Presentem una altra visió de la reunió “bilateral”
entre l’España del 155 i el govern de Catalunya. Ja varem publicar la
visió del José Antich i la del Juan Antonio Guerrero. No difereixen gaire i
totes tres visions expliquen amb claredat que els espanyols venien a fer un
passeig per la Rambla, que no portaven la feina feta i que “tal dia farà un any”
o “qui dia passa any empeny”.
En Partal diu que la ministra Batet
es va limitar a negar la realitat: Hi havia un cert interès a observar si la
ministra Meritxell Batet era capaç d’escenificar res, per petit que fos, que
fes entendre que el canvi de color a la Moncloa significava alguna cosa en
relació amb Catalunya. Però res de
res. La senyora Batet es va limitar a recitar
una avorrida lletania de comissions administratives a constituir, va prometre
–a hores d’ara!– que es compliria l’estatut i, això sí, va repetir totes i cadascuna de les consignes
del bloc del 155. A sobre, revestides
d’imparcialitat governamental, que ja té gràcia, per no dir barra, la cosa.
Si se’m permet preguntar, quin Estatut diu la senyora Batet que volien complir? Si mirem uns quants anys enrere hem de recordar
que Catalunya va dissenyar un nou Estatut, en vista que l’Estatut del règim del
78 no s’havia complert mai i s’havia potinejat absolutament amb el Cop d’Estat
borbònic del 23-F
del 1981 i amb “el cafè para todos”. El nou Estatut fou votat en referèndum pel
poble de Catalunya el 2005, fou votat en referèndum pel poble espanyol (el pare
de la pàtria Alfonso Guerra va expressar exquisidament que l’Estatut havia
estat “cepillado” pel PSOE), i el Mariano Rajoy va fer campanya per les
espanyes contra l’Estatut, a la gent li deien que era contra Catalunya, i el
2006, fou ratificat pel Borbó que hi havia en aquell moment. Un cop havia
passat totes les proves, les ultradretes del PC i de Manos Límpias o de VOX ( i
entre elles el socialista Defensor del Pueblo) el van portar al Tribunal
Constitucional, per tant de moment no es va poder aplicar i la legitimitat
i la governabilitat de Catalunya continuava i continua procedint del 78. El TC el
2006 se’l va mirar pel dret i pel revés i el va deixar en stand-by fins el
juliol del 2010. El 2010 el TC el va beneir, degudament retallat per tots
cantons i el va aprovar. Va quedar ben clar que aquell Estatut que van parir al
TC no havia estat aprovat pel poble de Catalunya ni pel poble espanyol ni per
la monarquia.
En Ferreres el va representar així el 29 de juliol del 2010:
L’Estatut com en Ferreres explica va
quedar fet un nyap. Des d’aquell dia professors com Pérez Royo i molts d’altres
varen explicar que aquell no era l’Estatut que havia votat el poble de
Catalunya...
Aleshores es varen presentar els
companys del Dràcula, el PSOE en estat pur, Felipe González i Carmen Chacon i varen
publicar un article a El País alabant el resultat eixit del TC. Val la pena
de llegir-lo. En aquest Bloc Reflexions hi ha altres comentaris sobre la carta
del González i la Chacón...
Vegem ara l’Editorial:
Editorial
Vicent
Partal
Molt pitjor que no es podia esperar
«Batet es va
limitar a negar la realitat, com Rajoy, i a dir una vegada i una altra que el
govern socialista tenia un projecte per a Catalunya. Però no va saber dir ni
una sola característica d'aquest projecte»
Per: Vicent
Partal
La
reunió de la comissió bilateral entre els governs català i espanyol no podia
donar grans fruits, tenint en compte les condicions actuals, és evident. Però,
malgrat això, hi havia un cert interès
a observar si la ministra Meritxell Batet era capaç d’escenificar res, per
petit que fos, que fes entendre que el canvi de color a la Moncloa significava
alguna cosa en relació amb Catalunya.
Però
res de res. La senyora Batet es va limitar a recitar una avorrida lletania de
comissions administratives a constituir, va prometre –a hores d’ara!– que es
compliria l’estatut i, això sí, va repetir totes i cadascuna de les consignes
del bloc del 155. A sobre, revestides d’imparcialitat governamental, que ja té
gràcia, per no dir barra, la cosa.
El conseller Ernest Maragall va respondre de manera excel·lent a la
ministra Batet ahir mateix, a la conferència de premsa posterior. Maragall, en
una frase molt definitòria, va mostrar-se estranyat pel fet que el govern
espanyol parlés ‘com si fos aliè a tot el que ha
passat’ i es va queixar que
qüestions que havien insinuat de paraula que resoldrien –els recursos contra lleis com les d’urgència energètica i
habitatge– ara no es puguen ni arribar a tractar perquè són enviades a les negociacions multilaterals, les cèlebres trobades del cafè per a tothom.
No entenen què vol dir bilateralitat i no entenen què vol dir
normalitat, va sentenciar amb un punt d’amargor el conseller republicà.
Arribats
a aquest punt, l’única diferència real entre el govern de Pedro Sánchez i el de
Mariano Rajoy és que el govern de Pedro Sánchez és més educat. Formalment
parlant, vull dir.
Però el fons és
exactament el mateix. Perquè encara ningú no és capaç de veure cap diferència
entre ells, més enllà que aquests d’ara seuen a la taula i miren com parles. Perquè escoltar, això que en diem escoltar, és evident que
tampoc no ho han fet.
Batet es va limitar a negar la realitat,
com Rajoy, i a dir una vegada i una altra que el
govern socialista tenia un projecte per a Catalunya. Però no va
saber dir ni una sola característica d’aquest projecte, evidentment, inexistent.
Perquè no em negareu que
és còmic que ara, amb totes les coses que han passat en aquest país des de la
sentència contra l’estatut, algú des de Madrid, per més socialista catalana que
siga, puga pretendre que el fet de prometre que finalment compliran l’estatut
retallat, vuit anys després, serà suficient per a canviar res en aquest país.
Vicent
Partal
Joan A. Forès
Reflexions
22 comentaris dels subscriptors (N’hi ha algun d’espectacular, per exemple aquest: Per què haurien de canviar ?
Quin incentiu tenen ? Quina força tenim 7 milions contra 40 si no fem alguna
cosa més que muntar happenings, manifestacions coloristes i dir que volem
negociar ? Si han pogut més els taxistes en 3 dies que 2 milions en 8 anys !!!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada