Benvolguts,
En José Antich filosofa sobre els editorials
conjunts, als EUA, a Espanya i a Catalunya. El paràgraf més significatiu és
aquest:
Amb els anys, i molt
especialment aquests últims temps, hem vist editorials conjunts, titulars
conjunts, portades conjuntes i mentides conjuntes contra el Govern de
Catalunya, el Parlament i la seva majoria independentista.
De fet, en un dia trist com el
del 17 d'agost en què es va produir l'atemptat de Barcelona i Cambrils i amb
els cadàvers encara no enterrats es va iniciar la campanya de descrèdit més
gran contra la policia catalana que ha patit mai un cos de seguretat.
En José Antich esmenta l'Editorial conjunt dels diartis catalans a favor de l'Estatut titulat La dignitat de Catalunya, el 2009, quan feia 4 o 5 anys que el TC el tenia bloquejat. Hem de recordar que el TC no va piular fins a l'estiu del 2010 carregant-se una part important de l'Estatut, que ja havia estat "cepillao" pel Congreso. Estatut que havia estat aprovat en referèndum a Catalunya, ribotat i finalment aprovat pel Congreso espanyol, aprovat pel rei de l'època i tornat a ribotar pel Congreso. Amb aquesta sentència del TC Catalunya des del 2010 no té un Estatut refrendat pel poble de Catalunya, com totes les altres Comunitats Autònomes, sinó pel TC! I la nostra lluita està justificada per aquesta irregularitat, a part de totes les altres raons molt explicades en aquest Bloc Reflexions.
És evident que la campanya
de descrèdit ha estat seguida i
combatuda des de Catalunya pels diaris en paper (LV i EP també?) i pels diaris
digitals. A partir de la independència, en la República Catalana els diaris
botiflers, seguidors de partits botiflers s’hauran de molestar a modificar la
seva trajectòria. O no? Ja en parlarem aviat!
Vegem
ara l’Editorial d’El Nacional:
EDITORIAL
Editorials
conjunts d'aquí i d'allà
José Antich
Barcelona. Dijous, 16 d'agost de 2018
Al voltant de 350 diaris dels Estats Units,
encapçalats pel The New York
Times, han publicat un editorial conjunt condemnant els atacs que
pateixen per part del president dels Estats Units, Donald Trump, i defensant la
llibertat de premsa.
Ningú no
s'ha escandalitzat per això, Trump no en farà cas i allà quedarà per als annals
de la premsa el dia que col·legiadament els mitjans de comunicació dels EUA
molt majoritàriament van sortir a patolls per una causa tan imprescindible a
qualsevol país democràtic com la llibertat de premsa.
Evidentment,
a ningú no se li ha ocorregut acusar-los de falta de pluralitat ni
d'independència. La pluralitat i la independència es juguen en altres terrenys
de joc, no en un editorial conjunt. He buscat a
Espanya notes de protesta de mitjans de comunicació, de prescriptors importants
o d'associacions de la premsa. Res. Més aviat elogis a tot arreu. La valoració més
generalitzada és que era necessari. Puc estar-hi d'acord. Fer periodisme als
Estats Units amb un president com Trump degradant un dia sí i l'altre
també el paper de la premsa acaba retallant la llibertat de premsa.
Però si es pot defensar
la llibertat de premsa en un editorial conjunt igualment es deu poder defensar
la injustícia, l'acarnissament i la llibertat d'un país. O això ja no perquè afecta la
pluraritat i la independència dels mitjans? Quan el novembre de 2009
la premsa catalana va publicar un editorial conjunt en defensa de l'Estatut i
advertint dels riscos de l'arbitrarietat i injustícia que anava a dur a terme
el Tribunal Constitucional van caure sobre els mitjans catalans tota
classe d'acusacions, la gran majoria per la seva presumpta falta
d'independència. Era obvi que les crítiques de la premsa de Madrid tenien un
altre objectiu: rebaixar l'impacte d'un acord
excepcional en defensa de Catalunya.
Amb els anys, i molt especialment aquests últims
temps, hem vist editorials conjunts, titulars conjunts, portades conjuntes i
mentides conjuntes contra el Govern de Catalunya, el Parlament i la seva
majoria independentista.
De fet, en un dia trist com el del 17 d'agost en què
es va produir l'atemptat de Barcelona i Cambrils i amb els cadàvers encara no
enterrats es va iniciar la campanya de descrèdit més gran contra la
policia catalana que ha patit mai un cos de seguretat.
L'editorial de la premsa dels EUA i l'editorial
conjunt de la premsa catalana podran mirar als ulls dels seus ciutadans i
lectors. L'altre, el de la difamació i la mentida, no.
José Antich
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada