Benvolguts,
Vegem l'article:
CORONAVIRUS
Espanya
en alarma: errors, oblits i negligències en la crisi del coronavirus
Nicolas Tomás
Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 29 de març de 2020
6 minuts
L’estupefacció a l’Estat davant l'avenç imparable
del coronavirus és la nota dominant. Segurament Fernando Simón,
rostre de la lluita espanyola contra el coronavirus, no s’esperava ara fa una
setmana la pregunta de la Cadena COPE: “Com explica que Alemanya, amb 15.000
casos positius, tingui 44 difunts, i Espanya, amb 18.000, superem els 800?”
La
resposta del responsable del Ministeri de Sanitat no podia ser més
eloqüent: “No ho
puc explicar”. El mateix Simón es mostrava convençut el 31 de gener que
Espanya no tindria “més enllà d’algun cas diagnosticat” i que, si hi hagués
transmissió local, seria “molt limitada i molt controlada”.
La
realitat els ha passat per damunt: avui Espanya compleix en estat
d’alarma, que s’amplia per ara dues setmanes més. I la tragèdia va creixent
entre la improvisació dels responsables polítics. Quan va entrar en
vigor, els casos positius eren 7.753 i els morts, 288. Dues
setmanes més tard, els positius s’han multiplicat per nou (72.000)
i els morts s’ha multiplicat per dinou (5.600).
La cadena d'errors, descuits i negligències que han acompanyat
l'evolució de la corba han fet més sagnant el drama. Aquesta mateixa
setmana s'ha superat amb escreix els morts de la Xina, l'origen de la
pandèmia.
El retret més transversal de l’oposició és que, a aquesta
crisi sanitària sense precedents, el govern espanyol hi ha arribat tard
i malament. Però els errors han persistit també després. Finalitza una
setmana negra més per a Espanya, sobrepassada per la pandèmia del
coronavirus. Amb tres rodes de premsa diàries a La Moncloa, el problema no és
de comunicació, sinó polític. Les mirades apunten cap el ministre Salvador
Illa, que ni tan sols tenia experiència en la matèria.
Un confinament improvisat
La sensació a la capital de l’Estat és que tot s’ha fet
des de la improvisació, començant pel mateix decret d’estat d’alarma, que el
govern espanyol es va resistir a aplicar fins que no va quedar altra opció. Que
s’hauria de prorrogar més enllà dels quinze dies preceptius, ja es donava per
fet. No que s’hauria d’anar modificant el decret sobre la marxa, per
endurir-lo. S’han hagut de modificar els sectors autoritzats a obrir els seus
negocis, restringir
més la mobilitat de llarga distància... Per acabar decretant aquest
dissabte el confinament total (que
va deixar sorpresos fins i tot els seus socis). Aturar-ho tot menys
els serveis essencials, com
demanava el president Quim Torra i altres presidents
autonòmics, que van trobar-se amb un cop de porta. I això que, durant dies,
des de La Moncloa s’ha insistit que aquestes ja eren “les
mesures més dràstiques d’Europa i del món”.
Els hospitals, al límit i desprotegits
En part pels anys de
retallades de la sanitat pública i en part per l’avenç imparable de la
pandèmia, la sanitat pública ha arribat a una situació límit, a la vora del col·lapse. Tant és així que,
especialment a Madrid i Catalunya, s’han hagut d’improvisar hospitals
de campanya, com el d'IFEMA a Madrid, i llits
d’Unitats de Cures Intensives, comprant
respiradors a contrarellotge. Abans d’aquesta crisi, Espanya
tenia un total de 4.600 llits d’UCI. Avui ja hi ha 4.165 pacients en UCI
per coronavirus. Els hospitals estan sobrepassats, i els professionals
sanitaris, que no disposen del material necessari, també. Aquest divendres ja
eren 9.444 els sanitaris infectats, gairebé un 15% del total de casos registrats a l’Estat. Els equips de protecció individual (EPI) necessaris
continuen sense arribar.
La tragèdia de les residències
Fins que els militars no hi van posar els peus aquesta
setmana, no es va conèixer la magnitud de la tragèdia: L'exèrcit troba cadàvers convivint amb gent gran en
residències. Inicialment es
parlava d’uns casos comptats però ja es compten per centenars i fins i tot
milers. Només a les residències de
la Comunitat de Madrid han mort aquest mes 1.065 ancians (760
en els mateixos centres i 305 en hospitals). Són el segment de la
població més vulnerable davant del virus. En ells la letalitat es multiplica. I s'han trobat abandonats en residències. Un
cop descoberta la tragèdia, passats uns quants dies de crisi, ara les Forces
Armades corren a entrar a les residències, la gran majoria de les quals són
privades.
640.000 tests defectuosos
Dissabte passat, Pedro Sánchez
presumia des del Palau de La Moncloa d’haver comprat fins a 640.000 tests
ràpids de coronavirus, que arribarien fins al milió. “Es
tracta de tests fiables i homologats” i “amb totes les garanties sanitàries”,
assegurava. Una setmana després, el
Ministeri de Sanitat ha hagut de tornar 640.000 tests a la Xina —58.000 dels
quals ja havien arribat—, que havia comprat a través d’un proveïdor espanyol. El motiu: eren defectuosos.
La seva sensibilitat era tan baixa que no permetia detectar si una persona
estava contagiada. El govern espanyol aclareix que el fabricant xinès, Shenzhen
Bioeasy Biotechnology, ha assumit la devolució i farà arribar tests que
compleixin els requisits. El problema afegit és que l’empresa en qüestió ni tan
sols compta encara amb la llicència oficial de l'Administració Nacional de
Productes Mèdics de la Xina, segons l’ambaixada xinesa a Espanya. Mentrestant, Espanya està
sense els tests ràpids que fa dies que necessita.
Centralització ineficaç
En la resposta a aquesta crisi, els governs autonòmics i
locals sempre han anat per davant del govern central. Es va veure, per exemple,
amb el confinament de la població, que va arribar abans pels governs de Catalunya
i Madrid. No obstant això, i al·legant raons d’”eficiència”, La
Moncloa va decidir exercir el comandament únic amb el decret d’estat
d’alarma i centralitzar competències com les de Sanitat, fins llavors totalment
transferida a les autonomies. Va centralitzar la compra, quan les conselleries
ja tenien els equips tècnics i l'experiència per moure's en aquests
mercats. El resultat ha estat just el contrari de l’esperat:
ineficiència. El millor exemple és el dels tests, però també el de les
mascaretes. Governs autonòmics de tots els colors han patit les conseqüències,
per exemple amb el desproveïment de material sanitari. Fins i tot els dirigents
més centralistes han acabat obrint els ulls i revoltant-se contra la
centralització.
Pla de xoc amb llacunes
La lluita contra el coronavirus té greus conseqüències econòmiques,
especialment en termes de destrucció de llocs de treball. Per això, el govern
espanyol va anunciar a bombo i plateret un pla de xoc econòmic i social de
200.000 milions d’euros per fer-hi front, que va arribar amb retard per les
fortes discrepàncies internes del Consell de Ministres. Però, en el
terreny empresarial i productiu, s’ha oblidat dels més petits: ni ha congelat les quotes dels autònoms, ni ha exonerat les
pimes dels impostos. I
no ha estat fins aquest divendres que ha prohibit els acomiadaments
"aprofitant" el coronavirus. En el terreny social, La
Moncloa també va vendre amb gran entusiasme la moratòria del pagament
d’hipoteques per als sectors més vulnerables i afectats (amb unes condicions
draconianes). Un cop més, s’oblidava de la part més important del pastís: els
llogaters. En aquests moments, al voltant de dos terços dels
desnonaments que es produeixen a Espanya són de persones que viuen de lloguer. L’executiu de
coalició continua “estudiant” alternatives.
Militarització de la crisi
En comptes de ser els sanitaris o els científics, els
uniformats són la cara més visible de la gestió de la crisi a Espanya.
No només la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, sinó també l'Exèrcit
espanyol, que ja s'ha desplegat per totes
les comunitats autònomes. A la sala de premsa de La Moncloa hi ha cada
dia tres uniformats i un sol doctor. Des d'allà, el
cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD), el català Miguel Ángel
Villaroya, ha imposat una retòrica bel·licista, entre
arengues militars i monàrquiques. "En aquesta guerra tots som
soldats", deia el general dirigint-se als 47 milions d'espanyols. Sobre el
terreny, la Unitat Militar d'Emergències (UME), que és el principal cos que
actua, està infrafinançada. La seva assignació és de 31 milions dels 10.200
milions de despesa de Defensa.
Illa, al punt de mira
El màxim responsable de la gestió de la crisi
coronavirus té nom i cognom: Salvador Illa. La
pandèmia ha agafat el ministre català a peu canviat. El secretari
d'organització del PSC, i peça clau de les negociacions de la investidura amb
ERC, va ser situat en aquesta cartera per asseure'l al Consell de Ministres i,
per tant, poder asseure'l a la taula de diàleg bilateral amb la Generalitat. En
estar les competències transferides a totes les comunitats, no esperaven
que tingués gaires maldecaps. Però va arribar el coronavirus, sense ni tan sols
tenir experiència en la matèria. "Intento ser un ministre decent,
però no soc metge, ho saben des del primer dia",
reconeixia Illa aquest dijous a la comissió de Sanitat del Congrés dels
Diputats. Però la crisi sanitària requereix de doctors.
El coronavirus està donant la raó als que deien que
era possible l’elecció telemàtica del president Puigdemont
L’Estat Espanyol i els seus jutges quedaran retratats
davant la justícia europea ara que la pandèmia està demostrant que l’única raó
de prohibir l’elecció telemàtica era la venjança i la imposició.
Facebook1.8KTwitterWhatsAppTelegramCorreu
El
proper 25 de març el “Congreso de los Diputados” validarà a través de votació
telemàtica diversos temes no gens menors com l’ampliació de l’estat d’alerta i,
entre altres, l’anomenat “cupo basc”. A l’hemicicle només
hi seran presents els representants dels diferents grups parlamentaris i una
part de la mesa.
Semblantment,
la setmana vinent el Parlament de Catalunya convoca una sessió en què el MHP
Torra hi compareixerà també telemàticament, ja que està confinat a la Casa dels
Canonges, per informar de la situació del Coronavirus a Catalunya. Ara
mateix, sembla que la mesa del Parlament, amb gran disgust de JxCat, ha decidit
convertir el que seria una sessió de ple en una comissió, un plantejament que
empetiteix la sessió. No
creiem que la decisió es basi en el fet que el president no hi sigui
presencialment, que faria riure! Veurem si la reconsideració que JxCat ha
formulat perquè la sessió sigui un ple efectiu s’aconsegueix.
I
per completar el ventall d’actes transcendents fets telemàticament, avui s’ha
nomenat el republicà Bernat Soler com a nou conseller d’exteriors, en
substitució d’Alfred Bosch. Serà el primer conseller de la història anomenat
telemàticament. Tots aquests actes polítics i jurídics
semblava que eren impossibles fa ben poc i que podien ser matèria de recusació
o invalidesa. Doncs la pandèmia del coronavirus els ha legalitzat i
possiblement ja mai més ningú no en dubti de la fermesa, que serà igual
d’efectiva que els tradicionals actes presencials o posats sobre un paper. Ja
fa anys que particulars i empreses ho van implantant i s’augura que canviaran
molts els hàbits comercials estalviant-se viatges de negocis per prioritzar les
reunions telemàtiques. Doncs això passarà a la política i ja s’estan fent
consells de ministres, reunions de governs, trobades de presidents autonòmics,
cadascú des de casa seva. No només és possible la democràcia telemàtica, sinó
que serà evident en els mesos i anys que venen.
Ara es veu com n’eren d’absurdes unes
excuses que solament volien entorpir i evitar implantar la democràcia sortida
legítimament de les urnes.
La pandèmia de coronavirus demostra que és possible una
elecció democràtica del president o presidenta de Catalunya telemàticament,
Puigdemont o Rovira poden ser-ho, si encapçalen les reves respectives llistes
electorals. Una rivalitat d’alta volada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada