Benvolguts,
Ho està explicant el conseller Mas-Colell, ho expliquen implícitament
o explícita tots els articulistes d’opinió i sobretot molts dels comentaristes d’aquests articles. Ens amenacen per tots cantons: el PPSOE, els
empresaris, l’Ibex 35, els bancs. Ens volen fer por! Volen que ens sentim amenaçats
contínuament. Són prepotents i ens acorralen sempre que poden. Ahir
en Romeva no va poder acabar d’explicar cap de les idees que tenia perquè l’interrompien
contínuament l’Arrimada, el Garcia Albiol, l’Iceta. Fou un pim-pam-pum...
Ja n’hi ha prou!
Respecte a l’afer Castor crec que en Sanchis s’equivoca.
Els Florentinos o els
Duranilleidas treballen sobre segur.
Tota l’operació Castor estava guanyada de bon principi, en
cas contrari no haurien tirat endavant.
El mètode és senzill: s’ensabona el funcionari corresponent per
tal que hi hagi una petita clàusula en el contracte que dissimuladament digui: en cas de problemes
l’estat (o sigui nosaltres) assumirem tots els costos, i els Florentinos cobrarem
per endavant...
Sabeu com va acabar el segon canal de Panamà que està
construint Sacyr
i que com que havien fet una oferta molt baixa, com fan sempre les companyies
espanyoles, tot d’una varen comprovar que hi perdrien diners i van demanar a l’Estat
espanyol que els ajudés? Jo fa molt de temps que no n’he sentit parlar i em
temo que també ho hem pagat nosaltres, no Sacyr!
Coneixeu la història de les autopistes radials de Madrid,
que ja tenien 4 autovies gratuïtes i els Florentinos en varen construir quatre més de peatge.
Van durar mig any fins que varen fer fallida! Ara no sé si funcionen però sí
que sé que sé que l’estat ha fet que se les quedés Abertis (Abertis!) a canvi d’augmentar
els peatges de les autopistes catalanes!
Per què creieu que l’autovia de Vilafranca del Penedès a
Molins de rei té un retard monstruós de 15 o 20 anys en les
obres del seu pas per Vallirana? Doncs perquè la posada en marxa d’aquesta
autovia trauria molt usuaris de l’autopista de peatge A7 que
fa el mateix trajecte, passant per
Martorell. I
llarg i poderós és el braç d’Abertis!
Com pot ser que les autopistes d’Abertis de Catalunya faci 30 o 40 anys que ja estan amortitzades i cada cert temps
afegeixen un petit tram i allarguen el període de peatge uns quants anys?
Com pot ser que l’autovia A2 de Lleida a Barcelona vagi trigar
15 o 20 anys a acabar-se en el pas pel Bruc i la Panadella? Doncs
perquè li hauria baixat el negoci a Abertis que té una autopista de peatge, l’AP2, que
fa el mateix recorregut...
Heu llegit que contínuament hi ha accidents al Perelló i en
d’altres indrets per on passa la N340? Com
pot ser que la N340, que és segurament l’única carretera franquista que queda,
no estigui desdoblada a Catalunya com totes les carreteres “nacionales” estan
desdoblades (amb separacions de formigó entre els dos sentits) per tota la
geografia espanyola? Doncs perquè és tant perillosa que els conductors
prefereixen anar per l’autopista de peatge (d’Abertis, evidentment!). I quan el
servei de trànsit de la Generalitat obliga els camions a anar per l’Autopista
(d’Abertis,
evidentment!), han de pagar el 50% de peatge i l’altre 50% els paga la Generalitat (o sigui
nosaltres!).
I heu sentit parlar de les portes giratòries? A un ex conseller
i alt càrrec de la Generalitat de Catalunya, de nom Macià Alavedra, li varen
donar una canongia fent-lo president d’Autema (autopista de Tarragona a
Alacant) filial d’Abertis, fins que es devia jubilar i va ser
condemnat junt amb un tal Prenafeta per tràfic d’influències en l’assumpte Pretoria...
Finalment, per què creieu que els partits tenen assessors
econòmics a Madrid, com l’anomenat Sector Negocis d’UDC? Per corrompre
funcionaris i organitzar aquestes martingales...
I podem continuar. És per això que considero que en Vicent
Sanchis s’ha equivocat amb l’operació Castor!
Vegem aquest reflex
en l’article Economia intervinguda d’en
Vicent Sanchis:
21 setembre 2015 2.00
h
Desclot
Economia intervinguda
Vicent Sanchis
Els errats que titllen
Rajoy i el PP de “neoliberals” haurien de fer un
curset bàsic d'economia per a principiants. O són ignorants o tenen mala fe. No hi ha
“neoliberalisme” quan el sector públic ocupa un espai tan bèstia en un país –només cal mirar les xifres de funcionaris a Andalusia o
Extremadura– o quan les grans empreses que n'articulen l'economia depenen
de la voluntat dirigida. Els irònics que en saben una mica es refereixen a l'Íbex 35 com l'Íbex 33. Senzillament perquè només Inditex i Grífols tenen prou autonomia per prendre decisions sense la intromissió de l'Estat. Les altres depenen del BOE; és a dir, de la normativa, d'adjudicacions públiques, concursos, indemnitzacions, tarifes regulades, etcètera. A Espanya hi ha una economia amb poca fibra i una intervenció pública asfixiant. La llotja del Bernabéu seria el corral de la Pacheca sense la presència dels ministres. El mateix Florentino Pérez seria un insolvent si l'Estat no l'hagués indemnitzat amb la jugada Castor. Per això ningú es pot creure les declaracions dels grans bancs. Actuen a toc de xiulet. Potser alguns sí que rebutgen, personalment, l'opció d'una Catalunya independent. Però no són persones. Són abans financers. I tenen prevista qualsevol eventualitat per garantir el seu negoci. També la independència de Catalunya. La declaració de la gran banca espanyola és un bluf. I La Caixa i el Sabadell, que temen la reacció dels clients, suen tinta verda per no haver pogut evitar-la. Per tot això cal anar-se'n.
de la voluntat dirigida. Els irònics que en saben una mica es refereixen a l'Íbex 35 com l'Íbex 33. Senzillament perquè només Inditex i Grífols tenen prou autonomia per prendre decisions sense la intromissió de l'Estat. Les altres depenen del BOE; és a dir, de la normativa, d'adjudicacions públiques, concursos, indemnitzacions, tarifes regulades, etcètera. A Espanya hi ha una economia amb poca fibra i una intervenció pública asfixiant. La llotja del Bernabéu seria el corral de la Pacheca sense la presència dels ministres. El mateix Florentino Pérez seria un insolvent si l'Estat no l'hagués indemnitzat amb la jugada Castor. Per això ningú es pot creure les declaracions dels grans bancs. Actuen a toc de xiulet. Potser alguns sí que rebutgen, personalment, l'opció d'una Catalunya independent. Però no són persones. Són abans financers. I tenen prevista qualsevol eventualitat per garantir el seu negoci. També la independència de Catalunya. La declaració de la gran banca espanyola és un bluf. I La Caixa i el Sabadell, que temen la reacció dels clients, suen tinta verda per no haver pogut evitar-la. Per tot això cal anar-se'n.
·
L'amenaça
dels bancs de marxar de Catalunya és ridícula. Si volen marxar, els europeus
agafaran el seu lloc o en crearem de nostres. Cap problema.
·
I ha una
dita molt explícita:
"Qui amenaça i no pega, per burro queda"
No marxaran. Els agrada massa el diner català.
"Qui amenaça i no pega, per burro queda"
No marxaran. Els agrada massa el diner català.
·
Marxar
d'un país amb les possibilitats de Catalunya? Ha, ha, ha! Si ho fessin hi hauria corredisses dels
bancs europeus per omplir el buit que deixessin. Mirat així, si se
n'anessin potser encara ens farien un favor.
·
On aniran?
Si van a Espanya quan Catalunya s'hagi alliberat del jou, hauran de canviar el
nom, perquè tothom sap la seva procedència. No m'han fet patir gens les seves
amenaces, segueixen les instruccions del neodemòcrata feixistoide Rajoy, encara
que sigui a malgust, i no renunciaran a potinejar els nostres estalvis i
escatimar-nos tan com poden i més.
·
És les
dues coses. Son ignorants i tenen mala fe.
Per exemple les declaracions de Gonzalez del BBAV.
Que en sap aquest malintencionat senyor de Catalunya ?
Que ens sap de la nostra llengua?
Que en sap de la nostra dignitat ?
Li han regalat totes les caixes catalanes, i ara no vol perdre clients.
Un barrut de campionat.
On hi ha voluntat, hi ha un camí, servidor votarà "Junts pel si".
Per exemple les declaracions de Gonzalez del BBAV.
Que en sap aquest malintencionat senyor de Catalunya ?
Que ens sap de la nostra llengua?
Que en sap de la nostra dignitat ?
Li han regalat totes les caixes catalanes, i ara no vol perdre clients.
Un barrut de campionat.
On hi ha voluntat, hi ha un camí, servidor votarà "Junts pel si".
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada