conseqüència d’haver acceptat de fet el 155. De manera que ara cal estar a l’aguait per a veure si hi ha un canvi d’actitud o no.

I estic segur que en tindrem la resposta ben aviat. En el mateix instant que es forme el govern, el 155 decaurà. Però ningú no es pot creure que minvarà la pressió del govern espanyol sobre el govern de Catalunya. Menys encara enmig de l’espectacle que es viu a Madrid, que reclama un escreix de gestualitat. Estic cert que Rajoy tardarà pocs dies a marcar noves imposicions per a fer recular més encara la majoria de govern. I quan passe això serà el moment de començar a valorar on vol anar la majoria republicana, fins on vol arribar. Conscients que el fet que el pacte de govern excloga implícitament cap desobediència serà una llosa autoimposada que pesarà molt.

Tradicionalment, als nous governs hom els donava cent dies abans de fer-ne cap balanç. I els cent dies, en aquest cas, serà una bona marca. N’estic segur. Si no em fallen els comptes parlem del 6 de setembre. I el mes de setembre s’haurà aclarit del tot la situació jurídica dels exiliats i segurament serem a punt d’encarar un judici contra els presos que ara ja no és prou clar que siga el que esperàvem. El xou madrileny s’haurà resolt o faltarà poc per a fer eleccions i el primer Onze de Setembre republicà marcarà el to de la ciutadania. Un dia que serà molt important, segurament més important que mai.

Serà molt important perquè aleshores ja haurem començat a comprovar si hi ha oportunitats que es puguen aprofitar d’una manera immediata o no. I serà molt important perquè el carrer haurà de tornar a prendre el protagonisme. Sabrem, amb prou seguretat, si la tardor del 2018 i la primavera del 2019 ens oferiran o no oportunitats de tornar al primer d’octubre i al vint-i-set. I ja sabrem gairebé segur si la legislatura es limitarà a fer això que ara en diuen ‘autonomisme republicà’ o si se cercarà la confrontació amb l’estat espanyol i l’ambició nacional i republicana per rematar la feina començada.

De possibilitats, vist des d’ara, sembla que no en faltaran. Més aviat podem esperar una tardor i una primavera molt calentes si el Consell de la República comença finalment a treballar, si Espanya perd davant la justícia internacional però s’encabota a jutjar els presos com si no passàs res, si hi ha eleccions que permeten de superar la barrera del 50% o si de debò els grups independentistes tenen la generositat necessària per a fer de les eleccions municipals un nou 14 d’abril. Són oportunitats concretes de reprendre la batalla per la República que avui ja podem veure, però que no seran efectives ni probables si el govern no comença a treballar avui mateix.
Siga com siga, la clau de tot plegat serà la que ha estat sempre. No hauríem arribat al 9-N sense una Via Catalana que fes pressió als polítics. No hauríem arribat al 27-S sense les grans mobilitzacions de la Meridiana i la Diagonal. No hauríem arribat a la proclamació de la República sense el primer d’octubre i la vaga de país. No hauríem resistit el colp d’estat sense la impressionant manifestació del carrer de la Marina. No hauríem guanyat el 21 de desembre sense la mobilització de Brussel·les.

Els partits polítics independentistes, això ho sabem tots, han anat sempre a remolc de la gent, empesos per la gent i ara caldrà renovar aquesta pressió i dirigir-la en la línia adequada. Dirigir-la a aconseguir que aquest govern no oblide en cap moment que va ser votat com una renovació del vot fundacional del primer d’octubre. Els podem donar cent dies de gràcia i ho farem, però ells han de ser conscients que els vigilarem a partir del primer minut perquè no obliden el sentit del vot. De fet, a partir d’avui mateix.

Vicent Partal

dimarts, 29 de maig de 2018

26/05/2018. Redacció Vilaweb. Manifest ‘Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana. [VÍDEO] El contundent discurs de Ramón Cotarelo sobre el silenci dels intel·lectuals espanyols. El món de les lletres i de la cultura catalanes no pot mantenir-se en silenci davant de la greu situació política actual, atemptatòria als drets fonamentals en una democràcia. Des del temps de la Dictadura franquista, la societat catalana no havia viscut una situació com la d’ara, marcada per mesures polítiques, judicials i econòmiques de caràcter autoritari. Després de la presentació, el catedràtic de ciència política Ramón Cotarelo i el periodista i director de VilaWeb, Vicent Partal, van sortir al carrer per comentar el contingut del manifest i la situació de repressió que viu Catalunya en l’actualitat. Cotarelo va posar especial èmfasi en el silenci dels intel·lectuals espanyols en la deriva antidemocràtica de l’estat espanyol. Segons el catedràtic, un manifest com aquest, signat per entitats i personalitats del món de les lletres i la cultura catalanes, contrasta amb la manca de pronunciament de les personalitats del món de la cultura a Espanya.


Benvolguts,

El tema del capteniment dels intel·lectuals espanyols davant l’agressió continuada dels Zoidos i el reste de franquistes, és un tema que hem tractat i ens n’hen dolgut sovint. Amb la conclusió que no hem mai entès el que els intel·lectuals espanyols pensen... Que ja és trist haver-ne de treure aquesta conclusió!

En aquest apunt presentem el Manifest ‘Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana', del Col·lectiu Pere IV, amb el llistat exhaustiu i encara obert d’entitats i particulars i el Vídeo del contundent discurs de Ramón Cotarelo sobre el silenci dels intel·lectuals espanyols.



Manifest ‘Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana'
Manifest:

DECLARACIÓ CONJUNTA CONTRA LA REPRESSIÓ
I A FAVOR DE LA REPÚBLICA CATALANA

El món de les lletres i de la cultura catalanes no pot mantenir-se en silenci davant de la greu situació política actual, atemptatòria als drets fonamentals en una democràcia. Des del temps de la Dictadura franquista, la societat catalana no havia viscut una situació com la d’ara, marcada per mesures polítiques, judicials i econòmiques de caràcter autoritari.

Les institucions, les entitats i els col·lectius sotasignats denunciem la repressió que exerceix l’Estat espanyol sobre la societat i la cultura catalanes en forma de persecució judicial, empresonaments i exilis injustos, censura i manipulació dels mitjans, usurpació de les institucions catalanes, cop d’estat amb l’aplicació del 155, fiscalització econòmica, guerra bruta dels aparells de l’estat, intimidacions a persones, col·lectius i empreses, etc.
Davant d’aquesta perversió generalitzada del sistema democràtic, exigim l’alliberament immediat dels presos polítics, el retorn dels representants polítics a l’exili i la consecució de la República catalana segons el mandat democràtic que es va derivar de les urnes en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
Considerem que només amb la recuperació dels drets bàsics i la materialització de la voluntat majoritària dels catalans podrem avançar per fer possible una societat democràtica, justa i solidària, en què la cultura i les lletres hi tinguin un paper crucial.
Per tot això, des del nostre compromís actiu per contribuir a implantar la República, signem aquesta declaració a Barcelona, 11 de març de 2018.




El catedràtic de ciència política Ramón Cotarelo va participar en un acte multitudinari organitzat per VilaWeb en què es va presentar el manifest 

Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana'


Per: Redacció
 26/05/2018  22:00

L’Espai Vilaweb va acollir dijous la presentació de la ‘Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana’, un manifest signat per desenes d’entitats i centenars de personalitats del país i impulsat pel Col·lectiu Pere Quart.

Després de la presentació, el catedràtic de ciència política Ramón Cotarelo i el periodista i director de VilaWeb, Vicent Partal, van sortir al carrer per comentar el contingut del manifest i la situació de repressió que viu Catalunya en l’actualitat. Cotarelo va posar especial èmfasi en el silenci dels intel·lectuals espanyols en la deriva antidemocràtica de l’estat espanyol.

Segons el catedràtic, un manifest com aquest, signat per entitats i personalitats del món de les lletres i la cultura catalanes, contrasta amb la manca de pronunciament de les personalitats del món de la cultura a Espanya: ‘El fragorós silenci dels intel·lectuals espanyols, els qui es donaven cops de colze per ser els primers a signar manifestos, ara estan sords i muts’–va comentar en l’acte– ‘Catalunya no apareix mai a les seves preocupacions’.

‘Què els passa, als intel·lectuals espanyols? Com és que callen? I què els passa, als intel·lectuals catalans? Com és que no callen, i com és que no hi ha manera de fer-los callar?’, va ironitzar el catedràtic. ‘Després d’haver firmat manifests a favor de la llibertat de les nacions de l’Amazones, no veuen que hi hagi res que en justifiqui cap altre a l’estat espanyol. 

No ho veuen perquè no se’ls acut que la seva funció com a intel·lectuals espanyols és explicar què és Espanya: què és l’estat espanyol, a quines raons obeeix, quines finalitats persegueix, com és la seva estructura, com tracta els seus habitants, quina justificació té, quin és el sentit de les seves institucions, a què aspira, quin projecte col·lectiu té…’, va continuar.
Cotarelo també va comentar que, contra el projecte ‘dinàmic, obert, del segle XXI i mobilitzat’ de l’independentisme, l’estat espanyol no hi ofereix cap alternativa: ‘Quan s’agredeix Catalunya per la seva escola, pels seus mitjans i per la llengua que s’hi parla, què es col·loca a l’altre costat de la balança? “Callin, que vostès són uns colonitzats que no tenen dret de res, ni de parlar la seva llengua”. Aquesta agressió, que es reprodueix de fa segles, ha cristal·litzat en gent a la presó, a l’exili, gent perseguida i embargada com en el temps del franquisme. Això no mou ni una sola consciència de cap intel·lectual espanyol. Han abandonat la seva funció. (…) Mirant Espanya, en què es distingeix un intel·lectual d’un tarambana?’

El catedràtic de ciència política va denunciar també amb contundència aquells intel·lectuals que sí que s’han pronunciat sobre el procés, però en contra de Catalunya: ‘Els qui signen columnes vergonyoses a tants euros la mentida, l’engany, la falòrnia i la calúmnia. No parlo solament dels intel·lectuals espanyols que viuen a “La Meseta”, sinó també dels qui viuen aquí, caracteritzats per “un honor més gran”, viure en la terra de l’enemic.’

Cotarelo va concloure parlant del manifest i de les possibles negociacions amb l’estat espanyol: ‘Aquest manifest demostra que no tot és perdut, que aquí hi ha un projecte nacional i social d’una revolució nova. Fixeu-vos quin terreny, per als intel·lectuals: redefinir Espanya. La seva és una ignorància culpable, producte de la por que els causa haver d’afrontar allò de què no són capaços, de fabricar la concepció del segle XXI, a una proposta que es posi damunt la taula, que respongui els seus iguals catalans i digui: “parlem”. Això és impossible i aquesta impossibilitat dels intel·lectuals demostra per què aquest afer només té una solució: hem de prosseguir demanant negociacions i diàleg perquè tenim bona educació.

Però no hi ha res a dialogar ni negociar perquè l’altra part no té res a dialogar ni a oferir i, per tant, la seva actitud continuarà essent la mateixa: repressió amb el silenci dels intel·lectuals, contestat solament amb la valentia dels nostres.

Ramón Cotarelo

Joan A. ForèsReflexions

20/05/2018. Joan J. Queralt. A cobert, que venen els federals! Com ha senyalat l’exconseller Carles Mundó: “El PSOE ha passat de demanar la reforma de la Constitució a demanar la reforma del Codi Penal...”. Així és l’Arcàdia reformista i federal. En què consisteix aquesta reforma del Codi Penal? Doncs el secretari general del PSOE, en un tuit del passat 16 de maig ens ho va enunciar: “Vamos a llevar al Parlamento una modificación del Código Penal para revisar el delito de rebelión. Tenemos que defender el bien jurídico que es la Constitución, pero este delito debe acomodarse a la España del siglo XXI. #LDPedroSánchez”.

Benvolguts,

Vegem l'article d'en Joan J. Queralt

29/05/2018. ACN. Pedro Sánchez ja ha parlat amb Podem i ERC sobre la moció de censura. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ja ha mantingut els seus primers contactes en el marc de la ronda que ha de fer per aconseguir els suports necessaris a la moció de censura. Ho va fer aquest dilluns a la tarda –després de presidir el Comitè Federal del PSOE- amb el portaveu d’ERC a Madrid, Joan Tardà, i aquest dimarts amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, segons han informat fonts dels tres equips. Sobre la taula el missatge que li van llançar aquest dilluns els seus barons al Comitè Federal del PSOE, on els màxims representants dels socialistes espanyols van expressar el seu suport a la moció de censura però li van exigir que no entauli negociacions amb les forces independentistes.


Benvolguts,

Fa uns dies varem comentar i estar d’acord amb l’article del Gerard Sesé referint-se a l’Albano Dante Fachin sobre com fora convenient que es desenvolupessin els acords entre el PSOE i els partits independentistes: Que el Sánchez anés a Extremera a veure el vicepresident de la Generalitat Oriol JUnqueras i a Berlin a veure el president de la Generalitat Carles Puigdemont i que es posessin d’acord, perquè com explica l’article d’avui ni Sánchez ni els seus barons estan d’acord a què la República catalana existeixi!

Sobre la taula el missatge que li van llançar aquest dilluns els seus barons al Comitè Federal del PSOE, on els màxims representants dels socialistes espanyols van expressar el seu suport a la moció de censura però li van exigir que no entauli negociacions amb les forces independentistes...

Com esteu veient són dues posicions difícils de conjuminar! I també ens podem adonar que els indepes sempre cedim davant de tothom...

Afegim a l'article el comentari de Ramon Vilardell i insistim a dir que tot sovint els comentaris són gairebé tan bons com els articles de fons. En Vilardell ens dóna un consell al nostre parer encertat:

Hauríem de fer com els barons del PSOE: ells sí que tenen clar qui és l’enemic. Nosaltres també ho hauríem de tenir clar, i molt més que no ells, ja que nosaltres sols volem marxar, ells ens volen anihilar, cosa infinitament més greu.

Vegem l’article:

26/05/2018. Lluís Muntada. Efecte Humpty Dumpty. Tal com va sentenciar la jutgessa: en aquest vídeo (https://youtu.be/vaSTxYGO3Lk) es veu molt clar que l’alcalde de Callús, en comptes de mantenir una actitud de resistència passiva davant del col·legi electoral en el referèndum de l’1-0, es desmaia intencionadament per obstaculitzar el pas de l’amable Guardia Civil. A Tamara Carrasco, membre d’un CDR, la van acusar de terrorisme després de requisar-li un arsenal molt perillós: un xiulet groc i una butlleta de l’1-O. Pedro Sánchez, PSOE-PSC, estudia una modificació del Código Penal per poder aplicar el delicte de rebel·lió contra l’independentisme. Molt ben trobada la genial frase del personatge Humpty Dumpty del llibre Alícia al país de les meravelles de Lewis Carrol, i els seus actuals imitadors espanyols Zoido-Llarenas and his boys: “Quan jo uso una paraula, aquesta paraula vol dir exactament el que jo decideixo que digui, ni més ni menys.”


Benvolguts,

Avui comentem l’encertat article Efecte Humpty Dumpty d’en Lluís Muntada.

Molt ben trobada la genial frase del personatge Humpty Dumpty del llibre Alícia al país de les meravelles de Lewis Carrol, i els seus actuals imitadors espanyols Zoido-Llarenas and his boys:

“Quan jo uso una paraula, aquesta paraula vol dir exactament el que jo decideixo que digui, ni més ni menys.”

Que ve a ser el mateix que:
  • Experts en Dret Penal apunten que Zoido inventa un concepte de delicte d’odi diferent del que hi ha en el Código Penal vigent. 
  • La transmutació del llenguatge i la veritat ha permès que la violència policial de l’1-O fos revertida com a violència de la gent que volia votar de manera pacífica. 
  • El sinistre “¡a por ellos!” no és investigat, però en canvi un nas de pallasso, uns bombers resistents o uns professors que no van eludir l’esperit crític de l’educació, són acusats de delicte d’odi. 
  • Una violació en grup és, només, un “abús sexual”. 
  • Exili s’escriu entre cometes. 
  • El concepte “presos polítics” està prohibit a molts llocs. 
  • El imperio de la ley no era cap altra cosa que el poder de decretar el diccionari. Decretar qui serà perseguit, confinat, qui és “xenòfob”, qui practica “malversació”, qui és “supremacista”.

Un acudit gràfic del Manel Fondevila amb M. Rajoy, Sánchez i Rivera de protagonistes ajuda a comprendre l’aplicació de la frase a l’Estat espanyol:

No ens perdem el vídeoVegem l’article:

dilluns, 28 de maig de 2018

27/05/2018. José Antich. La llavor que va plantar Ciutadans. Ciutadans va sorgir amb una única bandera, l'anticatalanisme; va créixer contra l'independentisme, disfressat d'un fals liberalisme que no era més que un populisme proper a l'extrema dreta, i s'ha convertit en alternativa de govern amb un discurs guerracivilista, que fa servir Catalunya com a laboratori i que el neofalangisme rampant de l'organització taronja ja està traslladant al carrer en accions contra la simbologia independentista. El resultat ha estat el previst: diverses organitzacions ultradretanes han provocat incidents a la plaça de Sant Jaume i han protagonitzat diverses agressions a la costa catalana. L'acte al centre de Barcelona ha acabat amb el llaç groc de la façana de l'Ajuntament de la capital catalana retirat per un agent de la Guàrdia Urbana, sota el pretext que la violència i l'agressivitat de la manifestació unionista es rebaixaria amb un gest d'aquesta naturalesa.

Benvolguts,

Els diaris en van plens. Van plens d’esments al falangisme, al feixisme, al franquisme, a l’anticatalanisme, al populisme proper a l’extrema dreta, al discurs guerracivilista, al neofalangisme rampant de l'organització taronja, etc.

Això és en les publicacions catalanes, de dretes, d’esquerres i del mig.

D’altra part, en les publicacions espanyoles d’Espanya hi surten els mateixos esments però invertint els papers i carregant les culpes als catalans, transversals, antifeixistes...

Per cert que en una reflexió sobre adjectius ja fa temps que pensem que caldria ordenar els referents a l’extrema dreta. Durant la guerra del 36 al 39 ells utilitzaven el terme “nacionales” i nosaltres usavem els adjectius rebels, falangistes, feixistes, fatxes, que a mida que el franquisme s’establia a tota la pell de brau s’anaven unificant en l’adjectiu franquistes. I per tant aquesta unificació ha quedat en franquistes o borbofranquistes, o simplement fatxes.

Vegem l'Editorial:

27/05/2018. Oriol Izquierdo. Carta a aquell amic de Ciutadans. No puc dir que em sorprengués que participessis d’alguna manera en la creació de Ciutadans. Sempre que feia al cas necessitaves definir-te com a no-nacionalista. No, no em va sorprendre, però també és cert que mai no t’hi vaig acabar de veure. Perquè apreciava en tu, X., un compromís ètic que no veig que sigui compatible amb la manipulació de fets i la falta d’escrúpols que, ja del començament, han presidit l’acció programàtica d’Albert Rivera i dels seus. Coneixes tan bé la llengua i te l’estimes massa, he pensat sempre, per fer el joc als qui la menyspreen i en pretenen, si més no, la minorització. Que és allò que els vèiem fer ja en un origen, i amb gest diàfan, amb aquelles primeres campanyes contra l’escola i contra la immersió. «Encara més: ja fa molt de temps, anys, que Albert Rivera mostra una actitud política que no sabria sinó considerar, i ho devia escriure així mateix en alguna banda, neofalangista».


Benvolguts,

Aquesta carta de l’Oriol Izquierdo plena de sinceritat i que mostra un determinat perfil del seu ex?amic, m’ha recordat la trista condició de Ferran Valls i Taberner quan va ser capaç d’escriure l’any 39 un cop entrat a Barcelona amb les forces d’ocupació franquistes, el libel “La falsa ruta”. Un tast:

Cataluña ha seguido una falsa ruta y ha llegado en gran parte a ser víctima de su propio extravío. Esta falsa ruta ha sido el nacionalismo catalanista. Lo que creo de mi deber señalar, en este momento de salvación, a mis paisanos, como oportuna y saludable advertencia dirigida a ellos por un conocedor del asunto, es que uno de los factores de subversión, cuya reaparición se debe evitar decididamente, ha sido el catalanismo político, y aún, para simplificar la denominación, diremos el catalanismo, a secas.

Este ha constituído la falsa ruta de la Cataluña contemporánea.

Com es pot col·legir, l’esperit d’intel·lectual monàrquic de la Lliga d’en Valls i Taberner devia tenir més força i el devia encegar prou com per renegar, als 60 anys, de la seva brillant vida social i acadèmica anterior i acceptar amb entusiasme el feixisme triomfant a Europa, amb totes les lacres que aquest feixisme transformat a Espanya en franquisme havia produït i ell sabia que continuaria produint. Recordem la facècia, explicada en l’enllaç de més amunt, de l’encontre pocs dies després de l’inici de l’ocupació franquista de Barcelona amb un ex-amic i ex-col·laborador que quan li diu al mig del carrer “Hola Ferran”, ell respon miserablement amb un “Me llamo Fernando”!

I aquest renegar i acceptar queda també reflectit amb l'odiós capteniment dels "falangistes" actuals.

Vegem l'article:

dissabte, 26 de maig de 2018

26/05/2018. Maria Palau. Periodisme cultural. Els temes culturals tenen un fil de veu, però no s’hi val tot per fer-se sentir. Recentment ens n’hem trobat una que clama al cel, d’un suposat historiador (el nom del qual no ens dona la gana de promocionar) que nega que Picasso pintés el Guernica per denunciar els horrors del feixisme. Segons ell, les esquerres han manipulat el que en origen era un innocent retrat familiar. De Picasso diu que era “apolític”. Quina barra. Aquest revisionista tan sapastre ha aconseguit pàgines senceres en la premsa escrita i digital. Aquí li hem dedicat unes breus línies que tant de bo es poguessin autodestruir en un tres, dos, u...


26 maig 2018 2.00 h


Maria Palau


El periodisme cultural ha de fer malabarismes per poder encabir en les seves escarransides seccions dels diaris l’amplíssima activitat d’un sector viu, plural i sempre canviant. No hi ha una fórmula tancada, per sort, però sí que l’objectiu és, o hauria de ser, intentar trobar un equilibri entre l’oferta oficial (que, no ens enganyem, acaba sent la dominant, per fàcil i mastegada) i les manifestacions marginals que no troben els canals de difusió per fer-se visibles (no els troben o directament no els busquen). La informació cultural té un fil de veu que s’ha de fer sentir enmig del soroll mediàtic del món de la política o dels esports. D’aquí que, sovint, alguns mitjans de comunicació optin per donar el titular cultural a sis columnes a allò que mai l’hauria de tenir, només perquè els garanteix aquest ressò que altres notícies molt més consistents no assoleixen.


Maria Palau

25/05/2018. Gerard Sesé. Fachín creu que Pedro Sánchez hauria d'anar a negociar la moció de censura a Berlín i Estremera. La sentència del cas Gürtel que titlla el PP com una "organització criminal" ha destapat l'olla dels grills a la política espanyola i els partits de l'oposició es plantegen iniciar una moció de censura contra el govern de Mariano Rajoy. La posició que han de prendre els partits catalans a Madrid no està exempta de polèmica, ja que Pedro Sánchez ha avalat el 155 i ha insultat greument Quim Torra, president de la Generalitat. Si Sánchez vol el suport dels republicans, haurà de viatjar a Berlín per negociar amb Carles Puigdemont i a la presó d'Estremera per a negociar amb Oriol Junqueras vicepresident cessat pel 155. Una vegada més, l'ex de Podemos i ara sense partit, torna a donar una lliçó de coherència i sentit comú.


25 DE MAIG DE 2018


No veu diferències entre el socialista i Mariano Rajoy


La sentència del cas Gürtel que titlla el PP com una "organització criminal" ha destapat l'olla dels grills a la política espanyola i els partits de l'oposició es plantegen iniciar una moció de censura contra el govern de Mariano Rajoy.

La posició que han de prendre els partits catalans a Madrid no està exempta de polèmica, ja que Pedro Sánchez ha avalat el 155 i ha insultat greument Quim Torra, president de la Generalitat.

© Roger Segura

Si bé és cert que la moció de censura podria tirar endavant amb els vots de Ciudadanos, PSOE i Podemos, en el cas que Albert Rivera segueixi donant suport a Mariano Rajoy malgrat la sentència del cas Gürtel, els socialistes necessitarien, sí o sí, tota la resta de forces polítiques al Congreso, que inclou Esquerra i el PDeCAT.

Albano Dante Fachín s'ha pronunciat sobre què hauria de fer l'independentisme, ja que segons ha repiulat a Twitter, deixa entendre que Pedro Sánchez i Mariano Rajoy tractaran Catalunya de la mateixa manera.

Per tant, ha proposat que el líder dels socialistes, si vol el suport dels republicans, haurà de viatjar a Berlín per negociar amb Carles Puigdemont i a la presó d'Estremera per a negociar amb Oriol Junqueras vicepresident cessat pel 155.

Una vegada més, l'ex de Podemos i ara sense partit, torna a donar una lliçó de coherència i sentit comú.

Gerard Sesé

divendres, 25 de maig de 2018

25/05/2018. Quim Torra. Carta abierta de Quim Torra a Pedro Sánchez: el exilio y los principios que hemos compartido y queremos compartir. Ya lo puede decir, señor Pedro Sánchez, que somos dueños de nuestro silencio. Un silencio que, cuando viene de una formación como la suya, forjada en la lucha contra la tiranía, sabe peor todavía. Un camino que los socialistas recorrieron conjuntamente con los partidos catalanistas aquel 1939, pronto hará ochenta años. Todos ellos eran luchadores por la libertad, la justicia y la república. El PSOE y los partidos catalanistas defendieron conjuntamente la autodeterminación de los pueblos como un derecho político fundamental. Entonces, la solidaridad antifascista y republicana hermanó políticos españoles con los catalanes. Ciertamente, el paso fronterizo de los Pirineos no era tan sólo un accidente geográfico entonces ni lo ha sido nunca más.


Benvolguts,

El president Quim Torra fa una carta, a través del diari Público, que ja m’hauria agradat a mi de fer, explicant al Pedro Sánchez quines diferències i quines semblances hi ha entre el catalanisme (ara en tornem a dir independentisme) i el socialisme del PSOE i com el catalanisme continua tan viu com al 1939 i el socialisme espanyol ha passat a ser una rampoina, un drap brut (un harapo en diuen els castellans)...

Les semblances i diferències d'abans de la guerra són notables, perquè la guerra a Espanya fou entre el franquisme i el socialisme/republicanisme i a Catalunya fou entre el franquisme invasor i la Catalunya defensada pels catalans republicans. 

Pels espanyols la guerra fou una guerra entre dretes i esquerres i a Catalunya fou una guerra d'independència entre la Catalunya republicana i els invasors franquistes.

Vegem què deien al Congrés de Suresnes i què diuen ara:




 Vegem ara la carta d'en Quim Torra:

dijous, 24 de maig de 2018

23/05/2018. Marta Escobar. Rajoy no publicarà els nomenaments al DOGC fins que Torra no reformuli el Govern. Ni ha sortit publicat encara, ni sortirà fins que el president Quim Torra no reformuli la composició del Govern. En un acte de pur XANTATGE l'executiu del PP no té cap intenció de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el nomenament dels nous consellers. A partir del desè dia, M.Rajoy estarà cometent prevaricació si no publica el govern al DOGC, suposo que ho té present. A més el president Torra ho té tant fàcil com nomenar un govern i al dia següent fer els canvis que li rotin. Recordem que el 155 està redactat de tal manera que s'acaba quan hi hagi govern i que els empresonats mantenen, perquè així ha estat dictaminat, els seus drets polítics. És a dir que els poden exercir, una altra cosa es si això és operatiu o no.

Benvolguts,

Sabeu què vol dir xantatge?

Xantatge?

NOU GOVERN

Rajoy no publicarà els nomenaments al DOGC fins que Torra no reformuli el Govern

Marta Escobar Martí
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 23 de maig de 2018

Ni ha sortit publicat encara, ni sortirà fins que el president Quim Torra no reformuli la composició del Govern. L'executiu del PP no té cap intenció de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el nomenament dels nous consellers.

Si Torra no elimina els noms dels consellers a la presó i els consellers a l'exili, el president espanyol ni ho publicarà ni molt menys ho signarà. Per desbloquejar aquesta situació, el president de la Generalitat hauria de retirar de la llista Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig. Així han insistit fonts del govern espanyol a l'ACN, on han explicat que fins que Torra no mogui fitxa i redacti un nou decret continuaran mantenint, també, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Mentrestant, Torra ha demanat un dictamen a la Comissió Jurídica Assessora per formar Govern i impulsar mesures legals davant d'aquesta negativa de l'Estat espanyol i, de fet, ahir ja va advertir Rajoy que si no publicaven els nomenaments al DOGC emprendrien mesures legals, mesures que, a simple vista, sembla que no incomoden els del PP, que han assegurat que es mantindran enrocats aquí independentment del que faci el president.

Ara bé, malgrat que Torra encara no ha desconvocat l'acte de presa de possessió del nou Govern, el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà ja ha explicat aquest matí que les futures conselleres Teresa Jordà i Ester Capella no prendran possessió del càrrec avui perquè "no han estat convocades".
I és que, a més, tant Jordà com Capella tenen una cita aquesta tarda amb el Congrés per votar els pressupostos del PP, que caldrà veure si finalment reben el suport del PNB després que avisés fa setmanes que si no aixecaven l'aplicació del 155, no ho faria.

Marta Escobar

COMENTARIS

Juli
Fa 4 hores

A partir del desè dia, M.Rajoy estarà cometent prevaricació si no publica el govern al DOGC, suposo que ho té present. A més el president Torra ho té tant fàcil com nomenar un govern i al dia següent fer els canvis que li rotin. Recordem que el 155 està redactat de tal manera que s'acaba quan hi hagi govern i que els empresonat mantenen, perquè així ha estat dictaminat, els seus drets polítics. És a dir que els poden exercir, una altra cosa es si això és operatiu o no.

23/05/2018. Carlota Guindal. Llarena cree que la difusión de la imagen de la secretaria judicial que salió por la azotea podría ponerla en peligro. Recordem que avui és el dia on es destapen els casos de corrupció de la trama Gürtel, començant per la detenció de l’ex president Camps (vergonya, cavallers vergonya) del País Valencià, anomenat pel franquisme Comunidad Valenciana. És per això que ja es preveia que el franquisme de tota mena, jutges, militars, polítics, funcionaris, organitzaria avui un sidral a Catalunya, tal com ens van explicant els diaris, tenint en compte que els periodistes fatxes tenen la “intuïció” de saber on anirà la Policia Armada, la Guàrdia Civil, els fiscals, etc abans que el comú del mortals se n’hagi assabentat.


Benvolguts,

Avui comentem un article/notícia/crònica de LV.


És per això que ja es preveia que el franquisme de tota mena, jutges, militars, polítics, funcionaris, organitzaria avui un sidral a Catalunya, tal com ens van explicant els diaris, tenint en compte que els periodistes fatxes tenen la “intuïció” de saber on anirà la Policia Armada, la Guàrdia Civil, els fiscals, etc abans que el comú del mortals se n’hagi assabentat.

L’última notícia del sidral és que:

El PP, condemnat per corrupció pel cas Gürtel
El veredicte condemna Luís Bárcenas a 33 anys de presó
Francisco Correa, ha estat condemnat a 51 anys de presó. 
El PP ha sido considerado partícipe a título lucrativo por beneficiarse de la trama Gürtel y deberá pagar 240.000 euros (heu sentit parlar del Lawfare?).

Redacció Vilaweb
L’Audiència espanyola ha fet pública la primera sentència contra els responsables de la trama corruptiva Gürtel, que implica ex-alts càrrecs del PP. L’ex-tresorer del partit Luis Bárcenas ha estat condemnat a trenta-tres anys de presó per emblanquiment de diners i condemna el PP també a títol lucratiu. Dóna per feta la caixa B del partit. El cap de la trama, Francisco Correa, ha estat condemnat a 51 anys de presó.

Vegem ara la crònica de LV:

dilluns, 21 de maig de 2018

19/12/2017. La carta a Inés Arrimadas que fa furor a internet.


La carta a Inés Arrimadas que fa furor a internet

19 DE DESEMBRE DE 2017

Señora Inés Arrimadas:
Estos días he estado oyendo la campaña de Ciutadans con mucha atención y logicamente con enome indignación y rabia , la única campaña que ha diferenciado a los catalanes por su lugar de origen, en otras palabras pero con un mensaje parecido a “es la hora de los emigrantes, es la hora de que nosotros nos levantemos contra el poder catalán establecido, ellos … y nosotros, como se puede ser tan cínica y miserable. 

Como tú y tu familia podeis consideraros emigrantes, como lo fué mi padre o tantos y tantos otros que vinieron durante los 50 y 60.
Pero te crees tú, que todos éramos hijos de abogados/polícias como los Arrimadas? Ser andaluz en esa época y la anterior era morirse de hambre, era trabajar para el terrateniente, recuerdo una frase que le dijo el señorito de turno a mis abuelos un día que fueron a hablar con el, Encima que os doy trabajo y comida queréis cobrar”, eso era Andalucía en los 30, si el jornalero se revela el señorito les hace un boicot y les cierra el molino, y sin molino no hay harina sin harina no hay pan, y sin pan…hambruna.
Que casualidad, tu padre y el mío son prácticamente de la misma edad.
Me imagino que tu padre tuvo un buen bautizo, pues mi abuela no pudo escoger ni el nombre de mi padre, le pusieron Gonzalo, en memoria de un militar fascista Andaluz, bautizado por cojones y por España, aprovechando que su marido estaba en el frente anarquista.
Creo que tuviste al primo de tu padre (alto cargo falangista) en Cadiz, no?
Mis abuelos también estuvieron allí pero en Puerto de Santa Maria, en el penal, condenados a muerte por Franco y amnistiados por el mismo.
Mientras en los 50 tu padre estudiaba derecho, el mío y el de muchos, con apenas 12 años cogían los trenes y huían de la miseria para venir a trabajar en las fábricas de Cataluña, mano a mano con otros catalanes, mientras en los 60 tu padre era destinado como polícia a Barcelona, mi padre se iba a Francia a trabajar en fábricas francesas, mientras tu padre en los 70 era abogado y político, el mío se pudo afiliar por fin a un sindicato.
Por eso cuando tu hablas de los hijos de emigrantes andaluces deberías lavarte la boca con desinfectante ya que tú…no eres de los “nuestros”.
COMENTARIS
Tens tota la raó Milers i milers de españols, immigrants, van venir a Catalunya. I la barreja ens ha enriquit a les dues parts. Difícil es trobar una familia normal que no sigui mixta. Jo també voldria recordar als també milers de catalans de la Catalunya interior que també sense un pa sota el braç van baixar a Barcelona, i érem també els vençuts, amb un idioma prohibit o menyspreat. Un homenatge a tot els treballadors honrats d'aquest país, vinguin d'on vinguin.
Yo tambien soy nacido fuera de Cataluña, de Teruel, y no quiero mirar al pasado, pues da mas pena que gloria, quiero mirar al futuro, para un futuro d mis hijos, para un futuro mas justo e igualitario, donde la riqueza no este concentrada en unas pocas manos, en un futuro donde puedas confiar en la politica, una politica coherente, no una llena d hipocresia en manos de los de siempre, quiero mirar a un futuro donde pueda confiar en la gente y vivir en una sociedad mas humana, mas profunda y mas digna. Y todo eso es lo k la Arrimadas y el resto del bloque del 155, no nos facilitaran nunca.
Soy andalú (sí, con acento) i soc català. Nací en sevilla, i als tres anys els meus pares em van emigrar a Catalunya, como tantos otros huyendo del caciquismo, del hambre, del trato indigno. Sólo voy a explicar mi experiencia personal: Cuando voy a Sevilla y me encuetro con mi familia sevillana, soy el primo catalán, el sobrino catalán, el nieto catalán. Quan estic a Barcelona només soc l'amic, el company, el veï. No tinc cap més qualificatiu.
Me ha parecido leer a mi abuelo. De apellido también Pacheco ( 😊) y de Humilladero. De los más pequeños de DOCE hermanos. (Y si no recuerdo mal, el primero falleció muy joven). Se vino a Terrassa con una mano delante y otra detrás. TAL CUAL. Y siempre cuenta que no puede estar más agradecido a esta tierra.
Cada vez que oigo a esta chica me hierve la sangre. La bajeza moral en su mayor expresión. Muy buen post y carta. Creo que hay muchos que sentimos lo mismo.  :)
Buen argumento para una niña pija.yo soy hijo de emigrantes y estoy muy agradecido a mis padres por dejar su tierra a 1000km de aquí,buscaron trabajo lo encontraron gracias al pueblo catalán salimos adelante. Evidentemente con nuestro sudor se consiguieron muchas cosas y vivir desahogadamente.
Sobre esta pija sólo puedo decir k esta creando un odio entre la población de esta tierra nunca visto en este país. Siento rabia en mis entrañas por todo lo k esta haciendo esta pija en Catalunya. k piense k no todos lo emigrantes e hijos de emigrantes muchos ya nacidos en Catalunya no pensamos como ella, ribera y compañía, ciudadanos esta creando una campaña contra Catalunya para ganar las elecciones al gobierno de españa...
Señor Pacheco,
Tiene usted toda la razón de indignarse con semejante personage.
Y es que esa "señora", no tiene ni idea de lo que fueron aquellos años ni respeto a los que como usted, lo pasaron sinceramente mal.
Y que puede esperarse de un ser así?
Pues nada de nada!!!

Solamente insultos, faltas de respeto, faltas de consideracion, etc.
Es una niña bien, cargada de soberbia y que cree estar por encima de todo y de todos cuando, en realidad no se levanta más de unos pocos centímetros del suelo.
Es así de rastrera.
Como las serpientes.

Gracias de todo corazón por su ayuda, señor Parcheco....
Por el bien de mi salud mental no escucho nada de lo que pueda decir Arrimades, el PP o C's en general.
Cada uno puede tener su ideología, sus preferencias o sus simpatías como quieran llamarlo, pero partidos o personas que su defensa o su programa electoral es atacar a los demàs sin escrupulos, es de una bajeza moral importante, con o cual, como nieta de emigrantes andaluces de Almeria, sé mucho de la realidad de todos ellos y de todos nosotros, y lo unico que ha cambiado desde entonces és que de un individuo de metro y medio, hemos pasado a toda una puesta en escena de fascistas con fisicos esculturales y a otros de fascistas simplemente.
Estupendo escrito , más claro imposible ...un olé... ️ Yo soy hija de emigrantes, mi padre Extremeño y mi madre Andaluza, de familia numerosa, gracias a la EMIGRACIÓN a Cataluña mi padre estuvo 40 años en la misma fabrica la ELSA, hasta que se jubiló (igualito que ahora...) ni 40 horas estás y ya no te llaman hasta pasado dos o tres meses . Esta #inesarrimadas no sabe lo que es trabajar...en su vida ha dado palo al agua...!!!
Esta mujer, sólo le interesa incendiar al pueblo, no hay ni una sóla palabra que salga de su boca de sirva para solucionar un problema o sirva para cerrar una herida. Lo único que les mueve es el odio, intentan levantar en contra de los catalanes al pueblo español, sólo por conseguir un asiento en el poder del gobierno español. Si estuvierasmos en otra época ciudadanos se parecería mas a un partido de extrema derecha de corte macista o algo así.
Esto no es una ofensa, si al final parece que quieren ser mas de derechas que el propio PP, solo siembran odio y rencor. Y os aseguro que los catalanes, no odiamos, sólo nos defendemos de un estado represor e injusto, y creemos que esta es la unica arma que tenemos para defender nuestros derechos.
Al final lo que siembras, es lo que hallarás. Cada vez nos vemos con mas razón.

Solo querria puntualizar que las palabras de este Señor, sí, con mayusculas, quedan cortas ante la mezquindad con la que el grupo de arrimadas busca votos fomentando division i odio. Todos los catalanes sabemos que es catalán quien defiende i respeta a Catalunya, sea de familia catalana o inmigrante.