Aquests dies els diaris parlen de la
situació del contenciós Catalunya-Espanya. En parlen més que no n’havien
parlat des d’abans de l’atemptat del 17-O. El que sí que hem sabut és que l’exèrcit
espanyol, el Gobierno espanyol, la Fiscalia i la judicatura espanyoles han
estat sempre contra Catalunya (Vegi’s
el Lawfare) i les actuacions dels espanyols amb el cop d’estat 155
i les presons preventives i els exilis dels diputats catalans (la Soraya SS
deia que ens havien “descabezado el govern català” i tenia tota la raó) han
estat letals, com el Borbó Felipe fent discursos incendiaris, el Rajoy fent
veure que no feia res i el Sánchez imitant la dreta més reaccionària...
Vegem ara aquesta Entrevista:
TS 17-A
Han pagat els
Mossos la bona gestió dels atemptats? El portaveu respon
Gemma Liñán
Foto: Carles Palacio / Sergi Alcàzar / Efe
Barcelona. Dimecres, 15 d'agost de 2018
10 minuts
10 minuts
El 17 d'agost del 2017, enmig de la setmana menys operativa de
l'any, Barcelona vivia l'atemptat a la Rambla i hores després ho
feia Cambrils.
Una furgoneta irrompia a la Rambla de
Barcelona a les cinc de la tarda deixant 16 víctimes mortals i 153
ferits. El punt neuràlgic de la ciutat, lloc de passejades interminables de
turistes, era ple a aquella hora. El cor de la ciutat entrava en xoc. Amb una
plaça Catalunya i els carrers del voltant vivint intensament l'estiu, l'amenaça
terrorista es feia realitat.
A la comissaria dels Mossos d'Esquadra
de Les Corts estava en marxa una reunió de treball per articular diverses
accions relacionades amb els robatoris a domicilis que havia començat una hora
abans, a les 16h. Hi havia diversos comandament, però el cos vivia també en la
pitjor setmana de l'any pel que fa a responsables policials i agents operatius.
Molts d'ells, de vacances. També, la cúpula política d'Interior.
La notícia irrompia a la reunió:
"atropellament massiu a la Rambla". I s'activen tots els mecanismes
de coordinació antiterrorista. No hi havia dubte. Era un atemptat.
S'acaba de produir atropellament massiu
a les Rambles de Barcelona, per part d'una persona amb una furgoneta.
Possiblement varis ferits
Es posa en marxa el POEA, el
Programa Operatiu Específic Antiterrorista. Dos anys abans, el 2015,
els Mossos comencen a treballar per reaccionar davant un atemptat després dels
atacs de París, de la desarticulació de Cas Caronte (una cèl·lula
gihadista que pretenia atemptar a Catalunya l'any 2015) i de
l'atemptat a la sala Bataclán i amb l'alerta
antiterrorista de 4 sobre 5 activada es dissenyen els
dispositius.
Des de l'inici de l'amenaça terrorista
real el 2011, els Mossos també treballen amb el PRODERAI per
ordenar i dirigir tota l'activitat policial de prevenció. Es tracta d'un programa específic que inclou controls
però també l'anàlisi dels indicadors de radicalització que es treballen amb
agents d'informació des de la proximitat a les escoles, a les presons i amb els
operadors de seguretat privada i les policies locals.
Amb tot aquest context, les diferents unitats dels
Mossos es posen en marxa pocs minuts després de l'entrada de la furgoneta a la
Rambla.
Es posa en marxa el dispositiu Cronos
que inclou un estudi de les zones sensibles de Catalunya on es dirigeix
la prevenció antiterrorista. Hi ha 743 punts, on s'activen els controls,
entre els que hi ha la rotonda de Cambrils, accés a la zona portuària i
on hores després hi hauria el segon atemptat.
S'activa també l'operació GÀBIA, per tancar la ciutat de
Barcelona i poder detenir els terroristes. I en paral·lel es treballa sobre la
zona zero per localitzar testimonis i imatges de l'atac i recollir proves de la
furgoneta abandonada al mig del mosaic de Miró davant del mercat de la
Boqueria.
Es
confirma atemptat terrorista. S'ha activat el protocol d'atemptat terrorista
Pocs minuts abans de les 19h, amb
el conseller Joaquim Forn ja al departament d'Interior on s'instal·la
el CECOR, es confirma que ha estat un atemptat i minuts després es fa la primera compareixença on
s'informa de la primera víctima mortal.
Aquella mateixa tarda arriba a Barcelona
el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu que supervisarà
la feina policial a la zona zero i farà l'aixecament dels cadàvers iniciant la
investigació. Arriba acompanyat del Fiscal en competències amb terrorisme.
Andreu confia la investigació als Mossos i decreta el secret de sumari. I en aquest moment el
Major, Josep Lluís Trapero, assumeix tota la responsabilitat en la direcció de
l'estratègia per detenir els terroristes i en la investigació dels fets.
De cop entren dos punts més en l'escenari dels fets:
Alcanar i Ripoll. Els Mossos poden relacionar l'explosió el dia abans en una
casa d'Alcanar on els terroristes estaven preparant l'atac. Els supervivents a
l'explosió parlen i identifiquen l'Imam de Ripoll com a cervell de la cèl·lula
i enfoca un escenari inèdit fins aquell moment: Els terroristes són molt joves,
sense antecedents i aparentment integrats. Es trenca un estereotip.
A la mitja nit hi ha un nou atac a Cambrils.
Els Mossos abaten els terroristes. I la cerca es centra en només el
conductor de la furgoneta de la Rambla, Younes Abouyaaqoub. La
policia demana la col·laboració ciutadana i només 4 dies després la
policia el troba a i l'abat a trets a Subirats.
L'efectivitat de la policia posa de relleu el mètode
dels Mossos que dirigeixen en tot moment la investigació i que la desenvolupen
en solitari. Un mes abans de l'11 de setembre i amb l'ombra del referèndum
previst per a l'1 d'octubre, creix la tensió entre l'executiu de Rajoy i el
Govern. Al relat de les estructures d'estat per fer efectiva la República se
suma la demostració eficient dels Mossos que queden atrapats en mig dels
interessos polítics.
El 16 d'octubre, dos mesos després dels atemptats, Josep Lluís
Trapero, declara a l'Audiència Nacional acusat de sedició per inacció el
20 de setembre durant la manifestació davant la conselleria d'Economia mentre
es feien els escorcolls. La causa s'amplia després per no impedir el referèndum
l'1 d'octubre.
En el moment de tancar l'entrevista el conseller dels atemptats Joaquim Forn és a la presó acusat de rebel·lió, Trapero preparant la seva defensa, i la policia catalana encara no té nou responsable policial. El Conseller Miquel Buch acaba d'acceptar la renúncia
de Ferran López però encara no té substitut. I Albert Oliva ens atén per explicar com van viure els Mossos els atemptats, com es van preparar per un atac així i com ha canviat el cos des del 17-A.
Foto: Carles Palacio
Inspector Oliva, s'ha fet pagar als Mossos, amb el processament
del Major Trapero, la gestió dels l'atemptats?
Hem d'estar al marge però l'actuació policial dels Mossos als atemptats
va sorprendre molt, molt, a tota la resta de cossos policials. La capacitat de reacció dels mossos, la capacitat ràpida
de reacció i la capacitat de comunicació és un còctel que sorprèn molt. Tothom
hauria d'haver quedat sorprès positivament perquè vol dir que hi ha un cos
policial que és capaç de reaccionar davant una situació que pot afectat tot
l'Estat espanyol. S'hauria
d'interpretar com un èxit de tothom però no es va interpreta així, sinó
com un èxit de Mossos, de la ciutadania d'aquí i que això va comportar després
aquesta barreja.
L'Estat espanyol va ser un mer espectador...?
Hi ha una reunió de traspàs d'informació on el Major Trapero és qui dona
totes les explicacions al president de l'Estat espanyol, Mariano Rajoy. Ho fa
per instruccions del jutge de la Audiència Nacional i perquè és qui té tota la
informació canalitzada. Això una societat moderna ho ha d'entendre com un èxit
de molta gent, on tothom suma, però ja saps que les definicions d'èxit o
no poden anar depenent
Insisteixo, us ho han fet pagar?
És difícilment demostrable. De la mateixa manera que nosaltres havíem
treballat molt planificadament per si passava alguna cosa així, en els
casos posteriors (l'operatiu de l1-O) es va treballar i planificar amb
la mateixa intensitat, amb la mateixa professionalitat que qualsevol altre
dispositiu perquè també teníem un repte. Les
interpretacions i les informacions posteriors les deixem per qui les interpreti
o per qui les valori.
Una cosa és policial l'altre hi ha decisions polítiques que no hi
entrarem però que els dispositius tant per un com per l'altre estan enfocats
policialment. Mirem visió policial i capacitat del cos de reaccionar.
Amb l'inspector repassem el que es podrien considerar alguns punts
foscos. Que va fallar perquè hi hagués els atemptats?
Situem el punt principal a millorar en la capacitat de detecció en
processos rapidíssims i desapercebuts.
Calia matar tots els terroristes? No n'hi havia prou amb un tret a
la cama per tenir el seu testimoni per a la investigació?
El
fet d'abatre els terroristes en comptes de detenir-los, vam donar per bona la
intervenció que va fer Mossos. És obvi que si s'hagués pogut detenir, hagués
estat una intervenció policial millor, però no la posem en discussió. Perquè?
Perquè quan es troben al davant dels terroristes, que van cap a l'agent, que
acaba de perpetrar un atemptat amb 16 víctimes i 153 ferits, que t'ensenya un
cinturó explosiu que no saps si és real o no, que a més, li dones l'alto i no
et fa cas. Es va apropant amb quatre ganivets... Nosaltres donem per bona la
decisió discrecional, individual, que té el policia. Analitzar tot això després, si
fos pregunta d'examen s'hagués evitat, però la pregunta d'examen és teoria. No
vam posar en dubte en cap moment l'actuació policial.
El terrorista va creuar la ciutat a peu i a la zona universitària
de la Diagonal mata un jove, veí de Vilafranca, a qui roba el cotxe per
fugir. Com se li va poder escapar Abouyaaqoub als Mossos amb l'operació
GÀBIA?
Entenem com a GÀBIA el tancament que es fa d'una ciutat per evitar
sortides. Considerem que va funcionar correctament. No entenem "tancament
gàbia", el fet que després de l'atemptat la persona surt per la Boqueria i
travessa Barcelona. En aquell moment no hi ha el tancament GÀBIA. És una
fugida que en la voràgine i marxa desapercebut com un turista més creuant la
ciutat. El tancament GÀBIA a la Diagonal on es produeix
l'atropellament del Mossos, com a tancament funciona, el que no funciona és
l'actitud de la persona enlloc d'aturar-se accelerar el cotxe al màxim i
s'emporta tot el que té per davant. En la mort del veí
de Vilafranca a la Diagonal, no hi ha cap tancament GÀBIA, allà
no hi ha cap seguiment a la zona universitària perquè tots els esforços estan
centrats a la Rambla. Malgrat haver-hi el tancament, decideix en qüestió de 2
segons saltar-se'l. Nosaltres no confirmem la relació entre aquesta persona
morta i els atemptats fins que no tenim tota la informació. Tot això passa en
qüestió de 15 minuts.
Es passa per alt l'explosió d'Alcanar del dia abans?
És molt fàcil dir hores després que això ja es podia saber, ja es podia
preveure, que era una alerta d'amenaça terrorista. Tot el procés d'Alcanar va
anar molt lent per l'explosió que es produeix el dia abans a la nit i després
per la de l'endemà al matí per l'extrema precaució amb la que s'havia de
desenrunar. Hi ha ferits de bombers, d'un treballador d'una excavadora i
mossos, i quan després es comença a relacionar amb la documentació es comencen
a lligar caps. Les bombones de butà es van descobrint conforme es va rascant el
terreny i es van comptant. No es que arribin allà en un primer moment els
serveis d'informació de Mossos, els serveis de seguretat ciutadans, TEDAX,
i la vegin allà exposades i aquella mateixa nit es pugui detectar. Sabem que és una part molt criticada, fàcilment criticada
a posteriori i difícil detectable des del minut zero. La pregunta seria: Mossos d'Esquadra que
treballen des de dos anys enrere i son conscients del perill antiterrorista,
Mossos d'Esquadra que desarticulen cèl·lules com la del Cascaronte a punt
d'atemptar a Catalunya, Mossos d'Esquadra que desarticula grups a conseqüència
d'informació secreta del PRODERAI de grups radicalitzats, Mossos
d'Esquadra que té grups de coordinació, un gabinet i una taula de
coordinació, Mossos d'Esquadra que treu setmanalment un butlletí d'informació
per a tot el cos i les policies locals sobre l'amenaça terrorista, actuacions a
l'estranger, etc... algú pensa que a la mínima que hi hagués hagut alguna
intuïció que a Alcanar a la primera explosió que tingués a veure amb terrorisme
no hagués activat les alarmes? És impensable.
Foto: Efe
Com ha canviat la feina dels Mossos des dels atemptats?
En
línies generals no ha canviat. La feina de la prefactura ha estat en continuar recordant
que l'amenaça continua sent de 4 sobre 5, en que el pla continua sent vigent,
en que no es pot abaixar la guàrdia. I la feina dels Mossos on s'ha d'aprofundir més ha estat en
l'àmbit de la detecció de la radicalització. El dia que poguem explicar com hem
intentat aprofundir més, ho explicarem sense problemes. Perquè aquí hi ha molta
gent en joc.
S'han centrat més els esforços en la detecció de la
radicalització?
Correcte. I en la investigació. Quan el Major Trapero fa la darrera roda
de premsa a la Generalitat allà s'acaba un primer cicle però en comença un
altre de llarguíssim d'aprofundir en la investigació, que encara no s'ha
acabat. Treballem sota les ordres de l'Audiència
Nacional, sota les ordres d'un jutge que des del minut zero va demostrar la
seva confiança en els Mossos. Mossos ha centrat molts esforços per aportar tot
el coneixement per resoldre la investigació i per continuar demostrant la
confiança del jutge. Més enllà
d'analitzar tota la quantitat de trucades i informació que arriba als Mossos
d'Esquadra sobre alertes d'atemptat. Totes són comprovades i verificades i
es descarten o no depenent del que determinen els investigadors.
Va arribar l'avís que hi havia un risc imminent d'atemptat a
Barcelona?
Ens
va semblar que era una notícia que no portava enlloc. Algú pot pensar que aquest cos
policial que treballa el tema del terrorisme des del 2015, que comprova totes
les informacions que li arriben, rep un avís fiable i es queda de mans
plegades? Això és impensable. Perquè hi ha necessitat de genera polèmica i de generar
desconcert a la ciutadania en un moment on l'operatiu no està finalitzat, on
tothom s'aboca en aportar?
Foto: Efe
Els Mossos han rebut crítiques els últims anys per les seves
actuacions policials. Que de cop i volta les furgonetes dels antiavalots
apareguin plenes de flors, els ciutadans s'abracin els agents i el Major
Trapero acabi sent una mena d'heroi nacional després del "bueno, pues muy
bien, pues adiós" com ho rep el cos?
Ho rebem des de dues perspectives. Com no podia ser d'altra manera, amb
molta satisfacció. I ens agradaria agrair la paciència que va tenir la
ciutadania amb cap crítica en cap moment, la qual cosa facilita molt l'actuació
en aquell moment. Som nosaltres qui hem de donar les gràcies a la ciutadania. Ho rebem amb satisfacció i a la vegada que amb humilitat. La importància de la planificació enfront de la improvisació
també és una satisfacció interna nostra. No hagués sortit igual si no hagués estat planificat. I continuem treballant amb humilitat perquè demà passat
per una actuació que no s'entengui, aquesta ciutadania que és exigent i ha de
ser exigent, ens tornarà a dir que ens hem equivocat, que ho hem fet
malament...
Però és impactant veure la BRIMO plena de roses i clavells i és impactant que el dispositiu de la manifestació "No tenim por", quan es retiren tots els efectius, hi ha ovacions espectaculars.
Però és impactant veure la BRIMO plena de roses i clavells i és impactant que el dispositiu de la manifestació "No tenim por", quan es retiren tots els efectius, hi ha ovacions espectaculars.
Gemma
Liñan
Joan A. Forès
Reflexions
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada