dissabte, 27 de juny de 2020

25/06/2020. Vicent Partal. Les preguntes correctes sobre el cas de Laura Borràs. En Vicent Partal ens fa una lliçó magistral sobre el sistema judicial a l’Espanya borbofranquista, incloent-hi la persecució dels presos polítics i el “lawfare”, tot manegat per la judicatura. En Partal parteix de les teories de Claude Lévi-Strauss en les bases de “fer les preguntes correctes en cada moment i que “la cosa important a la vida no és encertar les respostes sinó encertar les preguntes...”.

25/06/2020. Vicent Partal. Les preguntes correctes sobre el cas de Laura Borràs. En Vicent Partal ens fa una lliçó magistral sobre el sistema judicial a l’Espanya borbofranquista, incloent-hi la persecució dels presos polítics i el “lawfare”, tot manegat per la judicatura. En Partal parteix de les teories de Claude Lévi-Strauss en les bases de “fer les preguntes correctes en cada moment i que “la cosa important a la vida no és encertar les respostes sinó encertar les preguntes...”.

Benvolguts,


Vegem doncs  la potent reflexió d’en Partal amb el títol: Les preguntes correctes sobre el cas de Laura Borràs:

dimecres, 10 de juny de 2020

09/06/2020. Cesc Batlle. Potència condensada.

"L’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma"

Benvolguts,

Avui en Cesc Batlle ens presenta una bona lliçó sobre energies renovables i l’emmagatzament de l’energia, sistema que a mi m’ha semblat molt instructiva. En Cesc Batlle proposa un sistema d’emmagatgematge d’energia liquant aire a -196 graus i guardant-lo en recipients amb mínimes pèrdues de temperatura.
Ja sabem que des de sempre l’home ha pretès emmagatzemar l’energia. 
Cal partir del començament explicant que:

"l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma"

En l’article d’en Jordi Barbeta i els nostres comentaris s’explica el raonament sobre l’emmagatzament d’energia i al mateix temps s’introdueix el concepte físic de l’entropia, que està íntimament lligat des dels temps dels pensadors grecs amb la seva filosofia i al cap i a la fi també està lligat amb la nostra filosofia...


Des de fa cent anys l’home ha creat i desenvolupat un sistema (de concepte molt elemental)  d’emmagatzemat d’energia: Són les centrals hidroelèctriques (les del Pirineu per exemple) on  l’energia s’emmagatzema en forma d’aigua en un embassament dalt d’una muntanya (l’energia en aquest cas s’anomena energia potencial). L’aprofitament de l’energia potencial té una pega i és que l’energia es necessita en un moment determinat i no en un altre. La solució inventada fa 70 o 80 anys (un cop dominada l’energia nuclear amb la fisió controlada de l’urani) consisteix a tenir en la mateixa xarxa elèctrica energia nuclear potencial (urani) i energia potencial hidroelèctrica de manera que en cada moment s’utilitza la que en aquell moment sigui més aprofitable. Quan hi ha excés d’energia nuclear en una xarxa es pot utilitzar per bombejar aigua ja utilitzada en la central hidroelèctrica i elevar-la cap a l’embassament.

Després d’aquest pròleg passem a la descripció del sistema proposat per en Cesc Batlle:

dimarts, 9 de juny de 2020

07/06/2020. Editorial El Punt Avui. Es reprèn la repressió. La cúpula dels Mos­sos, els mem­bres sobi­ra­nis­tes de la mesa del Par­la­ment, els síndics elec­to­rals, fins a una quin­zena d’alcal­des, dels més de 700 que es van arri­bar a inves­ti­gar, tri­ats de forma que l’escarni sigui encara més clar, una qua­ran­tena d’alts càrrecs de la Gene­ra­li­tat inves­ti­gats pel jut­jat número 13 –el que deu dur el rècord de durada de la cro­ada con­tra l’inde­pen­den­tisme–, ani­ran seient en els pro­pers mesos al banc dels acu­sats per dei­xar clar què els pas­sarà als pro­pers que s’atre­vei­xin a des­a­fiar l’Estat com es va fer, col·lec­ti­va­ment, l’1-O. El major Tra­pero i la cúpula dels Mos­sos a l’Audi­en­cia Naci­o­nal, els exmem­bres de la mesa del Par­la­ment i l’exdi­pu­tada de la CUP al TSJC, els síndics elec­to­rals, la tren­tena de càrrecs pro­ces­sats per haver pro­mo­gut l’1-O, la desena llarga d’alcal­des i exal­cal­des acu­sats de deso­bediència o la decisió del Suprem sobre la inha­bi­li­tació del pre­si­dent Torra tor­na­ran a con­di­ci­o­nar l’agenda política i la història d’aquest país, i res fa pen­sar que això canviï a curt ter­mini.



Benvolguts,

Just mentre sembla que s’està acabant la pandèmia del coronavirus el Gobierno espanyol reinicia traidorament l’atac contra Catalunya per terra, mar i aire. Actualment tenim el President legítim Puigdemont, a l'exili, la Presidenta legítima del Parlament de Catalunya Carme Forcadell, i els Consellers legítims Puig, I també Comin i Ponsetí a l’exil·li, els Consellers legítims Junqueras, Rull, Turull, Dolors Bassa,  Meritxell BorràsRaül RomevaJoaquim Forn a les presons...

Ahir el col·laborador Joan Rueda al PuntAvui ens recordava l’estat de la repressió:

La cúpula dels Mos­sos, els mem­bres sobi­ra­nis­tes de la mesa del Par­la­ment, els síndics elec­to­rals, fins a una quin­zena d’alcal­des, dels més de 700 que es van arri­bar a inves­ti­gar, tri­ats de forma que l’escarni sigui encara més clar, una qua­ran­tena d’alts càrrecs de la Gene­ra­li­tat inves­ti­gats pel jut­jat número 13el que deu dur el rècord de durada de la cro­ada con­tra l’inde­pen­den­tisme, ani­ran seient en els pro­pers mesos al banc dels acu­sats per dei­xar clar què els pas­sarà als pro­pers que s’atre­vei­xin a des­a­fiar l’Estat com es va fer, col·lec­ti­va­ment, l’1-O.


Vegem per tant l’Editorial:

dilluns, 8 de juny de 2020

07/06/2020. Joan Rueda. La repressió que no s’atura. L’Estat ho té clar. L’1-O i el 3-O van ser uns desafiaments que no es poden repetir i usarà tots els seus tentacles, legals o il·legals, per impedir-ho. I què farem nosaltres? El major dels Mos­sos, Josep Lluís Tra­pero, i la cúpula de la poli­cia cata­lana tor­na­ran a seure, demà, al banc dels acu­sats en aquesta causa gene­ral con­tra l’inde­pen­den­tisme que l’Estat espa­nyol va pla­ne­jar com a ven­jança per l’èxit, des del punt de vista orga­nit­za­tiu i de càrrega política, del referèndum de l’1-O. La causa gene­ral ja ha dut els líders del govern, el Par­la­ment i enti­tats sobi­ra­nis­tes a la presó, però avui es reprèn una nova fase després de l’atu­rada obli­gada per la Covid-19. l’apli­cació del 155, que es va aixe­car aquesta set­mana ha fet dos anys, ha apla­nat el camí a una forma de fer. Hau­ria estat pos­si­ble un estat d’alarma en què es bui­des­sin de com­petències els depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat sense un 155 previ? I, sobre­tot, ho hau­ria estat si la res­posta tant a l’empre­so­na­ment dels líders soci­als i polítics com a l’apli­cació del 155 no hagués estat tan tova, fins i tot des del mateix govern català? De ben segur que no. I què farem nosal­tres?


7 juny 2020 2.00 h

FULL DE RUTA

La repressió que no s’atura

Joan Rueda

L’Estat ho té clar. L’1-O i el 3-O van ser uns desafiaments que no es poden repetir i usarà tots els seus tentacles, legals o il·legals, per impedir-ho. I què farem nosaltres?

El major dels Mos­sos, Josep Lluís Tra­pero, i la cúpula de la poli­cia cata­lana tor­na­ran a seure, demà, al banc dels acu­sats en aquesta causa gene­ral con­tra l’inde­pen­den­tisme que l’Estat espa­nyol va pla­ne­jar com a ven­jança per l’èxit, des del punt de vista orga­nit­za­tiu i de càrrega política, del referèndum de l’1-O. La causa gene­ral ja ha dut els líders del govern, el Par­la­ment i enti­tats sobi­ra­nis­tes a la presó, però avui es reprèn una nova fase després de l’atu­rada obli­gada per la Covid-19. La cúpula dels Mos­sos, els mem­bres sobi­ra­nis­tes de la mesa del Par­la­ment, els síndics elec­to­rals, fins a una quin­zena d’alcal­des, dels més de 700 que es van arri­bar a inves­ti­gar, tri­ats de forma que l’escarni sigui encara més clar, una qua­ran­tena d’alts càrrecs de la Gene­ra­li­tat inves­ti­gats pel jut­jat número 13 –el que deu dur el rècord de durada de la cro­ada con­tra l’inde­pen­den­tisme–, ani­ran seient en els pro­pers mesos al banc dels acu­sats per dei­xar clar què els pas­sarà als pro­pers que s’atre­vei­xin a des­a­fiar l’Estat com es va fer, col·lec­ti­va­ment, l’1-O.

En paral·lel, als jut­jats cata­lans hi ha diver­ses cau­ses ober­tes con­tra els inde­pen­den­tis­tes que han gosat pro­tes­tar per l’empre­so­na­ment dels seus líders soci­als i polítics però, sobre­tot, una rea­li­tat: l’apli­cació del 155, que es va aixe­car aquesta set­mana ha fet dos anys, ha apla­nat el camí a una forma de fer. Hau­ria estat pos­si­ble un estat d’alarma en què es bui­des­sin de com­petències els depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat sense un 155 previ? I, sobre­tot, ho hau­ria estat si la res­posta tant a l’empre­so­na­ment dels líders soci­als i polítics com a l’apli­cació del 155 no hagués estat tan tova, fins i tot des del mateix govern català? De ben segur que no. L’Estat ho té clar, l’1-O, i el 3-O encara més, va ser un des­a­fi­a­ment que no es pot repe­tir de cap de les mane­res i, tal com va orde­nar el rei, els seus ten­ta­cles, legals i il·legals, faran el que cal­gui perquè no es torni a repe­tir. I què farem nosal­tres?

Joan Rueda
Joan A. ForèsReflexions