31/07/2018. Pere Martí. Tancat fins al 2 d’octubre per discrepàncies. El trencament entre Junts per Catalunya i ERC per la suspensió dels diputats encara no està resolt perquè els dos partits no comparteixen full de ruta. La casualitat farà que el parlament torni a obrir l’endemà del primer aniversari del referèndum de l’1-O, el dia en què els catalans van decidir democràticament autodeterminar-se, malgrat la brutal repressió de l’estat. Doncs, un any després, es farà el debat d’orientació política general del govern de la Generalitat autonòmica. Tota una metàfora que demostra que alguna cosa ha fallat, i té molt a veure amb el motiu pel qual el parlament no farà cap més ple fins a l’octubre. El parlament ha tancat la porta perquè els partits independentistes, Junts per Catalunya i ERC, no es posen d’acord si han d’acatar la decisió del jutge Pablo Llarena de suspendre la condició de diputats de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Jordi Sànchez. En una democràcia, els diputats els elegeixen els ciutadans amb els seus vots, no els jutges amb les seves decisions arbitràries. Si no es té clar que un jutge espanyol no pot alterar la composició del parlament, tenim un problema.

Benvolguts,

Vegeu el trist espectacle dels dos partits republicans majoritaris al Parlament de Catalunya estricolejant-se com gat i gos. El tercer partit republicà, les CUP, no considera que s’hagi de continuar fent política autonomista i no tornarà a treballar al Parlament fins que JuntsxCat i ERC es posin d’acord definitivament!

Vergonya, cavallers, vergonya!

Vegem l’article:

Tancat fins al 2 d’octubre per discrepàncies

El trencament entre Junts per Catalunya i ERC per la suspensió dels diputats encara no està resolt perquè els dos partits no comparteixen full de ruta

Per: Pere Martí

 31/07/2018  20:00

TEMA DEL DIA

Aniversari de l'1-O. El parlament no tornarà a obrir per fer un ple fins al dia 2 d’octubre. A la porta de l’edifici del parc de la Ciutadella no hi ha cap rètol que digui ‘tancat per vacances’, com molts comerços aquests dies, sinó que hi posa ‘tancat per discrepàncies’. No són discrepàncies entre la majoria republicana i la minoria unionista, sinó dins la majoria republicana, fins al punt que han obligat a tancar la porta. La casualitat farà que el parlament torni a obrir l’endemà del primer aniversari del referèndum de l’1-O, el dia en què els catalans van decidir democràticament autodeterminar-se, malgrat la brutal repressió de l’estat. Doncs, un any després, es farà el debat d’orientació política general del govern de la Generalitat autonòmica. Tota una metàfora que demostra que alguna cosa ha fallat, i té molt a veure amb el motiu pel qual el parlament no farà cap més ple fins a l’octubre.

El parlament ha tancat la porta perquè els partits independentistes, Junts per Catalunya i ERC, no es posen d’acord si han d’acatar la decisió del jutge Pablo Llarena de suspendre la condició de diputats de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Jordi Sànchez. En una democràcia, els diputats els elegeixen els ciutadans amb els seus vots, no els jutges amb les seves decisions arbitràries. Si no es té clar que un jutge espanyol no pot alterar la composició del parlament, tenim un problema. En el seu moment, ERC acceptava la suspensió ‘temporal’ dels seus diputats, com ofereix el jutge, mentre que Junts per Catalunya les acceptava totes tret de la de Puigdemont. Com que no es posaven d’acord i perillava la majoria independentista, van xutar la pilota fins a l’octubre, no sense estalviar-nos el lamentable episodi de retrets mutus entre els dos partits sobre qui era més traïdor i més mentider. Pocs dies després, es va saber que una funcionària del parlament, en rebre el requeriment de Llarena, els va suspendre el sou a tots sis, sense que cap òrgan polític del parlament ho impedís.

Aquí no som davant una discussió jurídica sinó estratègica. És igual què digui Llarena, els dos partits independentistes han de discutir quina estratègia se segueix a partir de la tardor. Fins ara, s’han acatat sempre les resolucions judicials i per això Carles Puigdemont no és president. ERC no sembla disposada a fer res que pugui tenir conseqüències penals i Junts per Catalunya s’hi ha deixat arrossegar.

No es va plantar el 30 de gener, quan el president del parlament, Roger Torrent, va acceptar el vet del Tribunal Constitucional espanyol a investir Puigdemont president, i des d’aleshores ha fet seguidisme d’una estratègia que no sabem si ja li va bé, però que no quadra amb la retòrica de l’enfrontament amb l’estat. Finalment, JxCat es va plantar per a no lliurar l’escó de Puigdemont a Llarena i va esclatar el conflicte.

El mal ambient entre tots dos partits es va fer visible a Waterloo, en l’acte de benvinguda del president Puigdemont de dissabte. Contrasta la fraternal abraçada que es van fer el president i el conseller Toni Comín amb els pocs membres d’ERC del govern, representats pel conseller de Treball, Chakir El Homrani, i del partit, amb la diputada gironina Anna Caula. L’absència del conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, va ser la més destacada. És evident que la relació no passa pel millor moment.

Els dos partits tenen tot l’estiu per aclarir-se. No per cercar la manera d’anar trampejant resolucions judicials per no prendre mal, sinó per saber si estan decidits a tirar endavant el mandat del 21 de desembre plasmat en un full de ruta efectiu i creïble. La tardor no donarà gaires oportunitats a escollir. 

La Diada, l’aniversari del referèndum del primer d’octubre i el maxiprocés contra els dirigents independentistes, que ara situen al novembre, tornaran a disparar la tensió amb l’estat espanyol. 

Per fer-hi front, caldrà un govern fort i unit i que la majoria republicana al parlament estigui blindada. No és un debat entre herois i traïdors. No va per aquí, la cosa. Es tracta de fixar un full de ruta compartit i complir-lo amb lleialtat.

Pere Martí

Joan A. Forès

Reflexions