Benvolguts,
Avui comentem
l’encertat article Efecte Humpty Dumpty d’en
Lluís Muntada.
Molt ben trobada la
genial frase del personatge Humpty Dumpty del llibre Alícia al país de les meravelles de Lewis
Carrol, i els seus actuals imitadors espanyols Zoido-Llarenas and his boys:
“Quan jo uso una paraula, aquesta paraula vol
dir exactament el que jo decideixo que digui, ni més ni menys.”
Que ve a ser el
mateix que:
- Experts en Dret Penal apunten que Zoido inventa un concepte de delicte d’odi diferent del que hi ha en el Código Penal vigent.
- La transmutació del llenguatge i la veritat ha permès que la violència policial de l’1-O fos revertida com a violència de la gent que volia votar de manera pacífica.
- El sinistre “¡a por ellos!” no és investigat, però en canvi un nas de pallasso, uns bombers resistents o uns professors que no van eludir l’esperit crític de l’educació, són acusats de delicte d’odi.
- Una violació en grup és, només, un “abús sexual”.
- Exili s’escriu entre cometes.
- El concepte “presos polítics” està prohibit a molts llocs.
- El imperio de la ley no era cap altra cosa que el poder de decretar el diccionari. Decretar qui serà perseguit, confinat, qui és “xenòfob”, qui practica “malversació”, qui és “supremacista”.
Un acudit gràfic del
Manel Fondevila amb M. Rajoy, Sánchez i Rivera de protagonistes ajuda a
comprendre l’aplicació de la frase a l’Estat
espanyol:
No ens perdem el vídeo i Vegem l’article:
26 maig 2018 2.00 h
Efecte Humpty Dumpty
Lluís Muntada
Tal com va sentenciar la jutgessa: en aquest
vídeo (https://youtu.be/vaSTxYGO3Lk) es veu molt clar que l’alcalde de Callús, en comptes de
mantenir una actitud de resistència passiva davant del col·legi electoral en el
referèndum de l’1-0,
es desmaia intencionadament per obstaculitzar el pas de l’amable Guardia Civil.
A Tamara Carrasco, membre d’un CDR, la van acusar de terrorisme després de
requisar-li un arsenal molt perillós: un xiulet groc i una butlleta de l’1-O. Pedro Sánchez, PSOE-PSC, estudia una modificació del
Código Penal per poder aplicar el delicte
de rebel·lió contra l’independentisme.
Experts
en Dret Penal apunten que Zoido inventa un concepte de delicte d’odi diferent del que hi ha en el Código
Penal vigent.
La transmutació
del llenguatge i la veritat ha permès que la
violència policial de l’1-O fos revertida
com a violència de la gent que volia votar de
manera pacífica. El sinistre “¡a por ellos!” no és
investigat, però en canvi un nas de pallasso,
uns bombers resistents o uns professors que no van eludir l’esperit crític de
l’educació, són acusats de delicte
d’odi. Una violació en
grup és, només, un “abús sexual”. Exili s’escriu entre cometes. El concepte “presos
polítics” està prohibit a molts llocs.
El imperio
de la ley no era cap altra cosa que el poder de decretar el
diccionari. Decretar
qui serà perseguit, confinat, qui és “xenòfob”, qui practica “malversació”, qui
és “supremacista”. S’ha assolit l’efecte Humpty Dumpty, encarnat per aquell
personatge d’Alícia a través del
mirall, de Lewis Carroll, que instaurava amb desdeny:
“Quan jo uso una paraula, aquesta paraula
vol dir exactament el que jo decideixo que digui, ni més ni menys.”
El
més greu és que qui es carrega el llenguatge és perquè, paral·lelament, també
s’està carregant altres coses.
Lluís Muntada
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada