Benvolguts,
A l’Avui d’avui hi ha un magnífic article de Vicenç Villatoro intentant explicar el rebuig actual dels seus socis fins ara al Tripartit. Us el reprodueixo íntegre. No calen comentaris, només reflexió:
“Maniobra
La matisada renúncia a reeditar el tripartit, per part del PSC i Esquerra és una maniobra de campanya electoral, però és també un fet polític transcendent. Creuen que els convé dir-ho, davant dels seus electorats. I el que ho converteix en transcendent és endevinar per què creuen que els convé dir-ho. El tripartit era –i continua sent– la fórmula per accedir al poder. Però volia ser també un intent de redibuixar el mapa polític català. I en això ha fracassat.
Socialistes
Per al PSC, el tripartit pretenia –ho ha explicat Josep Ramoneda– substituir l'eix nacional o identitari del debat polític català per l'eix dreta-esquerra. Les esquerres governen juntes contra les dretes. Renunciar al tripartit i fer una campanya electoral centrada a frenar el sobiranisme –en competència amb el PP– és tornar a identificar el PSC sobretot en el debat identitari –amb gran satisfacció del PSOE– i constatar que, quan hi ha projectes nacionals contradictoris, ser d'esquerres no uneix prou.
Esquerra
Per als teòrics d'Esquerra, el tripartit era la fórmula per atreure al PSC a posicions nacionals, autònomes del PSOE. En algun moment de la legislatura podia semblar que havien tingut un moderat èxit. Amb un PSC retornat a l'eix identitari, com a fre més eficaç de l'independentisme, l'estratègia es pot donar per fracassada. El tripartit serveix per manar junts. Però no per canviar el mapa. I els electors se n'adonen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada