07/06/2020. Joan Rueda. La repressió que no s’atura. L’Estat ho té clar. L’1-O i el 3-O van ser uns desafiaments que no es poden repetir i usarà tots els seus tentacles, legals o il·legals, per impedir-ho. I què farem nosaltres? El major dels Mos­sos, Josep Lluís Tra­pero, i la cúpula de la poli­cia cata­lana tor­na­ran a seure, demà, al banc dels acu­sats en aquesta causa gene­ral con­tra l’inde­pen­den­tisme que l’Estat espa­nyol va pla­ne­jar com a ven­jança per l’èxit, des del punt de vista orga­nit­za­tiu i de càrrega política, del referèndum de l’1-O. La causa gene­ral ja ha dut els líders del govern, el Par­la­ment i enti­tats sobi­ra­nis­tes a la presó, però avui es reprèn una nova fase després de l’atu­rada obli­gada per la Covid-19. l’apli­cació del 155, que es va aixe­car aquesta set­mana ha fet dos anys, ha apla­nat el camí a una forma de fer. Hau­ria estat pos­si­ble un estat d’alarma en què es bui­des­sin de com­petències els depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat sense un 155 previ? I, sobre­tot, ho hau­ria estat si la res­posta tant a l’empre­so­na­ment dels líders soci­als i polítics com a l’apli­cació del 155 no hagués estat tan tova, fins i tot des del mateix govern català? De ben segur que no. I què farem nosal­tres?

7 juny 2020 2.00 h

FULL DE RUTA

La repressió que no s’atura

Joan Rueda

L’Estat ho té clar. L’1-O i el 3-O van ser uns desafiaments que no es poden repetir i usarà tots els seus tentacles, legals o il·legals, per impedir-ho. I què farem nosaltres?

El major dels Mos­sos, Josep Lluís Tra­pero, i la cúpula de la poli­cia cata­lana tor­na­ran a seure, demà, al banc dels acu­sats en aquesta causa gene­ral con­tra l’inde­pen­den­tisme que l’Estat espa­nyol va pla­ne­jar com a ven­jança per l’èxit, des del punt de vista orga­nit­za­tiu i de càrrega política, del referèndum de l’1-O. La causa gene­ral ja ha dut els líders del govern, el Par­la­ment i enti­tats sobi­ra­nis­tes a la presó, però avui es reprèn una nova fase després de l’atu­rada obli­gada per la Covid-19. La cúpula dels Mos­sos, els mem­bres sobi­ra­nis­tes de la mesa del Par­la­ment, els síndics elec­to­rals, fins a una quin­zena d’alcal­des, dels més de 700 que es van arri­bar a inves­ti­gar, tri­ats de forma que l’escarni sigui encara més clar, una qua­ran­tena d’alts càrrecs de la Gene­ra­li­tat inves­ti­gats pel jut­jat número 13 –el que deu dur el rècord de durada de la cro­ada con­tra l’inde­pen­den­tisme–, ani­ran seient en els pro­pers mesos al banc dels acu­sats per dei­xar clar què els pas­sarà als pro­pers que s’atre­vei­xin a des­a­fiar l’Estat com es va fer, col·lec­ti­va­ment, l’1-O.

En paral·lel, als jut­jats cata­lans hi ha diver­ses cau­ses ober­tes con­tra els inde­pen­den­tis­tes que han gosat pro­tes­tar per l’empre­so­na­ment dels seus líders soci­als i polítics però, sobre­tot, una rea­li­tat: l’apli­cació del 155, que es va aixe­car aquesta set­mana ha fet dos anys, ha apla­nat el camí a una forma de fer. Hau­ria estat pos­si­ble un estat d’alarma en què es bui­des­sin de com­petències els depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat sense un 155 previ? I, sobre­tot, ho hau­ria estat si la res­posta tant a l’empre­so­na­ment dels líders soci­als i polítics com a l’apli­cació del 155 no hagués estat tan tova, fins i tot des del mateix govern català? De ben segur que no. L’Estat ho té clar, l’1-O, i el 3-O encara més, va ser un des­a­fi­a­ment que no es pot repe­tir de cap de les mane­res i, tal com va orde­nar el rei, els seus ten­ta­cles, legals i il·legals, faran el que cal­gui perquè no es torni a repe­tir. I què farem nosal­tres?

Joan Rueda

Joan A. ForèsReflexions