Benvolguts,
El company Lluís dels GOAL ens proposa aquesta entrevista
amb l’economista Oriol Amat, amb
parts i conceptes realment interessants (presentats en negreta al començament).
Llegiu aquesta interessant entrevista a Oriol Amat: Font:viaempresa.cat
El titular està molt
ben trobat. Això és així des de fa més de 300 anys. La diferència entre Catalunya i Espanya rau precisament
en els funcionaris. La majoria de persones, de gent, tenen vocació
de funcionaris,
els catalans almenys fins ara, tenim vocació de ser botiguers i , petits empresaris.
Això ha fet
que els caràcter i els interessos d'uns i altres siguin completament diferents
i adversos.
Lluís
“A Espanya les lleis
les fan alts funcionaris que no saben què és una empresa”
Pau Garcia Fuster
Barcelona 18|09|2015
Oriol Amat, catedràtic
d’Economia i candidat de Junts pel Sí,
defensa la necessitat de crear un país nou amb bona gestió dels recursos i
regulació pensada per a persones i empreses Oriol Amat assegura que la UE
tutelarà el procés d'independència si les urnes donen un mandat clar en aquest
sentit .
"Val la pena fer-ho també per la gent que ara té por, per quan
d'aquí uns anys visqui molt millor"
"Catalunya ja recapta molt, però el 95%
del que recapta s'envia a Madrid; i més del 40%
no torna"
"Ens diuen que si el 27 de setembre
hi ha un mandat clar per part de l'electorat, la UE ens ajudarà"
"Crear les estructures d'estat vol dir, en molt pocs mesos, entre 50.000 i 70.000 llocs de treball"
Oriol Amat (Barcelona, 1957) fa temps que és un dels economistes més
reconeguts del país. Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la
Universitat Pompeu Fabra, opinador de VIA Empresa i membre actiu del Col·legi
d’Economistes de Catalunya, ha estudiat a fons la viabilitat econòmica d’una
Catalunya independent. Ara, a més, ha fet un salt temporal a l’escena política
arran del moment tan especial que viu el nostre país. Amat ocupa el 7è lloc per
Barcelona de Junts pel Sí, i ja fa setmanes que recorre Catalunya exposant els
motius que, al seu parer, fan de la independència una eina bàsica per a la
subsistència econòmica del país.
Després de participar
en el debat econòmic organitzat per la patronal Pimec, Oriol Amat atén VIA
Empresa en aquesta entrevista. Pel catedràtic d’Economia, la manca de recursos
i de capacitat per regular en funció de les necessitats de persones i empreses
no deixa alternativa possible a la construcció d’un nou estat.
La primera pregunta és obligada. Com és que algú amb una posició
acadèmica consolidada i de prestigi es llança a “complicar-se la vida”
d’aquesta manera?
Mai no m’havia
plantejat entrar al món de la política. Però des del camp on sóc, el de
l’estudi i l’economia, i amb la meva activitat al Col·legi d’Economistes i a
l’Associació Catalana de Comptabilitat; ja fa anys que estem treballant per
intentar donar arguments i fer estudis sobre la viabilitat de Catalunya. Quan
fa unes setmanes el president Artur Mas i altres persones em van proposar
d’anar a la llista, inicialment no ho vaig veure clar. No perquè no compartís
els objectius, sinó perquè pensava que potser no era el meu paper.
Què el va fer canviar d’opinió?
El que va passar és
que el meu pare, que té 89 anys, em va dir que era la primera vegada a la
vida que em demana una cosa, i era que anés en aquesta llista. Ara la meva idea
és intentar ajudar en aquest projecte. No sé què passarà en el futur, però la
meva idea és seguir en el món acadèmic universitari, estar amb els estudiants i
intentar fer el país millor des de la universitat. Però segons què passi el 27 de
setembre, no sé per on anirà la vida.
Tot plegat ha comportat que no pari de moure’s pel territori en
multitud d’actes. Com està vivint l’experiència?
El que més m’ha
sorprès favorablement és la il·lusió de molta gent que se’ns acosta per demanar
com poden ajudar. Notem que hi ha molta gent que vol un país nou. Evidentment
hi ha una campanya de la por que anirà augmentant, però si aconseguim fer-li
front podrem aconseguir aquest país nou, més just i més ric. Al final,
treballar pel país i la teva gent dóna molta satisfacció.
Què aporta Oriol Amat a la candidatura de Junts Pel Sí? Què venien a
buscar al fitxar-lo?
Un granet de sorra
igual que el dels 80.000 candidats
que tenim. En
Raül Romeva deia que “no anem segons on bufa el vent, sinó que som el vent”.
Som un moviment que estem fent una revolució pacífica i democràtica, basada en
la il·lusió i la percepció que som en un Estat que ens maltracta i ens va a la
contra. Tenim l’oportunitat de fer un país nou dins d’Europa creant benestar i,
sobretot, justícia. El que volem és recuperar els recursos que se’n van perquè
l’Estat faci les seves obres faraòniques i ruïnoses, i fa que es deixin de fer
altres coses que sí que necessitem. Necessitem inversions en rodalies o en el
corredor mediterrani, perquè si no es fa hi ha empreses que marxaran, i fins i
tot n’hi ha que no vénen perquè no hi és.
On veurem Oriol Amat a partir del 28 de setembre? Al Govern en cas de victòria?
En aquest moment només
penso en el país i la gent. Penso també en la gent que té molta il·lusió per
fer aquest país nou, però també en aquella que no ens votarà perquè té por.
Penso que val la pena fer-ho també per aquesta gent, per quan d’aquí uns anys
visqui molt millor. Tot això em recorda quan Finlàndia es volia independitzar
de Rússia i li deien que seria el país més pobre del món. Era pobríssim, però
amb molt pocs anys i bon govern, consensuant els temes clau de l’educació, la
recerca, etc., ha aconseguit ser un dels països més rics del món. Així doncs,
no només treballem per la gent que té il·lusió i ho veu clar, estem treballant
per tots. En el meu cas, l’horitzó és el 27 de setembre a la nit i veure què ha dit el
poble català.
Entrem en el vessant econòmic. Més enllà del repetit argument del
dèficit fiscal, per què Catalunya necessita la independència?
Per una banda, tots
aquests impostos que paguem i que se’n van (més del 40% dels impostos que paguem se’n
van i no tornen), frenen moltíssim l’economia catalana. Però sobretot frena i
perjudica les persones, ja que castiga molt l’Estat del Benestar. Pensem que la
Generalitat ha hagut de retallar el seu pressupost un 20%, afectant temes bàsics com
l’Educació i la Sanitat. Me’n faig creus de com han pogut mantenir el nivell
que tenen. Tot és millorable, però han mantingut un gran nivell gràcies als
professionals que són allà i han patit les conseqüències dels objectius que ens
ha imposat l’Estat. Catalunya ja recapta molt, però el 95% del que recapta s’envia a
Madrid; i de tot el que enviem més del 40% no torna.
Tot és una qüestió de diners?
No és només això,
també és el com ho gestiones. Nosaltres apostem per una nova gestió pública.
Tenim precedents a Catalunya, com el de l’Ajuntament de Barcelona o el de Sant
Cugat del Vallès, que en les últimes dècades i diferents governs han fet una
bona gestió pública. La gestió pública ha de buscar l’eficiència i tenir una
normativa pensada per a les persones i el teixit empresarial. Espanya es regula
pensant sobretot en un tipus de corporacions molt allunyades del que és el
teixit empresarial real de Catalunya. Molta de la legislació que es fa no té en
compte la pime. De fet, molta de la regulació està feta per
alts funcionaris de l’Estat que no saben el que és una empresa. Per tant, no
només volem tenir més recursos; sinó gestionar-los i regular pensant en les
persones i les empreses.
Quines conseqüències té això?
Crear les estructures
d’estat vol dir, en molt pocs mesos, entre 50.000 i 70.000 llocs
de treball. A més, molts d’ells d’alta qualificació, reduint l’atur d’una
manera molt important. Si restem els 4.000 milions que
costarien als 16.000 milions d’euros del dèficit fiscal, encara queden 12.000 milions d’euros més. Aquests diners serveixen per millorar
l’Estat del Benestar. Hi ha
estudis que demostren que quan hi inverteixes un euro, per exemple en despesa
social, genera un retorn d’un euro i mig. És a dir, aquests 12.000 milions d’euros seran multiplicadors per crear molts
més llocs de treball. A la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi
d’Economistes hem fet estudis que indiquen que podem deixar l’atur a taxes del 5 o 6% en molt poc temps. A més, tots coincidim que el PIB català en dos o tres anys augmentarà
entre un 7 i un
8% simplement com a conseqüència de la independència i el que genera
tenir un Estat.
No tothom confiarà en què aquestes prediccions siguin reals...
Els 16.000 milions d’euros del dèficit fiscal no són cap
promesa, són una realitat. El mateix Ministeri d’Hisenda ha publicat “las Cuentas
Territorializadas”, que en diuen
ells; on surt un dèficit a Catalunya d’entre 8.000 i 9.000 milions d’euros. I això tenint en compte que ens han descomptat totes les
estructures d’Estat espanyol i la solidaritat cap a la resta de regions! Això, si ens independitzem no hi serà. El que ha de
mirar la gent és quines persones som al darrere de tot això, i pensar si som
somiatruites o persones assenyades.
Es parla sovint dels costos de la independència. Quines són les
certeses de quedar-se a Espanya?
Espanya no la
canviarem perquè necessites dos terços del Congrés. Per tant, no es pot
canviar sense el Partit Popular (PP),
que és el PP del senyor Rajoy, que
està orgullós de no haver-se mogut ni un mil·límetre. També és l’Espanya de la FAES del senyor Aznar, o la de
Felipe González, que diu que som uns nazis perquè volem votar. Per
tant, tenim la certesa d’un Estat que fa anys que va en contra de Catalunya. El
Govern espanyol ha incomplert fins a 11 sentències del Tribunal Constitucional. És un Estat que
fa infraestructures faraòniques que a nosaltres no ens interessen. Han
cancel·lat vies d’AVE on s’havien
invertit milers de milions d’euros perquè tenien vuit o nou passatgers diaris.
Estem en crisi i retallant uns més que els altres, perquè a les comunitats
autònomes se les obliga a retallar molt més. I mentrestant estem fent 1.000 quilòmetres d’AVE
a l’any. La resta de països van aturar les inversions en alta velocitat quan va
començar la crisi, però aquí han continuat. I, en canvi, aquest Estat no fa el corredor
mediterrani tot i que la Unió
Europea digui que és una obra prioritària i
que en finança una bona part.
Espanya mai
no farà el Corredor Mediterrani, i podríem parlar de moltes altres
infraestructures. Aquesta és la certesa que tenim.
En el cas de no aconseguir la independència, què passa amb l’economia
catalana?
El 27 de
setembre, encara que guanyem les eleccions, no és una victòria definitiva i
caldrà seguir treballant. De la mateixa manera, si patim una derrota, tampoc és
la derrota definitiva i caldrà seguir treballant igualment. Aquest és un
projecte que caldrà seguir treballant molt. Però del que sí que estem segurs és
que si el 27
de setembre hi ha un mandat clar per part de l’electorat, la UE ens ajudarà. Ens ho han dit de
moltes maneres i ho tutelaran. La UE
posarà racionalitat per evitar que aquí tothom hi perdi. La UE no guanya res amb la independència de
Catalunya, però amb una independència mal feta, hi perd. I amb un conflicte com
l’actual la UE també hi perd. Per tant, per evitar mals per tots,
estem convençuts que si tenim un mandat clar, la UE intervindrà i tutelarà el procés. Això és el que ens han dit
també a través de les gestions dels nostres europarlamentaris i gent del Diplocat. El que ens diuen és que la
relació amb la UE té dues etapes. Una és
l’actual, on la UE li està dient a Mariano Rajoy que faci alguna cosa, i ell no
fa res. Segons com vagi el 27-S
podem passar a una segona etapa, on si hi ha un mandat clar a favor de la
independència, la UE ho tutelarà.
En qualsevol cas, a Junts pel Sí hi ha Convergència, que porta
governant des del 2010. Hi ha alguna cosa en
matèria econòmica que ja s’hauria pogut fer i no s’ha fet?
Quan un Govern ha de
retallar el 20%
del pressupost per complir uns objectius de dèficit on, si no hi arribes,
t’amenacen amb no enviar més diners i el col·lapse, tot és més complicat. Són 5.000 milions d’euros, que és una petita part del dèficit
fiscal. Són uns diners que nosaltres paguem! El Govern espanyol sempre parla
del FLA, i diuen que no costa res.
Però ens ha costat amb interessos 1.900 milions
d’euros fins a data d’avui. És a dir, d’uns diners que paguem, ens els presten
i els haurem de tornar amb interessos. Aquests 1.900 milions
d’euros que ens ha costat fins ara és més del que ens gastem en despesa social
a Catalunya. A més a més, el nivell de competències que té Catalunya és mínim.
En els últims quatre anys Espanya ha pres més de 200 mesures recentralitzadores. Si per una banda
tenim el tema financer, per l’altra ens treuen competències i a sobre tenim un
marc que impossibilita actuar... és el que hi ha!
Pau Garcia Fuster
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada