Benvolguts,
Article del professor Ferran Sáez Mateu a l’Avui.
No té pèrdua. Tot és aprofitable.
Uns tasts:
“Ara fa tot just quatre anys, es van esgrimir tres tipus d'arguments per justificar la repetició d'un tripartit que ni tan sols havia pogut acabar la legislatura”
“Comencem pel primer grup: les apel·lacions a l'harmonia que regnaria entre un govern socialista a Madrid i un govern socialista a Barcelona. Facin memòria o, més fàcil encara, furguin per l'hemeroteca determinats articles d'opinió. Aquesta conjunció –deien llavors alguns– permetrà desplegar l'Estatut sense entrebancs i, en conseqüència, enfortir la idea d'una Espanya veritablement federal i plurinacional. El resultat és ben a la vista. L'Estatut ha acabat com ha acabat, i el federalisme no sembla gaudir d'una salut pletòrica, precisament. Pel que fa als progressos de la idea de plurinacionalitat d'Espanya, val més no parlar-ne: ara és com una broma de mal gust.”
“I arribem al tercer i més important dels arguments: un pacte CiU-ERC “hauria partit el país en dues meitats”. Entorn d'aquest assumpte va arribar a sorgir fins i tot una petita escolàstica encarregada d'actualitzar, polir i blindar la idea. Han passat quatre anys, només quatre, i ara sembla que tot allò només era una frase feta. De fet, aquella frase feta ha canviat radicalment de to: ara es pronuncia en forma d'amenaça. Molt discretament, sí, però en forma d'amenaça. La cosa sona si fa no fa així: “Fins ara hem tingut l'oportunitat de partir el país en dos i no ho hem fet, però això no significa que aquesta possibilitat ja no existeixi”. Aquesta idea difusa però alhora contundent està esquitllada en la majoria de declaracions de dirigents del PSC. En alguns casos resulta poc audible i en altres és ben bé estrident, però el seu rerefons és exactament el mateix.”
Llegiu-lo del tot!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada