Benvolguts,
A l’apartat d’Opinió del Periòdicu d’avui hi he trobat un article filosòfic d’obligada lectura. És de l’escriptor Alfredo Conde, amb el títol:
“La moralitat a l'Espanya actual. Quan tot s'hi val, res no val res”
L’autor es planteja el nivell de moralitat acceptable en una societat. Comença dient:
“Vaig llegir fa uns dies que delinquir és superar els nivells de moralitat mitjana acceptada en una societat, i a més a més ser descobert. Si això és cert -i no sembla que, cinismes a part, sigui mentida-, cal preguntar-se quin és el nivell mitjà acceptat de moralitat en el si de la societat en què ens ha tocat viure. Casos recents de corrupció -els vestits que lluïa un eximi president, les bosses d'una dama campanuda o qualssevol altres equivalents que hi hagi hagut per la banda de babord del vaixell politicopirata que ens porta pel mar procel·lós de la política actual- ens podrien servir de reflexió.”
Trobo que la definició és d’un cinisme esfereïdor, sobretot la frase “I a més a més ser descobert” no té pèrdua!
L’articulista continua:
“Si es poden arribar a negar les veritats alienes, o eliminar-les; si es pot arribar a robar o fins i tot a matar sense delinquir, cal suposar que, amb els nivells de moralitat així establerts, una societat pugui arribar a àmbits de convivència en què tot valgui i tot estigui justificat.”
Alguns dels meus companys recordaran el numeret (segons l’article és delicte) d’una senyora diputada que en una reunió ens va llençar la frase lapidària “En campanya tot s’hi val”, justament quan havia sigut pescada en flagrant delicte de trampes i mentides. Delicte de menyspreu cap als companys i d’alteració de la convivència.
Un dia vaig reptar dos individus que estaven saltant la barrera d’entrada del Metro. I la resposta va ser “Como no habia nadie vigilando...”. Delicte de menyspreu de la convivència cívica.
Molt sovint he vist un individu que acabava de llençar a terra un paper o cartó o el que sigui, m‘he ajupit, l’he recollit i li he tornat tot dient-li: miri que li ha caigut aquest paper...”. La resposta en un 99% dels casos és: No se me ha caido, lo he tirao! I el torna a llençar... Un altre delicte de menyspreu de la convivència cívica.
Jo dec ser xapat a l’antiga, i podria ser que fos molt radical, ara bé quan algú em fa trampa i a més a més se’n vanagloria amb mitja rialla cínica, l’elimino de les meves amistats (no passa d’amic a saludat, sinó que no el saludo mai més). És que la meva moral és massa rígida?
Bé, considero que l’article és d’obligada lectura perquè si la moral imperant, com sembla és aquesta, ja podem plegar. Llegiu-lo si us plau!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada