dimarts, 19 de maig del 2020

Joan Puig 08/05/2020. Sánchez ja ho té decidit: Adéu a la taula de negociació. Recordem que el govern va calcular que li’n corresponen 4.000. S’accepten previsions i jo dic que molt serà si acaben sent entre 2.000 i 2.500. I vosaltres? És ben diferent que en el cas de bascos i navarresos, que ho tenen molt ben lligat. Si l’independentisme pensa que en Sánchez hi negociarà alguna cosa de profit, anem apanyats. El govern espanyol ha descobert que Inés Arrimadas necessita sobreviure políticament i es ven a bon preu, un preu que de bon grat li compren no només el president espanyol i sinó també Pablo Iglesias, Jaume Asens i Ada Colau. En el poder establert, l’independentisme no té qui l’ajudi i només pot comptar amb la bona gent de base. Cal, per tant, fer pedagogia real o altrament pagarem molt cara la gestió del “gobierno” a Catalunya. El camí de Catalunya, tal com està dissenyat l’engany de les autonomies, no pot ser emmirallar-se en els bascos. Fer-ho només ens porta a seguir pidolant la misèria.



Benvolguts,


Joan Puig / La República

08/05/2020


El líder del PSOE, Pedro Sánchez, i la de Cs, Inés Arrimadas, reunits al Congrés dels Diputats aquest 16/12/2019 (horitzontal)

Si l’independentisme pensa que en Sánchez hi negociarà alguna cosa de profit, anem apanyats. El govern espanyol ha descobert que Inés Arrimadas necessita sobreviure políticament i es ven a bon preu, un preu que de bon grat li compren no només el president espanyol i sinó també Pablo Iglesias, Jaume Asens i Ada Colau.

En el poder establert, l’independentisme no té qui l’ajudi i només pot comptar amb la bona gent de base. Cal, per tant, fer pedagogia real o altrament pagarem molt cara la gestió del “gobierno” a Catalunya.

De seguida que pugui, el govern central reactivarà la guerra bruta contra la gestió del govern català, ara que encara viurà més asfixiat per les represàlies econòmiques imposades. Això no té sortida: som una de les autonomies amb més competències i, no disposant de recaptació de manera independent i efectiva, més competències vol dir més endeutament, perquè la financiació, sempre per sota, ens ve imposada. És ben diferent que en el cas de bascos i navarresos, que ho tenen molt ben lligat.

Per aquest motiu, tots els mitjans i opinadors “d’ordre” (La Vanguardia, Ricard Ustrell – Planta Baixa, Francesc Marc Àlvaro, Enric Juliana i l’esquerra “pija”) que ens volen alliçonar amb el PNB i com ho fa de bé, menteixen molt i tenen molta mala fe. Les comunitats forals tenen la clau de la caixa i cada cop que pacten, com ara per la quarta ampliació de l’estat d’alarma, augmenten el seu benestar.

El camí de Catalunya, tal com està dissenyat l’engany de les autonomies, no pot ser emmirallar-se en els bascos. Fer-ho només ens porta a seguir pidolant la misèria.

Cal fer pedagogia, deia més amunt: cal que ens expliquem i cal fer-ho cada dia. Cal tornar a recordar l’espoli que patim i que s’ha redoblat amb els diversos 155 aplicats: els explícits, amb aprovació del Senat, i els subtils, amagats sota subterfugis amb l’estat d’alarma. El govern espanyol no se’n fia de nosaltres: ens considera molt perillosos.

Ahir, una notícia d’un diari de la caverna mediàtica va ser referenciada per l’Agència Catalana de Notícies. La notícia tenia un clar biaix en clau nacionalisme espanyol, però va colar. Parlava de la queixa dels metges residents a Catalunya, que afirmàvem que els havien escatimat en les guàrdies, en plena Covid-19. Tenen raó, però la notícia acabava amb unes declaracions de la ministra d’exteriors d’Espanya dient que les autonomies eren les responsables, que el “gobierno” havia donat 16.000MEUR i que no tenien excuses. A risc que se’m digui, com al conseller Buch que “veig fantasmes”, aquesta xifra de 16.000MEUR és precisament la de l’espoli anual de Catalunya. No vull ser malpensat, però res no és casual.

La notícia recollia una mentida perquè aquests fons encara no s’han repartit. La tàctica de fer-ne l’anunci i donar-ho per fet no és nova. Val més la propaganda que no la realitat i aquests diners, si és que la xifra es manté, no arribaran abans de juny i tampoc no sabem com es repartiran, però segur que els governs dels PPCC en sortiran perjudicats, i molt. Recordem que el govern va calcular que li’n corresponen 4.000. S’accepten previsions i jo dic que molt serà si acaben sent entre 2.000 i 2.500.

I vosaltres?.

dimarts, 12 de maig del 2020

07/05/2020. 1. Pere Martí entrevista Alejandra Ferrer: ‘Formentera és el laboratori d’allò que passarà arreu de l’estat’.


07/05/2020. 1. Pere Martí entrevista Alejandra Ferrer: ‘Formentera és el laboratori d’allò que passarà arreu de l’estat’.

Benvolguts,

El periodista Pere Martí acostuma a fer per Vilaweb una entrevista a personatges significatius de cada moment i de cada territori i cada dia ens informa de les Illes, del País Valencià i/o del Principat. En el cas d’avui fa una entrevista dividida en dos apunts (1 i 2). Aquesta és l’entrevista (1)

La presidenta del Consell Insular de Formentera explica l'estratègia de desconfinament de l'illa un cop superada la pandèmia

Per: Pere Martí

 07/05/2020  21:50

Alejandra Ferrer Kirschbaum (Dortmund, 1977) és la presidenta del Consell Insular de Formentera, l’illa que ha aconseguit entrar directament a la fase 1 del desconfinament perquè durant la crisi del coronavirus només hi ha hagut un mort. De pare formenterer i mare alemanya, és la primera dona que presideix el Consell, on va arribar com a candidata de Gent per Formentera. Ferrer ha pilotat amb encert la crisi sanitària, però ara té davant el desafiament de salvar la temporada turística, clau per a l’economia de l’illa, sense que això vulgui dir fer passos enrere en matèria de salut. En aquesta entrevista explica com s’ho ha fet i com ho pensa fer.
Com ha anat l’arrencada de la fase 1 del confinament?
—Ha estat una arrencada molt intensa. No vàrem rebre les instruccions del ministeri fins diumenge a les sis de la tarda, sis horetes abans que començàs aquesta fase. La prioritat ha estat fer una campanya informativa a la població sobre l’obertura de comerços, terrasses i la possibilitat de fer reunions amb deu persones com a màxim. Ens toca fer conscienciació i precaució, per fer saber a tothom que no hem sortit de la crisi sanitària. Formentera és un laboratori d’allò que passarà a tot l’estat les pròximes setmanes i ho hem de fer bé. De moment, tot ha anat bé, no hi ha hagut cap incident i amb molt bona predisposició de fer-ho bé per part de la ciutadania, com ho ha fet fins ara. Si Formentera és on és, és gràcies a la seva gent.
Final del formulari
Quina ha estat la clau de l’èxit?
—Abans de l’estat d’alarma decretat pel govern espanyol, ja vàrem començar a posar una sèrie de restriccions, vàrem anul·lar els actes culturals i activitats públiques. També vàrem tancar els centres de dia de jubilats i vàrem insistir molt que s’havia de tancar el port. Primer, vàrem aconseguir de reduir els trajectes entre illes de vuitanta a deu, i finalment hem aconseguit de quedar-mos en tres trajectes, que són els absolutament necessaris per a garantir l’arribada de mercaderies o que nosaltres puguem sortir per alguna emergència sanitària per anar a l’hospital d’Eivissa, perquè som una única àrea de salut.
Aquests tres trajectes diaris fins quan es mantindran?
—En aquesta fase quedarà així. Entenem que som en una fase absolutament interna, necessària per a crear conscienciació i un canvi d’hàbits que haurem de mantenir fins que es trobi la vacuna. El canvi d’hàbits exigeix de mantenir la distància, no treure’s la màscara i rentar-se les mans. L’escalada ha de ser absolutament interna i, de moment, no podem rebre turistes. Hem d’anar a poc a poc per no fer cap passa enrere.
Hi ha gent a Formentera que té pressa perquè torni el turisme.
—És clar. Formentera viu el 100% del turisme. Ara comencem a veure un poc la llum al final del túnel, amb l’inici d’aquest desconfinament, però també és clar que Formentera no sortirà tota sola d’aquesta situació. Necessitem que la resta de províncies vagin desconfinant-se i arribem tots a la fase 3, en què ja serà possible viatjar. Treballem amb una bateria de mesures econòmiques per ajudar els petits empresaris, però també les famílies que fa dos mesos que haurien començat a fer feina i que ara es troben en una situació molt i molt complicada.
Us atreviu a posar data a la reobertura de Formentera pel turisme?
Treballem convençuts que es podrà fer una part de la temporada turística. Si podem obrir a l’agost i demostrar que som una illa amb garanties, ho farem. La poca gent que pugui venir, que tingui tots els serveis necessaris, encara que sigui poc temps.
Eivissa també hauria d’haver entrat en la fase 1 directament?
—Eivissa és la mateixa regió sanitària que Formentera, però com que és un territori més gran, entenc que necessita més temps de preparació. Però segur que dilluns que ve ja hi entraran.
El govern balear ha demanat que el desconfinament el puguin decidir les autonomies.
—Està molt bé que hi hagi un pla de desconfinament amb unes normes generals, però és cert que hi ha d’haver un marge de decisió per a les comunitats autònomes i per als municipis, perquè tots són diferents, amb les seves casuístiques pròpies. Això ho hem vist al començament d’aquesta primera fase. Cal que les comunitats autònomes i els municipis tinguin alguna cosa a dir-hi i a aportar-hi, perquè el govern espanyol dicta un pla de desconfinament que l’acaben aplicant les comunitats autònomes i els municipis. Cada municipi és diferent i això cal tenir-ho en compte.
Dèieu que la informació del govern espanyol va arribar tard.
—Va arribar a les sis de la tarda de diumenge, sis hores abans que comencés la fase 1. Nosaltres vàrem començar a treballar primer amb l’ordre ministerial, que havia sortit una setmana abans, però ens hem trobat que després no va ser exactament igual: no hi han entrat els hotels, no hi han entrat les activitats culturals, ni les esportives. Diumenge, ens vàrem trobar en un moment molt intens, de confusió, i finalment en vàrem fer la nostra interpretació.
Creieu que, per a la fase 2, la informació del govern espanyol millorarà?
—Crec que nosaltres sempre tindrem el mateix problema, però demanem tenir la documentació dos o tres dies abans. A veure si ens fan cas.



07/05/2020. Pere Martí entrevista Alejandra Ferrer: ‘Formentera és el laboratori d’allò que passarà arreu de l’estat’.
Benvolguts,
Presentem la segona part (2) de l’entrevista de Pere Martí a l’Alejandra Ferrer:

Alejandra Ferrer: ‘Formentera és el laboratori d’allò que passarà arreu de l’estat’
La presidenta del Consell Insular de Formentera explica l'estratègia de desconfinament de l'illa un cop superada la pandèmia
 07/05/2020  21:50
Alejandra Ferrer Kirschbaum (Dortmund, 1977) és la presidenta del Consell Insular de Formentera, l’illa que ha aconseguit entrar directament a la fase 1 del desconfinament perquè durant la crisi del coronavirus només hi ha hagut un mort. De pare formenterer i mare alemanya, és la primera dona que presideix el Consell, on va arribar com a candidata de Gent per Formentera. Ferrer ha pilotat amb encert la crisi sanitària, però ara té davant el desafiament de salvar la temporada turística, clau per a l’economia de l’illa, sense que això vulgui dir fer passos enrere en matèria de salut. En aquesta entrevista explica com s’ho ha fet i com ho pensa fer.
Com ha anat l’arrencada de la fase 1 del confinament?
Ha estat una arrencada molt intensa. No vàrem rebre les instruccions del ministeri fins diumenge a les sis de la tarda, sis horetes abans que començàs aquesta fase. La prioritat ha estat fer una campanya informativa a la població sobre l’obertura de comerços, terrasses i la possibilitat de fer reunions amb deu persones com a màxim. Ens toca fer conscienciació i precaució, per fer saber a tothom que no hem sortit de la crisi sanitària. Formentera és un laboratori d’allò que passarà a tot l’estat les pròximes setmanes i ho hem de fer bé. De moment, tot ha anat bé, no hi ha hagut cap incident i amb molt bona predisposició de fer-ho bé per part de la ciutadania, com ho ha fet fins ara. Si Formentera és on és, és gràcies a la seva gent.
Final del formulari
Quina ha estat la clau de l’èxit?
—Abans de l’estat d’alarma decretat pel govern espanyol, ja vàrem començar a posar una sèrie de restriccions, vàrem anul·lar els actes culturals i activitats públiques. També vàrem tancar els centres de dia de jubilats i vàrem insistir molt que s’havia de tancar el port. Primer, vàrem aconseguir de reduir els trajectes entre illes de vuitanta a deu, i finalment hem aconseguit de quedar-mos en tres trajectes, que són els absolutament necessaris per a garantir l’arribada de mercaderies o que nosaltres puguem sortir per alguna emergència sanitària per anar a l’hospital d’Eivissa, perquè som una única àrea de salut.
Aquests tres trajectes diaris fins quan es mantindran?
—En aquesta fase quedarà així. Entenem que som en una fase absolutament interna, necessària per a crear conscienciació i un canvi d’hàbits que haurem de mantenir fins que es trobi la vacuna. El canvi d’hàbits exigeix de mantenir la distància, no treure’s la màscara i rentar-se les mans. L’escalada ha de ser absolutament interna i, de moment, no podem rebre turistes. Hem d’anar a poc a poc per no fer cap passa enrere.
Hi ha gent a Formentera que té pressa perquè torni el turisme.
—És clar. Formentera viu el 100% del turisme. Ara comencem a veure un poc la llum al final del túnel, amb l’inici d’aquest desconfinament, però també és clar que Formentera no sortirà tota sola d’aquesta situació. Necessitem que la resta de províncies vagin desconfinant-se i arribem tots a la fase 3, en què ja serà possible viatjar. Treballem amb una bateria de mesures econòmiques per ajudar els petits empresaris, però també les famílies que fa dos mesos que haurien començat a fer feina i que ara es troben en una situació molt i molt complicada.
Us atreviu a posar data a la reobertura de Formentera pel turisme?
—Treballem convençuts que es podrà fer una part de la temporada turística. Si podem obrir a l’agost i demostrar que som una illa amb garanties, ho farem. La poca gent que pugui venir, que tingui tots els serveis necessaris, encara que sigui poc temps.
Eivissa també hauria d’haver entrat en la fase 1 directament?
Eivissa és la mateixa regió sanitària que Formentera, però com que és un territori més gran, entenc que necessita més temps de preparació. Però segur que dilluns que ve ja hi entraran.
El govern balear ha demanat que el desconfinament el puguin decidir les autonomies.
—Està molt bé que hi hagi un pla de desconfinament amb unes normes generals, però és cert que hi ha d’haver un marge de decisió per a les comunitats autònomes i per als municipis, perquè tots són diferents, amb les seves casuístiques pròpies. Això ho hem vist al començament d’aquesta primera fase. Cal que les comunitats autònomes i els municipis tinguin alguna cosa a dir-hi i a aportar-hi, perquè el govern espanyol dicta un pla de desconfinament que l’acaben aplicant les comunitats autònomes i els municipis. Cada municipi és diferent i això cal tenir-ho en compte.
Dèieu que la informació del govern espanyol va arribar tard.
Va arribar a les sis de la tarda de diumenge, sis hores abans que comencés la fase 1. Nosaltres vàrem començar a treballar primer amb l’ordre ministerial, que havia sortit una setmana abans, però ens hem trobat que després no va ser exactament igual: no hi han entrat els hotels, no hi han entrat les activitats culturals, ni les esportives. Diumenge, ens vàrem trobar en un moment molt intens, de confusió, i finalment en vàrem fer la nostra interpretació.
Creieu que, per a la fase 2, la informació del govern espanyol millorarà?
Crec que nosaltres sempre tindrem el mateix problema, però demanem tenir la documentació dos o tres dies abans. A veure si ens fan cas.





diumenge, 10 de maig del 2020

08/05/2020. Agències. Nou nyap del Gobierno: es queda sense les mascaretes que reparteix la UE per no haver fet la comanda. Brussel·les dóna als Estats membres (menys a Espanya) un total de milió i mig de mascaretes. La Comissió Europea ha anunciat aquest divendres el repartiment d’1,5 milions de màscares per a personal sanitari en 18 països europeus entre els quals no hi ha Espanya perquè no va sol·licitar participar en aquesta iniciativa de compra conjunta de material necessari en la lluita contra el coronavirus, segons han indicat fonts comunitàries. “Estem fent tot el possible per ajudar els Estats membres a proveir equips de protecció als treballadors sanitaris en primera línia. Ells són els herois de l’Europa actual, això és solidaritat europea en acció”, ha expressat la comissària de Salut, Stella Kyriakides, en un comunicat. El milió i mig de màscares es distribuiran entre el personal sanitari d’Àustria, Polònia, Malta, Xipre, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, França, Itàlia, Croàcia, Eslovènia, Grècia, Romania, Bulgària, Eslovàquia i Hongria, i també del Regne Unit encara que no sigui Estat membre. Nou nyap del Gobierno: es queda sense les mascaretes que reparteix la UE per no haver fet la comanda Brussel·les dóna als Estats membres (menys a Espanya) un total de milió i mig de mascaretes.


Benvolguts,

08/05/2020. Hem rebut de l'ACN el seguent comunicat:



Nou nyap del Gobierno: es queda sense les mascaretes que reparteix la UE per no haver fet la comanda

Brussel·les dóna als Estats membres (menys a Espanya) un total de milió i mig de mascaretes

AGÈNCIES 08/05/2020
Una mà en primer pla sostenint un grapat de mascaretes a l'estació d'autobusos de Tarragona, a punt per repartir-les el 14 d'abril del 2020. (Horitzontal)

La Comissió Europea ha anunciat aquest divendres el repartiment d’1,5 milions de màscares per a personal sanitari en 18 països europeus entre els quals no hi ha Espanya perquè no va sol·licitar participar en aquesta iniciativa de compra conjunta de material necessari en la lluita contra el coronavirus, segons han indicat fonts comunitàries.

“Estem fent tot el possible per ajudar els Estats membres a proveir equips de protecció als treballadors sanitaris en primera línia. Ells són els herois de l’Europa actual, això és solidaritat europea en acció”, ha expressat la comissària de Salut, Stella Kyriakides, en un comunicat.
Aquest lliurament s’inscriu en una nova compra de deu milions de mascaretes finançada per l’Executiu comunitari d’acord amb l’Instrument per a la Prestació d’Assistència Urgent, afegeix el comunicat.

El milió i mig de màscares es distribuiran entre el personal sanitari d’Àustria, Polònia, Malta, Xipre, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, França, Itàlia, Croàcia, Eslovènia, Grècia, Romania, Bulgària, Eslovàquia i Hongria, i també del Regne Unit encara que no sigui Estat membre.

Espanya, però “no figura a la llista de països que han assenyalat el seu interès per participar” en aquesta compra conjunta, han explicat fonts comunitàries a Europa Press, que apunten que el país sí va rebre material a través “d’altres mecanismes” comunitaris.

En efecte, la setmana passada Brussel·les va anunciar també l’enviament de màscares protectores FFP2 a Espanya, però també a Itàlia i Croàcia, a través de ‘RescEU’ la reserva europea de material mèdic creada arran de la crisi del coronavirus per donar suport als països més afectats per la pandèmia.

Agències