CAS 1-0
Boye destapa que la fiscalia investigava el
Govern per rebel·lió abans del 20-S i l'1-O
Gemma
Liñán
Barcelona. Diumenge, 29 de juliol de 2018
Benvolguts,
En el programa FAQS de TV3 de la
setmana passada la presentadora Laura Rosel va ajuntar en el plató el
catedràtic de Dret Constitucional de Sevilla Javier Pérez Royo i
l’advocat dels exiliats a Brussel·les Gonzalo Boye.
L'advocat de
Puigdemont, Gonzalo Boye, ha rebel·lat que la Fiscalia General
de l'Estat va començar a investigar per sedició i rebel·lió el Govern de
la Generalitat abans del 20 de setembre i de l'1 d'octubre. Les dues
dates són claus pel Ministeri Públic i el Tribunal Suprem per avalar
el delicte més greu que preveu la llei, però els primers informes daten del 14
de setembre.
Una setmana abans que passés res. Fins aquell moment hi havia la voluntat
feta pública del Govern de la Generalitat de fer el referèndum però no hi havia
cap fet ni cap indici de delicte que portés a investigar l'executiu
català. L'ex fiscal José Manuez Maza, però, va donar
ordres de comença la investigació molt abans. El documents que s'han trobat
fins ara són del 14 de setembre però Boye creu que n'hi podria haver
d'anteriors.
Així
ho va revelar durant l'últim programa de la temporada del "Preguntes
Freqüents" de TV3. "Com es pot investigar una sedició del 20 de
setembre o una rebel·lió de l'1d'octubre, el 14 de setembre?", va
pregunta Boye alhora que va apuntar que "s'haurà d'exigir
responsabilitats". "Hi ha molta gent, la llista és llarga, no es
preocupin que la llista és llarga. Arribarem fins al final", deixa anar
l'advocat.
La
documentació de la investigació prèvia es va colar entre la paperassa
que Pablo Llarena va enviar al tribunal alemany per aconseguir
l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió.
"Tenim documentació
que acredita que abans del 20 de setembre, Maza ja investigava el govern de
Catalunya"
Boye creu que ara és
el moment d'estar centrats en la defensa dels exiliats i els presos però apunta
que un cop hi hagi un desenllaç arribarà
el moment de passar comptes:
"si fer un
referèndum és una rebel·lió què és envair competències d'una altra poder de
l'estat?",
diu en relació al que està
instruint el Tribunal Suprem.
"El tribunal Suprem
està envaint competències d'altres poders, no només està marcant l'agenda
política sinó que l'està gestionant plenament", conclou.
Segons l'advocat Gonzalo Boye el cas
"demostra una
disfunció de l'Estat. Que en un problema polític els protagonistes acabin
sent jutges, fiscals i advocats em sembla molt trist i molt poc
democràtic".
Segons Boye, Llarena "segueix sense
demostrar que té un nivell jurídic per portar el cas" i creu que seguirà
insistint i que ho tornarà a intentar".
En la mateixa entrevista Boye compartia taula
amb catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo que
va argumentar que
"el que
diu Llarena que és delicte de rebel·lió no pot ser acceptat a cap
país europeu com a delicte de rebel·lió"
perquè topa amb la llibertat d'expressió i el dret a manifestació. Segons
Pérez Royo "no és compatible la
definició que fa del delicte de rebel·lió amb una societat
democràtica".
Sobre el revés a Europa, el catedràtic creu que el Tribunal Suprem està
humiliat per la justícia europea i això "és perillosíssim perquè
son gent que té molt poder i s'han sentit humiliats".
Sobre la judicializació de la política
Pérez Royo creu que "l'error més
gran de Rajoy va ser fer entrar el Suprem. S'ha posat en marxa
un procés que no es controla" i
en culpabilitza tots els estaments, tant el govern en aquell moment del PP, el vistiplau de
Ciutadans i també el del PSOE, i la Fiscalia i el mateix Suprem.
I és que entre les invasions de competències hi ha el veto a les
investidures de Jordi Turull i Jordi Sànchez:
"No podia impedir ni que Turull ni que
Sànchez fossin candidats. Havien d'haver estat proclamats. No podrà impedir la
investidura sense vulnerar la constitució i l'estatut d'autonomia".
França, un
risc
Gonzalo Boye ha recomanat a Carles Puigdemont no viatjar a
França. El 4 de setembre hi ha previst un acte a Perpinyà, a tocar de la
frontera. Les ordres internacionals estan aixecades, però la nacional no i això
vol dir que si entra a Catalunya el poden detenir. "França
no és un territori en el que s'hagi d'arriscar. Hem de pensar ara sobretot
en els presos i com traslladar el que s'ha aconseguit fora d'Espanya al
procediment espanyol per molt que al Suprem els molesti",
diu Boye.
Sense
Puigdemont és complicat que es pugui fer el judici. El catedràtic de Dret
Constitucional Javier Pérez Royo remarca que sense el president
que va designar els consellers i principal acusat del delicte de rebel·lió és
difícil que el judici pugui tirar endavant. "Hi ha massa
problemes jurídics per obrir el judici oral", diu
Pérez Royo posant en suspens si realment es podrà fer el judici sense que
Puigdemont estigui assegut al banc dels acusats. I és rotund: "que no es pot celebrar el judici que s'està vulnerant la
Constitució".
Gemma
Liñán
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada