Benvolguts,
Us torno a recomanar l’article periòdic de Joan Ramon Resina a l’Avui.
Algun dels conceptes:
· “Catalunya entrà en el postfranquisme avantatjosament per la seva legitimació democràtica davant un estat feixista. L'estratègia intel·ligent hauria estat radicalitzar les demandes, sabent que de la seva satisfacció en depenia la viabilitat espanyola. A Espanya, en canvi, li convenia un llarg compàs d'espera per refer la seva imatge i revaloritzar el seu nacionalisme. Comptava amb factors favorables, com el creixement demogràfic català negatiu i la consistència d'una immigració espanyola aferrada a la seva identitat, a part de l'efecte sobre la moral catalana d'una legalitat sistemàticament girada en contra. El temps ha acabat donant la raó als espanyolitzadors. Actualment Catalunya és objectivament més feble que fa trenta-cinc anys, però a canvi té una consciència més clara de la seva situació. I si d'una banda ja no està en condicions d'imposar la seva legitimitat històrica, d'altra banda les guerres sovint les decideixen els imponderables. I no hi ha element més imponderable i immesurable que la voluntat. Al capdavall, una guerra defensiva, a la qual està abocada Catalunya, és molt diferent d'una guerra ofensiva, com la que mena l'Estat espanyol.
· “El futur de Catalunya és exclusivament una qüestió de voluntat; de voluntat i d'intel·ligència”
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada