diumenge, 26 d’abril del 2020

16/04/2020. Redacció. Dades: L’estat espanyol, el més insegur de la zona euro en la pandèmia del coronavirus. El rànquing, que encapçala Alemanya, l'ha elaborat Deep Knowledge Group (DKG), un consorci internacional de recerca científica i tecnológica. L’estat espanyol és el país menys segur de la zona euro en la crisi del coronavirus 2019, segons un rànquing del Deep Knowledge Group (DKG), un consorci internacional de recerca científica i tecnològica. L’estat tanca la classificació amb una puntuació de 518,85. Just per sobre hi ha Itàlia (520,47), San Marino (520,47), la Gran Bretanya (522,71) i Andorra (524,73). Alemanya, en canvi, s’hi considera el país més segur, amb 631,07 punts. Vegeu ací el rànquing de Deep Knowledge Group: Benvolguts, Dades: L’estat espanyol, el més insegur de la zona euro en la pandèmia del coronavirus El rànquing, que encapçala Alemanya, l'ha elaborat Deep Knowledge Group (DKG), un consorci internacional de recerca científica i tecnològica Per: Redacció 16/04/2020 11:44 L’estat espanyol és el país menys segur de la zona euro en la crisi del coronavirus 2019, segons un rànquing del Deep Knowledge Group (DKG), un consorci internacional de recerca científica i tecnològica. L’estat tanca la classificació amb una puntuació de 518,85. Just per sobre hi ha Itàlia (520,47), San Marino (520,47), la Gran Bretanya (522,71) i Andorra (524,73). Alemanya, en canvi, s’hi considera el país més segur, amb 631,07 punts. Vegeu ací el rànquing de Deep Knowledge Group: Report diari sobre el coronavirus DKG ha realitzat diverses classificacions compilant i analitzant bases de dades, consultes a experts i científics i les dades d’organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, el Centre de Control i Prevenció de Malalties dels EUA (CDC) i Worldometers. La classificació sobre seguretat s’ha fet segons les dades de quatre grans categories: eficiència de la quarantena; eficiència de la gestió governamental; monitoratge i detecció dels contagis; i preparació dels serveis d’emergència. A més, cada àmbit té diverses subseccions d’estudi. Per exemple, a la categoria de la quarantena es valora l’escala de les mesures de confinament i la durada, les sancions per vulnerar-la, les mesures de suport econòmic i les restriccions en la mobilitat. Vegeu ací les categories i les seves subseccions: coronavirus


16/04/2020. Redacció. Dades: L’estat espanyol, el més insegur de la zona euro en la pandèmia del coronavirus. El rànquing, que encapçala Alemanya, l'ha elaborat Deep Knowledge Group (DKG), un consorci internacional de recerca científica i tecnológica. L’estat espanyol és el país menys segur de la zona euro en la crisi del coronavirus 2019, segons un rànquing del Deep Knowledge Group (DKG), un consorci internacional de recerca científica i tecnològica. L’estat tanca la classificació amb una puntuació de 518,85. Just per sobre hi ha Itàlia (520,47), San Marino (520,47), la Gran Bretanya (522,71) i Andorra (524,73). Alemanya, en canvi, s’hi considera el país més segur, amb 631,07 punts.


Benvolguts,

Vegem l'abstract: 

19/03/2020. Sara Sànchez. Ens pensàvem que era una pandèmia i en són dues. “No ens enganyem: la III Guerra mundial és bacteriològica. Algú ha premut el botó vermell i algú ha decidit que com que el sistema feia fallida calia prémer-lo, provocant aquesta crisi que aprofitaran per al que calgui”. Ara la pressió és de fora a dins i potser per això em dóna aquesta sensació, perquè no tinc cap símptoma del coronavirus i, per tant, em trobo bé i amb ganes de fer coses. Això, sumat que els metges diuen que el fet que em trobi bé no vol dir que no la tingui o que la pugui propagar, m’angoixa especialment. I això no només no em tranquil·litza sinó que més aviat em posa en alerta ideològica. Tot de sobte he entès que el meu confinament, fins llavors voluntari, s’estava aprofitant per a altres coses, ben diferents de la pandèmia del coronavirus (que potser també) però sobretot per aplicar una nova sobredosi de CATALANOFÒBIA PANDÈMICA i lamento tenir la sensació que aquest GOBIERNO avantposa la segona pandèmia a la primera.


Benvolguts,

Vegem les reflexions de la periodista Sara Sánchez:

dilluns, 20 d’abril del 2020

09/04/2020. El Nacional. L'OMS demana a Europa que prengui nota de la "terrible experiència" d'Espanya. Sembla que l’OMS ha entès que Espanya ha intentat fer trampa, com sol fer normalment, encara que a Europa els costi de creure-s’ho. I ha muntat unes pantomimes increïbles sobre l’evolució del Coronavirus, amb les rodes de premsa diàries per televisió presentant els actors que no tenien ni idea de la tragèdia que tenien entre mans i l’han convertida en un “esperpent”. Cada dia hem hagut d’aguantar un escenari amb un presentador, tres militars del Glorioso Ejército espanyol, (de generals cap avall), el ministre de Salut i algun altre (ai sí el responsable mèdic...).


Benvolguts,


Sembla que l’OMS ha entès que Espanya ha intentat fer trampa, com sol fer normalment, encara que a Europa els costi de creure-s’ho.  I ha muntat unes pantomimes increïbles sobre l’evolució del Coronavirus, amb les rodes de premsa diàries per televisió presentant els actors que no tenien ni idea de la tragèdia que tenien entre mans i l’han convertida en un “esperpent”. Cada dia hem hagut d’aguantar un escenari amb un presentador, tres militars del Glorioso Ejército espanyol, (de generals cap avall), el ministre de Salut i algun altre (ai sí el responsable mèdic...).

Dels militars no cal que en parlem ja que són soldats del Glorioso Ejército Espanyol, el mateix Exèrcit franquista que es va revoltar el 1936, que l'any 39 va ocupar Catalunya. que ens han explicat què han anat fent en aquest escenari, explicant-nos com saben muntar tendes de campanya a l’interior de camps d’esport, etc. General de la Policia Armada, general de la Guàrdia Civil i un altre general qualsevol.

Aquest escenari m’ha recordat el de l’obra de teatre Martes de Carnaval de Ramón del Valle-Inclan. I què té en comú aquest escenari i l’obra de Valle Inclan? Doncs que aquí hi ha militars i allà també i el Martes significa el deu de la guerra Mart. I en el Martes de Carnaval fan trampa i aquí també.

Vegem:


CORONAVIRUS

L'OMS demana a Europa que prengui nota de la "terrible experiència" d'Espanya

El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar

Barcelona. Dijous, 9 d'abril de 2020

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat als països europeus que prenguin nota de la "terrible experiència" que ha patit Espanya amb el coronavirus per la "velocitat vertiginosa" amb la qual s'ha propagat, la letalitat i el "devastador" impacte que ha tingut en la població.

I és que, tal com ha assenyalat l'organisme internacional de les Nacions Unides, Espanya és el segon país del món amb més casos de persones afectades, només superat pels Estats Units, i el segon també amb més víctimes mortals, per darrere d'Itàlia.

"Cal tenir en compte el cas d'Espanya com un exemple de què pot passar", ha dit el sotsdirector general de l'OMS, Bruce Aylward, que ha visitat diversos centres sanitaris de MadridBarcelona i Toledo, alhora que els hospitals de campanya, i ha parlat amb diferents experts sanitaris del país.

En aquest sentit, l'expert de l'OMS ha recordat que el que ha passat a Espanya demostra que qualsevol sistema sanitari, "per molt sòlid que sigui", pot col·lapsar quan es multipliquen exponencialment les persones que necessiten atenció mèdica o hospitalària.

"El més robust dels sistemes sanitaris es pot desbordar en poc temps", ha dit Aylward, que ha instat els països a adoptar mesures estrictes de manera extraordinària, fins i tot a zones amb baixa incidència de la malaltia, perquè el virus ha demostrat que necessita "provisions excepcionals".

 El Nacional


dimarts, 14 d’abril del 2020

diumenge, 12 d’abril del 2020

21/03/2020. Maria Macià. El 'The New York Times' desacredita Sánchez: "Catalunya ha reaccionat més ràpid". La reivindicació del president de la Generalitat, Quim Torra, de confinar Catalunya, repetidament rebutjada pel govern espanyol, ha arribat aquest dissabte al prestigiós diari nord-americà The New York Times, després d'haver estat tractada també en una entrevista a la BBC. En un article sobre la situació que està vivint Europa, colpejada per l'epidèmia de coronavirus, el NYT posa el focus especialment en Espanya i la seva "tràgica fita" superant els mil morts.


21/03/2020. Maria Macià. El 'The New York Times' desacredita Sánchez: "Catalunya ha reaccionat més ràpid". La reivindicació del president de la Generalitat, Quim Torra, de confinar Catalunya, repetidament rebutjada pel govern espanyol, ha arribat aquest dissabte al prestigiós diari nord-americà The New York Times, després d'haver estat tractada també en una entrevista a la BBC.   En un article sobre la situació que està vivint Europa, colpejada per l'epidèmia de coronavirus, el NYT posa el focus especialment en Espanya i la seva "tràgica fita" superant els mil morts.



Benvolguts,

Com sabem,  Espanya ha declarat l'Estat d'Alarma. Podem dir que l'Estat d'Alarma és el pas previ a l'Estat de Setge o a l'Estat d'Excepció o a l'Estat de Guerra o al 155

Espanya, país imperialista, durant els segles XVIII i XIX va anar perdent totes les colònies (o sigui tots els paisos Sudamericans), que mitjançant una guerra darrera l'altra contra la metròpoli es varen anar convertint en repúbliques. Els darrers territoris foren Cuba i Filipinas

Espanya que de fet caldria anomenar Regne de Castilla (de la mateixa manera que fins el segle  XVIII Catalunya era el Principat de Catalunya, València era el Regne de València i Mallorca era el Regne de Mallorca, confederats tots tres regnes en la Confederació Catalano-Aragonesa, cada cop que va poder va organitzar una guerra contra Catalunya. De fet la guerra sempre és del centre contra la perifèria. I durant la Guerra de Secessió del 1700 a 1715 fou justament així. La Confederació Catalano-Aragonesa va perdre  la guerra contra el Regne de Castilla i el Regne de Castilla va ocupar militarment els territoris de la Confederació integrant els territoris ocupats en el Regne de Castilla. 

En el segle XXI l'Estat d'Alarma comporta que les Autonomies de la Transacció, perden totes les mínimes avantatges que dóna l'Estatut d'Autonomia. Catalunya que fou derrotada i ocupada  per l'exèrcit castellà en la guerra de 1705 a 1715, sempre ha demanat la Independència, i va negociar amb Espanya a l'any 1916 i en va obtenir la Mancomunitat de Catalunya. Al 1923 el Borbó Alfons XIII i el General Primo de Rivera varen declarar la primera dictadura del segle XX i Catalunya perdé la Mancomunitat. El 1931 les urnes varen donar la victòria a mitja Espanya, la Dictadura fou derrotada amb les urness i s'obtingué la República. 

El Dictador Primo de Rivera i el Borbó Alfonso XIII es varen exiliar. 

5 anys més tard, el 1936, la meitat dels generals espanyols sota la direcció dels generals Mola, Sanjurjo i Franco varen fer un aixecament militar (un Alzamiento) des del Marroc. La primera acció organitzada pels generals rebels fou afusellar tots els seus companys, generals com ells, que no varen voler unir-se a la rebel·lió. La rebel·lió es convertí en guerra (a la que varen anomenar Guerra Civil). Però la guerra tenia dues fites: Eliminar la República espanyola i ocupar Catalunya. Després d'aquesta trista guerra Catalunya va quedar anorreada, ocupada i sotmesa a Espanya un cop més. Fins la mort de Franco el 1975 no es va moure el poble. Els comunicats dels revoltats anomenaven Alliberament a l'acció sobre els territoris que anaven ocupant. En canvi quan els revoltats varen ocupar Catalunya, el darrer territori de la península i per tant la finalització de la guerra, en vàren dir Ocupació

Vegem l'opinió del NYT sobre la situació a Catalunya:

  

diumenge, 5 d’abril del 2020

16/03/2020. Joan J. Queralt. L'herència, un altre escàndol. Fins ara el Rei no és que hagi tingut un annus horribilis; més aviat tot el seu regnat és ben creditor d’aquest qualificatiu. Tot començant per la forma en què va arribar al tron, com per la forma en què ahir diumenge es va despatxar amb un comunicat insòlit, engegant-se diversos trets al peu. El Rei, ara per ara, no té cap tallafoc.


Benvolguts,

Vegem l'article de Joan J. Queralt:

21/11/2019. Mònica Planas. L’informe ignorat d’Amnistia Internacional. Ni 'La Sexta noticias', ni 'Espejo público' ni 'El programa de Ana Rosa' en van parlar. Dimarts al matí Amnistia Internacional feia públic el seu informe sobre el judici del Procés on es demanava l’alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i l’anul·lació de la seva condemna. L’ONG expressava també la seva “preocupació extrema” per les implicacions de futur de la condemna, i alertava que s’obria la porta a castigar i criminalitzar els actes de protesta no violents. Tenint en compte que les televisions espanyoles viuen molt pendents de qualsevol circumstància i detall que tingui a veure amb el Procés i l’empresonament dels polítics i activistes independentistes, la repercussió d’aquesta notícia va ser irrisòria. L’únic informatiu que se’n va fer ressò de manera clara va ser el Telediario de La 1. El titular en pantalla informava que « Amnistía Internacional pide la liberación inmediata de ‘Los Jordis’» i el vídeo explicava, breument, que l’organització havia considerat que les penes eren excessives i demanava que es revisés el delicte de sedició.


Benvolguts,

Fixeu-vos com es pot fer trampa, sin que se note el cuidado. Quan una agència o una institució europees o internacionals genera una noticia d’interès pels catalans, a les ràdios, televisions o diaris espanyols (o sigui de Madrid) gairebé no se’n parla.
Recordem com les escenes de l’atonyinada de catalans l’1-O del 2017, per l’Exèrcit espanyol (la Guàrdia civil en forma part, la Policia Armada no ho sé), fou retransmesa en directe per TV3 però no fou retransmesa per cap cadena espanyola, de tal manera que diuen, diuen, diuen que quan els jutges en van veure algun vídeo, molt temps més tard, durant el judici, se’n van esgarrifar...




Així mateix totes les cadenes fan trampa sistemàticament quan en temps d’eleccions dediquen molt més temps a la propaganda dels partits de l’IBEX, altrament dits del Puente Aéreo, altrament dit del 155, altrament dit de partits unionistes, com podeu veure en aquest apunt del Bloc, que el temps dedicat als partits d’esquerres i/o partits independentistes.

Vegem ara l’apunt de la Mònica Planas on de manera molt ben feta explica com han torpedinat la difusió de l’informe d’Amnistia internacional:

dijous, 2 d’abril del 2020

01/04/2020. La prestigiosa Fundació alemanya Konrad Adenauer ha publicat un informe molt dur sobre la gestió del govern espanyol arran de la Covid-19. Ha escrit un informe molt dur sobre la gestió de la Covid-19 que ha fet el govern espanyol. Aquest ens vinculat a la Unió Demòcrata-cristiana alemanya (CDU) té molt pes dins el país, i independència de criteri. Ha pogut criticar quan ha calgut Angela Merkel o els seus socis. Fa poc que va criticar el PP (‘La Fundació Adenauer avisa el PP que no pot guanyar-se Catalunya “només amb jutges i policia“‘). Ara és el torn del govern Sánchez, a qui retreu que les seves crítiques a Europa siguin una manera de tapar la mala gestió per la Covid-19: ‘El to cap als socis europeus és com més va més dur.




Fundació Adenauer: Sánchez ‘distreu l’atenció dels seus fracassos’

La prestigiosa fundació alemanya ha publicat un informe molt dur sobre la gestió del govern espanyol arran de la Covid-19

Per: Redacció

 01/04/2020  21:50
La Fundació Konrad Adenauer ha escrit un informe molt dur sobre la gestió de la Covid-19 que ha fet el govern espanyol. Aquest ens vinculat a la Unió Demòcrata-cristiana alemanya (CDU) té molt pes dins el país, i independència de criteri. Ha pogut criticar quan ha calgut Angela Merkel o els seus socis. Fa poc que va criticar el PP (‘La Fundació Adenauer avisa el PP que no pot guanyar-se Catalunya “només amb jutges i policia“‘). Ara és el torn del govern Sánchez, a qui retreu que les seves crítiques a Europa siguin una manera de tapar la mala gestió per la Covid-19: ‘El to cap als socis europeus és com més va més dur. Això distreu l’atenció dels seus fracassos’, diu al darrer informe, que repassa la manca de material, la compra de tests que no funcionaven, la lentitud de resposta, el fracàs del comandament únic i l’assistència de Pablo Iglesias al consell de ministres tot i conviure amb una infectada.

La fundació en un paràgraf final il·luminador, diu que el govern Sánchez pot haver tingut fracassos, però alhora el sud necessita ajuda. L’una cosa no treu l’altra. Per això diu que l’ofensiva espanyola contra el nord té dos objectius: ‘D’una banda, serveix per a desviar la crítica a la gestió governamental de la crisi. D’una altra, la iniciativa espanyola a Brussel·les és efectivament una expressió de la necessitat urgent de la solidaritat europea. Es preveu que el país no disposi de prou recursos financers per a suportar una gran depressió econòmica i un augment de la desocupació.’

Final del formulari
Heus ací un resum editat i traduït del document:
«Sánchez ha repetit la crida a favor de la introducció dels eurobons com a resposta a les conseqüències econòmiques de la crisi. […] En la seva intervenció, va deixar clar que per al govern espanyol, una part important de la gestió de crisi és responsabilitat de la Unió Europea. D’entrada, una avaluació realista dels recursos i capacitats limitats de l’estat espanyol per donar resposta a la crisi i les seves conseqüències. Al mateix temps, però, aquestes declaracions serveixen per a desviar les crítiques al govern i la seva gestió de la crisi.

Al febrer, el virus es va estendre a Espanya i a final de mes ja hi havia avisos seriosos d’un contagi imminent. Tot i això, el govern va vacil·lar a l’hora d’advertir i restringir la llibertat de circulació perquè no volia cancel·lar les manifestacions multitudinàries del 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Aquell dia va fer una crida a les manifestacions, tot i que ja el 2 de març el Centre Europeu per al Control de Malalties (ECDC) havia elevat formalment el nivell de risc per a infeccions per Covid-19 de ‘mitjà’ a ‘alt’. No va ser fins el 9 de març que el govern va publicar els seus advertiments i ho marcà com a data oficial per al començament de la pandèmia a Espanya. Aparentment, milers de persones van restar infectades a les manifestacions, entre les quals hi havia la dona del primer ministre Sánchez, la tinent de batlle Carmen Calvo i Irene Montero, ministra d’Igualtat de Gènere.

L’equipament i el personal dels hospitals i clíniques per a les necessitats actuals és completament inadequat. A Espanya hi ha gairebé 10 llits d’unitats de cures intensives per cada 100.000 habitants; a Alemanya n’hi ha 29. No hi ha respiradors ni vestits de protecció. Els metges i les infermeres estan completament esllomats i, a causa de la manca de materials de protecció, nombrosos metges i infermeres, uns 10.000, han contret la malaltia i han hagut de deixar de treballar. Entre els morts també hi ha metges i infermeres. A més, molts agents de policia i membres de la Guàrdia Civil que proporcionen ajuda tècnica han contret la Covid-19 a causa de mesures de protecció inadequades.
Circulen imatges de persones greument malaltes estirades per terra per manca d’espai als passadissos de l’hospital. A residències de gent gran de Madrid es van trobar persones mortes al llit. Els metges es queixen de la manca de respiradors i és per això que se centren en persones amb més bones perspectives de recuperació i descarten pacients d’edat avançada i amb menys possibilitats de recuperació. Com que els familiars tenen prohibit d’acostar-se als infectats greus, sovint es moren completament sols.

El 26 de març es va anunciar que el Ministeri de Salut intentava de comprar proves ràpides a gran escala a la Xina, però es va menystenir la llista d’empreses amb llicència que l’ambaixada xinesa havia posat a disposició del Ministeri de Salut. S’ha pogut comprovar que els tests ràpids tenien un 30% de precisió, en lloc del 80% requerit. Els tests es van retirar del mercat, es van retornar o s’han cancel·lat.

El fet de tenir el personal mèdic pobrament equipat és criticat a tot arreu. La crítica més profunda ve de l’Associació de Personal d’Infermeria, que va demanar directament al president Sánchez si no sentia ‘vergonya, indignació o por’ quan veia les infermeres espanyoles exposades a la Covid-19 cada dia. El Confidencial.com, diari molt llegit, va escriure: ‘En cap altre país del món el personal mèdic no va tan mal protegit per les accions del seu govern.’

El Ministeri de Salut espanyol continua essent responsable de la legislació bàsica, la coordinació i la supervisió de el sistema de salut, l’autorització dels medicaments i el compliment dels convenis internacionals. No obstant això, el negoci operatiu ha estat en mans de les regions durant gairebé dos decennis, de manera que ara és difícil per al Ministeri de Salut, tot i el ‘comandament únic’, de proporcionar fins i tot dades operatives bàsiques i en tan poc temps, perquè a la pràctica la major part d’aquestes dades només es recullen a les regions. […] Les comunitats autònomes, el País Basc i Catalunya en particular, critiquen ara el ‘comandament únic’ com una invasió de les seves competències. Galícia i Madrid també estan descontentes amb la gestió de govern central, que consideren completament inadequada. Les comunitats de Galícia i Madrid, dirigides pel PP, van assumir que el ministre Salvador Illa també s’ocuparia dels subministraments mèdics, que calien amb urgència. No obstant això, el govern central va romandre imprecís durant molt de temps, perquè encara que estaven en ple procés de compra de materials. Les regions autònomes conservaven les seves competències per a actuar al mercat per si mateixes.

Els presidents regionals Alberto Núñez Feijoo (PP, Galícia) i Isabel Díaz Ayuso (PP, Madrid) van informar que, paral·lelament al ‘comandament únic’, ells mirarien de trobar solucions a les emergències més greus, i per iniciativa pròpia. […] Fins ara no hi ha hagut cooperació entre les comunitats autònomes. Quan li demanaren si faria servir la seva condició de ‘comandament únic’ per traslladar els pacients dels hospitals saturats de Madrid a les comunitats autònomes veïnes, el ministre Illa va dir el 22 de març que encara no s’havia fet cap pla d’aquesta mena. El govern regional de Madrid va criticar el govern central per la falta de material.

Els partits nacionalistes PNB, EH-Bildu, ERC, Junts i CUP s’oposen a l’estratègia estatal i protesten contra el comandament únic, perquè ara no tenen les competències de les seves comunitats. El Partit Nacionalista Basc (PNB) va votar a favor de l’estat d’alarma, però va anunciar que després exigiria responsabilitats. El president català, Quim Torra, va intentar d’internacionalitzar la crisi per augmentar la pressió sobre Sánchez i aconseguir poders especials que li havien de permetre de segellar Catalunya. Va escriure cartes al president del Consell Europeu, Charles Michel; de la Comissió, Ursula von der Leyen; i del Parlament Europeu, David Sassoli. Ursula von der Leyen va fer costat al primer ministre Sánchez i va assenyalar que la competència de decidir quines mesures calia prendre en cadascuna de les comunitats autònomes del país són del cap de govern espanyol.
Pablo Iglesias, líder de Podem, va assistir a la reunió del gabinet, tot i la infecció de la seva parella, la ministra d’Afers de la Dona, Montero, confinada a casa per quarantena. Això també va ser considerat un mal exemple per a la gent, a qui es recomana que respecti la quarantena
La proposta d’introduir ‘eurobons’ va despertar el rebuig dels països del nord de la UE, especialment Alemanya, els Països Baixos i Àustria. A Espanya, aquesta actitud contrària va ser criticada durament pels mitjans oficials i els seus creadors d’opinió. El diari El País, per exemple, el dissabte 28 de març, a la portada, mostrava Pedro Sánchez com a defensor heroic dels interessos espanyols i presentava la proposta del president del Consell de la UE, Charles Michel d’inacceptable i deia això a la cancellera alemanya: ‘Angela, heu d’entendre l’emergència que vivim.’ A la pàgina d’opinió s’acusa els líders europeus d’indecisió envers les mesures que s’haurien de prendre contra la recessió. Els països nòrdics, els Països Baixos i Alemanya serien favorables a esperar, mentre que els països del sud serien els que van fer la proposta assenyada d’ajuntar el deute en forma d’eurobons. [El diari] També explica que la cancellera alemanya no mostra un rebuig tan estricte i tancat del tot a aquest instrument, a diferència del cap de govern neerlandès, Rutte. I que si els països vacil·lants del nord no tenen cap pla com a resposta a la crisi, la proposta d’Espanya, França i Itàlia seria la concreta i assenyada: la introducció dels eurobons, un pressupost de la UE ampliat per als anys 2020 i 2021 i una estratègia d’inversió comunitària per a la revitalització de les economies a Europa.

Aquesta ofensiva periodística del govern amb el suport dels mitjans de comunicació oficials, té dos objectius: d’una banda, serveix per a desviar la crítica a la gestió governamental de la crisi. D’una altra, la iniciativa espanyola a Brussel·les és efectivament una expressió de la necessitat urgent de la solidaritat europea. Es preveu que el país no disposarà de recursos financers per a suportar una depressió econòmica general i un augment de la desocupació. Per tant, es demana solidaritat europea. Espanya, juntament amb França i Itàlia, augmenten la pressió sobre els altres països perquè el Consell Europeu adopti un paquet de mesures, que inclogui suport en massa als afectats per la crisi en determinats països i aprofitar el Fons Europeu de Desenvolupament, que van molt mes enllà del mecanisme d’estabilitat.



17/02/2020. Francesc Espiga. El gust de la fiscalia pel càstig. No cal ser gaire astut per ado­nar-se que, per a la fis­ca­lia espa­nyola, les duríssi­mes penes impo­sa­des als pre­sos polítics no han estat prou escar­ment. I, pot­ser per això, ara el que toca és qüesti­o­nar cadas­cun dels per­mi­sos peni­ten­ci­a­ris que se’ls puguin con­ce­dir, una estratègia endi­mo­ni­ada que de pas ali­menta aquell relat no menys per­vers que els líders inde­pen­den­tis­tes reben un tracte de pri­vi­legi. De tots els argu­ments donats pel minis­teri públic per opo­sar-se al fet que Jordi Cui­xart s’acu­lli al 100.2, n’hi ha un que és defi­ni­tiu: el de recal­car el caràcter exem­ple­rit­zant de la sentència. La divi­nit­zació del càstig com a ins­tru­ment. En el fons, però, res ha de sor­pren­dre. La fis­ca­lia, com va dir aquell, ja s’encar­rega d’afi­nar el que faci falta.




Francesc Espiga

Joan A. Forès

02/04/2020. Txell Partal. Entrevista Jaume Padrós: ‘Tinc l’obligació de dir-ho: d’aquesta manera no es pot treballar’. Com a president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós passa un dels moments més complicats de la seva vida professional. Confessa que pateix pels metges que hi ha a la primera línia i denuncia que els professionals sanitaris no poden treballar en les condicions actuals. ‘El personal que lluita contra aquest virus ha de poder tenir garantit el material amb què s’ha de protegir’. Com diu Padrós, actualment som en una guerra contra un enemic invisible i l’exèrcit que tenim per lluitar-hi és un exèrcit amb bates blanques i verdes, que no té prou bates.—Estem col·lapsats, i tant que ho estem i no passa res per dir la veritat. Si no ho estiguéssim, no tindríem la necessitat d’omplir hotels i més instal·lacions. Però tothom ha de saber que donem el 200%. Hem de dir la veritat.—L’ordre que va fer el govern espanyol de centralitzar totes les comades va fer que és burocratitzes el repartiment. El sistema sanitari català, a diferència de l’espanyol, té molts proveïdors que es nodreixen de proveïdors propis. Ara s’ha centralitzat tot i això fa que s’alenteixi molt més...


Benvolguts,

Vegem l'entrevista: