Si consulteu el Bloc
Reflexions trobareu una rastellera d’articles explicant diversos episodis del 23-F que us ajudarà a fer-vos càrrec de la seqüència
de la cosa. Podreu aclarir:
L’assassinat per la Policia Armada (els grisos) del pressumpte
etarra Arregi (Arregui en espanyol), detingut i engarjolat i torturat durant
una setmana fins que se’ls va rebentar a les mans, el càstig que el Ministerio
de l’Interior va aplicar als policies encarregats de la “custòdia” del pres, la
revolta dels grisos, amb dimissions múltiples, el monarca que va dubtar, diuen,
fins el darrer moment de si continuava encapçalant el cop d’estat o feia un cop
d’estat “interruptus”. El Tejero “al suelo, coño”, l’engarjolament en gàbia d’or
del Tejero, res de càstig pels altres cabdills com el Juanca o el Capità
General de València Milans del Bosch, de nissaga de colpistes (expliquen que
quan el seu pare fou jutjat per una revolucioncita que havia encapçalat durant
la República, el jutge li va preguntar amb qui més pensava comptar per tirar
endavant el cop d’estat i ell va respondre dient-li al jutge: Doncs miri Sr. Jutge,
si el cop hagués triomfat el primer amb qui comptava era amb vostè!).
Vegem l'article de la Nerea Rodríguez:
Emèrit sense mèrit
"La
societat comença a fer un judici que els tribunals i les institucions no poden
ni volen fer"
per Nerea Rodríguez 02/08/2018
La família reial
espanyola -amb els nombrosos escàndols que l’envolten- està més qüestionada que
mai. L’últim fet surrealista és una revelació de la periodista Pilar Urbano,
que ha assegurat que Joan Carles I va avisar Bárbara Rey
dos dies abans del cop d’Estat del 23 de febrer del 1981.
“Bárbara, el dilluns 23, si no tens necessitat de sortir al carrer no
surtis, perquè a Madrid pot haver-hi 'follón'”, aquestes van ser les paraules
que suposadament hauria fet servir el monarca espanyol per alertar la seva
amant. A Joan Carles li devia semblar
cabdal que la vedette tingués aquesta informació que, en canvi, no va
considerar igual d’important facilitar a la policia... Aquest personatge va ser cap de l’Estat a
Espanya durant pràcticament 40 anys.
Totes les informacions publicades aquests darrers dies sobre Corinna,
Bárbara Rey, la relació de totes dues amb el rei emèrit i, sobretot, la manera
de procedir de la monarquia espanyola durant una pila d’anys posen en evidència el règim espanyol.
En tots els sentits. La transició els va servir per vendre la idea que
el franquisme havia acabat i que tot seria nou i bo. Però ni nou ni bo. Van continuar manant els mateixos -recordem que va ser
Franco qui va designar Joan Carles I com el seu successor- i, tot i que la
intenció era fer veure que hi havia un nou règim, la manera d’actuar de l’Estat
no va canviar: corrupció i repressió eren el
seu ‘modus operandi’, i ho han continuat
sent fins a dia d’avui.
Cada vegada li resulta
més difícil a la monarquia enganyar la gent.
Hi ha certs arguments que ja no compra ningú.
La transició va ser -en
gran part- una farsa, i ara els ciutadans comencen a adonar-se’n -només cal
veure les darreres enquestes sobre el suport a la monarquia.
Pilar Urbano va assegurar també que Bárbara Rey va cobrar durant anys un
sou abonat pel CESID -l'actual CNI- que va arribar a les 700.000 pessetes
mensuals. Quantitats ingents de diners del
contribuent destinades a tapar les bestieses i immoralitats del cap de l’Estat
-que, coneixent-se, va fer col·locar la seva inviolabilitat a la
Constitució. La societat comença a fer
un judici que els tribunals i les
institucions no poden ni volen fer.
I
així és com -històricament- acostumen a caure els borbons, ni més ni menys.
Nerea
Rodríguez
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada