Benvolguts,
Vegeu el trist espectacle dels dos
partits republicans majoritaris al Parlament de Catalunya estricolejant-se com
gat i gos. El tercer partit republicà, les CUP, no considera que s’hagi de
continuar fent política autonomista i no tornarà a treballar al Parlament fins
que JuntsxCat i ERC es posin d’acord definitivament!
Vergonya, cavallers, vergonya!
Vegem l’article:
Tancat fins al 2 d’octubre per discrepàncies
El
trencament entre Junts per Catalunya i ERC per la suspensió dels diputats
encara no està resolt perquè els dos partits no comparteixen full de ruta
Per: Pere Martí
31/07/2018 20:00
TEMA DEL
DIA
Aniversari de l'1-O. El parlament no tornarà a obrir per fer un ple fins al dia 2 d’octubre. A la porta de l’edifici del parc de la Ciutadella no hi ha cap rètol que digui ‘tancat per vacances’, com molts comerços aquests dies, sinó que hi posa ‘tancat per discrepàncies’. No són discrepàncies entre la majoria republicana i la minoria unionista, sinó dins la majoria republicana, fins al punt que han obligat a tancar la porta. La casualitat farà que el parlament torni a obrir l’endemà del primer aniversari del referèndum de l’1-O, el dia en què els catalans van decidir democràticament autodeterminar-se, malgrat la brutal repressió de l’estat. Doncs, un any després, es farà el debat d’orientació política general del govern de la Generalitat autonòmica. Tota una metàfora que demostra que alguna cosa ha fallat, i té molt a veure amb el motiu pel qual el parlament no farà cap més ple fins a l’octubre.
El
parlament ha tancat la porta perquè els partits independentistes, Junts per
Catalunya i ERC, no es posen d’acord si han d’acatar la decisió del jutge Pablo
Llarena de suspendre la condició de diputats de Carles Puigdemont, Oriol
Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Jordi Sànchez. En una democràcia, els diputats
els elegeixen els ciutadans amb els seus vots, no els jutges amb les seves
decisions arbitràries. Si
no es té clar que un jutge espanyol no pot alterar la composició del parlament,
tenim un problema. En el seu moment, ERC acceptava la suspensió ‘temporal’ dels
seus diputats, com ofereix el jutge, mentre que Junts per Catalunya les acceptava
totes tret de la de Puigdemont. Com que no es posaven d’acord i perillava la majoria
independentista, van xutar la pilota fins a l’octubre, no sense estalviar-nos
el lamentable episodi de retrets mutus entre els dos partits sobre qui era més
traïdor i més mentider. Pocs
dies després, es va saber que una funcionària del parlament, en rebre el
requeriment de Llarena, els va suspendre el sou a tots sis, sense que cap òrgan
polític del parlament ho impedís.
Aquí
no som davant una discussió jurídica sinó estratègica. És igual què digui
Llarena, els dos partits independentistes han de discutir quina estratègia se
segueix a partir de la tardor. Fins ara, s’han acatat sempre les resolucions judicials i per
això Carles Puigdemont no és president. ERC no sembla disposada a fer res que
pugui tenir conseqüències penals i Junts per Catalunya s’hi ha deixat
arrossegar.
No es va plantar el 30
de gener, quan el president del parlament, Roger Torrent, va acceptar el vet
del Tribunal Constitucional espanyol a investir Puigdemont president, i des
d’aleshores ha fet seguidisme d’una estratègia que no sabem si ja li va bé,
però que no quadra amb la retòrica de l’enfrontament amb l’estat. Finalment,
JxCat es va plantar per a no lliurar l’escó de Puigdemont a Llarena i va esclatar
el conflicte.
El
mal ambient entre tots dos partits es va fer visible a Waterloo, en l’acte de
benvinguda del president Puigdemont de dissabte. Contrasta la fraternal
abraçada que es van fer el president i el conseller Toni Comín amb els pocs
membres d’ERC del govern, representats pel conseller de Treball, Chakir El
Homrani, i del partit, amb la diputada gironina Anna Caula. L’absència del
conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, va ser la més destacada. És evident que
la relació no passa pel millor moment.
Els
dos partits tenen tot l’estiu per aclarir-se. No per cercar la
manera d’anar trampejant resolucions judicials per no prendre mal, sinó per
saber si estan decidits a tirar endavant el mandat del 21 de desembre plasmat
en un full de ruta efectiu i creïble. La tardor no donarà gaires oportunitats a
escollir.
La Diada, l’aniversari
del referèndum del primer d’octubre i el maxiprocés contra els dirigents
independentistes, que ara situen al novembre, tornaran a disparar la tensió amb
l’estat espanyol.
Per fer-hi front, caldrà un govern fort i unit i que la
majoria republicana al parlament estigui blindada. No és un debat entre herois
i traïdors. No va per aquí, la cosa. Es tracta de fixar un full de ruta
compartit i complir-lo amb lleialtat.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada