15/06/2020. Josep Casulleras Nualart. Avions espanyols a
Estrasburg per a una detenció exprés de Puigdemont i Comín.
Benvolguts,
Avions
espanyols a Estrasburg per a una detenció exprés de Puigdemont i Comín
Gonzalo Boye explica a 'Así están las cosas' (Roca
Editorial) l'intent del govern espanyol de detenir el president i el conseller
ara fa un any
Fou un dels dies més difícils per a Gonzalo Boye com
a advocat del president Carles Puigdemont i de Toni
Comín. Aviat farà un any d’aquell 2 de juliol en què el president i el
conseller a l’exili van quedar a la porta d’Estrasburg, el dia que
començava el ple de la nova legislatura al Parlament Europeu. Les autoritats espanyoles, en connivència amb els
responsables sortints de l’eurocambra, els havien apartat de la seva condició
d’eurodiputats, i la justícia europea, tot i que havia acceptat d’estudiar la
denúncia presentada, no va concedir les mesures
cautelars d’última hora perquè poguessin seure als seus escons. I Puigdemont i Comín aquell dia eren a
punt de travessar la frontera entre l’estat alemany, des d’on havien
arribat procedents de Waterloo, i l’estat francès, per saludar, si més no, els
milers de catalans que s’hi concentraven. No ho van acabar fent, perquè Boye
els va dir que de cap manera, que no ho fessin. Tenien informació i certesa
que el govern espanyol, en col·laboració amb les autoritats franceses, els
detindria i els portaria immediatament a Madrid. Ara Boye n’explica els
detalls al llibre Así están las cosas (Roca Editorial) que arriba dijous
a les llibreries i del qual VilaWeb us avança aquests detalls.
El dia abans del ple, l’equip de la defensa de Puigdemont
i Comín va sentir a parlar del Conveni de Màlaga, signat entre Espanya
i França el 2002 i pensat per a una extradició ràpida de persones amb
passaport espanyol o francès que fossin sospitoses de pertànyer a ETA.
En aquell moment es va signar amb aquest propòsit, tot i que no s’havia arribat
a fer servir mai. Però el conveni continua
vigent, i era la carta amagada que tenien les autoritats espanyoles per a
aconseguir de dur detinguts Puigdemont i Comín i posar-lo en mans de la
justícia espanyola; per més que el conveni fos d’una legalitat com a mínim
dubtosa en termes de dret europeu.
Boye explica al llibre que, tanmateix, van continuar el
viatge que tenien pensat de fer, com a mínim, fins a Kehl, la darrera
ciutat alemanya abans d’entrar a l’estat francès, a tocar d’Estrasburg. Durant el viatge van saber que el Tribunal General de la
Unió Europea no acceptava les mesures cautelars perquè tots dos eurodiputats
poguessin entrar a l’eurocambra, i això encara va afegir més inquietud sobre la
possible detenció si entraven en jurisdicció francesa.
I així relata Boye què va passar quan van arribar a
l’hotel de Kehl on s’havien d’allotjar: ‘Al cap de pocs minuts d’haver
arribat a l’hotel ens van donar més informació sobre allò que preparaven per a
detenir-los. Una dada que em va cridar l’atenció fou que ens asseguraven que no
hi hauria temps de recórrer a cap tribunal perquè en quaranta minuts ja serien
a Espanya. Quedava clar: tenien previst fer-ho en
avió.’
‘Vaig trucar a una amiga que encara era al cantó francès
i li vaig demanar com vaig poder que anés a l’aeroport d’Estrasburg, que és
força petit, i que comprovés si hi havia avions privats, o fins i tot algun
avió oficial espanyol. Al cap de gairebé una hora em va enviar fotografies de
tres avions i, tan bon punt vam comprovar-ne les matrícules, ens va quedar clar
que el pla era aquell.’ Continua l’advocat: ‘De part francesa se’ns insistia
que no era una bona idea de travessar la frontera, que no ens podien garantir
res i que, si ho fèiem i eren detinguts, no tindríem cap possibilitat
d’impedir-ne el lliurament.’
Boye relata com l’endemà, el dia 2 de juliol, va veure
molt d’hora a l’hotel uns individus sospitosos, com els continuaven arribant
informacions sobre una gran presència d’agents espanyols en territori francès,
i la discussió que va tenir amb Puigdemont i amb Comín sobre la possibilitat de
passar la frontera. El president i el conseller
insistien a fer-ho, però Boye va acabar imposant amb vehemència el seu criteri. Els dos eurodiputats electes es van adreçar en vídeo
als milers de manifestants que hi havia a la porta del Parlament Europeu,
i Boye, el vice-president del parlament i advocat Josep Costa i la responsable
de comunicació del president, Míriam Santamaría, van ser els encarregats d’anar
físicament a la concentració. ‘Ens vam anar trobant
molts cotxes camuflats situats a no pas més de deu metres els uns dels altres;
metre a metre ens anava quedant més clar que la decisió que havíem pres era la
correcta.’
I encara hi va haver un fet que els ho va fer veure més
clar i que Boye explica al llibre. Puigdemont i Comín es van desplaçar per anar
a l’edifici més alt de Kehl, des d’on podien veure la manifestació
d’Estrasburg i on van enregistrar el vídeo amb què es van adreçar als concentrats.
‘Quan hi arribàvem, (…) un cotxe amb quatre ocupants va frenar en sec davant
del president Puigdemont i d’en Toni i en van baixar dos individus amb unes
intencions clares d’agafar-los. La reacció fou ràpida i van aconseguir
ficar-los dins del portal de l’edifici i evitar d’aquesta manera una actuació
que sens dubte no era mesurada per part dels seus autors, perquè ja eren en
territori alemany (…).
Vam aconseguir fer
fotografies del cotxe en el moment que els seus ocupants van desistir i van
emprendre la fugida.’
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada