Benvolguts,
Jordi Pericot a l’Avui del dissabte fa una Anàlisi molt fina de l’estat d’ànim de molts ciutadans davant de les eleccions. La seva tesi és que si els partits no donen el que els ciutadans esperen, són els propis ciutadans que s’organitzen. I ho fa d’una manera molt elegant.
El planteig:
"Que els partits polítics, en plena campanya, busquin els vots dels ciutadans no és res de l'altre món... Més ben dit, és previsible. El que és rar i atípic en aquesta campanya és que siguin els votants els qui vagin a la recerca d'un partit."
La síntesi:
“Molts tenim la impressió que els partits, en lloc d'oferir-nos alternatives viables i convincents, es limiten a pregonar sonades proclames retòriques, oportunistes i buides. El debat seriós i raonat queda reduït a un simple i lamentable creuament d'acusacions desqualificadores... Mentre, el grau d'insatisfacció i desafecció no para de créixer.
Ho entendran els partits? Canviaran d'estratègia i s'acostaran més a la realitat social? De moment, no sembla probable... Aleshores, cal tornar a recordar els sis personatges de Pirandello que, cansats de romandre en l'oblit, decideixen ocupar l'escenari i, amb la gran sorpresa de tots, comencen a actuar pel seu compte i canvien radicalment l'escena. Però...., això només passa en el teatre!, direu. Sí, precisament!”
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada