Benvolguts,
Des de començaments de juliol us estic martiritzant amb els meus correus polítics a un ritme de 8 o 10 reflexions per setmana. En aquell moment em vaig proposar transmetre les meves opinions sobre la realitat política quotidiana als meus amics. I ho he estat fent durant 5 mesos... i continua.
Vista la quantitat d’informació enviada i dels enllaços que he anat afegint amb diaris digitals sobre noticies concretes, he pensat que valia la pena de reunir tots els missatges en un Bloc. És per això que he creat el Bloc:
Aquí hi teniu gairebé totes les Reflexions fins ara, unes 160, ordenades cronològicament i fàcils d’explorar. I continua...
El començament de la meva trajectòria de reflexionador ha coincidit amb l’increment de l’independentisme sociològic a Catalunya. Crec que ara la percepció de la possibilitat de la independència ha arrelat a la societat. Se’n parla. Es va fer la gran manifestació independentista del 10J. Estan apareixent partits polítics netament independentistes (que per desgràcia no es posen d’acord) que forçaran els ciutadans a pensar més en l’eix dependència-independència que en l’eix que fins ara havia dominat de dreta-esquerra. Amb aquesta nova perspectiva també s’està veient que els partits tradicionals que anaven utilitzant les mentides o els subterfugis per enredar el personal ara s’han hagut de treure la careta: El PSC(PSC-PSOE-PSOE-PSOE-PSOE) proclama que no és independentista, en Duran proclama que no és independentista, en Mas fa la viu-viu i en Pujol diu que no veu altra sortida que la independència. El que no diuen és quan? Ara, el 2014 o per les kalendas graecas? Però ja és un gran pas endavant.
I jo, conseqüent amb els meus ideals, estic donant suport, com ja podeu haver observat, a Solidaritat Catalana per la Independència, ja que he col·laborat amb els promotors, concretament amb l’Uriel Bertran en el corrent Esquerra Independentista que ell liderava dintre d’ERC i en l’assumpte de les Consultes Populars, i en conec la honestedat.
A través dels missatges del Bloc es poden seguir les meves dèries i neguits polítics en aquest temps. En aquesta trajectòria s’han esdevingut un munt de fets que estan ressenyats a mida que passaven, sobretot en veure que la unió de totes les forces independentistes no ha arribat, de moment, a bon fi. Tinc tota l’esperança que un cop dins del Parlament de Catalunya totes aquestes forces que no s’han volgut unir abans actuïn conjuntament després.
I us he de dir que tots aquests neguits, desenganys, mancances i arbitrarietats, que he anat descobrint dels partits polítics establerts, aposentats, encadirats i dels que encara són extraparlamentaris, així com de les mentides i mitges veritats de les ràdios i televisions i dels diaris que de grat o per força fan el joc als partits encadirats em forcen a dir parafrasejant Joan Tardà:
Que algú ho havia de dir!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada