08/08/2018. Nerea Rodríguez. O espanyolista o terrorista. Pau Donés, català cantant en castellà, líder del grup Jarabe de Palo, s’ha convertit aquest dimecres durant unes hores en Trending Tòpic a Twitter. És a dir, en tema de conversa a la xarxa social. El motiu? Haver dit, en una entrevista a ‘eldiario.es’, que el fet que “al segle XXI hi hagi presos polítics a Espanya i a Europa és de vergonya”, i ho ha qualificat de “tercermundista”. De res li ha servit matisar que no és independentista: l’espanyolisme més ranci se li ha llançat al damunt. No s’han vist comentaris d’independentistes carregant contra ell pel fet de no ser-ho, però sí s’han llegit centenars de missatges on se’l titllava de “feixista”, “terrorista” i fins i tot es feia referència a la seva malaltia, un càncer de colon contra el qual lluita des de l’any 2015.

Benvolguts,

Aahir varem llegir aquesta notícia sobre en Pau Donés, i les piulades a la xarxa insultant-lo. Avui comentem l’article de la Nerea Rodríguez. O espanyolista o terrorista. Coneixem en Pau Donés. De jovenet havia estat a casa moltes vegades ja que era company de curs del nostre fill gran a l’Escola Isabel de Villena. Comentant-ho amb la meva dona l’anècdota ens va semblar molt significativa perquè ja sabíem que en Pau Donés no era independentista però també sabíem que era molt respectuós amb la Llibertat d’Expressió i amb la lluita del poble català per la seva independència. I considerem que la seva posició: no independentista, però respectuós amb la llibertat d’expressió i en contra de molta part de la justícia espanyola que fa veure que no ha sentit parlar de Montesquieu però sí de Hitler, Mussolini i Goebels, imaginem, diem, que en Pau Donés va créixer en una família on va rebre una educació molt correcta i l’Escola Isabel de Villena devia també ajudar a crear aquesta manera de ser, de fer, de viure...

I significatiu pel que fa a la seva piulada, valenta en el moment actual, i sobretot de les piulades contra seu d’energúmens que no deuen haver tingut la sort de créixer en un país respectuós com Catalunya o no deuen haver crescut en l’ambient adequat a Catalunya com en Pau Donés sí que va tenir la sort d’educar-se.

Catalunya és una colònia d’Espanya, almenys des de fa més de 300 anys i després de maldar per independitzar-se en els darrers 150 anys i d’assolir un primer pas, la república al 1931, el feixisme internacional incardinat a Espanya pel franquisme, guerra i dictadura, va eliminar tot el que Catalunya havia aconseguit camí de la llibertat. Ara fa 80 anys de la finalització de la guerra d’Espanya contra Catalunya i Catalunya s’ha refet però no del tot perquè la mala llavor espanyola, el feixisme, al carrer i institucional, torna a actuar a Catalunya.

A Espanya, l’odi contra Catalunya (a por ellos!) i la catalanofòbia esdevinguda violència franquista, torna a regir tant en les institucions com en el poble no educat adeqüadament! La incultura i l’anafalbetisme funcional genera ciutadans que son fàcilment captats per les màfies franquistes. El poble català no té més remei que aïllar aquestes màfies i fugir d’aquesta violència.

La violència està programada pels partits i institucions feixistes espanyoles (PPSOE, Ciudadanos, exèrcit, policia armada, Guàrdia civil i bona part de la judicatura). A Espanya hi ha partits ultres, partits feixistes i associacions feixistes institucionalitzades, el Valle de los Caidos, la Fundacion Francisco Franco (amb un Borbó com a President), els grupúsculs ben pagats com SCC i altres. En resum, el franquisme continua existint (institucionalment ara se’n diu borbofranquisme).

A Catalunya la Guàrdia Civil i la Policia Armada agredeixen com feu l’1-O. La policia agredeix com un policia armada va fer al fotoperiodista Jordi Borràs. Les bandes franquistes armades agredeixen com l’actuació sagnant del cunyat del Mendez de Vigo a la delegació de la Generalitat a Madrid (Institució Blanquerna). Les institucions agredeixen, com el 155 i com el jutge Llarena i els que estan per sobre seu. La premsa feixista espanyola agredeix, cadenes de televisió com Trece, Cuatro, premsa escrita en paper o en xarxa com El Periódico, La Vanguardia, El País, El Mundo, La Razón, OKdiario agredeixen, com el tractament que fa aquest darrer de l’actuació de les institucions pacífiques civils com Òmnium Cultural.

La cultura i l’educació afavoreix la pau. La incultura i la mala educació afavoreix la guerra.

Vegem ara l’article de Nerea Rodríguez sobre aquestes reflexions, derivades de les piulades atacant Pau Donés:

OPINIÓ SINGULAR

O espanyolista o terrorista

"És urgent aturar tota aquesta onada de catalanofòbia, feixisme i violència (física i verbal)"

 

per Nerea Rodríguez 08/08/2018

Pau Donés, cantant de Jarabe de Palo, s’ha convertit aquest dimecres durant unes hores en Trending Tòpic a Twitter. És a dir, en tema de conversa a la xarxa social. El motiu? Haver dit, en una entrevista a ‘eldiario.es’, que el fet que “al segle XXI hi hagi presos polítics a Espanya i a Europa és de vergonya”, i ho ha qualificat de “tercermundista”. De res li ha servit matisar que no és independentista: l’espanyolisme més ranci se li ha llançat al damunt. No s’han vist comentaris d’independentistes carregant contra ell pel fet de no ser-ho, però sí s’han llegit centenars de missatges on se’l titllava de “feixista”, “terrorista” i fins i tot es feia referència a la seva malaltia, un càncer de colon contra el qual lluita des de l’any 2015.

El cantant de Jarabe de Palo anunciava que es retirarà temporalment de la música a partir de l’any vinent, i pocs dies després, sense por, decideix donar la seva opinió sobre Catalunya, l’independentisme i els presos polítics. Ho fa de manera respectuosa i argumentada, fent ús de la seva llibertat d’expressió, i només rep clatellades i greus insults. Aquesta mateixa setmana dos diputats d’ERC denunciaven que un policia espanyol els va escopir i insultar a Barcelona.

I no fa ni un mes que el fotoperiodista Jordi Borràs va ser agredit també per un policia espanyol -que, per cert, no ha estat detingut ni apartat de la seva feina i responsabilitats al cos-.

Tard o d’hora, aquesta manera de fer tan espanyola serà la que acabi amb el seu propi país. Però, mentrestant, és urgent aturar tota aquesta onada de catalanofòbia, feixisme i violència -física o verbal-.

La impunitat i permissivitat en aquest àmbit no portarà absolutament res de bo, per ningú. 

Nerea Rodríguez

Joan A. Forès

Reflexions