dimarts, 30 de novembre de 2010

30/11/10. Esborrant la traça catalana

Benvolguts,

En el número 2021 del Presència del 19 al 25 de novembre hi apareix un article d’en Pere Forès, constructor de velers, navegant d’altura i actualment constructor de submarins científics.

L’article, de nom  “Esborrant la traça catalana” explica una bretolada comesa per espanyols, se suposa que navegants sense ètica ni codi deontològic, propi de cafres imperialistes. El lloc on es va cometre l’atemptat és al port de la vila d’Horta de l’illa de Faial a les Açores. Aquest port és el gairebé obligat lloc de descans dels navegants que han travessat l’Atlàntic de ponent a Llevant des del Carib o de La Florida. El port d’Horta guarda les efímeres expressions d’art popular plasmades pels navegants, normalment de velers, que hi deixen estampada la seva pintura en un mural, com a expressió dels seus sentiments per haver travessat l’Atlàntic sans i estalvis després de recórrer 4000 quilòmetres i faltant-los encara 2000 quilòmetres per arribar a les costes continentals d’Europa. Tot el port, parets, murs, terres, està ple de murals.
En Pere Forès i la seva companya, la Carme Parareda, tornant del Carib el 2004 en el vaixell Solstici-Solstici varen deixar-hi també un mural de record del viatge.

Aquest mural fou empastifat i mutilat per vàndals espanyols que el varen deixar com es mostra a la foto.

La bretolada és l’anècdota. L’article, però, explica com la potència colonial espanyola ha actuat des del segle XV esborrant sistemàticament la traça catalana del mon, cremant edicions senceres de llibres escrits en català i deixant només la versió castellana (El Tirant lo Blanc), o traduïts al català (La Biblia), edició cremada completament, no en queda cap exemplar, o reeditant els llibres de la navegació cap Amèrica esborrant els estendards catalans de les naus. En aquest darrer cas no podien canviar l’estendard ja que la bandera espanyola és molt posterior a les edicions originals i les posteriors modificades.

Les explicacions donades a l’article estan contrastades amb els treballs historiogràfics del Centre Català d’Història (CCH) que podeu consultar a l’adreça de més avall.
Facsimil de l’article:

Centre Català d’Història:

Joan A. Forès
Reflexions

30/11/10. ERC. Comentaris dels propis actors i dels diaris amics

Benvolguts,

He espigolat opinions dels diaris creïbles, i opinions dels propis regidors i batlles d’ERC. Crec, de tota manera, que des de dins del partit s’eludeixen els problemes i es tiren pilotes fora. En continuarem parlant!

En l’Avui del dimarts en Villatoro (amb simpaties convergents) explica que:
“Per Esquerra, l’opció estratègica pel tripartit - especialment pel segon - ha estat letal. El pacte, però sobretot el discurs sobre el pacte. No l’ha entès ningú, especialment el seu electorat. Aquesta opció estratègica no la va prendre Puigcercós en solitari, al seu moment. Però quan ha arribat la factura – cruel - hauria estat bé de reconèixer d’on ve el problema. No cal dimitir però sí reconèixer els propis errors. Perquè sinó els altres te’ls fan pagar.”

En el mateix diari En Vicent Sanchis diu a Segona Castanya:
Perdre 11 diputats i la meitat dels vots és una derrota sense pal·liatius. Aspra i agra. N'hi ha per prendre'n nota, però Esquerra ha demostrat amb escreix que és incapaç de rectificar. Per entendre la corrosió de la fins ara única referència de l'independentisme polític només cal fer dues ullades. La primera, al càrrec de secretari general: Heribert Barrera, Joan Hortalà, Àngel Colom, Josep-Lluís Carod-Rovira... On són i com són? La segona, als resultats del darrer congrés. S'hi van presentar quatre opcions: Puigcercós, Carod, Joan Carretero i Uriel Bertran. On són els perdedors? Què ha passat amb els crítics? Hi ha l'error, hi ha la corrosió i hi ha la possibilitat de rectificar. Això ho entén algú dins el partit més desconfiat dels Països Catalans?

Emili Bella en el mateix diari a El més petit de tots, explica que si més no en alguna cosa ERC és transversal: En el retrocés:
“El retrocés (d’ERC) és transversal arreu del país, tant per circumscripcions com per comarques i per municipis. Esquerra només ha guanyat a cinc localitats: Sant Jaume de Frontanyà, Blancafort, Rasquera, Arsèguel i Fulleda. A Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de Catalunya, és on la candidatura republicana ha rebut més suport, del 50%, tot i retrocedir de 9 a 6 vots. En nombre de paperetes, òbviament lidera el rànquing la capital del país, Barcelona, amb 46.000 vots, seguida de les capitals del Vallès Occidental: Sabadell i Terrassa (amb prop de 5.000 vots cada una).

En opinió de Josep Pallàs regidor de Valls:
L’electorat jove que ha votat Solidaritat demanava accions contundents. Hem cregut massa en l’independentisme gradual i a més les crítiques més ferotges ens han vingut de l’espai mediàtic més independentista (?). El desastre global de la imatge del tripartit ens ha fet mal...

Antoni Soler, Alcalde de Subirats diu:
Les divisions han estat fatals i l’única via que té el partit per sortir d’aquesta situació és posar els cinc sentits per rectificar els errors. La gent valenta ha de prendre decisions valentes...



Joan A. Forès
Reflexions

30/11/10. El 2014 el TC lamina el Concert Econòmic

Benvolguts,

A l’Avui del dilluns en Pep Riera explica un conte, una ucronia o sigui una “Concepció imaginària de fets esdevinguts en un temps ideal”. Concretant, explica el que podria succeir d’aquí a 4 anys els dies abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. El títol del conte és “Fins aquí hem arribat”.

·         Parla de la macromanifestació de 2 milions de persones del 13 de juliol en protesta per la sentència del TC que laminava l’acord fet entre CiU i el PP pel Concert Econòmic...
·         En Rajoy havia hagut de posar-se d’acord amb CiU per la governabilitat d’Espanya a canvi del Concert Econòmic. El PSOE se’ls va tirar a sobre a causa de la “deriva independentista del PP” i el TC amb molt de gust hi va intervenir...
·         A Catalunya la política del PSOE li ha costat cara al PSC, que segons les enquestes sembla que quedaran com a tercera força política darrere de CiU i del PP...
·         Fins ara CiU s’ha recolzat alternativament en el PP, en ERC i en la SI d’en Laporta, però ara ho té més pelut...
·         A ERC en Carod, que ja havia desbancat Puigcercós, continua sense aglutinar el vot independentista...
·         Fins aquí hem arribat va clamar el poble en la mani del 13 de juliol...

I aquesta és la ucronia. Si en voleu saber més accediu a:

Ja veieu que sempre estarem igual, segons el contista!

Joan A. Forès
Reflexions

dilluns, 29 de novembre de 2010

29/11/10. Divergències al PSC(PSC-PSOE). Es trencarà l'equilibri PSC-PSOE?

Benvolguts,

És sabut que hi ha dues famílies al PSC, que provenen de formacions diferents, el Reagrupament Socialista d’en Pallach i la Federación Catalana del PSOE del Triginer i companyia. A més les dues formacions provenien de col·lectius diferents: La Federación Catalana del PSOE es va desenvolupar al barris d’al·luvió amb personal gairebé íntegrament provinent de la immigració dels anys 40-50 i el Reagrupament Socialista provenia del Moviment Socialista d’abans de la guerra a través del  Moviment Socialista de Catalunya (fundat el 1945), d’en Josep Pallach i en Serra i Moret.

Si ens pensem que el PSC és unitari ens equivoquem i si creiem que la part més important és la catalanista, també ens equivoquem.

En el conjunt catalanista hi trobem els dos Maragalls, Castells, Tura, Clos, Serra, Obiols, Nadal, Majó... i en el conjunt espanyolista hi trobem Montilla, Corbacho, Chacón, Iceta...

Un article de la redacció de La Voz de Barcelona de www.casadellibro.com del 18 de novembre, parlant de Triginer es planteja:

“¿Por qué ha renunciado el PSC a llevar la marca PSOE? ¿Qué hace que el PSC arrase en generales y ‘desaparezca’ en autonómicas?
Triginer, en este asunto, también lo tiene claro: “Hay que hablar de los problemas de la gente” y no ir con la ideología (o el nacionalismo) puerta a puerta y como acción de gobierno, remarcó.”

“Cuadro comparativo de los votos del PSC en elecciones autonómicas y en elecciones generales, desde la restauración democrática.”

La taula és eloqüent per sí mateixa i corrobora la teoria de Triginer que sembla que vingui a dir que la unió, i pretesa homogeneïtzació de la Federación Catalana del PSOE i el PSC d’en Pallach i el d’en Raventós, que ell va contribuir a crear, no s’havia d’haver fet mai!

Com es pot veure, Triginer, de 67 anys, continua sent un furibund espanyolista i antinacionalista català (que no antinacionalista espanyol) i segons demostren les estadístiques del quadre al PSC(PSC-PSOE) hi ha dues ànimes enfrontades o que pertanyen a conjunts disjunts. La provinent del PSC i la provinent del PSOE.

Es trencarà aquest equilibri, després de la desfeta del diumenge?

En el diari ARA d’avui en dóna pistes. L’article “Montilla controlarà el seu propi relleu” té aquest paràgraf molt significatiu:

“La purga que desitgen uns no és la mateixa que somien altres. Tot dependrà de la tesi que defensi l’executiva del PSC per justificar els resultats. Si la conclusió és que la patacada ha estat per culpa d’anar de la ma d’ERC al tripartit, el sector espanyolista serà qui continui comandant la nau. Si, per contra, la tesi és que la derrota ha estat provocada perquè el PSC no ha estat capaç de plantar cara al PSOE, serà l’ala catalanista qui agafarà el timó.

En sentirem a parlar!


Joan A. Forès
Reflexions
http://reflexionsjafores.blogspot.com/

29/11/10. Enquestes vs resultats reals. Noms partits emergents

Benvolgus,
Un apunt estadístic. La fiabilitat de les enquestes.
Aquests darrers dies que no estava permès de divulgar enquestes per diaris i televisions, El Periòdicu va proposar de veure-les a través del seu web de El Periòdic d’Andorra. En una primera anàlisi NO LA VAN ENCERTAR GAIRE:



CiU
PSC
ERC
PPC
ICV
C’s
SI
Rcat
Sondeig La Vanguardia
63-65
31-32
10-12
14
9-10
4
0-1
0
Real
62
28
10
18
10
3
4
0



D’altra part, conegut el menyspreu d’El Periòdicu per les formacions extraparlamentàries,en l’edició d’avui es cobreixen de glòria amb el NOMS del partits emergents!
Catalunya

RESULTATS PER PROVINCIES
Escrutat: 100,00% Participació:59,95%



Partits
Escons
Vots
%
CiU
62
1,198,010
38,47 %
PSC
28
570,361
18,32 %
 PPC
18
384,019
12,33 %
ICV-EUiA
10
229,985
7,39 %
ESQUERRA
10
218,046
7,00 %
SI
4
102,197
3,28 %
C's
3
105,827
3,40 %
Eb-CenB
0
18,628
0,60 %
UPyD
0
5,293
0,17 %
PxC
0
75,321
2,42 %
Rcat
0
39,922
1,28 %
SiC (Solidaritat Independència per Catalunya)
RCat
(Reagrupament per Catalunya)
PxC
(Plataforma per Catalunya)


A partir de PXC (Plataforma per Catalunya), el partit xenòfob de l’Anglada, tergiversen el nom de les altres formacions amb l’estigma del per Catalunya:
A Solidaritat Catalana per la independència (SCI, abreujat SI) l’anomenen Solidaritat Independència per Catalunya (SiC)
A Reagrupament (RCat) l’anomenen Reagrupament per Catalunya

I embolica “que hase fuerte”!


Joan A. Forès
Reflexions

29/11/10. Hem entrat al Parlament. Anàlisi i agraïments

Benvolguts,

Ja hem votat!

Vull agrair a tothom que ha rebut els meus correus i a més a més els ha llegit, que hi hagin dedicat un temps i que els hagi ajudat a decidir quin és el partit que calia votar. Sempre el partit que tingui les idees més clares sobre la independència de Catalunya, que és en aquest moment el meu únic neguit!

I bé, per a mi, com no us he amagat al llarg d’aquests 4 mesos de bombardejos a la vostra intimitat, el partit que més confiança em donava i em dóna és Solidaritat. I Solidaritat no ha tret 68 escons, però ha entrat al Parlament! Esperem que actuïn seguint els seus plantejaments prèviament explicats i consensuats amb la militància i que en aquesta legislatura es produeixin canvis d’importància, tenint en compte que Catalunya ha escollit majoritàriament l’autonomia, la dependència, la submissió i l’aixopluc del TC!

En molts dels meus correus anteriors he aconsellat que es produís la unió entre Reagrupament i Solidaritat. Davant de la negativa dels responsables (?) dels dos partits, he intentat explicar que una bona manera d’ajudar l’independentisme era que el partit que objectivament era més feble, aconsellés els seus votants de votar el més fort. Com que aquesta altra estratègia tampoc no ha funcionat, vaig recomanar finalment que cadascú a títol individual i desempallegant-se del possible síndrome d’Estocolm, del possible auto-assetjament i auto-flagel·lació sectaris, votés lliurement al partit que ja es veia que objectivament era el més fort!

Quanta gent a tot Catalunya ha fet aquest raonament? No ho sé. Crec que n’hi ha hagut,  però no han sigut prous! Segurament que alguns militants o simpatitzants de Reagrupament, igual que molts de CiU i d’ERC, han votat Solidaritat i els ho agraeixo des d’aquí. Però no han sigut prous.  Els resultats han sigut els següents:



Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Total

Solidaritat
72.090
13.845
5.716
10.546
102.197
72%
Reagrupament
23.299
9.560
4.190
2.873
39.922
28%
Total
95.389
23.405
9.906
13.419
142.119
100%


Dels vots independentistes per partits no parlamentaris, gairebé ¾ parts han anat a Solidaritat i ¼ part a Reagrupament. Això era previsible i només la tossuderia sectària del Dr. Carretero ens ha dut a aquesta situació. Si haguessin sumat vots en una única candidatura els resultats haurien sigut molt més positius. Espero que algú, usant la Llei d’Hondt comprovi què hauria passat.

Pel fet d’haver entrat al Parlament ara Solidaritat no estarà sotmesa a l’arbitrarietat de la Llei Electoral i per tant tindrà el mateix tracte televisiu que els altres partits parlamentaris. I quan hi torni ha haver eleccions d’aquí a 4 anys, Solidaritat gaudirà d’aquest privilegi i Reagrupament no!

Per tant i pel bé de l’independentisme a Catalunya espero que el Dr. Carretero dissolgui Reagrupament i aconselli als seus fidels que col·laborin amb Solidaritat.


Joan A. Forès
Reflexions