dissabte, 5 de maig de 2018

02/05/2018. Oriol Jara. Visca Tabàrnia! Ens encanten els jueus fent acudits de jueus. Especialment si són de moments terribles de la seva pròpia història. I en tenen un grapat per triar i remenar. Ens fascina la seva intel·ligència i la capacitat d'ironitzar sobre la seva pròpia tragèdia. L'humor forma part de la seva estructura cultural, potser com a conseqüència d'haver-les passat putes durant segles. Per això val la pena Tabàrnia. Per això és tan collonut que existeixi. Perquè és un gran acudit sobre el Procés i, de fet, una gran sàtira sobre els dos costats del Procés. Perquè ridiculitza l'independentisme i posa en evidència els unionistes que, orfes de referents, s'adhereixen a aquesta pallassada com si realment fos un projecte de país.

Benvolguts,

Hem publicat diferents articles sobre Tabàrnia de: Vicent Villatoro, Sara Gonzàlez, Francesc Canosa i Roger Castellanos. Crec que és convenient llegir aquest article d’en Vicent Villatoro abans de continuar amb la lectura del de l’Oriol Jara. Són dos enfocaments diferents explicant l’astracanada de Tabàrnia...

Vegem l'article:



Visca Tabàrnia!

"Tabàrnia posa en evidència els unionistes que, orfes de referents, s'adhereixen a aquesta pallassada com si realment fos un projecte de país"

 
per Oriol Jara 

02/05/2018

Ens encanten els jueus fent acudits de jueus. Especialment si són de moments terribles de la seva pròpia història. I en tenen un grapat per triar i remenar. Ens fascina la seva intel·ligència i la capacitat d'ironitzar sobre la seva pròpia tragèdia. L'humor forma part de la seva estructura cultural, potser com a conseqüència d'haver-les passat putes durant segles.

Una mena de cuirassa per relativitzar les coses i no dramatitzar malgrat les circumstàncies apocalíptiques. Paradoxalment, aquest patró que admirem, ens costa aplicar-lo quan és la nostra pròpia situació que es torna funesta. És evident que, avui en dia, els catalans estem patint una situació d'assetjament esgotadora i polifacètica. Els professors (part d'un sistema educatiu d'èxit), la policia (reconeguda a tota Europa arran dels atemptats de La Rambla), els nostres polítics (protegits pels jutges belgues, alemanys, suïssos, britànics...) estan sent perseguits, atacats i humiliats per una mena d'ens profundament nacionalista, poderós i implacable. Però, fins i tot així, fins i tot ara (o especialment ara), no hem de rendir-nos i censurar l'autoparòdia.

 Perquè l'independentisme és una ideologia tan satiritzable com qualsevol altre pensament humà. Tan dèbil com totes les opinions polítiques i tan vulnerable a la ironia com el comunisme o el capitalisme. Recordo com em punxaven els acudits de La vida de Brian contra els moviments independentistes. L'sketch del Front Popular de Judea contra el Front del Poble de Judea o aquell ultra famós gag "Què han fet els romans per nosaltres?". Aquesta és la sàtira que hem de defensar malgrat les adversitats. És la ironia que hem de protegir perquè ens fa més intel·ligents. Perquè esmola el nostre instint, el nostre sentit de l'humor i ens ajuda a repassar mentalment què estem fent malament i què podem fer millor.

 Per això val la pena Tabàrnia. Per això és tan collonut que existeixi. Perquè és un gran acudit sobre el Procés i, de fet, una gran sàtira sobre els dos costats del Procés. Perquè ridiculitza l'independentisme i posa en evidència els unionistes que, orfes de referents, s'adhereixen a aquesta pallassada com si realment fos un projecte de país. Perquè m'agrada que Boadella faci el bufó a alta mar, perquè m'agrada que els unionistes s'ho hagin empassat i perquè sóc un ionqui de la sàtira i la comèdia incòmoda. Perquè m'encanta molestar i ser molestat. I perquè em torna boig que una cosa sorgida d'un pou de subcultura com Forocoches hagi esdevingut un moviment independentista defensat per anti-independentistes. Visca Tabàrnia!

Oriol Jara

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada