No sé si sabeu què és l’Entropia?
És un concepte de la física derivat del Segon Principi de la Termodinàmica.
Si comencem pel primer, el Primer Principi de la Termodinàmica és molt
del sentit comú i és deriva del Principi de Conservació de l’Energia. Leibnitz,
Clausius i d’altres científics varen fer comprendre al mon que “la matèria no es crea ni
es destrueix, sinó que només es transforma”. I durant uns centenars
d’anys ha prevalgut aquest principi. Tanmateix a partir del descobriment de la Relativitat
d’Einstein quan es va demostrar que energia i matèria és la mateixa cosa
(bomba atòmica per exemple), ha calgut canviar l’enunciat i dir que energia
i matèria és la mateixa cosa i dir que “l’energia no es crea ni
es destrueix, sinó que només es transforma”.
Una manera de valorar l’energia d’un
procés és referint-la al calor del sistema abans i després del procés (l’aigua
bullint respecte a l’aigua freda), o l’energia potencial (l’aigua d’un pantà
per exemple) i l’energia cinètica (aquesta aigua caient cap a les turbines i
generant electricitat).
Com a corol·lari apareix el Segon
Principi de la Termodinàmica, i el concepte d’Entropia.
L’Entropia és una mesura del caos de l’univers.
Els grecs, Aristòtil sobretot, per explicar la naturalesa proposaven la teoria del caos que volia dir que l'univers va començar de forma caòtica i que a mida que l'home dominava la naturalesa, aquest caos va anar desapareixent, substituit per l'ordre. Ara la ciència diu just el contrari: L'univers va néixer en rigorós ordre al començament dels temps i a mida que el temps avança l'ordre va desapareixent i és substituit pel caos. L'entropia és una mesura del caos.
En qualsevol procés de transformació d’energia, l’àigua que bull, la pedra que cau, el tub de dentifrici ple i el tub de dentifrici buit, el valor total de l’entropia després del procés ha augmentat. Ha augmentat el caos. Fa cent anys s’elucubrava sobre el moviment contínu, sobre la reversibilitat dels processos físics. No pot haver-hi moviment continu sense aportació d’energia. Energia que no s’aprofita, perquè es converteix en calor. No hi ha moviment continu!
En qualsevol procés de transformació d’energia, l’àigua que bull, la pedra que cau, el tub de dentifrici ple i el tub de dentifrici buit, el valor total de l’entropia després del procés ha augmentat. Ha augmentat el caos. Fa cent anys s’elucubrava sobre el moviment contínu, sobre la reversibilitat dels processos físics. No pot haver-hi moviment continu sense aportació d’energia. Energia que no s’aprofita, perquè es converteix en calor. No hi ha moviment continu!
En Jordi Barbeta en el seu article No és el mateix plantar flors que arrencar-les, presenta diferents processos i aplica els seus recursos per demostrar la tesi original. Tots aquests exemples mostren que l’enginyeria
pot explicar aquests conceptes. I aquí pretenem demostrar que els exemples de
processos de la senyora Segarra son irreversibles, o sigui que de la situació
inicial es pot passar a la final, consumint energia que no tota s’utilitza,
però de la situació final no es pot tornar a la inicial, a no ser que sigui amb
el consum de més energia. S'ha augmentat el caos. S'ha augmentat la mesura del caos que els científics en diuen entropia! En qualsevol procés de qualsevol mena el caos
augmenta. Un cop hem espremut un tub de dentifrici, necessitem molt esforç (molta energia) per
tornar a ficar el dentifrici dins del tub. I que no hi hagi pèrdues.
Seguim el raonament:
El Govern socialista ha nomenat María José Segarra, fiscal en cap de Sevilla, nova fiscal general de l'Estat. Segarra substitueix en el càrrec a Julián Sánchez Melgar, que abandona el càrrec després del canvi a l'Executiu per la moció de censura contra Mariano Rajoy.
Seguim el raonament:
El Govern socialista ha nomenat María José Segarra, fiscal en cap de Sevilla, nova fiscal general de l'Estat. Segarra substitueix en el càrrec a Julián Sánchez Melgar, que abandona el càrrec després del canvi a l'Executiu per la moció de censura contra Mariano Rajoy.
Una de les primeres opinions que ha
donat la nova fiscal sobre els problemes amb que s'ha trobat és aquesta:
La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, creu que posar llaços grocs no és delicte, però tampoc ho és
treure'n.
Segarra defensa que "formen part de
la llibertat d'expressió", i que no li
toca a ella respondre sobre l'aplicació de la legislació vigent contra les
persones que ho fan, i que són les autoritats governatives catalanes les que han de prendre decisions.
A partir del concepte d’Entropia
que hem explicat més amunt, podem analitzar aquestes opinions derivades:
No
és el mateix plantar
flors que arrencar-les.
No és el mateix fer un dibuix que estripar-lo.
No és el mateix construir un castell de sorra que trepitjar-lo.
No és el mateix posar un llaç groc que arrencar-lo.
No és el mateix la llibertat d’expressió que l’intent d’impedir-la.
No és el mateix fer un dibuix que estripar-lo.
No és el mateix construir un castell de sorra que trepitjar-lo.
No és el mateix posar un llaç groc que arrencar-lo.
No és el mateix la llibertat d’expressió que l’intent d’impedir-la.
Tots aquests processos (com tots els
processos físics) modifiquen l’entropia del
conjunt i demostren que, com tots
els processos que volguem imaginar, són irreversibles.
I ara vé l’article de Jordi Barbeta sobre aquesta qüestió:
OPINIÓ
No és el mateix plantar flors que arrencar-les
Jordi
Barbeta
Barcelona. Dimecres, 22 d'agost de 2018
L’amic i, tanmateix, company periodista Joaquim Coca em va fer arribar un
whatsapp que deia el següent:
No és el mateix plantar flors
que arrencar-les.
No és el mateix fer un dibuix que estripar-lo.
No és el mateix construir un castell de sorra que trepitjar-lo.
No és el mateix posar un llaç groc que arrencar-lo.
No és el mateix la llibertat d’expressió que l’intent d’impedir-la.
No és el mateix fer un dibuix que estripar-lo.
No és el mateix construir un castell de sorra que trepitjar-lo.
No és el mateix posar un llaç groc que arrencar-lo.
No és el mateix la llibertat d’expressió que l’intent d’impedir-la.
Em va semblar una reflexió encertada i com que vaig entendre que es
tractava de fer-la córrer, vaig fer-ne un copy and paste i la vaig piular.
Em va semblar oportú donat que el mateix dia la
nova fiscal general de l’Estat, María José Segarra, havia declarat que "tan lícito es publicitar una opinión ideológica,
como manifestar una opinión contraria retirando material que se ha
depositado".
La meva sorpresa va ser la repercussió del tuit. En el moment d’escriure
aquest article, el tuit havia generat 347.145 impressions, amb 13.836
"m'agrada" i 8.154 retuits. Com que hi va haver
molta gent que em felicitava, vaig aclarir en una segona piulada que jo no era
l’autor del text, a qui no tinc el gust de conèixer i aprofito per, des d’aquí,
felicitar-la o felicitar-lo i agrair-li la seva agudesa.
De seguida vaig pensar que després de les declaracions de la fiscal
general, tenia sentit divulgar aquella reflexió en castellà, que ara mateix ja
ha generat 83.316 impressions.
Reconec
que, d’entrada, em va satisfer el feedback generat
per aquelles frases tan carregades de sentit, però ben mirat és una
constatació de la situació anòmala en la qual ens trobem encallats. Que no és el
mateix fer un dibuix que estripar-lo, que no és el mateix fer que desfer, és
una obvietat i el fet que ens emocionem quan algú expressa quelcom tan
evident és inaudit.
Es pot
entendre que hi hagi qui no vulgui la independència de Catalunya, però el llaç
groc no és una reivindicació independentista sinó una demanda democràtica.
Només reclama la
llibertat de persones empresonades que, almenys segons un tribunal alemany, no
poden ser acusades dels delictes que se’ls imputen i per tant no es compleixen
els requisits perquè pateixin la presó preventiva que estan suportant.
Demanar
la llibertat de presos de qualsevol condició per les raons que siguin sempre ha
tingut un component pietós i/o humanitari.
El fenomen que no té precedents és la mobilització contra la gent que demana llibertat i encara més insòlit és que es pretengui presentar-ho com una causa tan noble i legítima com qualsevol altra.
El fenomen que no té precedents és la mobilització contra la gent que demana llibertat i encara més insòlit és que es pretengui presentar-ho com una causa tan noble i legítima com qualsevol altra.
És des d’aquest punt de
vista que la posició de la nova fiscal general de l’Estat legitimant l’acció dels escamots de Ciutadans en connivència amb
l’extrema dreta resulta descoratjadora, sobretot
venint d’una persona de trajectòria progressista el nomenament de la qual havia
obert enormes esperances.
Els
darrers incidents fan témer que el nou govern de Pedro Sánchez està més
vigilat/tutelat encara que els d’Adolfo Suárez durant la Transició pels
militars. Que
un policia agredeixi un periodista o que un guàrdia civil arrenqui llaços
grocs i que la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, de llarga
trajectòria democràtica, no pugui fer el mínim gest d’autoritat davant l’opinió
pública sobre els cossos i forces de seguretat de l’Estat, posa en dubte si
mana més ella o l’agressiu policia franquista i els responsables que actuen com
a encobridors.
Alguns ingenus pensàvem que el nou president espanyol aprofitaria l’estiu
per canviar de política abans que fos massa tard. Que
la fiscalia, per apaivagar el conflicte, canviaria les instruccions
polítiques que van rebre els seus antecessors nomenats per Mariano Rajoy. De moment, però, la impressió que fan és que estan més
pendents dels seus adversaris, els quals estan disposats a fer el que
sigui per expulsar-los del govern, que de
qui ha fet possible el canvi polític i subministra el suport parlamentari.
Queden
pocs dies d’estiu. I arriba setembre, i la Diada, i l’1 d’octubre, i els
judicis. Si no han estat capaços de reconduir la situació, això serà
una hecatombe.
Jordi
Barbeta
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada