Benvolguts,
Ja som on era previsible que arribaríem.
Ens estem enfrontant amb l’Estat espanyol, no amb el PP o amb el PSOE o amb
Ciudadanos ni amb el 155 ni amb VOX. Ens estem enfrontant amb Espanya!
Ens estem enfrontant amb l’IBEX35.
Ens estem enfrontant amb el poder
judicial espanyol.
Espanya té 40 milions d’habitants i
Catalunya en té 7 de milions.
Els escons catalans al Congreso de
Madrid (amb botiflers i tot) serveixen per inclinar la balança cap un cantó o
cap a l’altra però no per incidir de cap manera en la independència de
Catalunya.
Els escons catalans al Senado de Madrid
(amb botiflers i tot) no poden contra el PP que el domina amb majoria absoluta.
No sé si aquestes curtes reflexions ens
ajuden a adonar-nos de la magnitud de la tragèdia.
EDITORIAL
Una comissió mal anomenada bilateral
José
Antich
Barcelona.
Dimecres, 1 d'agost de 2018
És com si l'Estat fos
aliè a tot el que ha passat aquests anys a Catalunya.
Aquesta
frase del conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència,
Ernest Maragall, després de gairebé quatre hores de reunió a Barcelona de
la comissió bilateral Estat-Generalitat, entre membres del govern espanyol
i el català, resumeix, segurament, quina ha estat l'actitud dels executius
espanyols des de l'any 2010 en què es va produir la vexatòria sentència de
l'Estatut i es va iniciar l'inacabat procés d'independència de
Catalunya.
Vuit
anys en què, com assenyala el conseller Maragall, l'estat espanyol ha mantingut
bàsicament dues actituds: primer,
parlar de suflé independentista per negar la realitat i evitar asseure's a
negociar. I, després, utilitzar la repressió i la força policial i judicial
arran de la convocatòria del referèndum de l'1-O i de la proclamació política
d'independència.
De fet, la mal anomenada
comissió bilateral és tot menys això: cert
que s'asseuen dues administracions a la mesa de negociació però només una
decideix. L'altra, la catalana, només efectua propostes.
Ara,
a través d'una moció de censura avalada pels independentistes, ha
arribat Pedro Sánchez a la Moncloa i els socialistes volen parlar amb
el Govern de la gestió ordinària de l'autonomia però aquests posen a sobre de la
taula presos, exiliats i referèndum. I, llavors, passa allò de sempre: depèn de
la justícia, la legislació no ho permet, va en contra de la Constitució, la
fiscalia és autònoma... i així tots els exemples que es vulguin.
Tot menys fer política i abordar el conflicte amb llums llargs. El Govern
de Quim Torra i Pere Aragonès té moltes veus
i diferents estratègies de fons.
Però no sé fins a quin
punt el govern espanyol és conscient que l'actual legislatura espanyola
saltarà pels aires si no hi ha un gest valent i atrevit que, ara com ara, no es
veu per enlloc.
José
Antich
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada